tag:blogger.com,1999:blog-309976152024-03-08T03:26:18.440+01:00Tres puntsBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-7450359070822392082008-02-25T19:36:00.002+01:002008-02-25T19:51:56.754+01:00entrada col·laborativaja ho sé, ja ho sé, si a mi em costa fer entrades al blog, a vosaltres us costa 5 vegades més escriure un comentari... però aquest cop no teniu excusa. aquest cop, l'entrada és una crida oberta a quantes més respostes millor. si en poden ser unes quantes per cap, mejor que mejor.<br /><br />us explico: entre la falta de temps des que he començat la feina nova (que suposo que no n'hi ha per tant però no sé, de moment tinc sensació d'anar molt de cul) i la poca inspiració, les meves habilitats culinàries s'estan quedant en res. dit d'una altra manera, al principi de ser aquí, almenys hi posava una mica de creativitat en això de la cuina diària: m'inventava salses per la pasta i feia històries amb la verdura per menjar-ne més i coses així. però la creativitat s'ha acabat, i n'estic farta de menjar sempre igual.<br /><br />per tant, SOL·LICITO que em doneu un cop de mà amb aquestes coses: que aporteu receptes ja sigui <span style="font-weight: bold;">fàcils i ràpides </span>per fer al vespre (l'opció verdura bullida i tros de carn a la planxa ja està molt vista, alguna cosa una mica més creativa sisplau) o bé <span style="font-weight: bold;">àpats aptes per ficar en un tupper</span> que em pugui endur a la feina pel dia següent (mama, estaria bé que m'expliquessis, de forma detallada, com fer un bon estofat amb patatetes i tal...). si no, una altra opció seria enviar-me un exemplar de cuina per solters o algun llibre similar jeje<br /><br />coses que no cal que suggeriu (perquè ja me'n surto sola): truites en general, arròs negre (merci antònia! encara no ho he provat però no trigaré), coses amb peix (perquè el pressupost és limitat, i aquí el peix és molt car).<br /><br />allez, a pensar! (i a col·laborar)Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-58802752369629463692008-02-25T19:31:00.002+01:002008-02-25T19:36:36.649+01:00existeixo!petita nota informativa: després de tenir mil problemes per fer-me el número de seguretat social (i encara no hem acabat amb això... el culebrón continua!), després de refer la meva targeta pel cinema després del robatori i que encara no hagi arribat, després de veure que és impossible refer un dni i un carnet de conduir quan estàs a l'estranger... coi, ja començava a pensar que sóc invisible! que m'estic esvaint! que ningú m'estima! snif.<br /><br />però no, avui he constatat que continuo existint. que almenys en alguna administració continuen tenint-me en compte. avui he rebut els papers del cens electoral per poder votar per correu. i no veieu quin alleujament, <span style="font-style: italic;">soulagement </span>total. almenys continuo sent ciutadana, encara que no sigui per tot. ufffffff!Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-82065086501638926042008-02-13T19:59:00.002+01:002008-02-13T20:12:53.407+01:00blanca mestressa de casatítol una mica relatiu, perquè ara que tinc una feina una mica més estable, també tinc menys hores per fer aquestes coses... però déu n'hi do.<br /><br />primer era rentar els plats, els fogons, tota la cuina. això ho tenia ja bastant assumit des del principi, amb això m'hi porto prou bé (menys quan la margaux es posa a fer vaga de rentar plats... i jo em poso en plan si tu no rentes els teus plats jo no penso rentar res... i wenu, en aquests casos hi ha acumulacions, però no treiem gaire el tema que encara acabarem malament).<br /><br />evidentment, el tema rentadora també estava prou assumit... cada 10 dies (menys no, perquè fer rentadora més sovint i deixar-la mig buida em sembla poc ecològic; més no, perquè llavors comença a escassejar la roba i a sobre no tinc prou lloc per estendre-la).<br /><br />després van començar els arranques. ui, aquest forn no està gaire net... i passar dues hores netejant el forn per dins, i despés seguir amb el microones, i acabar rascant tots els raconets de la cuina on s'acumula merda que normalment no veus. o ai, es veu molt la calç a la dutxa... viacal, esponja, i fregar una bona estona, i seguir amb la pica, el mirall, els armaris, tot como los chorros del oro.<br /><br />però ara ja he arribat a un nivell superior... mama, això va per tu: em faig les vores dels pantalons! i no a lu ràpid i cutre, i no comprant una d'aquelles històries que ho escalfes amb la planxa i llavors s'enganxa... nono, fer les vores de veritat, tallant el que sobra i fent una vora i embastant i llavors cosint bé perquè no es vegi. i això amb uns pantalons rectes encara ho vaig fer prou ràpid, però també ho he fet amb uns pantalons una mica acampanats, bastant amples de baix, i m'hi vaig passar, literalment, un dia sencer.<br /><br />dit d'una altra manera: mama, ara mateix et comprenc finalment, ara entenc perquè t'agrada tan poc fer les vores dels pantalons!! i malgrat tot, continuaré fent-ho, tot sigui per evitar-me uns euros.<br /><br />pd: comentaris de la margaux veient com passava hores per fer una vora... primer en plan "encara no has acabat", després veient tots els passos "sí que és complicat fer això", i veient el resultat final: "tu es hyper douée!!", alguna cosa així com "en saps molt". si no fos perquè això mateix m'ho va dir el primer cop que em va veure fregar el terra de la cuina...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-82248878456377065062008-02-10T14:05:00.000+01:002008-02-10T14:24:13.879+01:00soleil!l'estiuet de sant martí ha arribat a parís. no, mentida, no és l'estiuet de sant martí perquè no és l'època, però ve a ser el mateix: fa 3 dies que fa sol! un sol de veritat! és gairebé com l'hivern de barcelona, només fa una mica més de fred...<br /><br />i de sobte, tothom és al carrer. sembla que tothom vol absorbir els poquets rajos de sol que ens arriben. a la défense, a l'hora de dinar, tothom es situa estratègicament a les zones de sol que es creen entre les ombres dels gratacels. un dissabte, al migdia, passes per davant del parc des buttes-chaumont (a 10 minuts de casa meva) i veus que tothom ha tret a passejar els nens, els gossos, o la seva pròpia persona. dissabte també, t'acostes a la zona de la cité (la twei i en rudolph, amb les dues nenes petites, han passat per parís aquest cap de setmana) i t'adones que tots els turistes somriuen sense saber gaire bé per què...<br /><br />i quan ets una persona del sud d'europa vivint a parís, aquests moments són els que més s'agraeixen! de sobte, parís és molt més bonica... i a més del sol, al vespre encara hi ha restes de llum que creen moments màgics. per exemple, divendres al vespre, surts de treballar a les 6. travesses el centre comercial com de costum, per anar més ràpid cap al metro, perquè estàs cansada i amb ganes d'arribar a casa. i quan surts del centre comercial, en els trenta segons que normalment trigues a travessar el <span style="font-style: italic;">parvis</span> de la défense, et gires cap a la grande arche... i oh. el sol ponent-se darrere l'arche, tots els tons entre el blau marí nit i el vermell posta de sol. i quatre turistes espanyols comentant que a parís també fa sol. en aquest moment se't passa el cansament i penses que potser en comptes d'anar a casa directament i tirar-te al sofà trucaràs uns quants amics per anar a fer un volt.<br /><br />el mateix vespre, quan ja se t'ha passat el cansament però encara vas cap a casa per treure't el traje d'una vegada i posar-te unes sabates còmodes abans de trobar-te amb tothom, decideixes aturar-te al cinema que està a dues parades de metro de casa, a veure què passa amb la targeta UGC que et van robar i de la qual te n'han d'enviar una còpia (t'havien dit una setmana, ja en fa dues, en això paris no canvia). decideixes que aprofitant aquesta atmosfera tan clara que s'ha creat a causa del sol de tot el dia, tornaràs fins a casa caminant. i travesses el canal per un dels mil ponts, justament pel més alt de tot aquest trosset. i bum! imatge mental gravada per sempre: el canal reflectint les llums dels cinemes a banda i banda, els edificis, la gent que es passeja i la barqueta que travessa. al mig del cel clar, una lluna prima a punt d'acabar el seu cicle i convertir-se en lluna nova. i més enllà, per primer cop des que vius en aquesta zona, t'adones que es veu la torre eiffel! un trosset de torre fent pampallugues perquè passen pocs minuts de les 7, i a les hores en punt toquen pampallugues.