Tres punts

entrada col·laborativa

2008-02-25T19:36:00.002+01:00

ja ho sé, ja ho sé, si a mi em costa fer entrades al blog, a vosaltres us costa 5 vegades més escriure un comentari... però aquest cop no teniu excusa. aquest cop, l'entrada és una crida oberta a quantes més respostes millor. si en poden ser unes quantes per cap, mejor que mejor.

us explico: entre la falta de temps des que he començat la feina nova (que suposo que no n'hi ha per tant però no sé, de moment tinc sensació d'anar molt de cul) i la poca inspiració, les meves habilitats culinàries s'estan quedant en res. dit d'una altra manera, al principi de ser aquí, almenys hi posava una mica de creativitat en això de la cuina diària: m'inventava salses per la pasta i feia històries amb la verdura per menjar-ne més i coses així. però la creativitat s'ha acabat, i n'estic farta de menjar sempre igual.

per tant, SOL·LICITO que em doneu un cop de mà amb aquestes coses: que aporteu receptes ja sigui fàcils i ràpides per fer al vespre (l'opció verdura bullida i tros de carn a la planxa ja està molt vista, alguna cosa una mica més creativa sisplau) o bé àpats aptes per ficar en un tupper que em pugui endur a la feina pel dia següent (mama, estaria bé que m'expliquessis, de forma detallada, com fer un bon estofat amb patatetes i tal...). si no, una altra opció seria enviar-me un exemplar de cuina per solters o algun llibre similar jeje

coses que no cal que suggeriu (perquè ja me'n surto sola): truites en general, arròs negre (merci antònia! encara no ho he provat però no trigaré), coses amb peix (perquè el pressupost és limitat, i aquí el peix és molt car).

allez, a pensar! (i a col·laborar)

existeixo!

2008-02-25T19:31:00.002+01:00

petita nota informativa: després de tenir mil problemes per fer-me el número de seguretat social (i encara no hem acabat amb això... el culebrón continua!), després de refer la meva targeta pel cinema després del robatori i que encara no hagi arribat, després de veure que és impossible refer un dni i un carnet de conduir quan estàs a l'estranger... coi, ja començava a pensar que sóc invisible! que m'estic esvaint! que ningú m'estima! snif.

però no, avui he constatat que continuo existint. que almenys en alguna administració continuen tenint-me en compte. avui he rebut els papers del cens electoral per poder votar per correu. i no veieu quin alleujament, soulagement total. almenys continuo sent ciutadana, encara que no sigui per tot. ufffffff!

blanca mestressa de casa

2008-02-13T19:59:00.002+01:00

títol una mica relatiu, perquè ara que tinc una feina una mica més estable, també tinc menys hores per fer aquestes coses... però déu n'hi do.

primer era rentar els plats, els fogons, tota la cuina. això ho tenia ja bastant assumit des del principi, amb això m'hi porto prou bé (menys quan la margaux es posa a fer vaga de rentar plats... i jo em poso en plan si tu no rentes els teus plats jo no penso rentar res... i wenu, en aquests casos hi ha acumulacions, però no treiem gaire el tema que encara acabarem malament).

evidentment, el tema rentadora també estava prou assumit... cada 10 dies (menys no, perquè fer rentadora més sovint i deixar-la mig buida em sembla poc ecològic; més no, perquè llavors comença a escassejar la roba i a sobre no tinc prou lloc per estendre-la).

després van començar els arranques. ui, aquest forn no està gaire net... i passar dues hores netejant el forn per dins, i despés seguir amb el microones, i acabar rascant tots els raconets de la cuina on s'acumula merda que normalment no veus. o ai, es veu molt la calç a la dutxa... viacal, esponja, i fregar una bona estona, i seguir amb la pica, el mirall, els armaris, tot como los chorros del oro.

però ara ja he arribat a un nivell superior... mama, això va per tu: em faig les vores dels pantalons! i no a lu ràpid i cutre, i no comprant una d'aquelles històries que ho escalfes amb la planxa i llavors s'enganxa... nono, fer les vores de veritat, tallant el que sobra i fent una vora i embastant i llavors cosint bé perquè no es vegi. i això amb uns pantalons rectes encara ho vaig fer prou ràpid, però també ho he fet amb uns pantalons una mica acampanats, bastant amples de baix, i m'hi vaig passar, literalment, un dia sencer.

dit d'una altra manera: mama, ara mateix et comprenc finalment, ara entenc perquè t'agrada tan poc fer les vores dels pantalons!! i malgrat tot, continuaré fent-ho, tot sigui per evitar-me uns euros.

pd: comentaris de la margaux veient com passava hores per fer una vora... primer en plan "encara no has acabat", després veient tots els passos "sí que és complicat fer això", i veient el resultat final: "tu es hyper douée!!", alguna cosa així com "en saps molt". si no fos perquè això mateix m'ho va dir el primer cop que em va veure fregar el terra de la cuina...

soleil!

2008-02-10T14:05:00.000+01:00

l'estiuet de sant martí ha arribat a parís. no, mentida, no és l'estiuet de sant martí perquè no és l'època, però ve a ser el mateix: fa 3 dies que fa sol! un sol de veritat! és gairebé com l'hivern de barcelona, només fa una mica més de fred...

i de sobte, tothom és al carrer. sembla que tothom vol absorbir els poquets rajos de sol que ens arriben. a la défense, a l'hora de dinar, tothom es situa estratègicament a les zones de sol que es creen entre les ombres dels gratacels. un dissabte, al migdia, passes per davant del parc des buttes-chaumont (a 10 minuts de casa meva) i veus que tothom ha tret a passejar els nens, els gossos, o la seva pròpia persona. dissabte també, t'acostes a la zona de la cité (la twei i en rudolph, amb les dues nenes petites, han passat per parís aquest cap de setmana) i t'adones que tots els turistes somriuen sense saber gaire bé per què...

i quan ets una persona del sud d'europa vivint a parís, aquests moments són els que més s'agraeixen! de sobte, parís és molt més bonica... i a més del sol, al vespre encara hi ha restes de llum que creen moments màgics. per exemple, divendres al vespre, surts de treballar a les 6. travesses el centre comercial com de costum, per anar més ràpid cap al metro, perquè estàs cansada i amb ganes d'arribar a casa. i quan surts del centre comercial, en els trenta segons que normalment trigues a travessar el parvis de la défense, et gires cap a la grande arche... i oh. el sol ponent-se darrere l'arche, tots els tons entre el blau marí nit i el vermell posta de sol. i quatre turistes espanyols comentant que a parís també fa sol. en aquest moment se't passa el cansament i penses que potser en comptes d'anar a casa directament i tirar-te al sofà trucaràs uns quants amics per anar a fer un volt.

el mateix vespre, quan ja se t'ha passat el cansament però encara vas cap a casa per treure't el traje d'una vegada i posar-te unes sabates còmodes abans de trobar-te amb tothom, decideixes aturar-te al cinema que està a dues parades de metro de casa, a veure què passa amb la targeta UGC que et van robar i de la qual te n'han d'enviar una còpia (t'havien dit una setmana, ja en fa dues, en això paris no canvia). decideixes que aprofitant aquesta atmosfera tan clara que s'ha creat a causa del sol de tot el dia, tornaràs fins a casa caminant. i travesses el canal per un dels mil ponts, justament pel més alt de tot aquest trosset. i bum! imatge mental gravada per sempre: el canal reflectint les llums dels cinemes a banda i banda, els edificis, la gent que es passeja i la barqueta que travessa. al mig del cel clar, una lluna prima a punt d'acabar el seu cicle i convertir-se en lluna nova. i més enllà, per primer cop des que vius en aquesta zona, t'adones que es veu la torre eiffel! un trosset de torre fent pampallugues perquè passen pocs minuts de les 7, i a les hores en punt toquen pampallugues.

i així tots els habitants de parís s'enamoren una mica més de la ciutat, perquè, siguem realistes, tanta pluja no agrada a ningú, i quan tots n'estàvem una mica farts, arriba això... ja tinc ganes que arribi la primavera, l'època dels pique-niques a tots els parcs, per acabar d'omplir-me d'energia com he fet aquests tres dies.

la ville des lumières

2008-02-03T23:48:00.000+01:00

abans de nadal, a causa de les meves "dificultats econòmiques" i pensant en el fet que no em podia permetre portar regals per tothom, vaig anar diversos dies a fer fotos de paris amb les llums de nadal. la idea era fer-vos a tots un regal en plan targeta-llibret (molt típic de la família gonzález massot) ensenyant-vos que, si es diu que parís és la ciutat de les llums, és per una raó. i si és just abans de nadal, la cosa es multiplica per cinc.

evidentment, quan vaig arribar a castellar em vaig adonar que m'havia deixat el meu USB amb totes les fotos a parís... tanta preparació per res. així que per compensar una mica, us en poso unes quantes aquí.

primer, per començar, les galeries lafayette. no sé si el tema de fer les grans façanes de llums per nadal va començar aquí o harrod's a londres. en qualsevol cas estic convençuda que el corte inglés va copiar la idea de manera descarada... però més hortera :P

segona parada, això es pot veure tot l'any, però fa nadal de tota manera... i així justifico la torre eiffel kitsch dels avis.

les champs elysées des de l'alçada de la parada de metro georges V... amb l'arc de triomf al fons. cada any el moment d'encendre dels llums als camps elisis és una cerimònia que molta gent va a veure. sempre és una persona famosa qui els fa encendre. aquest any era la vanessa paradis, la famosa. i nosaltres vam anar-hi per veure-ho. vam estar-nos-hi més d'una hora passant fred, imagino perquè no ens vam enterar prou bé de l'hora. total, al final mig congelats vam anar a fer un cafè. i quan vam sortir els llums ja estaven encesos...

més camps elisis, aquest cop des de concorde. és a dir, els camps elisis sencers, encara amb l'arc de triomf al fons. gairebé dos quilòmetres de llumetes... ja veieu que vaig arriscar la meva vida diverses vegades per fer les fotos :P
i encara els camps elisis, ja sé que insisteixo molt amb el tema però aquesta foto m'agrada :P

apa, per veure de veritat totes les llums de la ville des lumières caldrà que vingueu a veure'm...

le retour... ?

2008-02-03T23:14:00.000+01:00

després de més d'un mes i mig de no escriure, i de rebre diverses queixes al respecte, he pensat que potser calia recomençar. no sé com enfocaré tot el tema del blog a partir d'ara, perquè cada vegada es fa més dur trobar temes que no siguin "avui he anat a treballar" i "acabo de sopar".

primer de res, canvi de feina. he deixat la feina a la gare de l'est per començar a treballar a la défense, cosa que m'ha resultat relativament dura perquè a la feina de gare de l'est hi havia molt bon ambient i molt bona. per sort, tinc una colla de companys que han insistit a seguir veient-nos malgrat no treballar junts... wai, no? jeje i també el jefe m'ha dit que si la nova feina no anava bé podia tornar a gare de l'est quan vulgués. és a dir, tot ha acabat prou bé.

i la feina nova, doncs això, a la défense, el districte de negocis de paris (tot i que tècnicament és fora de paris), amb els seus gratacels i tal... treballo com a hotesse d'accueil, és a dir, recepcionista, del pis de direcció d'una empresa que es diu SCOR. tot just fa una setmana q sóc allà però, per sort, ja tinc certa autonomia de moviment i he deixat de tenir la meva supervisora mirant-me el clatell tot el dia. i dic per sort perquè és una tia una mica rara... amb certes manies que m'atreviria a dir que són més obsessivo-compulsives que no pas simplement ganes de treballar bé.

a part dels temes laborals, durant aquest mes de gener hi ha hagut una gran notícia chez nous: per fi tenim internet. per fi podem deixar de robar la connexió del veí i haver de dependre del fet que el seu router funcionés. i per fi, també, tenim telèfon. amb trucades a fixos internacionals gratis. dit d'una altra manera: si teniu ganes q us truqui, doneu-me un número de telèfon fix on poder localitzar-vos.

d'altres novetats... no gaires. parís continua tan burocràtic com sempre... aquest mes he anat a la seguretat social unes vint vegades, i finalment he aconseguit fer la solicitud per tenir un número. m'han dit que trigarà un mes més o menys. coneixent-los, serà un mes i mig mínim.

uhm... també a principis de gener em vaig fer una targeta UGC, és a dir, una targeta que em costa menys de 20€ al mes i que em permet anar al cinema tantes vegades com vulgui. i l'estava amortitzant molt bé, anant una o dues vegades per setmana al cine, fins que dissabte passat em van robar el bolso en un bar. olé. evidentment el més greu no era la targeta UGC, el més greu va ser la targeta de crèdit i el mòbil, el DNI i el carnet de conduir, la targeta de seguretat social europea... al lladre no crec q li sortís gaire a compte, la targeta de crèdit la vaig bloquejar de seguida, i a dins el bolso hi havia uns 7 o 8 euros... així q al final a part del mòbil poca cosa més de valor.

i així, de mica en mica, segueix la meva vida a parís. més rutinària que abans, però també més estable.

ah, de tant en tant, quan penso en el blog, penso en coses q estaria bé posar-hi... però són coses tontes que mai recordo quan poso davant l'ordinador. per exemple, de tant en tant penso en paraules o expressions que m'agraden i que m'agradaria posar aquí, almenys com a petites curiositats o com a diferències culturals... tonteries, vaja, és pura deformació professional.

per exemple, una de les meves paraules preferides en francès, grignoter, que vol dir picar alguna cosa, en el sentit de no menjar un àpat sinó remirar als armaris i menjar quatre coses que hi trobis.

un altre exemple: en francès, per "tirar la toalla", es va servir "jeter l'éponge", literalment "llençar l'esponja". com que aquesta frase té origen en el món de la boxa, ja em teniu menjant-me el tarro pensant si és que els boxadors francesos feien/fan servir una esponja en comptes d'una tovallola per eixugar-se entre assalt i assalt... el fet de sentir aquesta expressió 3 o 4 vegades en dos dies alhora que estàs rellegint city de l'alessandro baricco va fer que m'obsessionés una mica amb aquesta tonteria... per cert, els que no l'hagueu llegit, us recomano que ho feu (edu: estic començant el nou del baricco q em vas deixar, el proper cop que vingui a barcelona te'l torno, promès). bé, tot això per acabar fent una petita recerca i trobar que de fet éponge també vol dir tovallola. així que qui pensi que no estic aprenent prou francès perquè no vaig a classes ja pot veure que la meva naturalesa curiosa em permet aprendre coses malgrat tot...

bé, ja està fet, un post explicant una mica les meves històries des de nadal perquè pugueu seguir una mica la meva vida... a partir d'ara espero escriure una mica més. però ja em comprendreu si us dic que fer un blog quan no hi ha gaire feedback, quan sembla q ningú s'ho estigui llegint, no és l'activitat que més ve de gust fer quan tornes de la feina. dit d'una altra manera, si em feu saber que esteu llegint i comenteu coses potser costarà menys que escrigui més sovint...

allez, fins aviat, espero.

blanca y su walkie-talkie

2007-12-12T22:51:00.000+01:00

tinc feina. per fi una feina una mica estable. estable en aquest cas vol dir que tinc contracte fins al 6 de gener. possibilitats de seguir després d'aquesta data: és possible. però crec que més aviat intentaré trobar alguna altra cosa...

la feina: treballo a la gare de l'est, una de les grans estacions de parís (juntament amb austerlitz, gare de lyon, gare montparnasse, gare du nord i gare saint lazare). la meva feina consisteix a oferir "serveis al viatger". i això implica diverses coses...

de moment el que més he fet és assistència a viatgers amb minusvalies, és a dir, acompanyar-los fins al seu tren (o anar-los a buscar al tren amb què arriben), ja sigui perquè són cecs, o perquè van amb cadira de rodes, o perquè són grans i necessiten que els portem en cadira de rodes (nostra) fins la parada de taxis. això implica un bon domini de les plataformes per pujar cadires de rodes al tren... cosa que no té gaire secret. i per sort són plataformes prou lleugeres perquè sigui fàcil moure-les per les andanes.

a més d'això, de tant en tant també em toca estar a objectes perduts (que, curiosament, en francès es diu objectes trobats, objets trouvés). no té gaire secret... cosa curiosa (i que espero que a espanya no sigui igual): per recuperar un objecte has de pagar 9€!!!

i tot això és prou agradable... el pitjor que et pot tocar (i que a mi ja m'ha tocat un cop) és organitzar la parada de taxis. això només es fa els divendres i diumenges al vespre. a mi em va tocar diumenge passat... hi vaig estar dues hores... feia fred, plovia, jo estava just al límit del porxo (léase gotarrons caient directes al cap), i tothom estava de mal humor. a sobre, encara no tinc totes les peces de l'uniforme... just el q em falta és la jaqueta impermeable. així q la meva jaqueta era ben permeable. al cap de dues hores estava completament xopa...

i això, de moment anar fent. són horaris que van canviant, però el q està bé és que són 4 dies per setmana. això sí, aquests 4 dies fas 8:45hores de feina, així al final de la setmana són 35... i amb horaris variables: tan aviat em toca començar a les 6 del matí com acabar a les 12 de la nit. per això dic que buscaré alguna altra cosa, perquè aquest liu d'horaris és una mica pesadot...

pd: me n'oblidava! una de les coses més "divertides" d'aquesta feina és que vaig tot el dia amb el walkie talkie... no sé per què em serveix, quan em criden perllà mai me n'entero :P però al menys ja tinc après que he de començar dient "blanca à modibo" o "blanca à anibal" o "blanca à sébastien" cada vegada que he de confirmar que he deixat la persona al tren :P

vuelveee a casa vuelveeee

2007-12-11T19:27:00.001+01:00

després d'uns quants dies anant de bòlit finalment puc anunciar que torno a casa per nadal, iuju!

arribaré el 24 al vespre amb vueling i tornaré el 28 al matí amb ryanair, així que encara he tingut sort i no serà una visita tan relámpago com em pensava...

voluntaris per venir a buscar-me i a portar-me a l'aeroport?

raons per veure my blueberry nights

2007-12-10T13:10:00.000+01:00

1. perquè és la primera incursió en el cinema "occidental" (léase americà) de Wong-Kar Wai. i si bé li falta la profunditat poètica de In the mood for love o 2046, segueix tenint un cert toc seu... a més, qui no es pregunta com un director que amb prou feines parla anglès ha dirigit una peli íntegrament en anglès?

