les deux moulins

dijous vam anar al cafè d'amélie! uee!! i tenim proves de que hi vam prendre alguna cosa... akí el tiquet:


el primer cop q prenem algu en un cafè... bua, un lujazo. comproveu com en aquesta ciutat inciten a beure alcohol: una cervesa és més barata q una limonade (és a dir, un sprite o similar). ala, això em passa per no agradar-me la cervesa. em sento marginada. snif snif snif

comproveu tb el toke cutre del final del tiquet... Amélie vous remercie. akesta gent esperen viure d'akesta història for ever...

feia namica de cosa entrar-hi pq pensàvem q estaria ple de turistes, però no, de fet no n'hi havia ni un. bé, mentida, mentre érem allà van entrar 3 espanyolitos, van fer un parell de fotos i se'n van tornar a anar. però en el fons ja no és el q era... ja fa bastants anys de la peli, així q ja no és la bogeria.

de fotos no en tenim, vam decidir que al deux moulins passàvem de fer de guiris cutres i posar-nos a fer fotos, però el lloc stà namica demacrat ja... la part d'estanc ha desaparegut, està tot més fosc, més vell, i tenen un poster immens d'amélie signat pel director i tal... en fi, per una banda com molt típic, però per l'altra, és el típic cafè de montmartre normal i corrent, on com a tot arreu et posen un platet de palomitas per acompanyar les begudes... jiji

sacabó la canicule?

bé, sembla que la calor exagerada aquesta que els francesos diuen que fa s'ha acabat... com a mínim, de moment. dimecres al vespre hi va haver la tempesta del segle. la rut i jo érem a champ de mars (com de costum... és el que fem quan ens fa mandra pensar què fer xD) i stàvem flipant un ratu amb la quantitat de gent que era allà fent "pique-niques", q diuen akí (pícnic, de tota la vida :P). la veritat és que n'hi ha com per flipar... hi havia grups de fins a 15 persones, amb els seus platets, les seves copes de vidre, el vi a la nevereta, els bols de menjar... bue, en plan pícnic de luju. naltres vam acabar optant per nar a comprar algu de menjar i fer pícnic allà tb... a les 8:20 del vespre ja havíem sopar :P bue, pq us feu una idea de la gent q hi havia:


i de sobte, mirem al cel, i veiem el súuuuper núvol negre. just a sobre. raonament rut - blanca: uiui, plourà aviat, akí hi ha molta gent, per nar apretades al metro, més val q marxem 5 minuts abans. així q vam recollir-ho tot en un moment, ens vam aixecar i vam començar a caminar cap a la parada de metro d'école militaire... nkra no havíem ni sortit del parc q sentim la gent xisclant... de sobte un cop de vent i una spècie de tempesta de sorra que va espatllar definitivament tots els pícnics xD

i com q la tempesta ens perseguia... vam decidir córrer namica per arribar al metro abans q la multitud (important, això :P). bé, un cop al metro va ser un "salvades!", però llavors va resultar q no sé q passava a la meva línia prò no nava b... al final vaig trigar hora i quart (quan normalment amb mitja horeta n'hi ha prou), i a sobre quan vaig arribar a la meva estació, plovia tant q els 50 metres entre l'estació i casa meva, corrent, van suposar arribar completament xopa :P

i des de llavors, va plovent dia sí dia no... bé, avui ha plogut bastant tot el dia... però per sort a partir de les 7 de la tarda ha parat... q si no ens quedàvem sense concert de marcelo d2! prò això ja queda per a un altre post...

problema solucionat!

ja es veuen els vídeos... o això m'han dit. ue!

encore, la tour eiffel

petita col·lecció de fotos de la tour eiffel i des de la tour eiffel... hi vam anar dilluns al vespre per trobar-nos amb TOTS els turistes de parís, allà tots ficats. això sí, al final vam trobar l'opció més barata: pujar fins al segon pis a peu per 3€, i llavors el tram fins dalt de tot amb ascensor per 3,30€. és a dir, al final vam pujar 668 graons... cosa curiosa, estan numerats els graons xD no d'un en un, però cada 10 posa quants en portes. així t'estalvies haver de contar jeje bé, doncs això, les fotos! (cliqueu a sobre i les podreu veure més grans)


la torre des de trocadéro


vistes de parís, els arbrets aquests que es veuen són del champ de mars. des de la torre eiffel cap a l'est


més vistes, akí es veu el sena i cap al nord de la ciutat.. perllà al mig hi ha la place de la concorde

trocadéro a la posta de sol (oooooh :P)

vistes cap a l'est des de la torre


més vistes cap al nord... aket cop ja comença a haver-hi llumetes, fins i tot un barco al riu


el champ de mars a la nit... a la part de baix, més a prop de la torre, podeu veure la contaminació lumínica de la torre :P


encara la mateixa vista cap al nord, però amb tota la ciutat il·luminada


la seine... de nit



petita comparativa... la torre, cap amunt, des del segon pis, de dia i de nit

ale, q us agradin... potser són massa fotos prò... ha stat difícil triar-ne només 11!!