<br /><br />i així tots els habitants de parís s'enamoren una mica més de la ciutat, perquè, siguem realistes, tanta pluja no agrada a ningú, i quan tots n'estàvem una mica farts, arriba això... ja tinc ganes que arribi la primavera, l'època dels <span style="font-style: italic;">pique-niques</span> a tots els parcs, per acabar d'omplir-me d'energia com he fet aquests tres dies.Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-14768127274692763372008-02-03T23:48:00.000+01:002008-12-09T10:28:19.362+01:00la ville des lumièresabans de nadal, a causa de les meves "dificultats econòmiques" i pensant en el fet que no em podia permetre portar regals per tothom, vaig anar diversos dies a fer fotos de paris amb les llums de nadal. la idea era fer-vos a tots un regal en plan targeta-llibret (molt típic de la família gonzález massot) ensenyant-vos que, si es diu que parís és la ciutat de les llums, és per una raó. i si és just abans de nadal, la cosa es multiplica per cinc.<br /><br />evidentment, quan vaig arribar a castellar em vaig adonar que m'havia deixat el meu USB amb totes les fotos a parís... tanta preparació per res. així que per compensar una mica, us en poso unes quantes aquí.<br /><br />primer, per començar, les galeries lafayette. no sé si el tema de fer les grans façanes de llums per nadal va començar aquí o harrod's a londres. en qualsevol cas estic convençuda que el corte inglés va copiar la idea de manera descarada... però més hortera :P<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWWvacmopFiH-79PqZ9ZsThPhwQik3jybZMlk66ROW7Jq5QO_OB7NN_E5QyZ8OiIuzgS-tJF1cQxuCXkaGzC6egBH7uoJknFAXw_N88e6QWLr1tvYdOKb8YfNXcAgJrHIoOmXAA/s1600-h/IMG_1225.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWWvacmopFiH-79PqZ9ZsThPhwQik3jybZMlk66ROW7Jq5QO_OB7NN_E5QyZ8OiIuzgS-tJF1cQxuCXkaGzC6egBH7uoJknFAXw_N88e6QWLr1tvYdOKb8YfNXcAgJrHIoOmXAA/s400/IMG_1225.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162893857741560994" border="0" /></a><br />segona parada, això es pot veure tot l'any, però fa nadal de tota manera... i així justifico la torre eiffel kitsch dels avis.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4uigvKNkQh6OV0kpIVlmbQR_qttJ4ABbvfXIy58XLGqzvAAkgM92z6GH3VChJ15SqIrIOJGNcuBquxXxPQ2Epf61txLlZ4Ht6lG_gDayxyAhLDT_92bgdjGw_m5i4rk29kImRwA/s1600-h/IMG_1237.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4uigvKNkQh6OV0kpIVlmbQR_qttJ4ABbvfXIy58XLGqzvAAkgM92z6GH3VChJ15SqIrIOJGNcuBquxXxPQ2Epf61txLlZ4Ht6lG_gDayxyAhLDT_92bgdjGw_m5i4rk29kImRwA/s400/IMG_1237.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162893866331495602" border="0" /></a>les champs elysées des de l'alçada de la parada de metro georges V... amb l'arc de triomf al fons. cada any el moment d'encendre dels llums als camps elisis és una cerimònia que molta gent va a veure. sempre és una persona famosa qui els fa encendre. aquest any era la vanessa paradis, la famosa. i nosaltres vam anar-hi per veure-ho. vam estar-nos-hi més d'una hora passant fred, imagino perquè no ens vam enterar prou bé de l'hora. total, al final mig congelats vam anar a fer un cafè. i quan vam sortir els llums ja estaven encesos...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqrf8WHkAuBFfeGqTE6YzqUl7LfX3UHCZbxV93cXFmbu1SaXq6zKdAQa7TnPGQWgrVfg1X8djfQCO9Y7jddFliC3NfepftiInxx_6e6kV38BXL7xuy2pjSxy47B6Of37p1xYIuKQ/s1600-h/IMG_1260.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqrf8WHkAuBFfeGqTE6YzqUl7LfX3UHCZbxV93cXFmbu1SaXq6zKdAQa7TnPGQWgrVfg1X8djfQCO9Y7jddFliC3NfepftiInxx_6e6kV38BXL7xuy2pjSxy47B6Of37p1xYIuKQ/s400/IMG_1260.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162894660900445410" border="0" /></a><br />més camps elisis, aquest cop des de concorde. és a dir, els camps elisis sencers, encara amb l'arc de triomf al fons. gairebé dos quilòmetres de llumetes... ja veieu que vaig arriscar la meva vida diverses vegades per fer les fotos :P<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiNCPhegvPm-IgDA49tFzm1mVwGXUys4YUXrj42SvX1OXJkjcUXzYMSI4u59DsVpD9Jm2pCFjlBNatNOulN9nWTjGDNJq0uddVm40iuX22TNjWleISjlylh-dmkLwojNqFR6wcMA/s1600-h/IMG_1281.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiNCPhegvPm-IgDA49tFzm1mVwGXUys4YUXrj42SvX1OXJkjcUXzYMSI4u59DsVpD9Jm2pCFjlBNatNOulN9nWTjGDNJq0uddVm40iuX22TNjWleISjlylh-dmkLwojNqFR6wcMA/s400/IMG_1281.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162893874921430210" border="0" /></a>i encara els camps elisis, ja sé que insisteixo molt amb el tema però aquesta foto m'agrada :P<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipAgL2i77RzWFH32xOGmvgBtQlJeiUjbfeTi2nS6K0bp_pOIC_nQwOIT3_s5G8Pl3phcay_ZoL79P-y8ymBhowjvLsswrEdf9E8X5sW0WhFZO2AoPzBsU04C6-ylpv85OGDx3yfA/s1600-h/IMG_1283.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipAgL2i77RzWFH32xOGmvgBtQlJeiUjbfeTi2nS6K0bp_pOIC_nQwOIT3_s5G8Pl3phcay_ZoL79P-y8ymBhowjvLsswrEdf9E8X5sW0WhFZO2AoPzBsU04C6-ylpv85OGDx3yfA/s400/IMG_1283.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162893883511364818" border="0" /></a><br />apa, per veure de veritat totes les llums de la ville des lumières caldrà que vingueu a veure'm...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-90419201142213631282008-02-03T23:14:00.000+01:002008-02-03T23:45:50.470+01:00le retour... ?després de més d'un mes i mig de no escriure, i de rebre diverses queixes al respecte, he pensat que potser calia recomençar. no sé com enfocaré tot el tema del blog a partir d'ara, perquè cada vegada es fa més dur trobar temes que no siguin "avui he anat a treballar" i "acabo de sopar".<br /><br />primer de res, canvi de feina. he deixat la feina a la gare de l'est per començar a treballar a la défense, cosa que m'ha resultat relativament dura perquè a la feina de gare de l'est hi havia molt bon ambient i molt bona. per sort, tinc una colla de companys que han insistit a seguir veient-nos malgrat no treballar junts... wai, no? jeje i també el jefe m'ha dit que si la nova feina no anava bé podia tornar a gare de l'est quan vulgués. és a dir, tot ha acabat prou bé.<br /><br />i la feina nova, doncs això, a la défense, el districte de negocis de paris (tot i que tècnicament és fora de paris), amb els seus gratacels i tal... treballo com a <span style="font-style: italic;">hotesse d'accueil, </span>és a dir, recepcionista, del pis de direcció d'una empresa que es diu SCOR. tot just fa una setmana q sóc allà però, per sort, ja tinc certa autonomia de moviment i he deixat de tenir la meva supervisora mirant-me el clatell tot el dia. i dic per sort perquè és una tia una mica rara... amb certes manies que m'atreviria a dir que són més obsessivo-compulsives que no pas simplement ganes de treballar bé.<br /><br />a part dels temes laborals, durant aquest mes de gener hi ha hagut una gran notícia <span style="font-style: italic;">chez nous</span>: per fi tenim internet. per fi podem deixar de robar la connexió del veí i haver de dependre del fet que el seu router funcionés. i per fi, també, tenim telèfon. amb trucades a fixos internacionals gratis. dit d'una altra manera: si teniu ganes q us truqui, doneu-me un número de telèfon fix on poder localitzar-vos.<br /><br />d'altres novetats... no gaires. parís continua tan burocràtic com sempre... aquest mes he anat a la seguretat social unes vint vegades, i finalment he aconseguit fer la solicitud per tenir un número. m'han dit que trigarà un mes més o menys. coneixent-los, serà un mes i mig mínim.<br /><br />uhm... també a principis de gener em vaig fer una targeta UGC, és a dir, una targeta que em costa menys de 20€ al mes i que em permet anar al cinema tantes vegades com vulgui. i l'estava amortitzant molt bé, anant una o dues vegades per setmana al cine, fins que dissabte passat em van robar el bolso en un bar. olé. evidentment el més greu no era la targeta UGC, el més greu va ser la targeta de crèdit i el mòbil, el DNI i el carnet de conduir, la targeta de seguretat social europea... al lladre no crec q li sortís gaire a compte, la targeta de crèdit la vaig bloquejar de seguida, i a dins el bolso hi havia uns 7 o 8 euros... així q al final a part del mòbil poca cosa més de valor.<br /><br />i així, de mica en mica, segueix la meva vida a parís. més rutinària que abans, però també més estable.<br /><br />ah, de tant en tant, quan penso en el blog, penso en coses q estaria bé posar-hi... però són coses tontes que mai recordo quan poso davant l'ordinador. per exemple, de tant en tant penso en paraules o expressions que m'agraden i que m'agradaria posar aquí, almenys com a petites curiositats o com a diferències culturals... tonteries, vaja, és pura deformació professional.<br /><br />per exemple, una de les meves paraules preferides en francès, <span style="font-style: italic;">grignoter</span>, que vol dir picar alguna cosa, en el sentit de no menjar un àpat sinó remirar als armaris i menjar quatre coses que hi trobis.