2. per curiositat. norah jones, hiperconeguda com a cantant, fent d'actriu per primera vegada. i si bé podria donar molt més de sí, encara que en alguns moments es noti una mica de sobreactuació, segueix tenint una aura de naturalitat que li va molt bé al personatge

3. per la resta d'actors. un jude law que deixa d'anar superarreglat i superpentinat per aparèixer amb una barba de tres dies i més guapu i més "al natural" que mai. un david strathairn amb el paper més dramàtic i més colpidor de la peli. i dues actrius per qui tinc una certa devoció, natalie portman, que des de Beautiful girls i León, el profesional ha sabut anar reinventant-se, i rachel weisz, que em va acabar de convèncer a El jardinero fiel

4. per la fotografia. si bé no té res a veure amb les pel·lícules anteriors de Wong-kar Wai, es nota la mà d'un director de fotografia capaç de crear atmosferes pròpies: Darius Khondji, amb títols com La novena puerta, La intérprete, Belleza robada... o les ja mítiques (en aquest sentit) Delicatessen i La ciudad de los niños perdidos.

5. i un punt que no podia faltar: per la música. amb una cançó de la mateixa norah jones, passant per The greatest de cat power (jo i la meva devoció per cat power... encara recordo anar a NY i trobar un disc seu, que per aquells temps no eren fàcils de trobar a espanya, i comprant-lo sense pensar-m'ho dues vegades), amb cameo de la cantant inclòs en el seu paper de Katia; d'un trosset de la banda sonora de Diarios de motocicleta de Gustavo Santaolalla a trossets instrumentals de Ry Cooder... incloent-hi una versió del tema central de In the mood for love.

6. i última. perquè és una peli que parla d'amor de moltes formes diferents. i perquè siguem realistes, la irene i jo veient una peli així... al final l'únic que vols és anar a menjar un tros de pastís de blueberries (arándanos? aranyons? sense un diccionari castellà-català no sóc ningú :P) acompanyat de gelat i veure si tens la sort de trobar un jude law amb barba de tres dies que te'l serveixi...

algo pasa con Canadá

2007-12-03T13:58:00.000+01:00

i així exposo aquí una petita teoria pròpia que s'ha anat desenvolupant en l'últim any: sembla que qualsevol grup, artista o similar de música pop/rock independent i que vingui de Canadà ha de ser bo. i para muestra un botón...

tot comença amb els arxiconeguts Arcade Fire. qui a aquestes alçades no els conegui i no pensi que són una de les millors bandes del moment, no està "en la onda". el primer disc va deixar a tothom amb la boca oberta, el segon va acabar de confirmar el que tots ja sabíem: que en saben massa de fer música. i quan ja els veus en concert (i en això tothom que els ha vist sembla estar-hi d'acord) t'adones que facin el que facin en els propers 2 o 3 anys seguiràs sent fan incondicional.

(us poso un videoclip i no una actuació en directe per qüestions de qualitat de so... de tota manera, ja sabeu que youtube és una font inacabable de material d'aquest tipus).

gràcies a Arcade Fire, comences a mirar l'escena canadenca d'una altra manera... a veure si trobes alguna altra cosa interessant. i amb això i l'ajuda de last.fm, aquell gran invent per descobrir nova música que et pugui agradar, descobreixes una constelació de grups que ja tenen una certa reputació i que tu no coneixies de res... però que en qualsevol cas són interessants:

broken social scene

o com stars, o com the new pornographers, o com the hidden cameras, o com islands.

i després t'adones que d'altres grups que no tenen res a veure però que també t'agraden resulta que també són canadencs...

com feist (amb la tant coneguda mushaboom o amb 1, 2, 3, 4 que ara sona pertot... als anuncis de ipod, per exemple)

i com the organ

i com the unicorns...

i de sobte et trobes en una espiral de música canadenca pertot. un dia, just abans de marxar a parís, escoltes radio 3 i dius "ostres, això que sona m'encanta". man under the sea, de patrick watson. i és canadenc...

(aquí sona the great escape, no he trobat man under the sea en condicions òptimes...)

i el punt àlgid de tot aquest remolí, el músic que m'ha tingut obsessionada els últims dos o tres mesos. curiosament, vaig trobar-lo a través de last.fm com a artista que "s'assemblava" a patrick wolf. res a veure la música de l'un i de l'altre, a part del fet que tots dos toquen el violí. otra vuelta de tuerca: després he trobat col·laboracions amb Arcade Fire i The Hidden Cameras. el nom: Final Fantasy. ho sé, fricada això de posar-se el nom d'un videjoc, però la música compensa...

finalment, per acabar de tancar el cercle... dues versions d'una mateixa cançó: l'original d'Arcade Fire, en directe, i la versió de Final Fantasy. fantàstiques les dues...

tot aquest post per compensar que amb la distància les meves recomanacions musicals són més escasses...

més once

2007-11-20T14:42:00.000+01:00

una mica més de la febre once que ens ha envaït aquests dies...

ah! des d'aquí felicitats a la irene que ha aconseguit un stage al palais de tokyo!!!! UEEEEEEE!!!! et dedico el vídeoooooo!

fell in love with a film

2007-11-19T15:04:00.000+01:00

perquè us en feu una mica la idea, la història: som a dublín. un noi que toca la guitarra i canta pel carrer i una noia txeca. ella li diu que li agraden les seves cançons. ell li diu que també treballa reparant aspiradors. ella diu que el seu aspirador està trencat. al dia següent, ella porta el seu aspirador i ell li ensenya les seves cançons. així comença Once, una petita gran història.

per internet he llegit comentaris de l'estil de "Una pel·lícula que m'ha inspirat per la resta de l'any" (Steven Spielberg) o "El nou estil de musical". jo no diria que és un musical: és una pel·lícula de cançons, però per mi un musical sempre seguirà sent una pel·lícula on la música apareix sense cap raó i on es balla mentre es canta. i aquí no és així: aquí cada cançó té una raó de ser. i a més d'ajustar-se a cada moment, són cançons molt boniques.

si a tot això hi afegim actors no professionals - de fet, músics - que inicialment només havien de fer la música de la pel·lícula i que finalment han acabat sent els protagonistes, una mica a l'estil de la björk a Dancer in the dark (salvant les distàncies), i que no tens sensació que estiguin actuant sinó que realment és la seva història, la pel·lícula acaba de ser rodona.

impressionants les seqüències a l'estudi de gravació. molt divertida la seqüència del bus (així dit amb U, a la irlandesa). en definitiva, una pel·lícula que us recomano. i una banda sonora que també us recomano molt, però millor sentir-la després d'haver vist la pel·lícula, recordant seqüències i tenint frissons cada vegada que sents Falling slowly. si us interessa, tinc un link per baixar-la.

he vist que a espanya la van estrenar el 31 d'octubre: aprofiteu que per un cop aneu més avançats que a França a nivell cinematogràfic, aneu a veure-la abans que caigui de les cartelleres! i veieu-la en VO, si no crec que es trencaria una mica el fil que fa que la pel·lícula estigui tan ben lligada... i no em vull ni imaginar l'escena del bus traduïda, són capaços d'haver-se carregat l'escena.

pd: ahir vam anar a veure-la amb la margaux i la irene, i les tres vam sortir del cine dient: ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh.

vélib'

2007-11-19T00:51:00.000+01:00

portem ja 5 dies de vaga i la situació comença a ser desesperant. divendres al vespre, quan ja portàvem 3 dies de liu, finalment vaig cedir i vaig decidir comprar un abonament de 24 hores pel vélib' - bicing de paris. ja ho havia provat un altre dia, per allò de "a veure si encara en sé d'anar en bici i si me'n surto en una gran ciutat". però la primera experiència no va ser gaire satisfactòria: al matí, en hora punta, i en una ciutat on encara no estan gaire acostumats a no deixar aparcada la furgoneta al carril bici, va ser bastant complicat... a sobre era un dia que feia sol (raru) i per tant calor, i vaig acabar completament suada fent una pujadeta de res...

però aquest divendres passat la cosa ja estava en plan ultimàtum: o vélo o caminar una hora per anar fins a casa l'anne-claire, una amiga de la margaux. agafar el metro impossible: segons la web a la nostra línia n'hi havia un cada 45 minuts. així que amb tot el meu coratge, vaig decidir que calia repetir el tema bici. i prou bé... al final vam anar fins a casa l'anne claire, i després fins al centre, i després fins a casa. l'únic problema és que, per molt que diguin alguns, parís no és tan plana com sembla. i evidentment casa meva està cap amunt. així que anant cap al centre fantàstic, però tornar va ser més dur. això sí, millor això que caminar: almenys quan pedales passes menys fred :P

l'únic veritable problema és que amb el tema de la vaga tot sovint és difícil trobar bicis, i vas fent la ruta de totes les estacions que hi ha pel teu camí per aconseguir-ne. i evidentment, abans d'agafar-la, cal comprovar que la bicicleta està sencera, que les rodes giren, que frena ni que sigui mínimament i, curiosament, que tingui cadena. perquè n'hi ha moltíssimes que peten just per la cadena, i et trobes que pedales i no serveix per res :P

després de 5 dies de vaga i sense final a la vista (diuen que serà fins dimarts, però ja ho veurem...), de moment m'he fet un abonament d'una setmana mentre em miro per fer-me l'anual. això sí, ara que ja contava anar a tot arreu en bici aquests pròxims dies, ha començat a ploure. llei de murphy total.

més grève

2007-11-14T13:44:00.002+01:00

com tots els lectors de diaris deveu saber (pq per alguna raó aquestes notícies trascendeixen a l'altra banda de la frontera... moltes altres no, però aquestes sempre) tornem a tenir vaga de transports. hi ha qui diu que aquest cop és menys generalitzada que fa menys d'un mes, que afectarà menys a la RATP (léase el TMB de Paris). hi ha qui diu que serà pitjor. jo només espero que no passi com l'últim cop i al cap de tres dies puguem tornar a moure'ns per la ciutat en condicions.

intentant evitar pensar massa en les meves opinions respecte al tema, perquè no conec prou bé com va tot això dels règims especials per poder veure del tot clar si estic a favor o en contra de la vaga (molèsties personals a part), m'estic dedicant a veure quant es triga per anar a peu als llocs. de moment no és una recerca empírica, sinó basada en les utilíssimes eines disponibles per internet.

per anar a penelope a portar el meu currículum, 25 minuts. bue això no és res, hi hagués anat a peu encara que no hi hagués vaga. per anar al centre, diguéssim zona les halles, una hora. bé, tampoc cal anar-hi cada dia, no? si se m'acudeix anar a veure la irene a casa seva, hora i quart. ehem... fa dies que diem que cal una mica de distància entre nosaltres, que ens veiem massa. potser és el moment ideal per posar-ho en pràctica... i en cas de desesperació, sempre podem quedar a mig camí: 37 minuts tampoc és tant.

evidentment, per fer-ho tot una mica més complicat, demà tinc una entrevista. obviament, si jo estic del tot al nord de la ciutat, l'entrevista és fora de la ciutat i cap a la banda sud. i si el camí ja és llarg en metro (40 minuts sense sortir de la línia 7, és a dir fent la volta del segle), a peu encara ho és més. així que si demà a la tarda el metro no funciona en condicions, hauré d'anar-hi a peu... només són 2 hores i 12 minuts. arribaré en perfectes condicions d'aspecte i d'ànims per fer una entrevista per una feina que m'interessa més aviat poc però que em fa molta falta. l'estat ideal, oi? si no sempre podria optar pel vélib, el bicing vaja, però com a l'última vaga m'imagino que hi haurà pinyes per aconseguir bicis...

visca la mobilitat. és en aquests moments que penses "hagués hagut de buscar un pis al costat de notre-dame encara que em costés 3000€ al mes, així estaria més o menys a la mateixa distància de tot".

pues no

2007-11-10T00:09:00.001+01:00

noves notícies dentàries: avui el dentista (que no era el mateix que dilluns passat) m'ha dit que no, que no calia pas treure'm el queixal del seny. que era normal que em fes mal (ehem... vale sí, això ho sabia, però cal que s'infli tot?) i que seria així fins que acabés de sortir de la geniva. així que jo que anava tota mentalitzada en plan esto va a doler, al final res... wenu, m'ha obert una mica la geniva perquè surti més fàcilment.

esperem que d'aquí 10 dies no calgui una nova tanda d'antibiòtics i antiinflamatoris...

la sagesse tiene los días contados

2007-11-07T02:21:00.000+01:00

decididament preferixo perdre el seny. el meu queixal, el que em "molestava una mica des de fa un parell de dies" ha passat d'això a ser un cabrón. així, amb totes les lletres. genives inflades, mal, llengua atontada, mal, no poder obrir la boca, mal, no puedo tragar, mal, això no és normal, mal... us he comentat que fa mal?

així que després de la meva ruta burocràtica seguretatsocialística (veure post anterior), dilluns a la tarda, després de dos dies de aaaaaagh me muero, vaig poder anar al dentista (yessss!). i el senyor dentista em va fer glopejar una cosa rosa, em va mirar la boca uns 4 segons, aprofitant per ficar el dit a la llaga, literalment, i va dir "l'hem de treure aquest queixal. són 21 euros per al visita". eheeeem... puc pagar amb un xec?

evidentment, també va aprofitar per donar-me hora per divendres que ve (a partir de les 10:30 del matí envieu-me vibracions positives, jo seré allà amb la boca oberta patint), i per receptar-me medicaments per un tubu. dit d'una altra manera: des d'ahir que vaig completament dopada. dos antibiòtics al matí, dos a la nit, 3 antiinflamatoris al dia (esmorzar, dinar i sopar, i sobre tot prente'ls al mig de l'àpat, ni abans ni després), un colutori especial a base de químics i alcohol 3 cops al dia (també coloca, ja us ho dic jo), i sobre tot pren-te un efferalgan 2 o 3 cops al dia pel dolor.

a mi ja m'havien dit que els francesos eren una mica exagerats amb el tema medicaments... vaja, que en prenien molts. de fet ho penso i potser a espanya m'haguessin receptat el mateix. però jo tinc sensació d'estar prenent tal quantitat de medicaments que no em sembla normal...

en fi, esperem que després de divendres... wenu va, donem-li uns dies més de marge al tema... que d'aquí una setmana ja no calgui tanta història medicamentística. si no encara acabaria amb un forat a l'estómac...

guia pràctica de burocràcia seguretatsocialística a paris.

