petites perles cinematogràfiques

Ara que feia dies que no escrivia, més que res perquè no acabava de trobar el tema, he pensat que puc reprendre un petit costum de l'any passat... explicar-vos algunes pel·lícules que he vist últimament. en general coses que no han arribat a espanya o que dubto que hi arribin.

bé, com que ja fa més d'un mes que sóc per aquí, ja n'he vist unes quantes. llista:

- Un secret, de Claude Miller. Amb Cécile de France, Patrick Bruel, Ludivine Sagnier.


Els noms dels actors potser no us diuen gaire res però són grans estrelles del moment a França. La Cécile de France pex sortia a Una casa de locos, la peli aquella del noi francès que anava d'erasmus a Barcelona... El Patrick Bruel és actor i cantant, i tothom diu que tot ho fa molt bé, i que a sobre es guapu (jo personalment trobo que li sobren 15 anys, però wenu), així que és molt conegut.
Una història de segona guerra mundial i de jueus a França abans, durant i després del règim de Vichy. Tot això barrejat amb un secret de família (com indica el títol).
La sorpresa de la peli: hi surt la Marie!!! Per això teníem tantes ganes de veure-la. Vaja, hi surt uns 3 segons, dient una sola frase... però ja fa gràcia això de veure algu q coneixes en pantalla gran jeje

- Le dernier voyage du juge Feng

Aquesta és una d'aquelles pelis que si arriba a Espanya (o si ja hi ha arribat) és possible que tingui un títol completament diferent :P Perquè us en feu una idea: el títol en anglès internacional és Courthouse on horseback, una cosa així com "jutjat a cavall". A més el títol en francès fa entendre coses que no hauria d fer entendre... si la veieu ja veureu per què.
Pel·lícula xinesa que explica les experiències d'un jutge "rural" a la xina i dels seus dos acompanyants. La veritat és que la vaig anar a veure amb una mica de mandra, però la vaig trobar molt divertida. Té moments estel·lars... i això que no me'n fio gaire dels subtítols, però clar, sent en xinès tampoc puc saber fins a quin punt eren fiables... Si arriba a Espanya, us la recomano.
Guanyadora de no sé quin premi al festival de Venècia.

- L'assassinat de Jesse James par le lâche Robert Ford (The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). Amb Brad Pitt, Casey Affleck, Mary-Louise Parker.

Gran producció americana (o això és el que sembla als pòsters) que acabo de veure que estrenen demà a Espanya i que no crec que hagués anat a veure si no fós perquè un parell de persones me n'havien parlat molt bé. Alhora, algú també m'havia dit "quin tostón de peli". A qui no li entra curiositat? Bé, la peli és llarga, això no es pot negar. I també és una mica lenta, això tampoc no es pot negar. Tostón? No, això no, la veritat és que tampoc se'm va fer especialment llarga. I estèticament està molt, molt treballada la peli: la fotografia és impressionant, i això d'anar a veure una peli que t'esperes de "l'oeste" i trobar-te amb paisatges de boira i de neu va ser bastant interessant. I la música molt bona també... després he vist que és del Nick Cave amb un tal Warren Ellis.
Però... hi havia d'haver un però... no sé molt bé si a causa d'uns subtítols que no acabàvem d'entendre, o d'un anglès "farfullat" i del segle XIX que tampoc acabàvem d'entendre, o d'una falta de cultura general (vosaltres la coneixeu tota aquesta història??), o que és una peli molt pel públic americà perquè parla d'un dels seus mites... bé, el cas és que tant la Irene com jo vam sortir del cine dient que la peli estava bé, però que teníem sensació que ens havíem perdut alguna cosa. Que ens faltaven peces del puzzle. I tenim el dubte de si té a veure amb la peli en sí o amb la nostra comprensió esbiaixada a dues mitges llengües... si l'aneu a veure, ja m'ho explicareu.

- Interdit d'interdire (Proibido proibir).


Pel·lícula brasilenya que ens ha encantat a totes dues. Imagineu-vos una barreja entre Ciudad de Dios i Y tu mamá también... Doncs això. Història de tres joves universitaris de Rio de Janeiro, història d'amor a tres bandes, història de favelas i del paper que hi té la policia, història de violència... ho té una mica tot aquesta peli. Veig que ha guanyat uns quants premis per tot el món. No m'estranya :) Molt maca...