problema amb els vídeos

sembla q sí q hi ha un problema amb els vídeos prò crec q ja sé què passa... stic en procés de solucionar-ho. merci de patienter!

gent de pertot...

bé, nou post per un dels millors moments al centre pompidou... és a dir, fora del centre pompidou :P just a la porta hi havia un grup de músics de Mongòlia que feien una actuació impressionant... només veure'ls tots vestits amb la roba tradicional (els pobres devien estar passant una calor...), amb els seus instruments amb forma de caps d'animals... bue, ja només per l'esforç es mereixien que t'aturessis a escoltar-los. Però és que, a més, ho feien extraordinàriament bé!


pels que no hagueu escoltat mai música de Mongòlia, cal explicar que allà tenen una manera de cantar que només es dona a molt pocs llocs del món, el que s'anomena "cant harmònic", que bàsicament consisteix en la capacitat de poder reproduir més d'un so (i per tant, més d'una nota) amb la veu. en el cas de mongòlia crec q en general són dos notes alhora, però he llegit per internet q se'n poden arribar a fer 4!! bé, en aquest cas, imagineu-vos tot el grup de mongols cantant i tocant alhora, alguns d'ells fent veus dobles. la veritat és q era impressionant, i tenien un bon grup d'espectadors al seu voltant amb els ulls com taronges.

família gonzález massot, recordeu aquella campanya electoral amb una falca per ràdio on hi havia un tros de cançó de mongòlia? doncs això mateix, però en animat jeje

bé, us poso un trosset de vídeo, la veritat és q no es sent gaire bé, però és el q es pot fer amb el meu mòbil... el pròxim cop hauré de tenir una càmera de vídeo per poder gravar aquestes coses en condicions. però ja només em falta això, anar a veure museus amb encara més pes a l'esquena... :P

centre pompidou

diumenge vam anar al centre pompidou... i, com de costum, en un sol dia no n'hi ha prou per veure-ho tot, així q tb hi tornarem. vam descobrir q un abonament anual costava poc més que dues entrades normals, així que vam preferir comprar un abonament... a més, al centre pompidou es pot aprofitar per nar a veure pelis i exposicions temporals q canvien sovint... en fi, que espero que surti a compte l'abonnement.

què vam veure-hi... bé, el primer de tot, una exposició temporal de video-art, tres sales plenes de teles (de vegades més grans, d'altres més petites; de vegades amb so, d'altres sense; amb pel·lícules de pocs segons, de minuts, i fins i tot més llargues...). la petita perla d'aquesta exposició va ser un fragment del quixot d'orson welles, en castellà però es veia q stava doblat, amb el quixot dient que aquest era un món de bojos i que seria millor que ell i en sancho panza se n'anessin a la lluna, que era on realment hi havia lloc pels cavallers... boníssim xD

vam veure també una petita exposició d'un home que es veu q ha guanyat premis i tal... prò q ens va semblar una tonteria d'expo. una sala rectangular, amb teles a les 4 parets, i a cada moment hi havia només una tele engegada ensenyant petits fragments d'animacions amb uns píxels com punys i bastant cutrilles... i amb música techno cutre diferent per a cada pantalla. quan una animació acabava, la tele de la dreta de la primera s'engegava i en començava una altra allà. hi havia entre 25 i 30 pantalles, vam aguantar unes 3 voltes a la sala... la gent entrava, hi estava dos minuts i en marxava. i nosaltres, al final, tb. vaia pal d'exposició.

també una exposició d'escultures d'un tal david smith, es veu que el primer monogràfic que es fa a europa sobre ell, que estava bastant b... a més de les escultures en sí, la organització de l'expo tb stava molt b, de forma cronològica i relacionant cadascuna de les èpoques amb fets que havien marcat l'autor... i podies star-te estones veient el llibre i trobant una mica de sentit a l'evolució de tot el que havia fet...

de la col·lecció del museu vam veure poketa cosa, recordo l'home amb guitarra de picasso i... bue, ja han passat dos dies i porto una època molt dolenta amb els noms :P algu de dalí, algu de miró, i més coses, però jo i els noms... de tota manera, això era ja lu últim q vam veure i es començava a notar el cansament.

aviat, segona visita. de moment avui anirem al palais de tokyo, a veure una mica més d'art modern.

paris la nuit

petit vidéo de samedi soir... fet amb el mòbil, així q no us espereu una gran qualitat :P vam anar a la tour eiffel per veure-la iluminada i allà vam trobar un grup de brasilenys amb els timbals i ballant... doncs això, la torre amb la seva il·luminació de les hores en punt i amb timbals de fons



avui hi tornarem. hem decidit que ja toca pujar-hi, serà avui al vespre. hem kdat allà a les 8 pq entre les cues i tal ja contem que trigarem mínim una hora a pujar... ah, per si us sembla tard, s'ha de tenir en compte que som més al nord que espanya... en aquests moments, a parís es pon el sol sobre les 10 del vespre, i no és fosc fins passades les 10:30 :P

samedi à la plage

bé, havia escrit un suuuper post sobre el dissabte à paris plage... prò hi ha hagut un fallu al servidor i s'ha esborrat tot snif snif