<br /><br />un altre exemple: en francès, per "tirar la toalla", es va servir "jeter l'éponge", literalment "llençar l'esponja". com que aquesta frase té origen en el món de la boxa, ja em teniu menjant-me el tarro pensant si és que els boxadors francesos feien/fan servir una esponja en comptes d'una tovallola per eixugar-se entre assalt i assalt... el fet de sentir aquesta expressió 3 o 4 vegades en dos dies alhora que estàs rellegint <span style="font-style: italic;">city </span>de l'alessandro baricco va fer que m'obsessionés una mica amb aquesta tonteria... per cert, els que no l'hagueu llegit, us recomano que ho feu (edu: estic començant el nou del baricco q em vas deixar, el proper cop que vingui a barcelona te'l torno, promès). bé, tot això per acabar fent una petita recerca i trobar que de fet <span style="font-style: italic;">éponge </span>també vol dir tovallola. així que qui pensi que no estic aprenent prou francès perquè no vaig a classes ja pot veure que la meva naturalesa curiosa em permet aprendre coses malgrat tot...<br /><br />bé, ja està fet, un post explicant una mica les meves històries des de nadal perquè pugueu seguir una mica la meva vida... a partir d'ara espero escriure una mica més. però ja em comprendreu si us dic que fer un blog quan no hi ha gaire feedback, quan sembla q ningú s'ho estigui llegint, no és l'activitat que més ve de gust fer quan tornes de la feina. dit d'una altra manera, si em feu saber que esteu llegint i comenteu coses potser costarà menys que escrigui més sovint...<br /><br /><span style="font-style: italic;">allez</span>, fins aviat, espero.<br /><span style="font-style: italic;"></span>Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-63868280793393011412007-12-12T22:51:00.000+01:002007-12-13T02:05:50.712+01:00blanca y su walkie-talkietinc feina. per fi una feina una mica estable. estable en aquest cas vol dir que tinc contracte fins al 6 de gener. possibilitats de seguir després d'aquesta data: és possible. però crec que més aviat intentaré trobar alguna altra cosa...<br /><br />la feina: treballo a la gare de l'est, una de les grans estacions de parís (juntament amb austerlitz, gare de lyon, gare montparnasse, gare du nord i gare saint lazare). la meva feina consisteix a oferir "serveis al viatger". i això implica diverses coses...<br /><br />de moment el que més he fet és assistència a viatgers amb minusvalies, és a dir, acompanyar-los fins al seu tren (o anar-los a buscar al tren amb què arriben), ja sigui perquè són cecs, o perquè van amb cadira de rodes, o perquè són grans i necessiten que els portem en cadira de rodes (nostra) fins la parada de taxis. això implica un bon domini de les plataformes per pujar cadires de rodes al tren... cosa que no té gaire secret. i per sort són plataformes prou lleugeres perquè sigui fàcil moure-les per les andanes.<br /><br />a més d'això, de tant en tant també em toca estar a objectes perduts (que, curiosament, en francès es diu objectes trobats, <span style="font-style: italic;">objets trouvés</span>). no té gaire secret... cosa curiosa (i que espero que a espanya no sigui igual): per recuperar un objecte has de pagar 9€!!!<br /><br />i tot això és prou agradable... el pitjor que et pot tocar (i que a mi ja m'ha tocat un cop) és organitzar la parada de taxis. això només es fa els divendres i diumenges al vespre. a mi em va tocar diumenge passat... hi vaig estar dues hores... feia fred, plovia, jo estava just al límit del porxo (léase gotarrons caient directes al cap), i tothom estava de mal humor. a sobre, encara no tinc totes les peces de l'uniforme... just el q em falta és la jaqueta impermeable. així q la meva jaqueta era ben permeable. al cap de dues hores estava completament xopa...<br /><br />i això, de moment anar fent. són horaris que van canviant, però el q està bé és que són 4 dies per setmana. això sí, aquests 4 dies fas 8:45hores de feina, així al final de la setmana són 35... i amb horaris variables: tan aviat em toca començar a les 6 del matí com acabar a les 12 de la nit. per això dic que buscaré alguna altra cosa, perquè aquest liu d'horaris és una mica pesadot...<br /><br />pd: me n'oblidava! una de les coses més "divertides" d'aquesta feina és que vaig tot el dia amb el walkie talkie... no sé per què em serveix, quan em criden perllà mai me n'entero :P però al menys ja tinc après que he de començar dient "blanca à modibo" o "blanca à anibal" o "blanca à sébastien" cada vegada que he de confirmar que he deixat la persona al tren :PBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-15609388938678019152007-12-11T19:27:00.001+01:002007-12-11T19:29:59.107+01:00vuelveee a casa vuelveeeedesprés d'uns quants dies anant de bòlit finalment puc anunciar que torno a casa per nadal, iuju!<br /><br />arribaré el 24 al vespre amb vueling i tornaré el 28 al matí amb ryanair, així que encara he tingut sort i no serà una visita tan relámpago com em pensava...<br /><br />voluntaris per venir a buscar-me i a portar-me a l'aeroport?Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-24500402367335660452007-12-10T13:10:00.000+01:002007-12-11T00:17:12.554+01:00raons per veure my blueberry nights<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.tublogdecine.es/wp-content/themes/Cinestar2/img/myblueberrynightsposterinternacional.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.tublogdecine.es/wp-content/themes/Cinestar2/img/myblueberrynightsposterinternacional.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />1. perquè és la primera incursió en el cinema "occidental" (léase americà) de Wong-Kar Wai. i si bé li falta la profunditat poètica de <span style="font-style: italic;">In the mood for love</span> o <span style="font-style: italic;">2046</span>, segueix tenint un cert toc seu... a més, qui no es pregunta com un director que amb prou feines parla anglès ha dirigit una peli íntegrament en anglès?<br /><br />2. per curiositat. norah jones, hiperconeguda com a cantant, fent d'actriu per primera vegada. i si bé podria donar molt més de sí, encara que en alguns moments es noti una mica de sobreactuació, segueix tenint una aura de naturalitat que li va molt bé al personatge<br /><br />3. per la resta d'actors. un jude law que deixa d'anar superarreglat i superpentinat per aparèixer amb una barba de tres dies i més guapu i més "al natural" que mai. un david strathairn amb el paper més dramàtic i més colpidor de la peli. i dues actrius per qui tinc una certa devoció, natalie portman, que des de <span style="font-style: italic;">Beautiful girls </span>i <span style="font-style: italic;">León, el profesional </span>ha sabut anar reinventant-se, i rachel weisz, que em va acabar de convèncer a <span style="font-style: italic;">El jardinero fiel</span><br /><br />4. per la fotografia. si bé no té res a veure amb les pel·lícules anteriors de Wong-kar Wai, es nota la mà d'un director de fotografia capaç de crear atmosferes pròpies: Darius Khondji, amb títols com <span style="font-style: italic;">La novena puerta, La intérprete, Belleza robada</span>... o les ja mítiques (en aquest sentit) <span style="font-style: italic;">Delicatessen </span>i <span style="font-style: italic;">La ciudad de los niños perdidos.</span><br /><br />5. i un punt que no podia faltar: per la música. amb una cançó de la mateixa norah jones, passant per <span style="font-style: italic;">The greatest</span> de cat power (jo i la meva devoció per cat power... encara recordo anar a NY i trobar un disc seu, que per aquells temps no eren fàcils de trobar a espanya, i comprant-lo sense pensar-m'ho dues vegades), amb cameo de la cantant inclòs en el seu paper de Katia; d'un trosset de la banda sonora de <span style="font-style: italic;">Diarios de motocicleta </span>de Gustavo Santaolalla a trossets instrumentals de Ry Cooder... incloent-hi una versió del tema central de <span style="font-style: italic;">In the mood for love</span>.<br /><br />6. i última. perquè és una peli que parla d'amor de moltes formes diferents. i perquè siguem realistes, la irene i jo veient una peli així... al final l'únic que vols és anar a menjar un tros de pastís de blueberries (arándanos? aranyons? sense un diccionari castellà-català no sóc ningú :P) acompanyat de gelat i veure si tens la sort de trobar un jude law amb barba de tres dies que te'l serveixi...