I això és tot de moment. Sé que és una mica tostón posar-ho així tot de cop però això compenso tots aquests dies de no posar res...

la sagesse

sembla que m'he tornat sage de cop. vaja, no, en realitat no. de fet el que passa és q tinc una dent nova. bé, suposo que abans ja la tenia, pero ara ja ha aflorat, ja ha sortit a la llum (relativa, dins la meva boca). vaja, que un queixal del seny, dit d'una altra manera, una dent de sagesse, ja ha sortit a la superfície. i quan ho comentava aquests dies tothom em deia uiiii quin mal... i jo contestava: nono, doncs no em molesta gens, quina sort, no?

doncs NO. de sort res. perquè es veu que sortir a la superfície no en fa, de mal. però que acabi de créixer i que es vagi fent lloc a la boca sí que en fa. i ja n'estic una mica fins als nassos d'aquest queixal, que fa dos dies que em molesta. i això que només han estat dos dies de moment... suposo que això sumat a la solitud (la Marie, la coloc que marxava al Marroc, va marxar divendres; la Margaux fa una setmana que va tenir un atac d'al·lèrgia a no sabem què i tenia urticària per tot el cos, així que al final ha marxat a casa els seus pares tot el cap de setmana) fa que es noti més. si demà el tema continua em donaré a les drogues... aspirines, paracetamols, el que sigui.

ara només espero que el fet que només m'hagi sortit el dret (i l'esquerre encara no sembli que en tingui ganes) no impliqui destrossar el que van fer dos anys d'ortodòncia :P

actualitzacions

ja tocava ja tocava... com podeu veure he actualitzat una mica el blog, que ja anava sent hora... podeu veure seccions de música, alguns links... poca actualització més he fet, però déu n'hi do si m'hi he estat estona.

que ho disfruteu.

chauffage

última hora! la blanca ha dit prou!! no aguanto més passar fred chez moi!!!

dit d'una altra manera, acabo d'endevinar com funciona la calefacció i l'he engegat... una miqueta només... per escalfar l'ambient, que com que avui estic tota sola aquí no hi ha calor de hogar ni res!

i per veure si se'm passa el super encostipat d'una vegada... va començar la Marie estant encostipada... dp va passar a la Margaux... i ara em tocava a mi! porto 3 dies moquejant a base de bé. demà faré escudella, sembla que amb les sopes de verdura comprades en tetra-brick no n'hi ha prou per evitar els virus parisins!

montmarte la nuit

us he parlat de la irene? no, no crec, encara no. bé, doncs la irene és la meva "companya de guerrilla" (per dir-ne d'alguna manera) aquí a paris. i què vol dir això? doncs el que sol passar a paris, que quan trobes algú que ve de barcelona com tu i que està en una situació com la teva us acabeu enganxant com dues lapes (irene, això va amb moooolt d'amor eh?? jeje)

wenu, el fet és que la irene és amiga de l'arnau, que és un amic meu de barcelona, i que veient que les dues anàvem a paris ens va posar en contacte. i el primer divendres que les dues erem a paris (ara farà 9 dies) vam quedar per anar a una "festa" de la seva escola de teatre, on hi fa un curs d'escenografia... o algu així, m'ho ha explicat unes quantes vegades però encara no ho acabo de tenir clar jeje. la festa no va anar gaire bé i la veritat és q vam marxar bastant depressa, però des de llavors ens anem veient gairebé cada dia (quan les vagues de transports ho permeten), perquè ja va bé tenir en qui recolzar-se en una ciutat tan gran. i també va molt bé tenir amb qui comentar les peculiaritats dels francesos de parís, o com n'és de difícil saber quan diuen province i quan diuen provence.

bé, doncs això, companyes de sortides nocturnes i de sortides diürnes, de buscar feina i d'anar al college espagnol i de buscar pis (perquè encara que jo hagi tingut sort amb el tema del pis, la irene encara busca). i ahir vam fer una sortida ben bonica... ahir al vespre vam anar a montmartre, perquè la irene encara no hi havia estat mai.