2007-11-07T01:44:00.000+01:00

pas 0 (zero): abans de marxar
abans d'anar a l'estranger, cal que vagis a la teva oficina de la seguretat social (léase sabadell) a fer la targeta europea. amb una mica de sort, si ets tan pataner com la blanca, tens l'opció de fer-ho en tres vegades per fer-ho més carregós: un cop per preguntar, un cop que hi vas a fer-ho però t'has deixat alguna cosa a casa, i un tercer que ho portes tot i ho fas ben fet... això sí, barrejat amb donar-se de baixa d'una mútua i donar-se d'alta com a beneficiari del teu pare (pq amb el q jo he cotitzat es veu que només en tinc per tres mesos a nivell europeu :P) i tot això per aconseguir la targeteta de marres el dia abans de marxar. visca la meva eficiència...

pas 1 (un): adónde tengo que ir
en aquests temps que corren tots sabem que LA font d'informació és internet. per tant, si jo em pregunto on he d'anar per saber com va el tema de la seguretat social amb la meva targeta europea què faig... doncs buscar la web de la seguretat social francesa, clar. és lògic, oi? i tots pensem que tot funciona amb la mateixa lògica... doncs bé, trobo la web www.securite-sociale.fr i em dic BINGO! no cantis victòria encara... és una web en què pots trobar tota la informació referent a la s.s. menys què és el q han de fer els estrangers comunitaris quan arriben.

mirant mirant... fins que la companya de pis diu "aaah però no és aquí on has d'entrar, la web és www.ameli.fr". ein? ameli? como la peli? doncs no, ameli q és l'acrònim (o com es digui) de assurance maladie en ligne. manda huevos. wenu, per fi en el bon camí, busco les oficines de la s.s. al 19ème arrondissement de paris, léase mi barrio.

pas 2 (deux): no sé si és aquí que he de venir...
l'adreça que em dóna la web no està excessivament lluny... uns 15-20 minuts caminant, sense combinació possible de metro. (sé que no és gaire però penseu que tot això la blanca ho feia amb el seu queixal matador... a cada pas clanc, clanc, clanc). quan per fi hi arribo, catxo edifici d'oficines en plan sofisti. i jo pensant "jolines, sí que està bé la seguretat social aquí, les oficines de sabadell són més aviat cutres"...
- hola bon dia, sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer amb la seguretat social d'aquí...
la recepcionista amb cara de "què m'estàs explicant", em diu que ui és que no sóc jo la que és aquí normalment, espera que miro on has de trucar... després de 10 minuts de buscar en carpetes al final em diu q de tota manera a l'edifici hipermodern és on reben les cartes de la gent q demana que la s.s. els hi torni els diners que han pagat pel metge, però que els tràmits en persona els he de fer en una altra oficina, q allà no es fa això. i on he d'anar llavors? ah que n'hi ha tres al 19ème. i una mica més i m'envia a l'oficina de buttes chaumont, és a dir 15-20 min més enllà de casa meva, encara vaig estar prou desperta i vaig veure que una altra de la llista estava a 3 minuts de casa meva, literalment. així que apa, torna-te'n cap a casa. és a dir, cap al costat de casa.

pas 3 (trois): m'han dit que he de venir aquí
15-20 minuts més per anar fins allà... el queixal queixant-se tot el camí, of course. arribar, veure que tothom agafa número, i pensar "però i la recepció per preguntar si és aquí o no??". la recepció és allà però també cal número. i un dilluns després d'un pont no és un bon dia per anar a la s.s., està clar. 20 minuts d'espera... llavors la recepcionista:
- hola sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer per anar al metge aquí i que dp em tornin els diners...
- ah no però això no és aquí, això has d'anar a l'oficina de la rue de bercy, al costat de gare de lyon.
la blanca estirant-se els cabells mentalment. encara gràcies que la dona va tenir l'amabilitat d'apuntar-me l'adreça, el nom de l'oficina, la parada de metro i fins i tot la combinació de metro fins allà.

pas 4 (quatre): per l'amor de déu digue'm que és aquí
combinació de metro bastant desafortunada, per cert. malgrat que casa meva i la gare de lyon estan al costat est de la ciutat, la combinació passa per l'oest del centre i triga 35 minuts. i això q és amb línia 14, alias "la rápida", inclosa.
quan per fi hi arribo, ja passen de les dues de la tarda i jo morta de gana (havia menjat un iogurt per esmorzar... lo que los dientes permiten :P). em paro en una fleca, busco la cosa més plana possible per menjar, i la destrosso en trossos minúsculs perquè m'entri a la boca. uns altres 15 minuts perduts.
tiquet, 10 minuts d'espera, per parlar amb la recepcionista:
- hola sóc espanyola i no sé com funciona el tema de la s.s. amb la targeta europea
- ah, molt bé, i què vols?
ehem... et pego o et mossego? ah no que mossegar no puc... vull que m'expliqueu que he de fer. de fet, vull que em solucioneu el tema d'una vegada perquè porto tot el matí passejant-me i l'únic que vull és anar al dentista... evidentment tot això mentalment. en realitat és "tinc una urgència mèdica i necessito saber què he de fer pq m'atenguin amb la meva targeta europea".
després de la gran conversa em confirma que sí, que és aquí on he d'anar, i que guardi el número que ja m'avisaran per la porta F. evidentment és el dia nacional de "soy extranjero y quiero saber como funciona mi tarjeta", així que mitja hora més de cua. tot això per al final fer una fotocòpia de la targeta i que em donin un paper on posa que "als fitxers de la s.s. francesa consteu inscrita amb aquest número". menus mal que em van demanar el número de compte per ingressar-me els diners, si no em penso que no m'ho hagués cregut...

total, que ara ja puc anar al metge. tanta història pa eso. tsssssss...

petites perles cinematogràfiques

2007-10-30T00:55:00.000+01:00

Ara que feia dies que no escrivia, més que res perquè no acabava de trobar el tema, he pensat que puc reprendre un petit costum de l'any passat... explicar-vos algunes pel·lícules que he vist últimament. en general coses que no han arribat a espanya o que dubto que hi arribin.

bé, com que ja fa més d'un mes que sóc per aquí, ja n'he vist unes quantes. llista:

- Un secret, de Claude Miller. Amb Cécile de France, Patrick Bruel, Ludivine Sagnier.

Els noms dels actors potser no us diuen gaire res però són grans estrelles del moment a França. La Cécile de France pex sortia a Una casa de locos, la peli aquella del noi francès que anava d'erasmus a Barcelona... El Patrick Bruel és actor i cantant, i tothom diu que tot ho fa molt bé, i que a sobre es guapu (jo personalment trobo que li sobren 15 anys, però wenu), així que és molt conegut.
Una història de segona guerra mundial i de jueus a França abans, durant i després del règim de Vichy. Tot això barrejat amb un secret de família (com indica el títol).
La sorpresa de la peli: hi surt la Marie!!! Per això teníem tantes ganes de veure-la. Vaja, hi surt uns 3 segons, dient una sola frase... però ja fa gràcia això de veure algu q coneixes en pantalla gran jeje

- Le dernier voyage du juge Feng

Aquesta és una d'aquelles pelis que si arriba a Espanya (o si ja hi ha arribat) és possible que tingui un títol completament diferent :P Perquè us en feu una idea: el títol en anglès internacional és Courthouse on horseback, una cosa així com "jutjat a cavall". A més el títol en francès fa entendre coses que no hauria d fer entendre... si la veieu ja veureu per què.
Pel·lícula xinesa que explica les experiències d'un jutge "rural" a la xina i dels seus dos acompanyants. La veritat és que la vaig anar a veure amb una mica de mandra, però la vaig trobar molt divertida. Té moments estel·lars... i això que no me'n fio gaire dels subtítols, però clar, sent en xinès tampoc puc saber fins a quin punt eren fiables... Si arriba a Espanya, us la recomano.
Guanyadora de no sé quin premi al festival de Venècia.

- L'assassinat de Jesse James par le lâche Robert Ford (The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). Amb Brad Pitt, Casey Affleck, Mary-Louise Parker.

Gran producció americana (o això és el que sembla als pòsters) que acabo de veure que estrenen demà a Espanya i que no crec que hagués anat a veure si no fós perquè un parell de persones me n'havien parlat molt bé. Alhora, algú també m'havia dit "quin tostón de peli". A qui no li entra curiositat? Bé, la peli és llarga, això no es pot negar. I també és una mica lenta, això tampoc no es pot negar. Tostón? No, això no, la veritat és que tampoc se'm va fer especialment llarga. I estèticament està molt, molt treballada la peli: la fotografia és impressionant, i això d'anar a veure una peli que t'esperes de "l'oeste" i trobar-te amb paisatges de boira i de neu va ser bastant interessant. I la música molt bona també... després he vist que és del Nick Cave amb un tal Warren Ellis.
Però... hi havia d'haver un però... no sé molt bé si a causa d'uns subtítols que no acabàvem d'entendre, o d'un anglès "farfullat" i del segle XIX que tampoc acabàvem d'entendre, o d'una falta de cultura general (vosaltres la coneixeu tota aquesta història??), o que és una peli molt pel públic americà perquè parla d'un dels seus mites... bé, el cas és que tant la Irene com jo vam sortir del cine dient que la peli estava bé, però que teníem sensació que ens havíem perdut alguna cosa. Que ens faltaven peces del puzzle. I tenim el dubte de si té a veure amb la peli en sí o amb la nostra comprensió esbiaixada a dues mitges llengües... si l'aneu a veure, ja m'ho explicareu.

- Interdit d'interdire (Proibido proibir).

Pel·lícula brasilenya que ens ha encantat a totes dues. Imagineu-vos una barreja entre Ciudad de Dios i Y tu mamá también... Doncs això. Història de tres joves universitaris de Rio de Janeiro, història d'amor a tres bandes, història de favelas i del paper que hi té la policia, història de violència... ho té una mica tot aquesta peli. Veig que ha guanyat uns quants premis per tot el món. No m'estranya :) Molt maca...

I això és tot de moment. Sé que és una mica tostón posar-ho així tot de cop però això compenso tots aquests dies de no posar res...

la sagesse

2007-10-30T00:39:00.000+01:00

sembla que m'he tornat sage de cop. vaja, no, en realitat no. de fet el que passa és q tinc una dent nova. bé, suposo que abans ja la tenia, pero ara ja ha aflorat, ja ha sortit a la llum (relativa, dins la meva boca). vaja, que un queixal del seny, dit d'una altra manera, una dent de sagesse, ja ha sortit a la superfície. i quan ho comentava aquests dies tothom em deia uiiii quin mal... i jo contestava: nono, doncs no em molesta gens, quina sort, no?

doncs NO. de sort res. perquè es veu que sortir a la superfície no en fa, de mal. però que acabi de créixer i que es vagi fent lloc a la boca sí que en fa. i ja n'estic una mica fins als nassos d'aquest queixal, que fa dos dies que em molesta. i això que només han estat dos dies de moment... suposo que això sumat a la solitud (la Marie, la coloc que marxava al Marroc, va marxar divendres; la Margaux fa una setmana que va tenir un atac d'al·lèrgia a no sabem què i tenia urticària per tot el cos, així que al final ha marxat a casa els seus pares tot el cap de setmana) fa que es noti més. si demà el tema continua em donaré a les drogues... aspirines, paracetamols, el que sigui.

ara només espero que el fet que només m'hagi sortit el dret (i l'esquerre encara no sembli que en tingui ganes) no impliqui destrossar el que van fer dos anys d'ortodòncia :P

actualitzacions

2007-10-21T18:28:00.000+02:00

ja tocava ja tocava... com podeu veure he actualitzat una mica el blog, que ja anava sent hora... podeu veure seccions de música, alguns links... poca actualització més he fet, però déu n'hi do si m'hi he estat estona.

que ho disfruteu.

chauffage

2007-10-21T16:51:00.000+02:00

última hora! la blanca ha dit prou!! no aguanto més passar fred chez moi!!!

dit d'una altra manera, acabo d'endevinar com funciona la calefacció i l'he engegat... una miqueta només... per escalfar l'ambient, que com que avui estic tota sola aquí no hi ha calor de hogar ni res!

i per veure si se'm passa el super encostipat d'una vegada... va començar la Marie estant encostipada... dp va passar a la Margaux... i ara em tocava a mi! porto 3 dies moquejant a base de bé. demà faré escudella, sembla que amb les sopes de verdura comprades en tetra-brick no n'hi ha prou per evitar els virus parisins!

montmarte la nuit

2007-10-21T15:38:00.000+02:00

us he parlat de la irene? no, no crec, encara no. bé, doncs la irene és la meva "companya de guerrilla" (per dir-ne d'alguna manera) aquí a paris. i què vol dir això? doncs el que sol passar a paris, que quan trobes algú que ve de barcelona com tu i que està en una situació com la teva us acabeu enganxant com dues lapes (irene, això va amb moooolt d'amor eh?? jeje)

wenu, el fet és que la irene és amiga de l'arnau, que és un amic meu de barcelona, i que veient que les dues anàvem a paris ens va posar en contacte. i el primer divendres que les dues erem a paris (ara farà 9 dies) vam quedar per anar a una "festa" de la seva escola de teatre, on hi fa un curs d'escenografia... o algu així, m'ho ha explicat unes quantes vegades però encara no ho acabo de tenir clar jeje. la festa no va anar gaire bé i la veritat és q vam marxar bastant depressa, però des de llavors ens anem veient gairebé cada dia (quan les vagues de transports ho permeten), perquè ja va bé tenir en qui recolzar-se en una ciutat tan gran. i també va molt bé tenir amb qui comentar les peculiaritats dels francesos de parís, o com n'és de difícil saber quan diuen province i quan diuen provence.

bé, doncs això, companyes de sortides nocturnes i de sortides diürnes, de buscar feina i d'anar al college espagnol i de buscar pis (perquè encara que jo hagi tingut sort amb el tema del pis, la irene encara busca). i ahir vam fer una sortida ben bonica... ahir al vespre vam anar a montmartre, perquè la irene encara no hi havia estat mai.

i voilà un parell de fotos:

el sacré coeur des de baix d montmartre, just a sota del parc aquell que surt a amélie... fa estona que busco com es diu i no ho trobo!!

la irene i jo, a les escales de davant del sacré coeur, passant un fred que no us podeu imaginar... per cert, últimes notícies pel que fa a temperatures: ahir a la nit quan vaig tornar a casa (i segons el gadget del meu ordinador que em diu la temperatura a paris), 4ºC al carrer. i a casa meva encara no hem engegat la calefacció, pq vegeu que valentes que som!!

bé, i per què vam estar allà assegudes prou estona pq ens agafés fred? doncs perquè vam tenir un momento guiri total i vam fer unes quantes fotos, i després ens vam asseure a les escaletes pq hi havia un noi tocant la guitarra i cantant que ho feia prou bé... i al final quan ja ens començaven a picar les cames del fred va ser quan vam decidir que tocava començar a moure'ns, que si no encara ens hi haguéssim quedat. vam acabar trobant un restaurant italià mooolt bé de preu on hi feia una calor exagerada i on vam veure la final del mundial de rugby (pobres francesos, va ser la folie quan van guanyar contra nova zelanda als quarts de final i llavors van i perden contra anglaterra a la semi-final... i després perden contra argentina per quedar tercers... però crec que després de guanyar contra els all-blacks ja s'ho prenen com una gran fita :P)

doncs això, una nit una mica guiri però amb molt d'encant... apa irene, ja em pots posar algun altre comment al blog ara que he parlat de tu jejeje

je te tiens, tu me tiens, par la barbichette...