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-27600886181134199462007-12-03T13:58:00.000+01:002007-12-03T15:38:16.829+01:00algo pasa con Canadái així exposo aquí una petita teoria pròpia que s'ha anat desenvolupant en l'últim any: sembla que qualsevol grup, artista o similar de música pop/rock independent i que vingui de Canadà ha de ser bo. i para muestra un botón...<br /><br />tot comença amb els arxiconeguts Arcade Fire. qui a aquestes alçades no els conegui i no pensi que són una de les millors bandes del moment, no està "en la onda". el primer disc va deixar a tothom amb la boca oberta, el segon va acabar de confirmar el que tots ja sabíem: que en saben massa de fer música. i quan ja els veus en concert (i en això tothom que els ha vist sembla estar-hi d'acord) t'adones que facin el que facin en els propers 2 o 3 anys seguiràs sent fan incondicional.<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NNfWC4Sgkcs&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/NNfWC4Sgkcs&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />(us poso un videoclip i no una actuació en directe per qüestions de qualitat de so... de tota manera, ja sabeu que youtube és una font inacabable de material d'aquest tipus).<br /><br />gràcies a Arcade Fire, comences a mirar l'escena canadenca d'una altra manera... a veure si trobes alguna altra cosa interessant. i amb això i l'ajuda de last.fm, aquell gran invent per descobrir nova música que et pugui agradar, descobreixes una constelació de grups que ja tenen una certa reputació i que tu no coneixies de res... però que en qualsevol cas són interessants:<br /><br />broken social scene<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ksMEXz_YOCI&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/ksMEXz_YOCI&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />o com stars, o com the new pornographers, o com the hidden cameras, o com islands.<br /><br />i després t'adones que d'altres grups que no tenen res a veure però que també t'agraden resulta que també són canadencs...<br /><br />com feist (amb la tant coneguda mushaboom o amb 1, 2, 3, 4 que ara sona pertot... als anuncis de ipod, per exemple)<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gb3AQxJ9jmk&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/gb3AQxJ9jmk&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />i com the organ<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5GdgEXaF2sk&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/5GdgEXaF2sk&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />i com the unicorns...<br /><br />i de sobte et trobes en una espiral de música canadenca pertot. un dia, just abans de marxar a parís, escoltes radio 3 i dius "ostres, això que sona m'encanta". man under the sea, de patrick watson. i és canadenc...<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YA2h9PrIUxs&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/YA2h9PrIUxs&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br />(aquí sona the great escape, no he trobat man under the sea en condicions òptimes...)<br /><br />i el punt àlgid de tot aquest remolí, el músic que m'ha tingut obsessionada els últims dos o tres mesos. curiosament, vaig trobar-lo a través de last.fm com a artista que "s'assemblava" a patrick wolf. res a veure la música de l'un i de l'altre, a part del fet que tots dos toquen el violí. otra vuelta de tuerca: després he trobat col·laboracions amb Arcade Fire i The Hidden Cameras. el nom: Final Fantasy. ho sé, fricada això de posar-se el nom d'un videjoc, però la música compensa...<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Y8PZ8-cpWc4&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Y8PZ8-cpWc4&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />finalment, per acabar de tancar el cercle... dues versions d'una mateixa cançó: l'original d'Arcade Fire, en directe, i la versió de Final Fantasy. fantàstiques les dues...<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bF8ttit5mRE&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/bF8ttit5mRE&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/J_XX1gxMfz0&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/J_XX1gxMfz0&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />tot aquest post per compensar que amb la distància les meves recomanacions musicals són més escasses...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-4374167303509829022007-11-20T14:42:00.000+01:002007-11-20T14:43:41.126+01:00més onceuna mica més de la febre once que ens ha envaït aquests dies...<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/CoSL_qayMCc&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/CoSL_qayMCc&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />ah! des d'aquí felicitats a la irene que ha aconseguit un stage al palais de tokyo!!!! UEEEEEEE!!!! et dedico el vídeoooooo!Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-61753672791049492472007-11-19T15:04:00.000+01:002007-11-19T15:30:13.148+01:00fell in love with a film<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.thelongbrake.com/blog/wp-content/uploads/2007/08/once.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.thelongbrake.com/blog/wp-content/uploads/2007/08/once.jpg" alt="" border="0" /></a><br />perquè us en feu una mica la idea, la història: som a dublín. un noi que toca la guitarra i canta pel carrer i una noia txeca. ella li diu que li agraden les seves cançons. ell li diu que també treballa reparant aspiradors. ella diu que el seu aspirador està trencat. al dia següent, ella porta el seu aspirador i ell li ensenya les seves cançons. així comença Once, una petita gran història.<br /><br />per internet he llegit comentaris de l'estil de "Una pel·lícula que m'ha inspirat per la resta de l'any" (Steven Spielberg) o "El nou estil de musical". jo no diria que és un musical: és una pel·lícula de cançons, però per mi un musical sempre seguirà sent una pel·lícula on la música apareix sense cap raó i on es balla mentre es canta. i aquí no és així: aquí cada cançó té una raó de ser. i a més d'ajustar-se a cada moment, són cançons molt boniques.<br /><br />si a tot això hi afegim actors no professionals - de fet, músics - que inicialment només havien de fer la música de la pel·lícula i que finalment han acabat sent els protagonistes, una mica a l'estil de la björk a <span style="font-style: italic;">Dancer in the dark</span> (salvant les distàncies), i que no tens sensació que estiguin actuant sinó que realment és la seva història, la pel·lícula acaba de ser rodona.<br /><br />impressionants les seqüències a l'estudi de gravació. molt divertida la seqüència del <span style="font-style: italic;">bus</span> (així dit amb U, a la irlandesa). en definitiva, una pel·lícula que us recomano. i una banda sonora que també us recomano molt, però millor sentir-la després d'haver vist la pel·lícula, recordant seqüències i tenint <span style="font-style: italic;">frissons</span> cada vegada que sents <span style="font-style: italic;">Falling slowly</span>. si us interessa, tinc un link per baixar-la.<br /><br />he vist que a espanya la van estrenar el 31 d'octubre: aprofiteu que per un cop aneu més avançats que a França a nivell cinematogràfic, aneu a veure-la abans que caigui de les cartelleres! i veieu-la en VO, si no crec que es trencaria una mica el fil que fa que la pel·lícula estigui tan ben lligada... i no em vull ni imaginar l'escena del bus traduïda, són capaços d'haver-se carregat l'escena.<br /><br />pd: ahir vam anar a veure-la amb la margaux i la irene, i les tres vam sortir del cine dient: ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh.Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-42759458111609289832007-11-19T00:51:00.000+01:002007-11-19T02:49:35.346+01:00vélib'portem ja 5 dies de vaga i la situació comença a ser desesperant. divendres al vespre, quan ja portàvem 3 dies de liu, finalment vaig cedir i vaig decidir comprar un abonament de 24 hores pel vélib' - bicing de paris. ja ho havia provat un altre dia, per allò de "a veure si encara en sé d'anar en bici i si me'n surto en una gran ciutat". però la primera experiència no va ser gaire satisfactòria: al matí, en hora punta, i en una ciutat on encara no estan gaire acostumats a no deixar aparcada la furgoneta al carril bici, va ser bastant complicat... a sobre era un dia que feia sol (raru) i per tant calor, i vaig acabar completament suada fent una pujadeta de res...