i voilà un parell de fotos:

el sacré coeur des de baix d montmartre, just a sota del parc aquell que surt a amélie... fa estona que busco com es diu i no ho trobo!!

la irene i jo, a les escales de davant del sacré coeur, passant un fred que no us podeu imaginar... per cert, últimes notícies pel que fa a temperatures: ahir a la nit quan vaig tornar a casa (i segons el gadget del meu ordinador que em diu la temperatura a paris), 4ºC al carrer. i a casa meva encara no hem engegat la calefacció, pq vegeu que valentes que som!!

bé, i per què vam estar allà assegudes prou estona pq ens agafés fred? doncs perquè vam tenir un momento guiri total i vam fer unes quantes fotos, i després ens vam asseure a les escaletes pq hi havia un noi tocant la guitarra i cantant que ho feia prou bé... i al final quan ja ens començaven a picar les cames del fred va ser quan vam decidir que tocava començar a moure'ns, que si no encara ens hi haguéssim quedat. vam acabar trobant un restaurant italià mooolt bé de preu on hi feia una calor exagerada i on vam veure la final del mundial de rugby (pobres francesos, va ser la folie quan van guanyar contra nova zelanda als quarts de final i llavors van i perden contra anglaterra a la semi-final... i després perden contra argentina per quedar tercers... però crec que després de guanyar contra els all-blacks ja s'ho prenen com una gran fita :P)

doncs això, una nit una mica guiri però amb molt d'encant... apa irene, ja em pots posar algun altre comment al blog ara que he parlat de tu jejeje

je te tiens, tu me tiens, par la barbichette...

en premier lieu... presentació oficial de les meves colocs:

à gauche, la Margaux, amb qui viuré durant tot aquest any... wenu, és possible que marxi una temporada a Mèxic a partir del maig-juny, però ja es veurà. de moment fins llavors som colocs :)
à droite, la Marie, que de fet és la propietària del pis però que marxa a Marroc d'aquí a només 10 dies... snif snif.
de moment estem vivint les tres juntes, jo a l'habitació petita i elles comparteixen la gran, i és una colocation molt ben avinguda, tot s'ha de dir. la veritat és que ens ho passem bomba quan estem les tres juntes... ja sigui veient videos de zazon (http://zazon.canalblog.com/, només per a iniciats al francès, que si no no entendreu res), fent crêpes (dissabte passat vam fer sopar de crêpes amb més gent... no hi ha fotos pq la meva càmera està atontada i no funciona gaire bé :P però encara queda pasta de crêpes a la nevera pq ja ens n'hem afartat), o jugant a la barbichette...

i us preguntareu què és això de la barbichette... bé doncs primer la cançó:

je te tiens, tu me tiens
par la barbichette
le premier qui rira
aura une tapette

tot això no és res més que el joc del barba en tinc versió francesa (per als que no són família gonzález massot no sé si sabeu què és... si fos el cas... pregunteu!). i com que van insistir tant a ensenyar-me la cançó pq pugués jugar amb elles, al final jo tb vaig decidir que havien d'aprendre la versió catalana (sense cançó és més fàcil no riure!!!). però clar, dues franceses dient el barba en tinc sense saber fer les erres... vaja, que és impossible! no són capaces d'arribar ni al qui primer riurà xD

y para muestra, un botón:

doncs això, que entre pitus i flautes ens ho passem bé. però també tenim algun moment seriós... avui hem signat el contracte del pis, hem repassat totes les habitacions de la casa per escriure l'état des lieux i un inventari de tot el que hi ha, hem fet xecs de caution... vaja, que la paperassa ja està arreglada. ara només falten detalls tècnics com canviar els noms del rebut de la llum, del gas... aquestes coses. però vaja, que ja puc dir oficialment que ja tinc pis. amb contracte i tot. i si tot va bé a partir de desembre ajuda pel lloguer també jejeje

tan lents... i tan ràpids

és curiós com certes coses són realment lentes aquí... ja heu vist la meva història amb els bancs, tots els temes de buscar feina són realment lents (no sabeu com agraïria un infojobs a la francesa...), a correus sempre hi ha cua per tot...