bé, en resum, la platja de parís no era el q jo deia, és a dir, 4 dits de sorra a la riba del sena... de fet, de sorra només n'hi ha en un trosset d'uns 50 metres de llargada. és a dir, la mítica platja no és res més que un passeig a la riba del sena. banyar-se al riu... nonono, brut, i 2 metres per sota que el passeig (així q si hi entres, ja no en surts... almenys no a la platja mateix :P). a la platja també hi podem trobar xiringuitos amb preus de ganga: 5€ per mig litre de cervesa... qui pot deixar escapar aquesta oportunitat? no cal dir que ens vam passar les hores bebent una cervesa darrere l'altra... bé, tornem a la realitat :P

el millor de paris plage és la zona de concerts!! quan hi vam arribar, a allò de les 7 de la tarda, hi havia un grup de hip-hop en francès q, la veritat, ni recordo com es deien... no ens van apassionar, precisament. després un grup q cantaven en anglès q es deien fauve, aquests van estar millor, molt tranquilets. i després... dominique a!

molt bon concert en solitari, amb samples fets al moment de guitarra i superposats... la majoria de les cançons del disc nou, q no he sentit encara, així q tpc coneixia gaire cosa... però va començar amb les chanteurs sont mes amis, aquesta sí de les antigues, un plaer per les orelles jiji

d'altres coses a destacar. primer, una d'aquelles coses que per molt q ja sàpigues segueix sorprenent: dominique A s'acomiada del públic en plan "aquesta ha estat l'última cançó". doncs aquí es va acabar el concert. ni picar de mans, ni cridar "otra! otra!" (wenu, akí imagino q hagués estat "encore! encore!"), res de res de res... nosaltres ens vam kdar namica com què? jastà? així sense avisar amb temps ni res?

l'altra, que en els moments en què hi havia més "soroll", és a dir, els moments de guitarres fortes i d sons superposats i veus amb eco, moltíssima gent del públic es tapava les orelles en plan "això stà massa fort". panda d'exagerats...

pq us en feu una idea, ici le petit vidéo du concert:

Louvre I

finallement, on est allées au Louvre. els divendres a la tarda és el q toca... i com que som conscients que hi tornarem, vam decidir prendre'ns-ho amb calma. en les tres hores que hi vam passar "només" vam veure una part, una mica més de la meitat, del primer pis, és a dir, pintura italiana del XIII al XVIII, pintura espanyola (no tot, evidentment ens havíem de trobar amb sales tancades... Velázquez queda per a alguna visita que fem un dia que no sigui a la tarda :P), pintura francesa de gran format, i tota una secció de ceràmica grega i de l'Egipte faraònic (les mòmies no, encara).

què comentar-ne... que la gent és molt sorollosa :P vam trobar un grup de teenagers americans quan estàvem veient les obres de Goya que, en veure un quadre que era més gros que els altres, van comentar "Is this famous? I'm gonna take a picture" (aquest és famós? li faré una foto). justament era un dels pocs quadres de Goya que hi havia allà que no ens sonava de res xD

vam veure la venus de milo, q hi havia bastanta gent. quan ens vam acostar a veure la Verge de les Roques, de sobte van aparèixer (encara no sé com ni quan) tot de persones que es van posar al nostre darrere, en plan "ah, sí, aquest sí que s'ha de mirar". i tot això per no parlar de la Gioconda, que a més ara està de manera provisional en una sala que no és l'habitual, i que tenia tal quantitat de gent al davant que era pràcticament impossible veure-la. tots fent fotos... des de tal distància que no es veia res :P és el q tenen les càmeres digitals dels altres, pots mirar la pantalla i jutjar la qualitat de la foto q stan fent jiji però vaja, si només busques un testimoni del fet que has estat allà, potser ja n'hi ha prou.

coses a destacar:

· La Liberté guidant le peuple, Eugène Delacroix. Va ser el moment de "davant d'aquest quadre em puc sentir francesa del tot...". Bé, de fet va ser un "m'ho apunto q em molarà posar-ho al blog :P



· D'entre la secció de ceràmica grega, una sèrie de màscares que em van fer riure sola una estona. He de dir que quan vam arribar a aquella secció ja portàvem dues hores al Louvre i sempre cal alguna cosa que et distregui una mica de tant d'art seriós... com aquesta: una màscara de guerrer de l'època romana imperial (literalment).



· La secció egípcia, no sé mb pq, però a tots els museus té cosetes que tenen la seva gràcia... els gats... és a dir, la deessa Bastet



i d'altres coses :P el déu Bès "panthée". segons deia al museu, un panthée cumule les attributs de puissance de plusieurs dieux. pues eso :P impagable la cara de viciosillo...



· i encara, quan sortíem vam veure per segon cop aquest quadre de Perugino, Sant Sebastià, amb les fletxes i tal, i amb una cara de "joer que s'acabi ja d'una vegada la jornada laboral... me'n vull nar a casa" xD de fet, això era just quan ja estaven tancant el museu, i els treballadors feien més o menys la mateixa cara jeje



bé, aviat hi tornarem, realment calen moooltes hores per veure tot el Louvre, així q mica en mica... per fascicles.