2007-10-16T23:49:00.000+02:00

en premier lieu... presentació oficial de les meves colocs:

à gauche, la Margaux, amb qui viuré durant tot aquest any... wenu, és possible que marxi una temporada a Mèxic a partir del maig-juny, però ja es veurà. de moment fins llavors som colocs :)
à droite, la Marie, que de fet és la propietària del pis però que marxa a Marroc d'aquí a només 10 dies... snif snif.
de moment estem vivint les tres juntes, jo a l'habitació petita i elles comparteixen la gran, i és una colocation molt ben avinguda, tot s'ha de dir. la veritat és que ens ho passem bomba quan estem les tres juntes... ja sigui veient videos de zazon (http://zazon.canalblog.com/, només per a iniciats al francès, que si no no entendreu res), fent crêpes (dissabte passat vam fer sopar de crêpes amb més gent... no hi ha fotos pq la meva càmera està atontada i no funciona gaire bé :P però encara queda pasta de crêpes a la nevera pq ja ens n'hem afartat), o jugant a la barbichette...

i us preguntareu què és això de la barbichette... bé doncs primer la cançó:

je te tiens, tu me tiens
par la barbichette
le premier qui rira
aura une tapette

tot això no és res més que el joc del barba en tinc versió francesa (per als que no són família gonzález massot no sé si sabeu què és... si fos el cas... pregunteu!). i com que van insistir tant a ensenyar-me la cançó pq pugués jugar amb elles, al final jo tb vaig decidir que havien d'aprendre la versió catalana (sense cançó és més fàcil no riure!!!). però clar, dues franceses dient el barba en tinc sense saber fer les erres... vaja, que és impossible! no són capaces d'arribar ni al qui primer riurà xD

y para muestra, un botón:

doncs això, que entre pitus i flautes ens ho passem bé. però també tenim algun moment seriós... avui hem signat el contracte del pis, hem repassat totes les habitacions de la casa per escriure l'état des lieux i un inventari de tot el que hi ha, hem fet xecs de caution... vaja, que la paperassa ja està arreglada. ara només falten detalls tècnics com canviar els noms del rebut de la llum, del gas... aquestes coses. però vaja, que ja puc dir oficialment que ja tinc pis. amb contracte i tot. i si tot va bé a partir de desembre ajuda pel lloguer també jejeje

tan lents... i tan ràpids

2007-10-16T20:18:00.000+02:00

és curiós com certes coses són realment lentes aquí... ja heu vist la meva història amb els bancs, tots els temes de buscar feina són realment lents (no sabeu com agraïria un infojobs a la francesa...), a correus sempre hi ha cua per tot...

en canvi, de tant en tant et trobes coses rapidíssimes. per exemple, aquest matí quan he sortit de casa la vorera del meu carrer era més aviat un fangar... fa uns dies hi havia unes tanques, però no semblava que hi estessin fent res. vaja, que no s'hi veia gent treballant, ni eines, ni màquines, res de res. i avui quan he tornat, voilà, la vorera està asfaltada. i no només això, fins i tot està totalment seca i ja s'hi pot caminar sense problemes.

qui els entengui...

burocràcia ve de bureau...

2007-10-15T21:38:00.000+02:00

perdó pels (poc adeptes, tot s'ha de dir) seguidors d'aquest blog, però tb sou uns impacients... una fa el que pot, i aquests dies vaig una mica de bòlit.

avui estic contenta, finalment, després de gairebé dues setmanes d'haver obert el meu compte corrent francès, tinc targeta de dèbit i llibret de xecs!! això vol dir que finalment puc signar el meu contracte de lloguer, que finalment hauré de deixar de treure quantitats grans des del caixer per evitar comissions massa freqüents... i sobre tot, això vol dir que per fi tinc mòbil francès!!! hi he anat aquesta tarda, just després de passar per casa del Laurent (el noi que m'acollia al principi de viure aquí a París) i descobrir que havia arribat la carta amb el meu codi secret per la targeta. oléee.

però no era només això el que em feia falta: per fer un contracte de mòbil a frança cal:
- una pièce d'identité, és a dir dni o similar
- el RIB, és a dir un paperet on posa el teu número de compte. fins aquí tot normal
- però també cal: una carte bleue (targeta de dèbit/crèdit) o un xec tatxat per recomprovar que realment el compte és teu :P
- un contracte de lloguer d'un pis (cosa que encara no tinc) i una factura de la llum o del gas per recomprovar que realment hi vius
- en cas de no tenir contracte, cal una lettre d'attestation, és a dir una carta de la persona que t'allotgi testificant que vius a casa seva i des de quan, i el seu dni o similar...

no us sembla que és una mica massa? jo crec que a espanya fent una fotocòpia del dni i de la llibreta del banc ja n'hi ha prou... però vaja... què hi farem...

i vet-ho aquí el meu mòbil francès, un nokia 6300 pel mòdic preu d'1€ :) i de moment m'he fet un forfait de 2 hores, és a dir, amb el meu contracte tinc fins a 2 hores de conversa telefònica per mes... si passo d'aquestes dues hores ho pago una mica a preu d'or, a 34 cèntims el minut. ah, i com que tinc menys de 26 anys, de 20 a 24 hores i els caps de setmana tinc sms il·limitats... a frança, s'entén, no penseu que podré enviar-vos tots els sms que vulgui pq no és el cas :P

ikeá (2)

2007-10-06T14:31:00.000+02:00

bé, ara sí que ja puc dir que he finalitzat el procés ikeá... ahir em van portar els mobles (portar: de l'ikeá a la porta de l'edifici, els 4 pisos te'ls empasses tu, pringada!) i... com ho diria... va ser un dia dur... mooolt dur...

primera part: jo havia de ser al pis nou entre les 12 i les 16 hores, pq era entre aquestes hores que m'havien de portar les coses de l'ikea. i jo que em dic a mi mateixa... ja que vas d'un pis a l'altre directament, aprofita i emporta't una de les dues maletes. i com que a la petita hi ha totes les coses q estic fent servir més... doncs em vaig endur la gran... 27 kilos de maleta... quasi res. fins a l'edifici, cap problema... vaig agafar la línia 2 del metro, vaig anar fins a stalingrad que és on hi ha les suuuuper escales (veure posts de l'any passat), on vaig decidir que passava de fer totes les escales... en vaig fer la meitat, vaig sortir al carrer i me'n vaig anar a buscar un bus, q els busos tenen menys escales :P del bus al pis, dues cantonades... i llavors... ueeee! 4 pisos, a peu, amb la maleteta de 27 kg, quasi res... això ja em va deixar tocada per tot el dia.

segona part: el sr. ikeá (léase el transportista) havia de venir entre les 12 i les 16... així que hi havia dues possibilitats:
- que arribés a les 12 en punt i que jo arribés amb retard (cosa que evidentment va passar... amb el maletorro què voleu), amb la qual cosa hi hagués hagut marrón
- que arribés just abans de les 4 de la tarda, quan les meves companyes de pis ja no hi serien, i em toqués a mi pujar-ho tot.
la segona opció va ser la q va passar... així que 16 quilos d'armari, 15 quilos de matalàs, 10 quilos de tauleta, l'alfombra (em reafirmo en el fet de dir-ne alfombra :P) que no recordo quant pesava i un nòrdic que em va demanar una de les companyes de pis... tot això, en 4 viatges de 4 pisos, amunt i avall, a 17 graons de mitjana per pis... 136 graons amb pesos variables. més la maleta d'abans, clar! les meves cames de moment no se n'han ressentit. els meus braços sí. tinc unes agujetes q m'han deixat els braços atontats, avui no tinc força per res...

tercera part: com que sóc prou massoka, després de la pallissa de pujar-ho tot, vaig decidir que era també el moment de muntar-ho tot.
primer, treure mobles que no es kedaran a l'habitació fora.
segon, passar l'aspiradora i treure una mica la pols.
tercer, muntar la tauleta (fàcil, fàcil... això va ser ràpid).
quart, cinquè, sisè, setè i vuitè; muntar l'armari. tots sabem que no sóc la persona més habilidosa del món... tampoc la menys habilidosa, tot s'ha de dir. muntar aquest armari va ser més complicat del que m'esperava, sobretot en el moment en què no era capaç de ficar un dels cargols al forat on tocava... és a dir... sí que el ficava, però hi havia un moment en què feia voltes i no entrava més... després de molt reflexionar-hi, em vaig acabar adonant de quin era el problema: una de les grapes dels prestatges (és a dir, algu que NO havia fet jo) estava mal posada! i si jo ficava el cargol al forat que els srs. ikeá havien fet, xocava contra la grapa i no podia avançar... total, jo que m'havia esforçat TANT a posar tots els cargols ben rectes, vaig acabar posant aquest ben tort perquè si no, no hi havia manera.
però al final em sento fins i tot una mica orgullosa de mi mateixa... l'armari és una estructura estable!!!!
novè, posar l'alfombra i la tauleta al seu lloc.
desè, desenrotllar el matalàs, posar-lo al seu lloc... i morir-hi a sobre!

quarta (i última) part: us semblarà una tonteria però després de tanta feina em vaig passar ben bé mitja hora admirant la meva futura habitació... i això q nkra no està acabada jeje.

fotos, pròximament :)

ikeá

2007-10-05T01:10:00.000+02:00

què és el primer que fa qualsevol persona quan va a viure a un lloc nou? passar per l'ikea, évidemment. que pels francesos no és l'ikea sinó l'ikeá, així, amb accent a l'última síl·laba. així que jo que em trasllado al pis nou aquest finde, què és el que he fet avui? exacteeeee, anar a l'ikea. però la veritat és que aquest cop feia més il·lu, ahir vaig estar pensant com organitzaré el meu cuartu i tal... i wenu, si tot surt b, al final kdarà mig bé i tot jeje

bé, si us dic la veritat aquesta pressa per anar a l'ikea era més que res pq una de les coses que no inclou la meva habitació és el llit, i això sí que és una mica imprescindible, no? si no suposo q no m'hagués fet res esperar uns dies, però vaja, que ja m'ha anat bé, millor ara que no quan estigui en modo buscar feina a piñón.

bé, l'aventura ha començat quan m'he mirat com anar fins allà... conteu mitja hora de metro, 10 minuts caminant, i mitja hora més de RER (diguéssim que ve a ser com rodalies), i 10 minuts de bus. per què als senyors d'ikea mai se'ls acut que la gent q no té cotxe tb pot voler anar-hi? total, entre pitus i flautes, hora i mitja per arribar fins allà... però almenys ha estat productiu... (i aquí comença el meu primer post amb fotos d'aquest any!!!)

he comprat:
- un matalàs de 140x200 (d'això no val la pena posar foto, no? bue si us interessa, model sultan fängebo)

- un armari (o algu així... penderie en diuen akí... penderie... pendón... mira que és lleig el nom :P) mides: 50x110x196 (això del 196 no sé si creure-m'ho pq jo l'he vist muntat i no m'ha semblat tan alt...)
- una tauleta lack de 55x90x45 (ample x llarg x alt) de color negre-marró... bue, fosc.
- una alfombra (puristes de la llengua catalana feu com si no ho haguessiu llegit... a mi m'agrada dir alfombra :P) de la mateixa mida que el matalàs... de color blau marí... per posar-l'hi a sota... com que no tinc llit...

- una funda per nòrdic xula xula. com que ja m'he cansat del tema fotos, q amb el blogspot és namica pesat aket tema, us poso el link: http://www.ikea.com/fr/fr/catalog/products/00123181

- i altres cosetes que feien falta... tovalloles, penjadors, un parell de coixins, una lampareta per la tauleta de nit...

Bé, i ara la resposta al que tots deveu estar pensant des del principi d'aquest post: si era tan complicat anar a l'ikea, com carai t'ho has fet per tornar-ne amb tot això? wenu, doncs el tema és q tenen un servei de transport... que jo contava que m'ho portarien TOT al pis... vaja, al portal del pis, deixen molt clar que pujar-ho, ho puges tu. però no... només les coses "grans" (és a dir, el matalàs, l'armari, la tauleta i l'alfombra). la resta m'ha tocat a mi carregar-ho fins parís. això sí, ho he portat directament al futur pis, portar-ho on estic dormint ara per tornar a carregar-ho demà o demà passat... pa qué.

per cert, als ikea de parís fan pagar les bosses (tant les blaves grans com les de paper). a bcn també és així? a mi em sonava que no, però tb és veritat que fa anys que no hi vaig, a l'ikea a bcn...

bé, pròximament, fotos de tot plegat posat al seu lloc :)

co-location

2007-10-05T00:59:00.000+02:00

Amics, amigues, família i altres coneixences; avís important: JA TINC PIS!!!!!! finalment sembla que les meves bones vibracions amb les noies del segon pis que vaig visitar eren encertades, així que ja m'han acceptat com a colocataire (nota de traductora: location=lloguer, colocation=compartir pis, colocataire doncs... vinga la lògica... companya de pis :P). és més, es veu que les pobres noies han tingut alguna experiència traumàtica amb això de buscar colocataire... i tenien por que jo trobés alguna altra cosa... així que no només m'han dit que sí que m'agafaven a mi bastant depressa, sinó que a més no cal que m'esperi a final de mes per entrar-hi!!! léase aquest cap de setmana em trasllado allà jejeje

cosa curiosa aquí a parís... suposo q tothom deu estar una mica rallat d'haver viscut amb gent amb qui no es portaven gaire b, així que tots procuren arribar a conèixer la persona que hi anirà a viure abans que hi visqui. pex, ahir vaig anar al meu futur pis pensant que seria una segona trobada pq havien de decidir entre unes quantes persones, quan en realitat era un anem a conèixer-nos millor... vaja, que em van convidar a sopar jeje

aaah, una altra bona notícia: la propietària (és a dir, una de les dues noies que hi ha al pis) ha decidit que com que la meva habitació és bastant més petita que l'altra, em mereixo pagar un lloguer més baix. o sigui que al final el tema m'ha sortit més que bé... dues companyes molt bona gent (q passarà a ser una sola companya a final d'octubre), un lloguer inferior al que m'esperava, bon rollu, l'escola de francès a dues cantonades de casa, dos cinemes fantàstics a 5 minuts de casa... em direu que no ho he fet bé, eh?

Quan ja estigui instal·lada ja penjaré fotos pq veieu qtal el pis... ah, sí, l'habitació no és gaire gran, però n'he vist de mooooolt més petites a Barcelona, i tinc una finestra q dona a un carrer tranquil (res de celobert amb gens de llum), tinc prou lloc per tenir-hi un llit doble, un armari, una calaixera i fins i tot una tauleta... i una saleta ben mona a compartir entre totes (tot un luxe tenir un menjador-sala a parís jeje)

et voilà, paris i l'allotjament

2007-09-30T20:53:00.000+02:00

cinquè dia a París, i encara no m'havia plantejat començar a escriure alguna cosa... en fi, normal suposo, he anat una mica de bòlit...

primer de res, el temps: avui per fi ha sortit el sol! però el primer dia va ser una mica traumàtic: passar de barcelona, amb una temperatura mitjana de 20 graus, a parís, que només arribar era pluja i fred, va ser un xoc total. per sort, ja he vist que no és que aquí ja hagués començat l'hivern, només era una mica de mala sort, comme d'habitude. per sort, tot i que sóc molt conscient que aquí arribarà a fer molt més fred que a bcn, també he vist que la tardor existeix, i que no passarem directament als 0ºC.

l'altre tema que ocupa la meva vida en aquests moments: allotjament. dimecres, el mateix dia que vaig arribar, ja vaig anar a veure una habitació en un pis compartit. pros: l'habitació era prou gran, la cuina estava en bones condicions, el labavo no era un niu de merda i hi havia wi-fi. contres: ni menjador ni sala ni cap zona en comú a part de la cuina i el lavabo... i que era lluny. lluny de casa els meus amics, lluny de les meves zones preferides de la ciutat, lluny de tot. i no és que vulgui viure al costat del louvre, no us penseu, però és q era una zona super morta, no hi havia res pel carrer a part de cases, ciutat dormitori total. de tota manera vaig dir que m'interessava, què voleu, era el primer pis que veia i tothom diu que és tan difícil trobar colocations a parís que vaig pensar que tampoc estava malament...

després van passar 2 dies sencers de trucar a mil pisos i passar-ho fatal pq m'agafessin el telèfon o em contestessin mails. aquí vaig començar a pensar que potser sí que és complicat trobar pis a París... però d'alguna manera, divendres a la tarda tot va començar a encaixar... i em vaig trobar amb 3 visites a 3 pisos diferents en poc més de 3 hores per a dissabte al migdia!!

els 3 pisos:

