11 d’agost, 2006

cinéma

bé, l'afició nocturna més pràcticada aquesta última setmana han estat les séances de cinema al parc de la villette. bàsicament, tenen una suuuuper pantalla instal·lada davant d'un prat al mig del parc, i a les nits hi fan pel·lícules... sempre que no plogui, és clar. la setmana passada no vam poder anar-hi fins al tercer dia que volíem (per la pluja, s'entén). per sort, el divendres, que feien kitchen stories, una peli que vaig veure mentre estava a anglaterra, hi vam poder anar! és una peli sueca, però que passa a noruega, que explica una situació una mica surrealista... un estudi "sociològic" de com es mouen els solters noruecs a la cuina situat als anys 50. la veritat és que l'audiència sencera no va parar de riure en tota la nit jeje

dimarts hi vam tornar a anar, feien una peli que es diu au hasard Balthazar de Robert Bresson, de l'any 66. bàsicament explica la vida d'un ase, com el maltracta tothom pobret, i de la gent del seu entorn... bue, el bresson, molta nouvelle vague, molt aclamat per la crítica i tot el que volgueu, però la peli era un tostón. de fet, es va fer tan pesada que vaig arribar a adormir-me... cosa difícil tenint en compte que no podia parar de tremolar a causa del fred que feia... brrrr

i ahir, dijous, encara hi vam tornar a anar. aquest cop a veure una peli tailandesa del 2004 que es deia tropical malady, que per la descripció que en feien a la web de la villette semblava interessant... bé, això ho he llegit després, resulta que la peli estava dividida en dues parts. la primera, és la història d'amor entre dos nois a tailandia. aquesta part va estar prou bé. però de sobte, sense cap explicació ni res, comença la segona part, i la primera es queda com penjada. sortia una petita explicació d'una espècie de llegenda: el caçador que busca el tigre per la selva per matar-lo, però no el troba, i el persegueix més, i no el troba, i quan al final el troba, resulta que no és un tigre, sinó un home, però que de fet resulta que és un esperit, i el caçador és la seva presa, però alhora el seu company en el viatge, i es necessiten mútuament, i cal que l'un mati l'altre... què sé jo, algu així. anaven sortint trossets escrits rollu llegenda, diàleg nul. però excessivament lent... no passava res... no passava res... i quan per fi passava, quasi ens entraven ganes de posar-nos a aplaudir... però en el fons no era res el q passava...

bue, que feia fred, molt fred, i a 3/4 de 12 ja no aguantàvem més, així que vam marxar. si la peli
hagués continuat com la primera part no hagués stat malament la cosa... :P

en fi, en general les nits a la villette han estat una mica frustrades... llàstima que ja s'acaba: aquest cap de setmana hi ha les últimes pelis. això sí, hi ha un altre mini-festival d'aquest tipus que es diu cinéma au clair de lune, però aquest no és sempre al mateix lloc, sinó cada cop a un punt diferent de la ciutat... però tenint en compte el fred... i que a segons quines hores pot ser un cacau anar des de bercy, per posar un exemple, fins a casa meva, no crec que estem gaire animades a anar-hi...

per compensar, dimecres vaig anar per primer cop a un cinema francès. pel que m'han dit, la majoria dels cinemes de parís són en versió original (ue!), així que si la peli és en anglès no hi ha problemes de comprensió... dimecres vaig anar amb l'anneke i el laurent a veure pirates des caraïbes (és a dir, piratas del caribe). no sé si l'heu vist... a mi se'm va fer una mica llarga... prò almenys no feia fred :P

i un dia d'aquests espero poder anar a veure marie-antoinette, la nova peli de la sofia coppola, que no arribarà a les pantalles espanyoles fins principis de l'any que ve, però jo tinc moltes ganes de veure-la... i així aprofito el vale descuento que em van donar dimecres i "només" cal que pagui 6€ per entrar al cine...