<br /><br />però aquest divendres passat la cosa ja estava en plan ultimàtum: o <span style="font-style: italic;">vélo</span> o caminar una hora per anar fins a casa l'anne-claire, una amiga de la margaux. agafar el metro impossible: segons la web a la nostra línia n'hi havia un cada 45 minuts. així que amb tot el meu coratge, vaig decidir que calia repetir el tema bici. i prou bé... al final vam anar fins a casa l'anne claire, i després fins al centre, i després fins a casa. l'únic problema és que, per molt que diguin alguns, parís no és tan plana com sembla. i evidentment casa meva està cap amunt. així que anant cap al centre fantàstic, però tornar va ser més dur. això sí, millor això que caminar: almenys quan pedales passes menys fred :P<br /><br />l'únic veritable problema és que amb el tema de la vaga tot sovint és difícil trobar bicis, i vas fent la ruta de totes les estacions que hi ha pel teu camí per aconseguir-ne. i evidentment, abans d'agafar-la, cal comprovar que la bicicleta està sencera, que les rodes giren, que frena ni que sigui mínimament i, curiosament, que tingui cadena. perquè n'hi ha moltíssimes que peten just per la cadena, i et trobes que pedales i no serveix per res :P<br /><br />després de 5 dies de vaga i sense final a la vista (diuen que serà fins dimarts, però ja ho veurem...), de moment m'he fet un abonament d'una setmana mentre em miro per fer-me l'anual. això sí, ara que ja contava anar a tot arreu en bici aquests pròxims dies, ha començat a ploure. llei de murphy total.Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-77679117863169245412007-11-14T13:44:00.002+01:002007-11-14T13:59:07.621+01:00més grèvecom tots els lectors de diaris deveu saber (pq per alguna raó aquestes notícies trascendeixen a l'altra banda de la frontera... moltes altres no, però aquestes sempre) tornem a tenir vaga de transports. hi ha qui diu que aquest cop és menys generalitzada que fa menys d'un mes, que afectarà menys a la RATP (léase el TMB de Paris). hi ha qui diu que serà pitjor. jo només espero que no passi com l'últim cop i al cap de tres dies puguem tornar a moure'ns per la ciutat en condicions.<br /><br />intentant evitar pensar massa en les meves opinions respecte al tema, perquè no conec prou bé com va tot això dels règims especials per poder veure del tot clar si estic a favor o en contra de la vaga (molèsties personals a part), m'estic dedicant a veure quant es triga per anar a peu als llocs. de moment no és una recerca empírica, sinó basada en les utilíssimes eines disponibles per internet.<br /><br />per anar a penelope a portar el meu currículum, 25 minuts. bue això no és res, hi hagués anat a peu encara que no hi hagués vaga. per anar al centre, diguéssim zona les halles, una hora. bé, tampoc cal anar-hi cada dia, no? si se m'acudeix anar a veure la irene a casa seva, hora i quart. ehem... fa dies que diem que cal una mica de distància entre nosaltres, que ens veiem massa. potser és el moment ideal per posar-ho en pràctica... i en cas de desesperació, sempre podem quedar a mig camí: 37 minuts tampoc és tant.<br /><br />evidentment, per fer-ho tot una mica més complicat, demà tinc una entrevista. obviament, si jo estic del tot al nord de la ciutat, l'entrevista és fora de la ciutat i cap a la banda sud. i si el camí ja és llarg en metro (40 minuts sense sortir de la línia 7, és a dir fent la volta del segle), a peu encara ho és més. així que si demà a la tarda el metro no funciona en condicions, hauré d'anar-hi a peu... només són 2 hores i 12 minuts. arribaré en perfectes condicions d'aspecte i d'ànims per fer una entrevista per una feina que m'interessa més aviat poc però que em fa molta falta. l'estat ideal, oi? si no sempre podria optar pel vélib, el bicing vaja, però com a l'última vaga m'imagino que hi haurà pinyes per aconseguir bicis...<br /><br />visca la mobilitat. és en aquests moments que penses "hagués hagut de buscar un pis al costat de notre-dame encara que em costés 3000€ al mes, així estaria més o menys a la mateixa distància de tot".Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-26250421639291625702007-11-10T00:09:00.001+01:002007-11-10T00:19:11.029+01:00pues nonoves notícies dentàries: avui el dentista (que no era el mateix que dilluns passat) m'ha dit que no, que no calia pas treure'm el queixal del seny. que era normal que em fes mal (ehem... vale sí, això ho sabia, però cal que s'infli tot?) i que seria així fins que acabés de sortir de la geniva. així que jo que anava tota mentalitzada en plan esto va a doler, al final res... wenu, m'ha obert una mica la geniva perquè surti més fàcilment.<br /><br />esperem que d'aquí 10 dies no calgui una nova tanda d'antibiòtics i antiinflamatoris...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-71606950303775732642007-11-07T02:21:00.000+01:002007-11-07T02:31:21.201+01:00la sagesse tiene los días contadosdecididament preferixo perdre el seny. el meu queixal, el que em "molestava una mica des de fa un parell de dies" ha passat d'això a ser un cabrón. així, amb totes les lletres. genives inflades, mal, llengua atontada, mal, no poder obrir la boca, mal, no puedo tragar, mal, això no és normal, mal... us he comentat que fa mal?<br /><br />així que després de la meva ruta burocràtica seguretatsocialística (veure post anterior), dilluns a la tarda, després de dos dies de aaaaaagh me muero, vaig poder anar al dentista (yessss!). i el senyor dentista em va fer glopejar una cosa rosa, em va mirar la boca uns 4 segons, aprofitant per ficar el dit a la llaga, literalment, i va dir "l'hem de treure aquest queixal. són 21 euros per al visita". eheeeem... puc pagar amb un xec?<br /><br />evidentment, també va aprofitar per donar-me hora per divendres que ve (a partir de les 10:30 del matí envieu-me vibracions positives, jo seré allà amb la boca oberta patint), i per receptar-me medicaments per un tubu. dit d'una altra manera: des d'ahir que vaig completament dopada. dos antibiòtics al matí, dos a la nit, 3 antiinflamatoris al dia (esmorzar, dinar i sopar, i sobre tot prente'ls al mig de l'àpat, ni abans ni després), un colutori especial a base de químics i alcohol 3 cops al dia (també coloca, ja us ho dic jo), i sobre tot pren-te un efferalgan 2 o 3 cops al dia pel dolor.<br /><br />a mi ja m'havien dit que els francesos eren una mica exagerats amb el tema medicaments... vaja, que en prenien molts. de fet ho penso i potser a espanya m'haguessin receptat el mateix. però jo tinc sensació d'estar prenent tal quantitat de medicaments que no em sembla normal...<br /><br />en fi, esperem que després de divendres... wenu va, donem-li uns dies més de marge al tema... que d'aquí una setmana ja no calgui tanta història medicamentística. si no encara acabaria amb un forat a l'estómac...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-25649926691431774562007-11-07T01:44:00.000+01:002007-11-07T02:17:46.553+01:00guia pràctica de burocràcia seguretatsocialística a paris.<span style="font-weight: bold;">pas 0 (zero): abans de marxar</span><br />abans d'anar a l'estranger, cal que vagis a la teva oficina de la seguretat social (léase sabadell) a fer la targeta europea. amb una mica de sort, si ets tan pataner com la blanca, tens l'opció de fer-ho en tres vegades per fer-ho més carregós: un cop per preguntar, un cop que hi vas a fer-ho però t'has deixat alguna cosa a casa, i un tercer que ho portes tot i ho fas ben fet... això sí, barrejat amb donar-se de baixa d'una mútua i donar-se d'alta com a beneficiari del teu pare (pq amb el q jo he cotitzat es veu que només en tinc per tres mesos a nivell europeu :P) i tot això per aconseguir la targeteta de marres el dia abans de marxar. visca la meva eficiència...<span style="font-weight: bold;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;">pas 1 (<span style="font-style: italic;">un</span>): adónde tengo que ir<br /></span></span>en aquests temps que corren tots sabem que LA font d'informació és internet. per tant, si jo em pregunto on he d'anar per saber com va el tema de la seguretat social amb la meva targeta europea què faig... doncs buscar la web de la seguretat social francesa, clar. és lògic, oi? i tots pensem que tot funciona amb la mateixa lògica... doncs bé, trobo la web www.securite-sociale.fr i em dic BINGO! no cantis victòria encara... és una web en què pots trobar tota la informació referent a la s.s. menys què és el q han de fer els estrangers comunitaris quan arriben.<br /><br />mirant mirant... fins que la companya de pis diu "aaah però no és aquí on has d'entrar, la web és www.ameli.fr". ein? ameli? como la peli? doncs no, ameli q és l'acrònim (o com es digui) de <span style="font-style: italic;">assurance maladie en ligne</span>. manda huevos. wenu, per fi en el bon camí, busco les oficines de la s.s. al 19ème arrondissement de paris, léase mi barrio.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">pas 2 (<span style="font-style: italic;">deux</span>): no sé si és aquí que he de venir...