- el pis de les 15:00 --> de lluny el millor pis dels tres: dues habitacions molt grans, una sala immensa (tot això de les mides en estàndards parisins de gent jove, eh?), una cuina nova, ideal vaja... l'únic problema: el noi que hi viu tenia com 10 visites només dissabte, divendres ja n'havia fet com 10 més, i avui he vist que havia actualitzat el seu anunci per internet... vaja, que hi ha mooolta competència. a més va ser el tercer que vaig veure, i tinc la sensació que ja estava una mica cansada d'haver de presentar-me, així que potser no vaig ser tan encantadora com tots sabeu que sóc :P

- el pis de les 13:00. un pis petitó però amb encant. l'habitació feia uns 11m2, la sala era petitona però ben organitzada i la futura companya de pis és la nòvia de la propietària, que se'n va al marroc a final de mes... pros: al costat de la meva antiga escola de francès, així que si torno a anar a classe serà molt fàcil. més pros: cuina i calefacció de gas (=reducció de gastos), rentadora,
caution (és a dir, fiança) a donar en xec i que no cobraran a menys que sigui necessari. contres: no hi puc entrar a viure fins a finals d'octubre, i veure pis de les 14:00 :P

- el pis de les 14:00. de fet un pis buit que vaig anar a veure amb una altra noia que també està buscant pis com jo. acabat de pintar, uns mobles horribles (però hi ha un traster, que si acabéssim allà servirà per ficar-hi els mobles). a Batignolles, un dels meus barris preferits de parís... ideal per viure-hi. contres: 6 pisos sense ascensor, per anar a una habitació cal travessar l'altra (però hem decidit que si acabessim allà el menjador passaria a ser habitació i l'habitació del mig passaria a ser menjador...), com que no hi viu ningú (i suposo q els últims q hi van viure passaven namica del tema) l'estat de banyera, labavo, terres no és ideal, s'hi haurà de treballar... i gran inconvenient: no té rentadora :P . pros: és a Batignolles... té un pati fantàstic, molt bones vistes, un àtic així que menys gastos en cal·lefacció pq l'escalfor puja... i el gran pro: la noia amb qui vaig anar a veure el pis. com q jo no tenia gaire temps, vam quedar a la tarda per anar a prendre algu i al final vam estar juntes fins quarts de 12 de la nit... vaja, ens hi podríem entendre molt bé amb ella.

així doncs, ara tinc un gran dilema: plantejar-me anar a viure amb la noia, ja sigui en aquest pis o en un altre que hauríem de buscar, o anar al pis de les 13:00, que dissabte ja em van dir que tenia moltes possibilitats i avui m'han dit si hi puc tornar a anar dimecres per acabar de decidir...

idees? comentaris? consells? els espero... :P

recommençons!

2007-09-24T16:35:00.000+02:00

Després de mesos de fer-hi voltes, pensant si valia la pena reactivar aquest blog, he decidit que... ho provarem. malgrat messengers, malgrat skypes, malgrat googletalks, malgrat webcams i auriculars amb micro... malgrat els 8 milions de maneres que tindré d'ara endavant per comunicar-me amb tothom (telèfon tradicional a part jeje), i tot i que segurament no sóc la persona més inspirada a l'hora d'escriure posts, crec que val la pena tornar a intentar-ho. llàstima aquest ventall d'amics en múltiples llengües que tinc, seria tot molt més fàcil si tothom pogués llegir-ho en una sola llengua jeje o almenys pujaríem l'audiència!

Bé doncs, aquest sembla que serà el blog de parís, perquè el reengego just quan torno a la ciutat de les llums (toooma cliché!), de moment sense data de tornada, però ja aniré avisant de plans futurs... doncs això, em queden poc més de 24 hores abans de pujar a un tren amb destinació Gare d'Austerlitz, i d'allà a l'avenue des Ternes que és on viu l'amic que m'acollirà de moment (merci Laurent!!). Ja us aniré explicant què faig per allà, pel que sembla el més complicat serà trobar on viure -- pel que diuen, el suposadament ridícul mercat de lloguer espanyol és flors i violes en comparació amb la situació a París... clar que allà tb hi ha més demanda :P --, buscar feina ja sabem que per les noietes multilingües no és taaaan difícil.

Més notícies, rallades i paranoies, pròximament.

em quedo sense ordinador...

2006-08-30T15:44:00.000+02:00

com que la júlia ha tornat a barcelona abans del que havia calculat, i va ser ella qui em va deixar l'ordinador, aprofitem que la rut va a barcelona aquest cap de setmana i s'emporta l'ordinador...

per tant, no dic que aquest sigui el meu últim post des de parís, però tampoc conteu gaire que m'ho pugui muntar per fer-ne. en tot cas, no seran com fins ara: oblideu-vos de fotos, vídeos i paridetes vàries: serà escriptura i punt.

amb això encara veig més pròxim el moment de marxar... per sort encara em queda un últim cap de setmana per acabar de veure tothom i les poquetes coses que em falten...

vaja, que no us queixeu si en els pròxims dies hi ha poca comunicació de part meva. i menys a partir del dia 5, que seré a amsterdam.

fins ben aviat!

el pis

2006-08-28T23:03:00.000+02:00

bé, fins ara no m'havia decidit a fer un post sobre el pis on visc, no sé gaire bé per què... però després d'aquest temps aquí, i d'haver-ne parlat molt amb la carole i el yannick, els meus colocataires, crec que val la pena riure una estona pensant en les cosetes...

bé, com la majoria ja sabeu, el pis el vaig trobar per internet, en una web d'anuncis de pisos per compartir. i al final vaig acabar optant per anar al lloc on havia de pagar menys lloguer... al final, ens hem trobat 3 persones vivint en un espai massa petit, perquè de fet, és un pis que està bé per a 2 persones, però nosaltres hi estem una mica estrets...

el primer problema és dormir. la carole i jo dormim a la mateixa habitació, jo pensava que seria en dos llits separats però finalment és en un de sol, gros, però un sol llit. no ens molestem gaire mútuament, però el cap de setmana que vaig estar malalta va ser bastant incòmode, més que res que la carole no podia dormir per culpa de la meva tos...

en yannick dorm al menjador. és una cosa bastant habitual aquí a parís, això q el menjador sigui l'habitació d'algú, però és bastant carregós perquè els horaris de la resta depenen completament dels del yannick: no pots posar-te a sopar a les 11 si resulta que és una dels dies que ell té ganes d'anar a dormir d'hora, més que res perquè no tens on posar-te a menjar...

i després venen els petits detallets, que hem comprovat que tenen bastant a veure amb les persones que ens sublloguen el pis. per exemple, la moqueta és una porqueria, un niu d'àcars, que facis el que facis sempre està bruta. passem l'aspirador bastant sovint, però malgrat tot mai s'acaba de veure bé...

per l'altra, la cuina: per cuinar, tenim uns fogons elèctrics amb lloc per dues olles. però quan jo vaig arribar n'hi havia un que ja no funcionava, i al cap de pocs dies el segon també va petar... així que finalment cuinem amb un sol fogó elèctric, a part, que s'endolla directament al corrent. tampoc funciona gaire bé... a ratos para de funcionar. un dia vaig provar de fer una llonza de porc que havia comprat... no sé mb què va passar, però vaig trigar gairebé 3/4 d'hora a aconseguir que estés cuita per tot arreu. així que al final la meva dieta és una mica límitada en funció del que puc cuinar al forn o als fogons si és prou ràpid. i si no, tot sovint hi ha dies que directament em compro mitja baguette i l'acompanyo de formatge o de paté...

i els petits accidents que hem tingut: un dia, la carole va obrir l'aixeta de la cuina i va sortir disparada xD tooota la cuina xopa. un altre dia, la carole va triar un programa de la rentadora que era namica raru... va resultar que el programa en qüestió no incloïa centrifugat ni sortida d'aigua, així que quan vam obrir se'ns va inundar la cuina i mig menjador... ja us ho podeu imaginar :P això per no parlar de les piques que s'embossen tot sovint... ja som els reis del desembossador :P

i llavors, cosetes curioses: què carai fan filtres de cafetera al lavabo?? teories de la carole: quan van entrar al pis, no hi havia paper de water, així que potser és que els feien servir per a... pfff

bé, de tota manera, com que els tres som molt conscients que això és només per aquest estiu, tampoc ens hi trenquem les banyes... però definitivament, no és un lloc per quedar-s'hi a viure gaire temps jeje

en fi, això ja s'acaba també... esperem que no surti cap altre problema en els dies que queden jeje

ja s'acaba...

2006-08-28T22:49:00.000+02:00

em queda exactament una setmana a parís... després, amsterdam...

ja començo a tenir aquella sensació que el temps ha passat massa depressa, que em quedaria aquí molt més temps. però evidentment, abans cal acabar tot el que hi ha pendent a barcelona... sobre tot la carrera!

de moment, em queden bons records de parís... sobre tot la gent que hi he conegut. el grupet del laurent (cosí d'en rudolph, el nuvi del casament que vaig anar), el samuel, l'arabelle, l'altre laurent i qui s'hi ha anat afegint segons l'ocasió... m'han aportat, sobre tot, francès! he après moltíssim amb ells, i a més m'han portat a veure pel·lícules, a conèixer els millors pubs anglesos de la ciutat, i fins i tot a un concert.

per altra banda, tot el grup de llatins... bé, sobre tot colombians, però també d'altres llocs... especialistes en fer festes casolanes, en ballar salsa, merengue i reaggaeton, en aguantar fins les 8 del matí xerrant i explicant-nos la vida mútuament... els he conegut tots a través del gastón, un company de classe de venezuela que va ser qui ens va convidar a una festa llatina per primer cop... colombians, uruguaians, cubans, veneçuelians, fins i tot un equatorià que coneix la carla jeje

doncs això... espero poder seguir amb el contacte amb tots ells, perquè realment ens ho hem passat molt bé durant aquest estiu...

le metro

2006-08-28T21:59:00.000+02:00

al final, després d'aquest temps a parís, el metro s'ha convertit en un aliat de sortides i anades per tota la ciutat... sonarà una mica estrany, però tinc sensació que trobaré a faltar aquest metro on la distància entre estacions de vegades resulta ridícula, la ciutat on no importa on siguis perquè si camines 5 minuts en qualsevol direcció segur que trobes una estació que et permetrà orientar-te...

hi ha estacions que ja s'han convertit en mítiques en aquesta estada a la ciutat... evidentment, la del costat de casa, porte de clichy, línia 13. ja me la conec de memòria... les tres sortides, l'enllaç amb el rer (=rodalies), la paradeta de fuita que hi posen al vespre per vendre fruita a punt de passar-se.

les estacions de crimée i riquet, línia 7, les dues més properes al cfilc, l'escola de francès. al principi sempre baixava a crimée, que tènicament està més a prop, però trigues pràcticament el mateix des de riquet, així que ara per ara és més habitual baixar allà...

oberkampf, línia 9, prop de casa la rut, zona mítica per la gran quantitat de bars i l'ambientillu que hi ha a la zona... i posteriorment, també parmentier, a la línia 3, i ménilmontant, a la línia 2. totes ben a prop...

pont de levallois, final de la línia 3, on baixava cada dia per anar a fer de cangur... després tocava travessar un petit parc, on anàvem a jugar a bàsquet, i caminar 10 minuts més... i més d'un cop m'hi va atrapar la pluja i vaig arribar xopa

mítica també la línia 2, amb les diverses parades que recorren el boulevard de la chapelle i el boulevard de clichy, que passa just per sota de montmartre, que va per sobre del carrer, que té més escales que cap altra línia, i que agafava sobre tot al principi per anar a qualsevol punt del nord de la ciutat

la línia 14, la ràpida, que serveix per travessar tota la ciutat en el mínim de temps possible. i que és tan moderna que ni tan sols té conductors... i châtelet, on es troben 5 línies de metro i 3 de rer, i on hi ha els canvis de línia més llargs de parís...

el metro és parís, parís és el seu metro...

gola... mola!

2006-08-22T00:09:00.000+02:00

stic namica trista. per una parida, prò wenu...

qualsevol que s'hagi fixat en els meus peus haurà vist que les sabates que més em poso són les meves bambes gola, les que són (eren) de color beige amb trossos vermells amb brodats com xinus... bue, vaja, les q porto sempre. doncs després de gairebé dos anys i mig, les pobres han petat. s'han trencat. ja no aguantaven més... i staven guarres, guarres. vaja, que a part que la sola stava ja més llisa que jo que sé què (cosa que em feia patinar als passos de zebra de barcelona i rodalies), ara s'han trencat just per un lloc que fa que sigui impensable posar-se-les a parís... més que res que amb això q plogui quasi cada dia prefereixo no mullar-me els mitjons i, de pas, els peus.

bé, foto del desastre:

com podeu veure és a la part del taló...

per sort, vaig ser prou previsora com per pensar que això podia arribar a passar i em vaig endur les altres que tinc, el mateix model però en negre, que vaig comprar mig any més tard veient el bon resultat que m'estaven donant. però aquestes m'agradaven més... snif snif

en fi, que descansin... q les pobres porten un trajín que déu n'hi do

la sainte chapelle

2006-08-21T23:17:00.000+02:00

ja ha passat gairebé una setmana... però s'ha d'explicar jeje

el dia 15 vam anar a la sainte chapelle, curiosament un dels pocs records que tinc de la meva primera visita a parís, quan tenia 10 anys. mira que és petitona, però té la seva gràcia...

bé, què dir de la sainte chapelle... namica d'història pels que no ho conegueu: construïda el 1248, va ser la capella reial de frança fins que carles V (de frança, s'entén) va accedir al tron... va ser ell qui va traslladar el palau reial a saint-pol i posteriorment al Louvre.

de fet, la capella la van construir per ficar-hi una sèrie de relíquies religioses, en particular la (suposada) corona d'espines. però durant la revolució tot va desaparèixer, amb això de que la capella fos símbol de l'església i de la reialesa... la pobra capella es veu q tb va quedar bastant destrossada, així que a mitjans del segle XIX van restaurar-la.

wenu, us poso una foto de les vidrieres de la capella superior... la de sota és menys espectacular, però em va fer gràcia que a les columnes hi hagués o bé la flor de lis francesa o bé la torre de castella, dedicada a blanca de castilla, c'est moi ça jeje i a més tot en tons blaus i vermells... molt del barça :P

3 jours, 3 euros

2006-08-21T14:52:00.000+02:00

començo a pensar que no hi ha cap lloc com parís per disfrutar del cinema... ahir va començar una "promoció" de la mairie de paris que es diu 3 jours, 3 euros que consisteix, precisament, en el que diu el nom: durant 3 dies (ahir, avui i demà), qualsevol sessió a qualsevol cinema de la ciutat costa només aquest preu.

el millor de tot és que això no és només ara al mes d'agost... hi ha promocions semblants durant tot l'any. per exemple, a mitjans setembre hi ha un dia, un diumenge, que fan la promoció de la rentrée: aquell dia, per la compra d'una entrada, la segona surt a 1€.

entre això i que la majoria dels cinemes són en v.o. ... és com per quedar-se a parís jeje

bé, per aprofitar, ahir uns amics francesos em van portar a veure mon nom est tsotsi, peli sudafricana que va guanyar l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. bastant previsible però la veritat és que em va agradar.

i demà, ueueueueee, anirem a veure la science des rêves, la nova peli de michel gondry, molt conegut pels seus videoclips (pex. per la björk), i per la fantàstica eternal sunshine of the spotless mind (que a espanya es va traduir com olvídate de mí... visca les traduccions de títols espanyoles). sembla que gondry segueix amb temes semblants... els somnis i els records... amb gael garcía bernal i charlotte gainsbourg. us poso el poster que fa un mes que està penjat per tot el metro de parís...

i ♥ carte fip

2006-08-21T14:44:00.000+02:00

avui, quan he acabat la classe de francès, he anat a la gare de l'est per comprar els meus bitllets per amsterdam i barcelona... però quan he arribat allà m'he adonat que m'havia deixat la meva carte fip a casa. això de la carte fip és una coseta d'akelles q tinc la sort de tenir pel fet de ser filla d'algú que treballi a la renfe... descomptes per a tots els trens europeus.