en canvi, de tant en tant et trobes coses rapidíssimes. per exemple, aquest matí quan he sortit de casa la vorera del meu carrer era més aviat un fangar... fa uns dies hi havia unes tanques, però no semblava que hi estessin fent res. vaja, que no s'hi veia gent treballant, ni eines, ni màquines, res de res. i avui quan he tornat, voilà, la vorera està asfaltada. i no només això, fins i tot està totalment seca i ja s'hi pot caminar sense problemes.

qui els entengui...

burocràcia ve de bureau...

perdó pels (poc adeptes, tot s'ha de dir) seguidors d'aquest blog, però tb sou uns impacients... una fa el que pot, i aquests dies vaig una mica de bòlit.

avui estic contenta, finalment, després de gairebé dues setmanes d'haver obert el meu compte corrent francès, tinc targeta de dèbit i llibret de xecs!! això vol dir que finalment puc signar el meu contracte de lloguer, que finalment hauré de deixar de treure quantitats grans des del caixer per evitar comissions massa freqüents... i sobre tot, això vol dir que per fi tinc mòbil francès!!! hi he anat aquesta tarda, just després de passar per casa del Laurent (el noi que m'acollia al principi de viure aquí a París) i descobrir que havia arribat la carta amb el meu codi secret per la targeta. oléee.

però no era només això el que em feia falta: per fer un contracte de mòbil a frança cal:
- una pièce d'identité, és a dir dni o similar
- el RIB, és a dir un paperet on posa el teu número de compte. fins aquí tot normal
- però també cal: una carte bleue (targeta de dèbit/crèdit) o un xec tatxat per recomprovar que realment el compte és teu :P
- un contracte de lloguer d'un pis (cosa que encara no tinc) i una factura de la llum o del gas per recomprovar que realment hi vius
- en cas de no tenir contracte, cal una lettre d'attestation, és a dir una carta de la persona que t'allotgi testificant que vius a casa seva i des de quan, i el seu dni o similar...

no us sembla que és una mica massa? jo crec que a espanya fent una fotocòpia del dni i de la llibreta del banc ja n'hi ha prou... però vaja... què hi farem...

i vet-ho aquí el meu mòbil francès, un nokia 6300 pel mòdic preu d'1€ :) i de moment m'he fet un forfait de 2 hores, és a dir, amb el meu contracte tinc fins a 2 hores de conversa telefònica per mes... si passo d'aquestes dues hores ho pago una mica a preu d'or, a 34 cèntims el minut. ah, i com que tinc menys de 26 anys, de 20 a 24 hores i els caps de setmana tinc sms il·limitats... a frança, s'entén, no penseu que podré enviar-vos tots els sms que vulgui pq no és el cas :P

ikeá (2)

bé, ara sí que ja puc dir que he finalitzat el procés ikeá... ahir em van portar els mobles (portar: de l'ikeá a la porta de l'edifici, els 4 pisos te'ls empasses tu, pringada!) i... com ho diria... va ser un dia dur... mooolt dur...

primera part: jo havia de ser al pis nou entre les 12 i les 16 hores, pq era entre aquestes hores que m'havien de portar les coses de l'ikea. i jo que em dic a mi mateixa... ja que vas d'un pis a l'altre directament, aprofita i emporta't una de les dues maletes. i com que a la petita hi ha totes les coses q estic fent servir més... doncs em vaig endur la gran... 27 kilos de maleta... quasi res. fins a l'edifici, cap problema... vaig agafar la línia 2 del metro, vaig anar fins a stalingrad que és on hi ha les suuuuper escales (veure posts de l'any passat), on vaig decidir que passava de fer totes les escales... en vaig fer la meitat, vaig sortir al carrer i me'n vaig anar a buscar un bus, q els busos tenen menys escales :P del bus al pis, dues cantonades... i llavors... ueeee! 4 pisos, a peu, amb la maleteta de 27 kg, quasi res... això ja em va deixar tocada per tot el dia.