</span><br />l'adreça que em dóna la web no està excessivament lluny... uns 15-20 minuts caminant, sense combinació possible de metro. (sé que no és gaire però penseu que tot això la blanca ho feia amb el seu queixal matador... a cada pas clanc, clanc, clanc). quan per fi hi arribo, catxo edifici d'oficines en plan sofisti. i jo pensant "jolines, sí que està bé la seguretat social aquí, les oficines de sabadell són més aviat cutres"...<br />- hola bon dia, sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer amb la seguretat social d'aquí...<br />la recepcionista amb cara de "què m'estàs explicant", em diu que ui és que no sóc jo la que és aquí normalment, espera que miro on has de trucar... després de 10 minuts de buscar en carpetes al final em diu q de tota manera a l'edifici hipermodern és on reben les cartes de la gent q demana que la s.s. els hi torni els diners que han pagat pel metge, però que els tràmits en persona els he de fer en una altra oficina, q allà no es fa això. i on he d'anar llavors? ah que n'hi ha tres al 19ème. i una mica més i m'envia a l'oficina de buttes chaumont, és a dir 15-20 min més enllà de casa meva, encara vaig estar prou desperta i vaig veure que una altra de la llista estava a 3 minuts de casa meva, literalment. així que apa, torna-te'n cap a casa. és a dir, cap al costat de casa.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span>pas 3 (<span style="font-style: italic;">trois</span>): m'han dit que he de venir aquí<br /></span>15-20 minuts més per anar fins allà... el queixal queixant-se tot el camí, of course. arribar, veure que tothom agafa número, i pensar "però i la recepció per preguntar si és aquí o no??". la recepció és allà però també cal número. i un dilluns després d'un pont no és un bon dia per anar a la s.s., està clar. 20 minuts d'espera... llavors la recepcionista:<br />- hola sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer per anar al metge aquí i que dp em tornin els diners...<br />- ah no però això no és aquí, això has d'anar a l'oficina de la rue de bercy, al costat de gare de lyon.<br />la blanca estirant-se els cabells mentalment. encara gràcies que la dona va tenir l'amabilitat d'apuntar-me l'adreça, el nom de l'oficina, la parada de metro i fins i tot la combinació de metro fins allà.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">pas 4 (<span style="font-style: italic;">quatre</span>): per l'amor de déu digue'm que és aquí<br /></span>combinació de metro bastant desafortunada, per cert. malgrat que casa meva i la gare de lyon estan al costat est de la ciutat, la combinació passa per l'oest del centre i triga 35 minuts. i això q és amb línia 14, alias "la rápida", inclosa.<span style="font-weight: bold;"><br /></span>quan per fi hi arribo, ja passen de les dues de la tarda i jo morta de gana (havia menjat un iogurt per esmorzar... lo que los dientes permiten :P). em paro en una fleca, busco la cosa més plana possible per menjar, i la destrosso en trossos minúsculs perquè m'entri a la boca. uns altres 15 minuts perduts.<br />tiquet, 10 minuts d'espera, per parlar amb la recepcionista:<br />- hola sóc espanyola i no sé com funciona el tema de la s.s. amb la targeta europea<br />- ah, molt bé, i què vols?<br />ehem... et pego o et mossego? ah no que mossegar no puc... vull que m'expliqueu que he de fer. de fet, vull que em solucioneu el tema d'una vegada perquè porto tot el matí passejant-me i l'únic que vull és anar al dentista... evidentment tot això mentalment. en realitat és "tinc una urgència mèdica i necessito saber què he de fer pq m'atenguin amb la meva targeta europea".<br />després de la gran conversa em confirma que sí, que és aquí on he d'anar, i que guardi el número que ja m'avisaran per la porta F. evidentment és el dia nacional de "soy extranjero y quiero saber como funciona mi tarjeta", així que mitja hora més de cua. tot això per al final fer una fotocòpia de la targeta i que em donin un paper on posa que "als fitxers de la s.s. francesa consteu inscrita amb aquest número". menus mal que em van demanar el número de compte per ingressar-me els diners, si no em penso que no m'ho hagués cregut...<br /><br />total, que ara ja puc anar al metge. tanta història pa eso. tsssssss...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-27368499302253440272007-10-30T00:55:00.000+01:002007-10-30T01:48:38.325+01:00petites perles cinematogràfiquesAra que feia dies que no escrivia, més que res perquè no acabava de trobar el tema, he pensat que puc reprendre un petit costum de l'any passat... explicar-vos algunes pel·lícules que he vist últimament. en general coses que no han arribat a espanya o que dubto que hi arribin.<br /><br />bé, com que ja fa més d'un mes que sóc per aquí, ja n'he vist unes quantes. llista:<br /><br />- <span style="font-style: italic;">Un secret</span>, de Claude Miller. Amb Cécile de France, Patrick Bruel, Ludivine Sagnier.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://img5.allocine.fr/acmedia/rsz/434/x/x/x/medias/nmedia/18/63/09/20/18805598.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://img5.allocine.fr/acmedia/rsz/434/x/x/x/medias/nmedia/18/63/09/20/18805598.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Els noms dels actors potser no us diuen gaire res però són grans estrelles del moment a França. La Cécile de France pex sortia a <span style="font-style: italic;">Una casa de locos</span>, la peli aquella del noi francès que anava d'erasmus a Barcelona... El Patrick Bruel és actor i cantant, i tothom diu que tot ho fa molt bé, i que a sobre es guapu (jo personalment trobo que li sobren 15 anys, però wenu), així que és molt conegut.<br />Una història de segona guerra mundial i de jueus a França abans, durant i després del règim de Vichy. Tot això barrejat amb un secret de família (com indica el títol).<br />La sorpresa de la peli: hi surt la Marie!!! Per això teníem tantes ganes de veure-la. Vaja, hi surt uns 3 segons, dient una sola frase... però ja fa gràcia això de veure algu q coneixes en pantalla gran jeje<br /><br />- <span style="font-style: italic;">Le dernier voyage du juge Feng</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.pierregrise.com/distribution/IMG/arton62.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.pierregrise.com/distribution/IMG/arton62.jpg" alt="" border="0" /></a>Aquesta és una d'aquelles pelis que si arriba a Espanya (o si ja hi ha arribat) és possible que tingui un títol completament diferent :P Perquè us en feu una idea: el títol en anglès internacional és <span style="font-style: italic;">Courthouse on horseback</span>, una cosa així com "jutjat a cavall". A més el títol en francès fa entendre coses que no hauria d fer entendre... si la veieu ja veureu per què.<br />Pel·lícula xinesa que explica les experiències d'un jutge "rural" a la xina i dels seus dos acompanyants. La veritat és que la vaig anar a veure amb una mica de mandra, però la vaig trobar molt divertida. Té moments estel·lars... i això que no me'n fio gaire dels subtítols, però clar, sent en xinès tampoc puc saber fins a quin punt eren fiables... Si arriba a Espanya, us la recomano.<br />Guanyadora de no sé quin premi al festival de Venècia.<br /><br />- <span style="font-style: italic;">L'assassinat de Jesse James par le lâche Robert Ford (</span>The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). Amb Brad Pitt, Casey Affleck, Mary-Louise Parker.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.blogdecine.com/images/2007/08/assassination%20jesse%20james%20poster.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.blogdecine.com/images/2007/08/assassination%20jesse%20james%20poster.jpg" alt="" border="0" /></a>Gran producció americana (o això és el que sembla als pòsters) que acabo de veure que estrenen demà a Espanya i que no crec que hagués anat a veure si no fós perquè un parell de persones me n'havien parlat molt bé. Alhora, algú també m'havia dit "quin tostón de peli". A qui no li entra curiositat? Bé, la peli és llarga, això no es pot negar. I també és una mica lenta, això tampoc no es pot negar. Tostón? No, això no, la veritat és que tampoc se'm va fer especialment llarga. I estèticament està molt, molt treballada la peli: la fotografia és impressionant, i això d'anar a veure una peli que t'esperes de "l'oeste" i trobar-te amb paisatges de boira i de neu va ser bastant interessant. I la música molt bona també... després he vist que és del Nick Cave amb un tal Warren Ellis.