doncs bé, he pensat que ja que era allà, preguntaria quins són els preus exactament per veure si val la pena tornar directament des d'amsterdam en avió. i bé... no, no val la pena anar en avió. de fet, anar i tornar d'amsterdam només em costarà 22€! i tornar fins a bcn, 43... és curiós, perquè quan vaig anar a lyon pel casament em va semblar que tampoc n'hi havia per tant amb el descompte, al cap i a la fi em va costar 65€ anar i tornar, que tampoc és tan barat tenint en compte que és un viatge de 2 hores. i avui he descobert que realment, el millor d'aquesta targeta, són els descomptes pels viatges entre països diferents.

la dona de la guixeta reia de veure'm tan emocionada amb aquests preus... xD

rumba

2006-08-20T16:15:00.000+02:00

divendres a la nit vam anar a una festa que feia un meu company de classe, de venezuela, a casa seva. em va dir que hi hauria gent de tot arreu... i bé, n'hi havia, però els europeus van ser els primers a marxar... així que al cap de poc, allà només hi quedaven llatins! de colombia, venezuela, equador, perú, cuba... i evidentment, una festa amb aquest tipus de gent, només pot tirar endavant amb salsa, reaggaeton, merengue i coses així.

total, ens vam posar a ballar, una d'esport que vaig fer... però, com era d'esperar, en algun moment havia de parar la festa... a nosaltres ja ens va estranyar que els veïns no diguessin res, perquè estàvem amb les finestres obertes, la música a tot gas, i jo crec que en algun moment vam arribar a ser 35 o 40 persones en akell apartament. i sí que van dir els veïns... a les 4 del matí, van arribar els flics, és a dir, la policia. però de molt bon rollo... xD ens deien que teníem tot el dret a fer festa, però que fèiem massa soroll i hi havia hagut queixes, que si us plau, acabéssim la festa i així no haurien de posar multes a ningú.

així que ens en vam anar tots cap a la parada de noctilien (=nit bus), i vam anar fins a montparnasse tots junts (la festa era a châtillon, a la banlieue sud de paris), cantant i fent el burro i amb el conductor del bus petant-se de riure...

bé, una nit completa, va estar bé conèixer tanta gent amb qui ja hem tornat a quedar i que ens expliquen cosetes interessants per fer a la ciutat... :)

l'orangerie

2006-08-20T14:56:00.000+02:00

bueee ja fa bastants dies d'això, però és que aquell dia em vaig deixar la càmera i fins fa res no tenia les fotos... jeje

bue, musée de l'orangerie. situem-nos: està al parc des tuileries, a tocar de la concorde. com indica el seu nom, l'edifici era una antiga orangerie, és a dir, un hivernacle de tarongers... de fet, de l'edifici original en queda pràcticament només l'estructura exterior, i amb les reformes que s'han fet a dins amb prou feines es pot apreciar l'edifici original... però des de fora és ben macu xD

durant uns anys va tenir utilitats d'allò més diverses, fins el 1927, que es va reformar per acollir les Nymphéas de Monet. i després es va convertir en museu d'art modern, i ho van tornar a reformar tot... i fa 6 anys van tancar per fer la reforma definitiva, deixar les nymphéas com al principi i arreglar-ho b. vaja, que després de 6 anys tancat, han obert pq hem vingut nosaltres jejeje

bé, les nymphéas de fet no hi són totes, hi ha exactament 8 quadres, però posats en dues sales ovalades tal com monet va decidir que es fes quan es van exposar per primer cop. un parell de fotos pq us ho pugueu imaginar namica:

la resta del museu és la col·lecció de paul guillaume, un dels marxants d'art més importants de principis del segle XX, i tota una figura cultural al parís de l'època. a més de la seva relació amb apollinaire, guillaume va acabar sent el mecenes de bona part dels artistes més importants de principis de segle, i així al museu hi ha una mica de tot: renoir, modigliani, picasso, matisse, rousseau...

abans de morir, guillaume va dir que la seva col·lecció havia de ser cedida al louvre. i com que al louvre ja no tenien més lloc, per això es va instal·lar la col·lecció a l'orangerie. de tota manera, no hi és tot: la seva vídua va vendre bona part dels quadres per poder seguir portant el mateix nivell de vida després de guillaume morís, i de fet es dubtava que realment vulgués cedir els quadres que havia deixat el seu marit. les males llengües diuen que només va cedir el que quedava de la col·lecció perquè el seu nou marit es va ficar en no sé quin embolic i van acordar que no el ficarien a la presó si finalment es donaven els quadres al louvre...

en qualsevol cas, molt bona mostra d'art del segle XX. molt recomanable pels que visiteu parís...

cosetes pendents

2006-08-16T01:12:00.000+02:00

ara que per fi ja sembla que començo a tenir superat l'encostipat... resulta que la rut s'ha contagiat, i la pobra estava fataaal avui. bé, ara que ja no té obligacions immediates, podrà dedicar-se a estar a casa i curar-se... jo he fet bé d'estar més o menys bé ara per ara, demà tornem-hi amb la feina, amb les classes, amb tot...

fa dies que tinc pendent poder tornar al pompidou, hi ha una exposició que tinc ganes de veure que es diu le mouvement des images, segons els del museu, "une relecture de l'art du XXème siècle à partir du cinéma". promet, promet... bue, mentre no sigui tan chorras com akella rara que vam veure l'altre cop em dono per satisfeta. (que consti, però, que també vam veure coses que staven b... és a dir, encara no renego de l'art modern jeje)

ens falta també encara el museu d'orsay... ja és gros, just fa un mes que vam arribar, i encara no hi hem anat! però és que cal trobar el moment ideal... fins ara els horaris diferents ens impedien anar a fer coses a les tardes, amb això que aquí tot tanca a les 6 o les 7, no val la pena ficar-se a segons quin museu si no has de tenir temps per veure-ho tot. i ara que treballo, queda pels caps de setmana tot això... però vaja, aquest cap de setmana ha estat bastant frustrat, així q... mica en mica. hi ha temps encara. i d'akí una setmana ja hauré acabat la feina.

també vull anunciar que estic planificant un petit viatge a amsterdam just al final del meu stage (si se'n pot dir així) a parís. més que res, que està molt a prop... i tinc un amic que hi viu, però que aviat se n'anirà a viure a Lille qui sap fins quan, així que s'ha d'aprofitar jeje

marie antoinette

2006-08-14T00:55:00.000+02:00

després d'un cap de setmana totalment tancada a casa (jooooo n'estic farta del meu super-encostipat!!) he decidit que avui al vespre calia sortir, com a mínim que em toqués una mica l'aire... però com que no és qüestió de quedar-se al carrer, que plou, i fa fred, i ja només em falta això per acabar d'estar malalta del tot, hem decidit d'anar al cine.

i avui que podia triar, evidentment calia anar a veure marie antoinette, la nova peli de la sofia coppola que es va estrenar al festival de cannes (i que de moment no té data d'estrenaa les pantalles espanyoles... és a dir, fins d'aquí mig anyet res, com a mínim).

bé, per sobre de tot, jo tenia ganes de veure aquesta peli per dues raons:
- per veure com la coppola se'n surt amb una peli d'època, perquè després de the virgin suicides i, sobre tot, lost in translation, pelis amb un tractament relativament modern dels plans
- perquè després de veure el trailer... bé, t'ha d'entrar curiositat per collons. un trailer de peli d'època a lu amadeus però amb música de new order! evidentment, acabes tenint curiositat per saber si només és al trailer que hi ha aquest tipus de música o si serà a tota la peli... i si només hi haurà música "moderna" o si n'hi haurà també de típicament clàssica...

bé, no respondré la segona part, millor que ho descobriu vosaltres mateixos jeje

pel que fa a la peli en sí, té detallets molt sofia coppola. hi ha moments en què és inevitable adonar-se de qui és la directora, encara que en d'altres caigui en recursos típics de les pel·lícules d'època. a més, hi ha moments en què dóna la sensació que s'ha preocupat més per ensenyar el palau de versalles per dins que no pas en explicar una història (he llegit por ahí que el lloguer per fer la peli va costar 300.000€... suposo que la coppola volia amortitzar els diners :P). i sembla una mica que les escenes no tinguin cap mena de cohesió, vas passant d'una cosa a l'altra sense res que ho uneixi...

però... malgrat tot... segueix sent una peli de la sofia coppola. moments d'estètica videoclip total, detalls que et fan pensar que ha valgut la pena entrar al cine, i detalls molt, molt cuidats. no sé, en general puc dir que m'ha agradat, però no tinc gaire clar per què m'ha agradat...

bé, en qualsevol cas, us penjo el trailer perquè pogueu anar fent boca... ja la comentarem d'aquí a uns mesos jeje

enrhumée

2006-08-12T16:21:00.000+02:00

avui havíem d'anar a versailles... prò... ara va i resulta que stic malalta. porto tal encostipat a sobre q em penso que avui no sortiré de ksa en tot el dia :P ahir a la nit ja començava a star xungueta, prò pensava que potser dp de dormir la cosa aniria a menys. que va... avui stic nkra pitjor :P

així q porto tot el dia tancada a casa... veient la tele, pq poca cosa més tinc a fer. a estones miro TVC internacional, però per alguna raó es passen la major part del dia posant trossos del programa aquell que hi surt gent que canta, així que no ho aguanto gaire estona. i la resta del temps, miro france 2, que fan els europeus d'atletisme i com a mínim és una mica més entretingut...

aaagh just el cap de setmana, malalta... en fi, a aguantar com pugui :P

twei et rudolph II

2006-08-11T18:37:00.001+02:00

algunes fotos del casament...

la twei entrant pel passadís de la mairie... ooooh

la twei, la kira i en rudolph després del casament (bue, i més gent)

això és quan nàvem a despertar la parelleta...

la sopa rara akella... eeeeecs

testimoni de què en rudolph sí que la va tastar... ecs ecs ecs

vam acabar ficats en una furgoneta (un camion, q diuen els francesos... xD) fent sessió de kumbaià... pq vegeu namica com stàvem :P

l'annike i jo havíem d dormir en una tenda de campanya... prò vam decidir q feia massa fred... així q vam acabar en un mini-sofà que hi havia a l'entrada de ca la twei :P

cinéma

2006-08-11T17:46:00.000+02:00

bé, l'afició nocturna més pràcticada aquesta última setmana han estat les séances de cinema al parc de la villette. bàsicament, tenen una suuuuper pantalla instal·lada davant d'un prat al mig del parc, i a les nits hi fan pel·lícules... sempre que no plogui, és clar. la setmana passada no vam poder anar-hi fins al tercer dia que volíem (per la pluja, s'entén). per sort, el divendres, que feien kitchen stories, una peli que vaig veure mentre estava a anglaterra, hi vam poder anar! és una peli sueca, però que passa a noruega, que explica una situació una mica surrealista... un estudi "sociològic" de com es mouen els solters noruecs a la cuina situat als anys 50. la veritat és que l'audiència sencera no va parar de riure en tota la nit jeje

dimarts hi vam tornar a anar, feien una peli que es diu au hasard Balthazar de Robert Bresson, de l'any 66. bàsicament explica la vida d'un ase, com el maltracta tothom pobret, i de la gent del seu entorn... bue, el bresson, molta nouvelle vague, molt aclamat per la crítica i tot el que volgueu, però la peli era un tostón. de fet, es va fer tan pesada que vaig arribar a adormir-me... cosa difícil tenint en compte que no podia parar de tremolar a causa del fred que feia... brrrr

i ahir, dijous, encara hi vam tornar a anar. aquest cop a veure una peli tailandesa del 2004 que es deia tropical malady, que per la descripció que en feien a la web de la villette semblava interessant... bé, això ho he llegit després, resulta que la peli estava dividida en dues parts. la primera, és la història d'amor entre dos nois a tailandia. aquesta part va estar prou bé. però de sobte, sense cap explicació ni res, comença la segona part, i la primera es queda com penjada. sortia una petita explicació d'una espècie de llegenda: el caçador que busca el tigre per la selva per matar-lo, però no el troba, i el persegueix més, i no el troba, i quan al final el troba, resulta que no és un tigre, sinó un home, però que de fet resulta que és un esperit, i el caçador és la seva presa, però alhora el seu company en el viatge, i es necessiten mútuament, i cal que l'un mati l'altre... què sé jo, algu així. anaven sortint trossets escrits rollu llegenda, diàleg nul. però excessivament lent... no passava res... no passava res... i quan per fi passava, quasi ens entraven ganes de posar-nos a aplaudir... però en el fons no era res el q passava...

bue, que feia fred, molt fred, i a 3/4 de 12 ja no aguantàvem més, així que vam marxar. si la peli
hagués continuat com la primera part no hagués stat malament la cosa... :P

en fi, en general les nits a la villette han estat una mica frustrades... llàstima que ja s'acaba: aquest cap de setmana hi ha les últimes pelis. això sí, hi ha un altre mini-festival d'aquest tipus que es diu cinéma au clair de lune, però aquest no és sempre al mateix lloc, sinó cada cop a un punt diferent de la ciutat... però tenint en compte el fred... i que a segons quines hores pot ser un cacau anar des de bercy, per posar un exemple, fins a casa meva, no crec que estem gaire animades a anar-hi...

per compensar, dimecres vaig anar per primer cop a un cinema francès. pel que m'han dit, la majoria dels cinemes de parís són en versió original (ue!), així que si la peli és en anglès no hi ha problemes de comprensió... dimecres vaig anar amb l'anneke i el laurent a veure pirates des caraïbes (és a dir, piratas del caribe). no sé si l'heu vist... a mi se'm va fer una mica llarga... prò almenys no feia fred :P

i un dia d'aquests espero poder anar a veure marie-antoinette, la nova peli de la sofia coppola, que no arribarà a les pantalles espanyoles fins principis de l'any que ve, però jo tinc moltes ganes de veure-la... i així aprofito el vale descuento que em van donar dimecres i "només" cal que pagui 6€ per entrar al cine...

marcelo d2

2006-08-11T16:47:00.000+02:00

béee dia d'actualitzar el blog... aprofitaré que avui tinc temps per posar cosetes que fa dies que vull posar i que fins ara no he tingut temps... comencem aaaamb...

MARCELO D2 [marxelu de dois]

segon concert a l'aire lliure que hem tingut la sort de poder disfrutar a parís... era al parc de la villette (mític parc ja, hi anem més que a casa nostra :P), a l'aire lliure. la rut i jo havíem kdat allà amb un company meu de classe, el rodrigo, brasileny, que s'ha passat les 3 setmanes que hem anat junts a classe meravellat perquè no només conec vinicius de moraes, sinó que a sobre me'n sé cançons xD doncs això, em va dir "vine, vine al concert, que aquest tiu és molt bo".

vam arribar a la villette que plovia a bots i barrals... evidentment pensant que ens quedàvem sense concert. però per alguna raó, els déus van ser benèvols i 5 minuts abans de l'hora de començar el concert va parar! més o menys per aquella hora el rodrigo va trobar tota una tropa de brasilenys... potser eren uns 15... i vam acabar disfrutant el concert amb ells jeje

la música en sí, una barreja de hip-hop, samba, reaggae i qui sap quantes coses més, fins i tot amb un tiu que feia sorollets amb la boca, molt impressionant, capaç de fer ritmes i cantar alhora... (perdooona albert, ja no me'n recordo com es diu això!). petit vídeo del concert (no cal que torni a dir lu de la qualitat, oi? :P)

a les cançons que eren més rollu samba, els nostres acompanyants no paraven de moure els peus... ballant ballant... vam demanar que ens ensenyessin a ballar la samba, però va ser impossible! més que res que no eren capaços de fer-ho a poc a poc, i veus el que has d fer però no ets capaç de digerir-ho mentalment... bue, que lu de la samba ho haurem de deixar per una altra ocasió... potser caldrà un viatget a brasil per aprendre'n jeje de moment, si torno a veure els brasilenys ja miraré de fer un vídeo per poder mirar-ho a càmara lenta a l'ordinador i poder entendre què carai és el que s'ha de fer!

día patoso

2006-08-09T14:08:00.000+02:00

ahir vaig tenir el que anomeno un dia "patoso". és una cosa que em passa de tant en tant... bé, un d'aquells dies que sembla que facis el que facis acabaràs a terra.

només sortir de casa al matí, quan feia el canvi de línia entre la línia 13 i la 2, em vaig entrebancar en unes escales i vaig caure... jo crec que no m'hagués fet gens de mal si no hagués estat per la dona del meu costat que em va agafar pel braç. per culpa seva namica més i pico als graons amb la barbeta, i a sobre m'ha sortit un blau enoooorme al braç on em va agafar.

només sortir del metro, de camí a l'escola d'idiomes, em vaig tornar a entrebancar amb una "irregularitat" a la vorera... amos, q el típic lloc on ja veus com està la cosa i no caus mai, però ahir em va anar de poc.

al migdia, vaig anar a comprar al super, i quan tornava cap a casa tota carregada de bosses, encara em vaig tornar a entrebancar amb una tapa de claveguera... no, aquest cop no vaig caure tampoc, però hagués estat divertit veure totes les llaunes rodant pel carrer... :P

i encara, a la tarda, vaig anar a jugar al parc amb els nens a qui faig de cangur. estàvem jugant a bàsquet... bé, de fet ho intentàvem, pq el tema qualitat basquetística como que no... i evidentment vaig acabar per terra.

i encara vaig entrebancar-me un parell de cops més ahir... ufff

balanç de danys: un blau al braç dret, blaus als dos genolls, blau a la cama esquerra... uf uf vaia dia :P

agoniosos!