segona part: el sr. ikeá (léase el transportista) havia de venir entre les 12 i les 16... així que hi havia dues possibilitats:
- que arribés a les 12 en punt i que jo arribés amb retard (cosa que evidentment va passar... amb el maletorro què voleu), amb la qual cosa hi hagués hagut marrón
- que arribés just abans de les 4 de la tarda, quan les meves companyes de pis ja no hi serien, i em toqués a mi pujar-ho tot.
la segona opció va ser la q va passar... així que 16 quilos d'armari, 15 quilos de matalàs, 10 quilos de tauleta, l'alfombra (em reafirmo en el fet de dir-ne alfombra :P) que no recordo quant pesava i un nòrdic que em va demanar una de les companyes de pis... tot això, en 4 viatges de 4 pisos, amunt i avall, a 17 graons de mitjana per pis... 136 graons amb pesos variables. més la maleta d'abans, clar! les meves cames de moment no se n'han ressentit. els meus braços sí. tinc unes agujetes q m'han deixat els braços atontats, avui no tinc força per res...

tercera part: com que sóc prou massoka, després de la pallissa de pujar-ho tot, vaig decidir que era també el moment de muntar-ho tot.
primer, treure mobles que no es kedaran a l'habitació fora.
segon, passar l'aspiradora i treure una mica la pols.
tercer, muntar la tauleta (fàcil, fàcil... això va ser ràpid).
quart, cinquè, sisè, setè i vuitè; muntar l'armari. tots sabem que no sóc la persona més habilidosa del món... tampoc la menys habilidosa, tot s'ha de dir. muntar aquest armari va ser més complicat del que m'esperava, sobretot en el moment en què no era capaç de ficar un dels cargols al forat on tocava... és a dir... sí que el ficava, però hi havia un moment en què feia voltes i no entrava més... després de molt reflexionar-hi, em vaig acabar adonant de quin era el problema: una de les grapes dels prestatges (és a dir, algu que NO havia fet jo) estava mal posada! i si jo ficava el cargol al forat que els srs. ikeá havien fet, xocava contra la grapa i no podia avançar... total, jo que m'havia esforçat TANT a posar tots els cargols ben rectes, vaig acabar posant aquest ben tort perquè si no, no hi havia manera.
però al final em sento fins i tot una mica orgullosa de mi mateixa... l'armari és una estructura estable!!!!
novè, posar l'alfombra i la tauleta al seu lloc.
desè, desenrotllar el matalàs, posar-lo al seu lloc... i morir-hi a sobre!

quarta (i última) part: us semblarà una tonteria però després de tanta feina em vaig passar ben bé mitja hora admirant la meva futura habitació... i això q nkra no està acabada jeje.

fotos, pròximament :)

ikeá

què és el primer que fa qualsevol persona quan va a viure a un lloc nou? passar per l'ikea, évidemment. que pels francesos no és l'ikea sinó l'ikeá, així, amb accent a l'última síl·laba. així que jo que em trasllado al pis nou aquest finde, què és el que he fet avui? exacteeeee, anar a l'ikea. però la veritat és que aquest cop feia més il·lu, ahir vaig estar pensant com organitzaré el meu cuartu i tal... i wenu, si tot surt b, al final kdarà mig bé i tot jeje

bé, si us dic la veritat aquesta pressa per anar a l'ikea era més que res pq una de les coses que no inclou la meva habitació és el llit, i això sí que és una mica imprescindible, no? si no suposo q no m'hagués fet res esperar uns dies, però vaja, que ja m'ha anat bé, millor ara que no quan estigui en modo buscar feina a piñón.

bé, l'aventura ha començat quan m'he mirat com anar fins allà... conteu mitja hora de metro, 10 minuts caminant, i mitja hora més de RER (diguéssim que ve a ser com rodalies), i 10 minuts de bus. per què als senyors d'ikea mai se'ls acut que la gent q no té cotxe tb pot voler anar-hi? total, entre pitus i flautes, hora i mitja per arribar fins allà... però almenys ha estat productiu... (i aquí comença el meu primer post amb fotos d'aquest any!!!)

he comprat:
- un matalàs de 140x200 (d'això no val la pena posar foto, no? bue si us interessa, model sultan fängebo)