<br />Però... hi havia d'haver un però... no sé molt bé si a causa d'uns subtítols que no acabàvem d'entendre, o d'un anglès "farfullat" i del segle XIX que tampoc acabàvem d'entendre, o d'una falta de cultura general (vosaltres la coneixeu tota aquesta història??), o que és una peli molt pel públic americà perquè parla d'un dels seus mites... bé, el cas és que tant la Irene com jo vam sortir del cine dient que la peli estava bé, però que teníem sensació que ens havíem perdut alguna cosa. Que ens faltaven peces del puzzle. I tenim el dubte de si té a veure amb la peli en sí o amb la nostra comprensió esbiaixada a dues mitges llengües... si l'aneu a veure, ja m'ho explicareu.<br /><br />- <span style="font-style: italic;">Interdit d'interdire </span>(Proibido proibir).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.putz.ufpr.br/imprensa/probidoproibir.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.putz.ufpr.br/imprensa/probidoproibir.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Pel·lícula brasilenya que ens ha encantat a totes dues. Imagineu-vos una barreja entre <span style="font-style: italic;">Ciudad de Dios </span>i <span style="font-style: italic;">Y tu mamá también</span>... Doncs això. Història de tres joves universitaris de Rio de Janeiro, història d'amor a tres bandes, història de favelas i del paper que hi té la policia, història de violència... ho té una mica tot aquesta peli. Veig que ha guanyat uns quants premis per tot el món. No m'estranya :) Molt maca...<br /><br />I això és tot de moment. Sé que és una mica tostón posar-ho així tot de cop però això compenso tots aquests dies de no posar res...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-35377405113770025182007-10-30T00:39:00.000+01:002007-10-30T00:47:53.628+01:00la sagessesembla que m'he tornat <span style="font-style: italic;">sage</span> de cop. vaja, no, en realitat no. de fet el que passa és q tinc una dent nova. bé, suposo que abans ja la tenia, pero ara ja ha aflorat, ja ha sortit a la llum (relativa, dins la meva boca). vaja, que un queixal del seny, dit d'una altra manera, una <span style="font-style: italic;">dent de sagesse</span>, ja ha sortit a la superfície. i quan ho comentava aquests dies tothom em deia uiiii quin mal... i jo contestava: nono, doncs no em molesta gens, quina sort, no?<br /><br />doncs NO. de sort res. perquè es veu que sortir a la superfície no en fa, de mal. però que acabi de créixer i que es vagi fent lloc a la boca sí que en fa. i ja n'estic una mica fins als nassos d'aquest queixal, que fa dos dies que em molesta. i això que només han estat dos dies de moment... suposo que això sumat a la solitud (la Marie, la coloc que marxava al Marroc, va marxar divendres; la Margaux fa una setmana que va tenir un atac d'al·lèrgia a no sabem què i tenia urticària per tot el cos, així que al final ha marxat a casa els seus pares tot el cap de setmana) fa que es noti més. si demà el tema continua em donaré a les drogues... aspirines, paracetamols, el que sigui.<br /><br />ara només espero que el fet que només m'hagi sortit el dret (i l'esquerre encara no sembli que en tingui ganes) no impliqui destrossar el que van fer dos anys d'ortodòncia :PBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-24502259153656202852007-10-21T18:28:00.000+02:002007-10-21T18:29:22.730+02:00actualitzacionsja tocava ja tocava... com podeu veure he actualitzat una mica el blog, que ja anava sent hora... podeu veure seccions de música, alguns links... poca actualització més he fet, però déu n'hi do si m'hi he estat estona.<br /><br />que ho disfruteu.Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-14875338361384684032007-10-21T16:51:00.000+02:002007-10-21T16:56:12.141+02:00chauffageúltima hora! la blanca ha dit prou!! no aguanto més passar fred chez moi!!!<br /><br />dit d'una altra manera, acabo d'endevinar com funciona la calefacció i l'he engegat... una miqueta només... per escalfar l'ambient, que com que avui estic tota sola aquí no hi ha calor de hogar ni res!<br /><br />i per veure si se'm passa el super encostipat d'una vegada... va començar la Marie estant encostipada... dp va passar a la Margaux... i ara em tocava a mi! porto 3 dies moquejant a base de bé. demà faré escudella, sembla que amb les sopes de verdura comprades en tetra-brick no n'hi ha prou per evitar els virus parisins!Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-62382350289686230962007-10-21T15:38:00.000+02:002008-12-09T10:28:19.977+01:00montmarte la nuitus he parlat de la irene? no, no crec, encara no. bé, doncs la irene és la meva "companya de guerrilla" (per dir-ne d'alguna manera) aquí a paris. i què vol dir això? doncs el que sol passar a paris, que quan trobes algú que ve de barcelona com tu i que està en una situació com la teva us acabeu enganxant com dues lapes (irene, això va amb moooolt d'amor eh?? jeje)<br /><br />wenu, el fet és que la irene és amiga de l'arnau, que és un amic meu de barcelona, i que veient que les dues anàvem a paris ens va posar en contacte. i el primer divendres que les dues erem a paris (ara farà 9 dies) vam quedar per anar a una "festa" de la seva escola de teatre, on hi fa un curs d'escenografia... o algu així, m'ho ha explicat unes quantes vegades però encara no ho acabo de tenir clar jeje. la festa no va anar gaire bé i la veritat és q vam marxar bastant depressa, però des de llavors ens anem veient gairebé cada dia (quan les vagues de transports ho permeten), perquè ja va bé tenir en qui recolzar-se en una ciutat tan gran. i també va molt bé tenir amb qui comentar les peculiaritats dels francesos de parís, o com n'és de difícil saber quan diuen <span style="font-style: italic;">province </span>i quan diuen <span style="font-style: italic;">provence</span>.<br /><br />bé, doncs això, companyes de sortides nocturnes i de sortides diürnes, de buscar feina i d'anar al college espagnol i de buscar pis (perquè encara que jo hagi tingut sort amb el tema del pis, la irene encara busca). i ahir vam fer una sortida ben bonica... ahir al vespre vam anar a montmartre, perquè la irene encara no hi havia estat mai.<br /><br />i voilà un parell de fotos:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNoAmWL_HsFHqVhjfi43v_SSER85nbXMGxYC7roNZK2iYFaqkWa2UYDbJg7K2PcYohwoRu6Qqrmaz6E28YIG5VHw0Na6-pXBdrsnPbECT0vhQfUOWORkp_d46qFpKsX01zGP3kcA/s1600-h/IMG_0846.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNoAmWL_HsFHqVhjfi43v_SSER85nbXMGxYC7roNZK2iYFaqkWa2UYDbJg7K2PcYohwoRu6Qqrmaz6E28YIG5VHw0Na6-pXBdrsnPbECT0vhQfUOWORkp_d46qFpKsX01zGP3kcA/s320/IMG_0846.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123787053376237058" border="0" /></a>el sacré coeur des de baix d montmartre, just a sota del parc aquell que surt a amélie... fa estona que busco com es diu i no ho trobo!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZq5HHKZt3odweE4atuWoGGvShGw1a_tHHzsHKFsBzW9M_mX3ISK5FhBP3JEz9GPE5zhSU1cb_WJqDXC7OTsJ2On4pgO1ejugghRCOcVMqLbrwY-oWGCp10QDKPx7Jj6Wgw6G46w/s1600-h/IMG_0851.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZq5HHKZt3odweE4atuWoGGvShGw1a_tHHzsHKFsBzW9M_mX3ISK5FhBP3JEz9GPE5zhSU1cb_WJqDXC7OTsJ2On4pgO1ejugghRCOcVMqLbrwY-oWGCp10QDKPx7Jj6Wgw6G46w/s320/IMG_0851.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123787061966171666" border="0" /></a>la irene i jo, a les escales de davant del sacré coeur, passant un fred que no us podeu imaginar... per cert, últimes notícies pel que fa a temperatures: ahir a la nit quan vaig tornar a casa (i segons el gadget del meu ordinador que em diu la temperatura a paris), 4ºC al carrer. i a casa meva encara no hem engegat la calefacció, pq vegeu que valentes que som!!<br /><br />bé, i per què vam estar allà assegudes prou estona pq ens agafés fred? doncs perquè vam tenir un momento guiri total i vam fer unes quantes fotos, i després ens vam asseure a les escaletes pq hi havia un noi tocant la guitarra i cantant que ho feia prou bé... i al final quan ja ens començaven a picar les cames del fred va ser quan vam decidir que tocava començar a moure'ns, que si no encara ens hi haguéssim quedat. vam acabar trobant un restaurant italià mooolt bé de preu on hi feia una calor exagerada i on vam veure la final del mundial de rugby (pobres francesos, va ser la folie quan van guanyar contra nova zelanda als quarts de final i llavors van i perden contra anglaterra a la semi-final... i després perden contra argentina per quedar tercers... però crec que després de guanyar contra els all-blacks ja s'ho prenen com una gran fita :P)<br /><br />doncs això, una nit una mica guiri però amb molt d'encant... apa irene, ja em pots posar algun altre comment al blog ara que he parlat de tu jejejeBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-46663528093439444222007-10-16T23:49:00.000+02:002008-12-09T10:28:20.539+01:00je te tiens, tu me tiens, par la barbichette...en premier lieu... presentació oficial de les meves colocs:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-4ZX-EkP3h3Oy48S-50DivfsIHQRoyExsj9PPN-Dg-X9McvfGf34u3Am3oht38pojtCUhe_M5wjl9I8bryT8nsA4xHSgEqobhMR5DqSm_FUbuIxROgfNfa7jCg8rgGM57TsHnGA/s1600-h/DSCN1986.