2006-08-08T21:11:00.000+02:00

bue, però què és això, ara a sobre exigint que posi coses al blog... que no visc només per a això!! i si m'he passat tot el cap de setmana fora no hi ha temps per posar-me al dia...

bé, un dia d'aquests faré el post sobre el concert de marcelo d2... i em falta tb un post sobre les nits de cinema al parc de la villette jeje div hi vam nar i vam riure molt, avui repetim. ja us xplicaré... però no tingueu pressa!

twei et rudolph

2006-08-07T15:37:00.000+02:00

ha acabat el finde dl casament! i vaia cap d setmana q ha estat... ben intens jeje

bé, dissabte al matí vaig arribar a lyon amb 3/4 d'hora d retard... no sé què li va passar al tren, a mi no em va semblar que hagués passat res, a part del fet que de tant en tant deien per megafonia que anàvem amb retard. i el pobre rudolph, el nuvi, esperant-me... uff uf uf però vaja, tan bon punt arribar vam agafar el cotxe per anar fins a sainte catherine, el poble on viuen, que resulta que stà a prop d'unes muntanyetes, així q feia més aviat fred... vaig dinar amb tota la família i amics de la twei, estàvem allotjats entre casa seva i el seu pati, en tendes de campanya

una mica abans de les 4 de la tarda vam anar tots cap a la mairie, és a dir, l'ajuntament, pel casament en sí, civil. bé, de fet no era l'ajuntament mateix, perquè erem massa gent per a cabre-hi, així que es va fer en una espècie de sala de l'ajuntament... 130 persones allà ficats, entre francesos, holandesos (la twei és holandesa però ha viscut bona part de la seva vida a catalunya) i catalans. de catalans, de fet, n'hi havia poquets: 6 amics de la twei de quan ella vivia perllà...

la cerimònia va ser curteta. no puc comparar amb les que hi ha allà perquè mai no he anat a un casament civil, però en comparació amb les desenes de casament que m'he hagut d'empassar amb el tema de les corals va ser d'allò més lleuger jeje

i després ens vam desplaçar tots cap a yzeron, que és on es feia el banquet, a uns 20 minuts de ste. catherine. poc després d'arribar-hi, quan estàvem entrant a les carpes per l'aperitiu, va començar a caure una super tempesta d'estiu que encara va refrescar més l'ambient. terrible, com si no fes prou fred encara...

a les 8 va començar el banquet... on vam trobar (parlo en plural perquè hi incloc la teresa, amiga de la twei de moià amb qui vaig anar bona part del cap de setmana) que hi passaven coses curioses... com ara que els entrants no els portessin a la taula, sinó que els haguessim d'anar a buscar en una mena de buffet lliure. però no era buffet lliure, perquè tu anaves allà i et servien una quantitat preestablerta de menjar, en principi el mateix per tothom... això sí, nosaltres vam ser una de les últimes taules a anar-hi, erem els que estàvem més lluny, així que quan vam arribar-hi la majoria dels plats s'havien acabat... només quedaven gambes, taboulé, i una mena de pastís de verdures que no ens va fer gaire il·lusió.

però el que més em va sorprendre va ser que després dels entrants comencessin a fer discursos i posessin música per ballar. nosaltres dient "i què passa amb la resta del menjar??". doncs bé, després de mitja horeta de música, van dir "servirem el plat principal". i ale, vam tornar tots cap a les nostres taules per menjar vedella amb bolets. bé, tots no, la twei i la seva família són macrobiòtics, així que era un casament amb alternativa macrobiòtica per aquells que en volguessin.

i bé, així anar fent... vedella amb bolets, mitja horeta de ball, buffet de formatges, una horeta de ball... i així vam arribar al pastís, que no tenia nuvis a dalt de tot! pff pf pf com ja us deveu imaginar, amb tantes estones perdudes, just després del pastís la gent va començar a marxar... clar que ja passaven de les 2 del matí... tenint en compte que l'aperitiu havia començat sobre les 6 de la tarda, nostà malament, no? els joves, evidentment, nkra ens vam kdar una estona més...

i així vam arribar fins la tradició realment diferent de tot el que jo conec: a frança (bé, en algunes regions i segons qui, pel que em va semblar entendre no és igual a tot arreu), la nit del casament, els nuvis han d'anar a dormir en un lloc que no sàpiga ningú... i els amics els han de buscar, i quan els troben, els han de fer menjar una sopa fastigosa, rollu viam què trobem a la cuina per ficar-ho tot dins... es deia pot au nosequè, no recordo el nom perquè no vaig arribar a entendre la segona part xD bé, això, el més habitual és que els nuvis dormin a casa d'algun familiar, així vas passant per casa de tots i despertant-los, però com que la twei i en rudolph no tenen familiars al seu poble van optar per deixar-nos una pista... les tórtores. wenu, que els seus veïns es veu que tenen un criaderu d'ocells i staven allà davant ficats al cotxe... pobrets, nit de bodes i dormint al cotxe...

i això, nosaltres hi vam arribar amb una guitarra i un violí, fent soroll per despertar-los, i amb la sopa akella.. q tenia ketxup, algues, espaguetis crus, pinya en almíbar i no sé pas què més. la twei es va negar a tastar-la directament xD i després encara vam seguir llevats fins a no sé pas quina hora del matí... amb les guitarres i cantant... una boda kumbaià xD

bé, sobre les fotos, la veritat és que al final en vaig fer ben poques, peròooo l'anika, una noia belga que hi havia, en va fer moltíssimes i vam quedar que me les passaria... així que més endavant ja en posaré alguna

i bé, al dia següent nkra dinar tots junts... celebració de cap setmana complet. i ja paro d'escriure pq he trigat 2 dies a fer aket post i em sembla excessivament llarg... nfi, ale, prou!

feina!

2006-08-03T01:06:00.000+02:00

béee ja sé q fa dies que no escric... nem una mica de bòlit... bé, akets últims tres dies sí, el cap de setmana va ser fiestorra de la bona, però entre pitus i flautes al final no trobo el temps per escriure... no us pensessiu pas q és tan fàcil de mantenir un blog! em pregunto si tanta feina serveix per alguna cosa... els únics q feu comentaris sou els q acabeu d'enterar-vos que tinc blog, la resta no sé si ho mireu de tant en tant o si ja us en vau oblidar fa una setmana i mitja...

en fi, doncs això, q tinc feina. abans de marxar a parís, quan estava buscant pis, vaig contactar amb una família de bascos que viuen akí a parís... bé, de fet a neuilly, léase el sant cugat de parís, zona pija de la capital. doncs això, que m'oferien allotjament a canvi de fer d'au-pair... però al final es veu que van decidir que preferien no tenir ningú aket estiu pq la situació era una mica complicada... bé, en resum, que resulta q sí que necessiten algú, i han pensat en mi, em van enviar un mail divendres passat i al final avui he anat a conèixe'ls i a que veiessin q sóc una persona responsable i de fiar (juaaaas).

i bé, avui ja m'he adonat q serà difícil la cosa... com a mínim al principi. tenen una nena de 2 anys, la nerea, que diguéssim que no confia gaire en els desconeguts... avui ha passat una stona fugint de mi i la resta dient-me "no!". amos, q la nena ja s'olorava que noia jove que ve vol dir que els pares marxen. i el nen de 6 anys, julen, q al principi bé però al cap d'una estona ja he anat veient que el pobre stà mort de gelosia de la germana petita... i ha muntat una rabieta de les bones pq l'havien renyat... bue, suposo que la cosa canviarà una mica quan no hi siguin els pares, cap a millor vull dir, però ja vurem, mica en mica... evolució de la meva vida de cangur, aviat en akest blog :P

i bé, això, quan tingui una estona ja explicaré namica cosetes del finde passat... q no són poques.

ah! i aquest cap de setmana, la boda! excursió a lyon pel casament de la twei i en rudolph... ja miraré de fer fotos i muntar un publirreportatge de la muerte jeje

les deux moulins

2006-07-30T23:34:00.000+02:00

dijous vam anar al cafè d'amélie! uee!! i tenim proves de que hi vam prendre alguna cosa... akí el tiquet:

el primer cop q prenem algu en un cafè... bua, un lujazo. comproveu com en aquesta ciutat inciten a beure alcohol: una cervesa és més barata q una limonade (és a dir, un sprite o similar). ala, això em passa per no agradar-me la cervesa. em sento marginada. snif snif snif

comproveu tb el toke cutre del final del tiquet... Amélie vous remercie. akesta gent esperen viure d'akesta història for ever...

feia namica de cosa entrar-hi pq pensàvem q estaria ple de turistes, però no, de fet no n'hi havia ni un. bé, mentida, mentre érem allà van entrar 3 espanyolitos, van fer un parell de fotos i se'n van tornar a anar. però en el fons ja no és el q era... ja fa bastants anys de la peli, així q ja no és la bogeria.

de fotos no en tenim, vam decidir que al deux moulins passàvem de fer de guiris cutres i posar-nos a fer fotos, però el lloc stà namica demacrat ja... la part d'estanc ha desaparegut, està tot més fosc, més vell, i tenen un poster immens d'amélie signat pel director i tal... en fi, per una banda com molt típic, però per l'altra, és el típic cafè de montmartre normal i corrent, on com a tot arreu et posen un platet de palomitas per acompanyar les begudes... jiji

sacabó la canicule?

2006-07-30T23:17:00.000+02:00

bé, sembla que la calor exagerada aquesta que els francesos diuen que fa s'ha acabat... com a mínim, de moment. dimecres al vespre hi va haver la tempesta del segle. la rut i jo érem a champ de mars (com de costum... és el que fem quan ens fa mandra pensar què fer xD) i stàvem flipant un ratu amb la quantitat de gent que era allà fent "pique-niques", q diuen akí (pícnic, de tota la vida :P). la veritat és que n'hi ha com per flipar... hi havia grups de fins a 15 persones, amb els seus platets, les seves copes de vidre, el vi a la nevereta, els bols de menjar... bue, en plan pícnic de luju. naltres vam acabar optant per nar a comprar algu de menjar i fer pícnic allà tb... a les 8:20 del vespre ja havíem sopar :P bue, pq us feu una idea de la gent q hi havia:

i de sobte, mirem al cel, i veiem el súuuuper núvol negre. just a sobre. raonament rut - blanca: uiui, plourà aviat, akí hi ha molta gent, per nar apretades al metro, més val q marxem 5 minuts abans. així q vam recollir-ho tot en un moment, ens vam aixecar i vam començar a caminar cap a la parada de metro d'école militaire... nkra no havíem ni sortit del parc q sentim la gent xisclant... de sobte un cop de vent i una spècie de tempesta de sorra que va espatllar definitivament tots els pícnics xD

i com q la tempesta ens perseguia... vam decidir córrer namica per arribar al metro abans q la multitud (important, això :P). bé, un cop al metro va ser un "salvades!", però llavors va resultar q no sé q passava a la meva línia prò no nava b... al final vaig trigar hora i quart (quan normalment amb mitja horeta n'hi ha prou), i a sobre quan vaig arribar a la meva estació, plovia tant q els 50 metres entre l'estació i casa meva, corrent, van suposar arribar completament xopa :P

i des de llavors, va plovent dia sí dia no... bé, avui ha plogut bastant tot el dia... però per sort a partir de les 7 de la tarda ha parat... q si no ens quedàvem sense concert de marcelo d2! prò això ja queda per a un altre post...

problema solucionat!

2006-07-27T00:43:00.000+02:00

ja es veuen els vídeos... o això m'han dit. ue!

encore, la tour eiffel

2006-07-27T00:01:00.000+02:00

petita col·lecció de fotos de la tour eiffel i des de la tour eiffel... hi vam anar dilluns al vespre per trobar-nos amb TOTS els turistes de parís, allà tots ficats. això sí, al final vam trobar l'opció més barata: pujar fins al segon pis a peu per 3€, i llavors el tram fins dalt de tot amb ascensor per 3,30€. és a dir, al final vam pujar 668 graons... cosa curiosa, estan numerats els graons xD no d'un en un, però cada 10 posa quants en portes. així t'estalvies haver de contar jeje bé, doncs això, les fotos! (cliqueu a sobre i les podreu veure més grans)

la torre des de trocadéro

vistes de parís, els arbrets aquests que es veuen són del champ de mars. des de la torre eiffel cap a l'est

més vistes, akí es veu el sena i cap al nord de la ciutat.. perllà al mig hi ha la place de la concorde

trocadéro a la posta de sol (oooooh :P)

vistes cap a l'est des de la torre

més vistes cap al nord... aket cop ja comença a haver-hi llumetes, fins i tot un barco al riu

el champ de mars a la nit... a la part de baix, més a prop de la torre, podeu veure la contaminació lumínica de la torre :P

encara la mateixa vista cap al nord, però amb tota la ciutat il·luminada

la seine... de nit

petita comparativa... la torre, cap amunt, des del segon pis, de dia i de nit

ale, q us agradin... potser són massa fotos prò... ha stat difícil triar-ne només 11!!

problema amb els vídeos

2006-07-26T23:24:00.000+02:00

sembla q sí q hi ha un problema amb els vídeos prò crec q ja sé què passa... stic en procés de solucionar-ho. merci de patienter!

gent de pertot...