- un armari (o algu així... penderie en diuen akí... penderie... pendón... mira que és lleig el nom :P) mides: 50x110x196 (això del 196 no sé si creure-m'ho pq jo l'he vist muntat i no m'ha semblat tan alt...)
- una tauleta lack de 55x90x45 (ample x llarg x alt) de color negre-marró... bue, fosc.
- una alfombra (puristes de la llengua catalana feu com si no ho haguessiu llegit... a mi m'agrada dir alfombra :P) de la mateixa mida que el matalàs... de color blau marí... per posar-l'hi a sota... com que no tinc llit...

- una funda per nòrdic xula xula. com que ja m'he cansat del tema fotos, q amb el blogspot és namica pesat aket tema, us poso el link: http://www.ikea.com/fr/fr/catalog/products/00123181

- i altres cosetes que feien falta... tovalloles, penjadors, un parell de coixins, una lampareta per la tauleta de nit...

Bé, i ara la resposta al que tots deveu estar pensant des del principi d'aquest post: si era tan complicat anar a l'ikea, com carai t'ho has fet per tornar-ne amb tot això? wenu, doncs el tema és q tenen un servei de transport... que jo contava que m'ho portarien TOT al pis... vaja, al portal del pis, deixen molt clar que pujar-ho, ho puges tu. però no... només les coses "grans" (és a dir, el matalàs, l'armari, la tauleta i l'alfombra). la resta m'ha tocat a mi carregar-ho fins parís. això sí, ho he portat directament al futur pis, portar-ho on estic dormint ara per tornar a carregar-ho demà o demà passat... pa qué.

per cert, als ikea de parís fan pagar les bosses (tant les blaves grans com les de paper). a bcn també és així? a mi em sonava que no, però tb és veritat que fa anys que no hi vaig, a l'ikea a bcn...

bé, pròximament, fotos de tot plegat posat al seu lloc :)

co-location

Amics, amigues, família i altres coneixences; avís important: JA TINC PIS!!!!!! finalment sembla que les meves bones vibracions amb les noies del segon pis que vaig visitar eren encertades, així que ja m'han acceptat com a colocataire (nota de traductora: location=lloguer, colocation=compartir pis, colocataire doncs... vinga la lògica... companya de pis :P). és més, es veu que les pobres noies han tingut alguna experiència traumàtica amb això de buscar colocataire... i tenien por que jo trobés alguna altra cosa... així que no només m'han dit que sí que m'agafaven a mi bastant depressa, sinó que a més no cal que m'esperi a final de mes per entrar-hi!!! léase aquest cap de setmana em trasllado allà jejeje

cosa curiosa aquí a parís... suposo q tothom deu estar una mica rallat d'haver viscut amb gent amb qui no es portaven gaire b, així que tots procuren arribar a conèixer la persona que hi anirà a viure abans que hi visqui. pex, ahir vaig anar al meu futur pis pensant que seria una segona trobada pq havien de decidir entre unes quantes persones, quan en realitat era un anem a conèixer-nos millor... vaja, que em van convidar a sopar jeje

aaah, una altra bona notícia: la propietària (és a dir, una de les dues noies que hi ha al pis) ha decidit que com que la meva habitació és bastant més petita que l'altra, em mereixo pagar un lloguer més baix. o sigui que al final el tema m'ha sortit més que bé... dues companyes molt bona gent (q passarà a ser una sola companya a final d'octubre), un lloguer inferior al que m'esperava, bon rollu, l'escola de francès a dues cantonades de casa, dos cinemes fantàstics a 5 minuts de casa... em direu que no ho he fet bé, eh?

Quan ja estigui instal·lada ja penjaré fotos pq veieu qtal el pis... ah, sí, l'habitació no és gaire gran, però n'he vist de mooooolt més petites a Barcelona, i tinc una finestra q dona a un carrer tranquil (res de celobert amb gens de llum), tinc prou lloc per tenir-hi un llit doble, un armari, una calaixera i fins i tot una tauleta... i una saleta ben mona a compartir entre totes (tot un luxe tenir un menjador-sala a parís jeje)