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-4ZX-EkP3h3Oy48S-50DivfsIHQRoyExsj9PPN-Dg-X9McvfGf34u3Am3oht38pojtCUhe_M5wjl9I8bryT8nsA4xHSgEqobhMR5DqSm_FUbuIxROgfNfa7jCg8rgGM57TsHnGA/s320/DSCN1986.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122058977579658738" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">à gauche</span>, la Margaux, amb qui viuré durant tot aquest any... wenu, és possible que marxi una temporada a Mèxic a partir del maig-juny, però ja es veurà. de moment fins llavors som colocs :)<br /><span style="font-style: italic;">à droite</span>, la Marie, que de fet és la propietària del pis però que marxa a Marroc d'aquí a només 10 dies... snif snif.<br />de moment estem vivint les tres juntes, jo a l'habitació petita i elles comparteixen la gran, i és una <span style="font-style: italic;">colocation </span>molt ben avinguda, tot s'ha de dir. la veritat és que ens ho passem bomba quan estem les tres juntes... ja sigui veient videos de zazon (http://zazon.canalblog.com/, només per a iniciats al francès, que si no no entendreu res), fent crêpes (dissabte passat vam fer sopar de crêpes amb més gent... no hi ha fotos pq la meva càmera està atontada i no funciona gaire bé :P però encara queda pasta de crêpes a la nevera pq ja ens n'hem afartat), o jugant a la barbichette...<br /><br />i us preguntareu què és això de la barbichette... bé doncs primer la cançó:<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">je te tiens, tu me tiens<br />par la barbichette<br />le premier qui rira<br />aura une tapette</span><br /><div style="text-align: left;"><br />tot això no és res més que el joc del <span style="font-style: italic;">barba en tinc</span> versió francesa (per als que no són família gonzález massot no sé si sabeu què és... si fos el cas... pregunteu!). i com que van insistir tant a ensenyar-me la cançó pq pugués jugar amb elles, al final jo tb vaig decidir que havien d'aprendre la versió catalana (sense cançó és més fàcil no riure!!!). però clar, dues franceses dient el <span style="font-style: italic;">barba en tinc</span> sense saber fer les erres... vaja, que és impossible! no són capaces d'arribar ni al qui primer riurà xD<br /><br />y para muestra, un botón:<br /></div></div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5y80Tu8yDQwvEQqUEgybW2SKH_TmBBZQFh_IcSxmL9R_uPYUtl7Atg0PL3aPpJJdAu1f963Q9yuLZJb3ySQAIn0F8PmK6mC2ze8zXJ0iMH9TGRDa9y6AOR49ax6kS0CyA75wmQ/s1600-h/DSCN1981.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5y80Tu8yDQwvEQqUEgybW2SKH_TmBBZQFh_IcSxmL9R_uPYUtl7Atg0PL3aPpJJdAu1f963Q9yuLZJb3ySQAIn0F8PmK6mC2ze8zXJ0iMH9TGRDa9y6AOR49ax6kS0CyA75wmQ/s320/DSCN1981.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122057530175679922" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy9ZiiUPIiocXuEQZUw8YGgwTVl90BIO4vV2AoKiAVJw9hbHW6qwELhAlHVjR45HGETPmTASkA0RpzPQDiP9qX8e2EIoMran0HpOh4iRYLedAt-Z1_9VV2T6yFc58xyaQpRV9VuA/s1600-h/DSCN1982.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy9ZiiUPIiocXuEQZUw8YGgwTVl90BIO4vV2AoKiAVJw9hbHW6qwELhAlHVjR45HGETPmTASkA0RpzPQDiP9qX8e2EIoMran0HpOh4iRYLedAt-Z1_9VV2T6yFc58xyaQpRV9VuA/s320/DSCN1982.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122057594600189378" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_HTbJspWuPwgsyAl1IljyXDiVknfP-PhKqaQm921ErJr9Da_38Mcy-jT0WFo64lbqsavy7Pl4O0AwNFg2L9R_Gxe0iNNnY3o4_iK2tkTzej6XSUB1LncRsACNu14Qy_exauyXiQ/s1600-h/DSCN1980.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_HTbJspWuPwgsyAl1IljyXDiVknfP-PhKqaQm921ErJr9Da_38Mcy-jT0WFo64lbqsavy7Pl4O0AwNFg2L9R_Gxe0iNNnY3o4_iK2tkTzej6XSUB1LncRsACNu14Qy_exauyXiQ/s320/DSCN1980.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122057659024698834" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wH6LpRIk2qr1O4OH-9bKxQMXWGVD24K-zR2L7SrXSqaS-E6SHJvp4K-RXlfKrA3HjPgvhoIppRg0a8HGsuDwl96X-G3pkxqkKnw0ftiJ_aCsg7N1O5Qmj4rBxiyFZHQXmFGtCA/s1600-h/DSCN1979.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wH6LpRIk2qr1O4OH-9bKxQMXWGVD24K-zR2L7SrXSqaS-E6SHJvp4K-RXlfKrA3HjPgvhoIppRg0a8HGsuDwl96X-G3pkxqkKnw0ftiJ_aCsg7N1O5Qmj4rBxiyFZHQXmFGtCA/s320/DSCN1979.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122057676204568034" border="0" /></a><br />doncs això, que entre pitus i flautes ens ho passem bé. però també tenim algun moment seriós... avui hem signat el contracte del pis, hem repassat totes les habitacions de la casa per escriure l'<span style="font-style: italic;">état des lieux</span> i un inventari de tot el que hi ha, hem fet xecs de caution... vaja, que la paperassa ja està arreglada. ara només falten detalls tècnics com canviar els noms del rebut de la llum, del gas... aquestes coses. però vaja, que ja puc dir oficialment que ja tinc pis. amb contracte i tot. i si tot va bé a partir de desembre ajuda pel lloguer també jejejeBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-31868314535990258852007-10-16T20:18:00.000+02:002007-10-16T20:23:12.660+02:00tan lents... i tan ràpidsés curiós com certes coses són realment lentes aquí... ja heu vist la meva història amb els bancs, tots els temes de buscar feina són realment lents (no sabeu com agraïria un infojobs a la francesa...), a correus sempre hi ha cua per tot...<br /><br />en canvi, de tant en tant et trobes coses rapidíssimes. per exemple, aquest matí quan he sortit de casa la vorera del meu carrer era més aviat un fangar... fa uns dies hi havia unes tanques, però no semblava que hi estessin fent res. vaja, que no s'hi veia gent treballant, ni eines, ni màquines, res de res. i avui quan he tornat, voilà, la vorera està asfaltada. i no només això, fins i tot està totalment seca i ja s'hi pot caminar sense problemes.<br /><br />qui els entengui...Blancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30997615.post-30801138954507005062007-10-15T21:38:00.000+02:002007-10-15T21:56:27.503+02:00burocràcia ve de bureau...perdó pels (poc adeptes, tot s'ha de dir) seguidors d'aquest blog, però tb sou uns impacients... una fa el que pot, i aquests dies vaig una mica de bòlit.<br /><br />avui estic contenta, finalment, després de gairebé dues setmanes d'haver obert el meu compte corrent francès, tinc targeta de dèbit i llibret de xecs!! això vol dir que finalment puc signar el meu contracte de lloguer, que finalment hauré de deixar de treure quantitats grans des del caixer per evitar comissions massa freqüents... i sobre tot, això vol dir que per fi tinc mòbil francès!!! hi he anat aquesta tarda, just després de passar per casa del Laurent (el noi que m'acollia al principi de viure aquí a París) i descobrir que havia arribat la carta amb el meu codi secret per la targeta. oléee.<br /><br />però no era només això el que em feia falta: per fer un contracte de mòbil a frança cal:<br />- una <span style="font-style: italic;">pièce d'identité</span>, és a dir dni o similar<br />- el <span style="font-style: italic;">RIB</span>, és a dir un paperet on posa el teu número de compte. fins aquí tot normal<br />- però també cal: una carte bleue (targeta de dèbit/crèdit) o un xec tatxat per recomprovar que realment el compte és teu :P<br />- un contracte de lloguer d'un pis (cosa que encara no tinc) i una factura de la llum o del gas per recomprovar que realment hi vius<br />- en cas de no tenir contracte, cal una <span style="font-style: italic;">lettre d'attestation</span>, és a dir una carta de la persona que t'allotgi testificant que vius a casa seva i des de quan, i el seu dni o similar...<br /><br />no us sembla que és una mica massa? jo crec que a espanya fent una fotocòpia del dni i de la llibreta del banc ja n'hi ha prou... però vaja... què hi farem...<br /><br />i vet-ho aquí el meu mòbil francès, un nokia 6300 pel mòdic preu d'1€ :) i de moment m'he fet un forfait de 2 hores, és a dir, amb el meu contracte tinc fins a 2 hores de conversa telefònica per mes... si passo d'aquestes dues hores ho pago una mica a preu d'or, a 34 cèntims el minut. ah, i com que tinc menys de 26 anys, de 20 a 24 hores i els caps de setmana tinc sms il·limitats... a frança, s'entén, no penseu que podré enviar-vos tots els sms que vulgui pq no és el cas :PBlancahttp://www.blogger.com/profile/15615824576549977554noreply@blogger.com0