2006-07-26T15:04:00.000+02:00

bé, nou post per un dels millors moments al centre pompidou... és a dir, fora del centre pompidou :P just a la porta hi havia un grup de músics de Mongòlia que feien una actuació impressionant... només veure'ls tots vestits amb la roba tradicional (els pobres devien estar passant una calor...), amb els seus instruments amb forma de caps d'animals... bue, ja només per l'esforç es mereixien que t'aturessis a escoltar-los. Però és que, a més, ho feien extraordinàriament bé!

pels que no hagueu escoltat mai música de Mongòlia, cal explicar que allà tenen una manera de cantar que només es dona a molt pocs llocs del món, el que s'anomena "cant harmònic", que bàsicament consisteix en la capacitat de poder reproduir més d'un so (i per tant, més d'una nota) amb la veu. en el cas de mongòlia crec q en general són dos notes alhora, però he llegit per internet q se'n poden arribar a fer 4!! bé, en aquest cas, imagineu-vos tot el grup de mongols cantant i tocant alhora, alguns d'ells fent veus dobles. la veritat és q era impressionant, i tenien un bon grup d'espectadors al seu voltant amb els ulls com taronges.

família gonzález massot, recordeu aquella campanya electoral amb una falca per ràdio on hi havia un tros de cançó de mongòlia? doncs això mateix, però en animat jeje

bé, us poso un trosset de vídeo, la veritat és q no es sent gaire bé, però és el q es pot fer amb el meu mòbil... el pròxim cop hauré de tenir una càmera de vídeo per poder gravar aquestes coses en condicions. però ja només em falta això, anar a veure museus amb encara més pes a l'esquena... :P

centre pompidou

2006-07-25T15:14:00.000+02:00

diumenge vam anar al centre pompidou... i, com de costum, en un sol dia no n'hi ha prou per veure-ho tot, així q tb hi tornarem. vam descobrir q un abonament anual costava poc més que dues entrades normals, així que vam preferir comprar un abonament... a més, al centre pompidou es pot aprofitar per nar a veure pelis i exposicions temporals q canvien sovint... en fi, que espero que surti a compte l'abonnement.

què vam veure-hi... bé, el primer de tot, una exposició temporal de video-art, tres sales plenes de teles (de vegades més grans, d'altres més petites; de vegades amb so, d'altres sense; amb pel·lícules de pocs segons, de minuts, i fins i tot més llargues...). la petita perla d'aquesta exposició va ser un fragment del quixot d'orson welles, en castellà però es veia q stava doblat, amb el quixot dient que aquest era un món de bojos i que seria millor que ell i en sancho panza se n'anessin a la lluna, que era on realment hi havia lloc pels cavallers... boníssim xD

vam veure també una petita exposició d'un home que es veu q ha guanyat premis i tal... prò q ens va semblar una tonteria d'expo. una sala rectangular, amb teles a les 4 parets, i a cada moment hi havia només una tele engegada ensenyant petits fragments d'animacions amb uns píxels com punys i bastant cutrilles... i amb música techno cutre diferent per a cada pantalla. quan una animació acabava, la tele de la dreta de la primera s'engegava i en començava una altra allà. hi havia entre 25 i 30 pantalles, vam aguantar unes 3 voltes a la sala... la gent entrava, hi estava dos minuts i en marxava. i nosaltres, al final, tb. vaia pal d'exposició.

també una exposició d'escultures d'un tal david smith, es veu que el primer monogràfic que es fa a europa sobre ell, que estava bastant b... a més de les escultures en sí, la organització de l'expo tb stava molt b, de forma cronològica i relacionant cadascuna de les èpoques amb fets que havien marcat l'autor... i podies star-te estones veient el llibre i trobant una mica de sentit a l'evolució de tot el que havia fet...

de la col·lecció del museu vam veure poketa cosa, recordo l'home amb guitarra de picasso i... bue, ja han passat dos dies i porto una època molt dolenta amb els noms :P algu de dalí, algu de miró, i més coses, però jo i els noms... de tota manera, això era ja lu últim q vam veure i es començava a notar el cansament.

aviat, segona visita. de moment avui anirem al palais de tokyo, a veure una mica més d'art modern.

paris la nuit

2006-07-24T18:01:00.000+02:00

petit vidéo de samedi soir... fet amb el mòbil, així q no us espereu una gran qualitat :P vam anar a la tour eiffel per veure-la iluminada i allà vam trobar un grup de brasilenys amb els timbals i ballant... doncs això, la torre amb la seva il·luminació de les hores en punt i amb timbals de fons

avui hi tornarem. hem decidit que ja toca pujar-hi, serà avui al vespre. hem kdat allà a les 8 pq entre les cues i tal ja contem que trigarem mínim una hora a pujar... ah, per si us sembla tard, s'ha de tenir en compte que som més al nord que espanya... en aquests moments, a parís es pon el sol sobre les 10 del vespre, i no és fosc fins passades les 10:30 :P

samedi à la plage

2006-07-24T17:04:00.000+02:00

bé, havia escrit un suuuper post sobre el dissabte à paris plage... prò hi ha hagut un fallu al servidor i s'ha esborrat tot snif snif

bé, en resum, la platja de parís no era el q jo deia, és a dir, 4 dits de sorra a la riba del sena... de fet, de sorra només n'hi ha en un trosset d'uns 50 metres de llargada. és a dir, la mítica platja no és res més que un passeig a la riba del sena. banyar-se al riu... nonono, brut, i 2 metres per sota que el passeig (així q si hi entres, ja no en surts... almenys no a la platja mateix :P). a la platja també hi podem trobar xiringuitos amb preus de ganga: 5€ per mig litre de cervesa... qui pot deixar escapar aquesta oportunitat? no cal dir que ens vam passar les hores bebent una cervesa darrere l'altra... bé, tornem a la realitat :P

el millor de paris plage és la zona de concerts!! quan hi vam arribar, a allò de les 7 de la tarda, hi havia un grup de hip-hop en francès q, la veritat, ni recordo com es deien... no ens van apassionar, precisament. després un grup q cantaven en anglès q es deien fauve, aquests van estar millor, molt tranquilets. i després... dominique a!

molt bon concert en solitari, amb samples fets al moment de guitarra i superposats... la majoria de les cançons del disc nou, q no he sentit encara, així q tpc coneixia gaire cosa... però va començar amb les chanteurs sont mes amis, aquesta sí de les antigues, un plaer per les orelles jiji

d'altres coses a destacar. primer, una d'aquelles coses que per molt q ja sàpigues segueix sorprenent: dominique A s'acomiada del públic en plan "aquesta ha estat l'última cançó". doncs aquí es va acabar el concert. ni picar de mans, ni cridar "otra! otra!" (wenu, akí imagino q hagués estat "encore! encore!"), res de res de res... nosaltres ens vam kdar namica com què? jastà? així sense avisar amb temps ni res?

l'altra, que en els moments en què hi havia més "soroll", és a dir, els moments de guitarres fortes i d sons superposats i veus amb eco, moltíssima gent del públic es tapava les orelles en plan "això stà massa fort". panda d'exagerats...

pq us en feu una idea, ici le petit vidéo du concert:

Louvre I

2006-07-22T15:32:00.000+02:00

finallement, on est allées au Louvre. els divendres a la tarda és el q toca... i com que som conscients que hi tornarem, vam decidir prendre'ns-ho amb calma. en les tres hores que hi vam passar "només" vam veure una part, una mica més de la meitat, del primer pis, és a dir, pintura italiana del XIII al XVIII, pintura espanyola (no tot, evidentment ens havíem de trobar amb sales tancades... Velázquez queda per a alguna visita que fem un dia que no sigui a la tarda :P), pintura francesa de gran format, i tota una secció de ceràmica grega i de l'Egipte faraònic (les mòmies no, encara).

què comentar-ne... que la gent és molt sorollosa :P vam trobar un grup de teenagers americans quan estàvem veient les obres de Goya que, en veure un quadre que era més gros que els altres, van comentar "Is this famous? I'm gonna take a picture" (aquest és famós? li faré una foto). justament era un dels pocs quadres de Goya que hi havia allà que no ens sonava de res xD

vam veure la venus de milo, q hi havia bastanta gent. quan ens vam acostar a veure la Verge de les Roques, de sobte van aparèixer (encara no sé com ni quan) tot de persones que es van posar al nostre darrere, en plan "ah, sí, aquest sí que s'ha de mirar". i tot això per no parlar de la Gioconda, que a més ara està de manera provisional en una sala que no és l'habitual, i que tenia tal quantitat de gent al davant que era pràcticament impossible veure-la. tots fent fotos... des de tal distància que no es veia res :P és el q tenen les càmeres digitals dels altres, pots mirar la pantalla i jutjar la qualitat de la foto q stan fent jiji però vaja, si només busques un testimoni del fet que has estat allà, potser ja n'hi ha prou.

coses a destacar:

· La Liberté guidant le peuple, Eugène Delacroix. Va ser el moment de "davant d'aquest quadre em puc sentir francesa del tot...". Bé, de fet va ser un "m'ho apunto q em molarà posar-ho al blog :P

· D'entre la secció de ceràmica grega, una sèrie de màscares que em van fer riure sola una estona. He de dir que quan vam arribar a aquella secció ja portàvem dues hores al Louvre i sempre cal alguna cosa que et distregui una mica de tant d'art seriós... com aquesta: una màscara de guerrer de l'època romana imperial (literalment).

· La secció egípcia, no sé mb pq, però a tots els museus té cosetes que tenen la seva gràcia... els gats... és a dir, la deessa Bastet

i d'altres coses :P el déu Bès "panthée". segons deia al museu, un panthée cumule les attributs de puissance de plusieurs dieux. pues eso :P impagable la cara de viciosillo...

· i encara, quan sortíem vam veure per segon cop aquest quadre de Perugino, Sant Sebastià, amb les fletxes i tal, i amb una cara de "joer que s'acabi ja d'una vegada la jornada laboral... me'n vull nar a casa" xD de fet, això era just quan ja estaven tancant el museu, i els treballadors feien més o menys la mateixa cara jeje

bé, aviat hi tornarem, realment calen moooltes hores per veure tot el Louvre, així q mica en mica... per fascicles.

aquí no hay playa.

2006-07-20T14:28:00.000+02:00

vale, no, mentida, sí que hi ha platja... ja ho he comentat, 4 dits de sorra a la riba del sena per fer com si fos una platja. però no crec que tots els parisins + tots els turistes hi càpiguen. així que si passeges per la ciutat acabes trobant situacions curioses: es veu que qualsevol font de la ciutat és un bon lloc per posar-hi els peus.

pex, vas a montmartre, et poses al balconet akell davant del sacré-coeur, on van fer tota la història akella d'amélie, un mini parc q hi ha allà... i just davant del balcó, a sota, hi ha una font. doncs ja tens a 25 persones amb els peus dins l'aigua. vas als jardins de luxembourg, que són tan pijus que ni tan sols et pots asseure a l'herba, però tothom està a la font amb els peus a l'aigua.

o encara més increïble, te'n vas a trocadero, allà amb totes les vistes de la torre eiffel, i hi ha una super font amb cascadetes i tal... bue, els nens amb banyador ficats a dins d'akella aigua que conté la porqueria dels peus bruts de mig parís! (la dels peus de la Rut i meus inclosa). que a més, veus l'aigua tota verda i penses "nono, jo akí no m'hi fico ni que sigui per celebrar un títol de lliga". en fi, és el q té la canicule, que van tots els francesos morts de calor i d'alguna manera s'han de refrescar... i nosaltres, dp d passar-nos el dia caminant, també.

fent les guiris...

2006-07-19T21:05:00.000+02:00

bé havia d'arribar el moment típic... ahir vam nar a la tour eiffel. ni ens va passar pel cap pujar-hi, però xD és a dir, en algun moment estaria bé pujar-hi, però hi ha unes cues... i a més és car, car, car: l'opció més barata és pujar a peu (3€), però llavors no et deixen pujar fins a dalt de tot, només fins el segon pis. i per pujar a dalt d tot cal pagar 11€. estem traumatitzades amb el tema dels preus, així q ja vurem què fem al final... i quan ho fem.

per tal que no ens quedi res per fer, avui hem decidit que en algun moment haurem de fer una llista de tot el que cal fer abans de marxar de parís... que si no ja sabem tots com acaben akestes coses :P entre d'altres, hi ha:

- pujar a la torre eiffel per ser a dalt a la posta de sol (i emular així el mític moment de l'empire state building, veient com es fa de nit i es van encenent els llums)... wenu, ja de pas, quan baixem aprofitarem per veure-la iluminada :P

- anar a versalles en cap de setmana i quedar-nos-hi fins la nit... es veu que a l'estiu fan no sé què amb música i focs artificials i qui sap què que té bona pinta. el metro està ple d'anuncis d'això. veurem al final què passa.

- anar al louvre els divendres a la tarda. a partir de les 6 els menors de 26 anys entrem gratis (ueueueueueee). i esbrinar si hi ha algu semblant per a l'orangerie, l'orsay, el pompidou, el palais de tokio... mmmm me'n deixo algun??? segur q si...

- anar a la plage de paris. és a dir, als quatre dits de sorra que posen a la riba del sena pq la gent de la ciutat es pensi que no és a la ciutat... a més, akest dissabte, allà, hi ha un concert de dominique a!!!

bon, hi ha nkra moltes més coses... i tb hi ha coses que ja hem fet jiji. mica en mica...

paulito!

2006-07-17T19:36:00.000+02:00

això d'anar-se'n a viure por ahi per europa dóna l'oportunitat de poder tornar a veure els antics amics erasmus... i, casualitats de la vida, en paul era a parís just aquests dies. per als no iniciats en els meus amics erasmus, en paul és un holandès que vaig conèixer a canterbury i que estudiava cine, a més de ser músic. doncs bé, avui la trobada ha estat breu però intensa: poc més de dues hores, posada al dia de com estan les nostres vides, posada al dia dels nostres grups musicals del moment (i think you'll like this, you should listen to that) i, com que l'any passat va passar l'estiu aquí, també m'ha dit on són les botigues Gibert Joseph: com 5 botigues de segona mà, totes seguidetes, de les quals cal destacar la de llibres i la de discos, on es veu que es poden trobar veritables joies per menys de 5€... veurem si en algun moment de l'estiu considero que tinc prou diners com per atrevir-me a comprar-hi alguna cosa. això sí, almenys a veure-ho, segur que hi aniré... referències futures en aket blog :P

nous sommes arrivées à paris

2006-07-16T16:39:00.000+02:00

Ja som a París! Després de ni més ni menys que 12 hores de tren (per cert, un tren amb l'aire condicionat a tot gas i on no es podia fumar enlloc) hem arribat a la suposo que anteriorment magnifíca i espectacular estació d'Austerlitz (dic tot això d'anteriorment pq la veritat que l'he vist molt demacrada... stava tot fet pols, cutre cutre).

Doncs això, només baixar del tren, la Rut i jo hem decidit anar a fer un cafè (és a dir, ella un cafè, jo un croissant) i, típic moment d'acabar d'arribar a París, ens hem kdat escandalitzades amb els preus... un cafè amb llet 3,80€ . Com per no flipar... bé, malgrat les poques hores que hem dormit i després del shock de veure aquests preus, com podeu apreciar a la foto, nkra fèiem prou bona cara...

Jo encara feia prou bona cara perquè no era conscient del q m'esperava... amb la meva super maleta de ves a saber quants kilos... més la motxilla, i la bossa amb el portàtil... pujant i baixant escales pel metro de París... fent transbordaments una vegada i una altra... i dient que no passava res al pobre home de 98 anys (dècada més, dècada menys) que m'ha dit que li agradaria ajudar-me amb la maleta però que estava molt cansat.

I pensava que amb això acabaria l'aventura amb maletes, però ha resultat que a l'edifici on visc no hi ha ascensor... cosa no gaire greu en condicions normals, de fet estic al segon i les escales es pugen en un moment... però amb la suuuper maleta, després d'haver-me patejat París, vaia sustu ha suposat adonar-me d'això :P

En fi, parlaria dels meus companys de pis però crec que ho deixaré per al pròxim cop... a més stic saturada de tant francès, començo a tenir mal de cap :P

LA foto

2006-07-12T04:04:00.000+02:00

aquesta és la mítica foto que tothom em pregunta com he fet... la resposta: secreta. Només el clan González-Massot (Pérez-Ballonga inclosa en el pack) sap com carai es fa... jiji

en el fons això no és res més que una prova per veure com va el tema de les fotos. pues eso.

el (díficil, complicat, comprometedor) primer post

2006-07-12T03:40:00.000+02:00

Doncs això, que per algun lloc cal començar... he obert el blog. Avui algú m'ha dit que hauria de fer un blog, amb tot això de marxar a París i poder evitar haver d'escriure 25 mails diferents per les persones amb qui vull seguir en contacte. Ni m'havia passat pel cap... però llavors algú m'ha enviat un mail on em deia que volia ser amic meu amb tot el tema de myspace, i la veritat q el tema myspace em sembla namica cutre... així que si hem d fer un blog, almenys que sigui una mica presentable.

El nom del blog... bé, no se m'acudia res, la veritat. He remirat pel meu voltant a veure si veia algun llibre o disc o el que fos que em pugués donar una idea, però res. Total, q avui després d'anar a la filmoteca a veure una peli del Scorsese hem parlat de l'ús dels punts suspensius, o tres punts, q és més gràfic... que si s'haurien d'eliminar, que si són necessaris, que si l'ús que en fan el Qué, el 20 minutos i el Metro és abusiu i completament innecessari... Wenu, jo tinc tendència a abusar-ne quan escric mails, així que m'ha semblat un bon començament pel blog. Per molt q ho intenti mai podré prescindir-ne. Ho sé. Donen massa expressivitat. Encara que potser per qui ho llegeixi pot acabar confonent... whatever.

Veurem si tot aquest tema funciona... Tot sovint em pregunto què porta la gent a fer blogs. Realment no crec que ningú es prengui la molèstia de mirar els blogs dels amics gaire sovint... a menys que hi aparegui alguna cosa especialment interessant. Que no sé si serà el cas. De tota manera, ho provarem... la continuitat no està assegurada :P