13 de febrer, 2008

blanca mestressa de casa

títol una mica relatiu, perquè ara que tinc una feina una mica més estable, també tinc menys hores per fer aquestes coses... però déu n'hi do.

primer era rentar els plats, els fogons, tota la cuina. això ho tenia ja bastant assumit des del principi, amb això m'hi porto prou bé (menys quan la margaux es posa a fer vaga de rentar plats... i jo em poso en plan si tu no rentes els teus plats jo no penso rentar res... i wenu, en aquests casos hi ha acumulacions, però no treiem gaire el tema que encara acabarem malament).

evidentment, el tema rentadora també estava prou assumit... cada 10 dies (menys no, perquè fer rentadora més sovint i deixar-la mig buida em sembla poc ecològic; més no, perquè llavors comença a escassejar la roba i a sobre no tinc prou lloc per estendre-la).

després van començar els arranques. ui, aquest forn no està gaire net... i passar dues hores netejant el forn per dins, i despés seguir amb el microones, i acabar rascant tots els raconets de la cuina on s'acumula merda que normalment no veus. o ai, es veu molt la calç a la dutxa... viacal, esponja, i fregar una bona estona, i seguir amb la pica, el mirall, els armaris, tot como los chorros del oro.

però ara ja he arribat a un nivell superior... mama, això va per tu: em faig les vores dels pantalons! i no a lu ràpid i cutre, i no comprant una d'aquelles històries que ho escalfes amb la planxa i llavors s'enganxa... nono, fer les vores de veritat, tallant el que sobra i fent una vora i embastant i llavors cosint bé perquè no es vegi. i això amb uns pantalons rectes encara ho vaig fer prou ràpid, però també ho he fet amb uns pantalons una mica acampanats, bastant amples de baix, i m'hi vaig passar, literalment, un dia sencer.

dit d'una altra manera: mama, ara mateix et comprenc finalment, ara entenc perquè t'agrada tan poc fer les vores dels pantalons!! i malgrat tot, continuaré fent-ho, tot sigui per evitar-me uns euros.

pd: comentaris de la margaux veient com passava hores per fer una vora... primer en plan "encara no has acabat", després veient tots els passos "sí que és complicat fer això", i veient el resultat final: "tu es hyper douée!!", alguna cosa així com "en saps molt". si no fos perquè això mateix m'ho va dir el primer cop que em va veure fregar el terra de la cuina...

1 comentari:

EGM ha dit...

Ja era hora, la Blanca sap escriure!