algo pasa con Canadá

i així exposo aquí una petita teoria pròpia que s'ha anat desenvolupant en l'últim any: sembla que qualsevol grup, artista o similar de música pop/rock independent i que vingui de Canadà ha de ser bo. i para muestra un botón...

tot comença amb els arxiconeguts Arcade Fire. qui a aquestes alçades no els conegui i no pensi que són una de les millors bandes del moment, no està "en la onda". el primer disc va deixar a tothom amb la boca oberta, el segon va acabar de confirmar el que tots ja sabíem: que en saben massa de fer música. i quan ja els veus en concert (i en això tothom que els ha vist sembla estar-hi d'acord) t'adones que facin el que facin en els propers 2 o 3 anys seguiràs sent fan incondicional.



(us poso un videoclip i no una actuació en directe per qüestions de qualitat de so... de tota manera, ja sabeu que youtube és una font inacabable de material d'aquest tipus).

gràcies a Arcade Fire, comences a mirar l'escena canadenca d'una altra manera... a veure si trobes alguna altra cosa interessant. i amb això i l'ajuda de last.fm, aquell gran invent per descobrir nova música que et pugui agradar, descobreixes una constelació de grups que ja tenen una certa reputació i que tu no coneixies de res... però que en qualsevol cas són interessants:

broken social scene



o com stars, o com the new pornographers, o com the hidden cameras, o com islands.

i després t'adones que d'altres grups que no tenen res a veure però que també t'agraden resulta que també són canadencs...

com feist (amb la tant coneguda mushaboom o amb 1, 2, 3, 4 que ara sona pertot... als anuncis de ipod, per exemple)



i com the organ



i com the unicorns...

i de sobte et trobes en una espiral de música canadenca pertot. un dia, just abans de marxar a parís, escoltes radio 3 i dius "ostres, això que sona m'encanta". man under the sea, de patrick watson. i és canadenc...


(aquí sona the great escape, no he trobat man under the sea en condicions òptimes...)

i el punt àlgid de tot aquest remolí, el músic que m'ha tingut obsessionada els últims dos o tres mesos. curiosament, vaig trobar-lo a través de last.fm com a artista que "s'assemblava" a patrick wolf. res a veure la música de l'un i de l'altre, a part del fet que tots dos toquen el violí. otra vuelta de tuerca: després he trobat col·laboracions amb Arcade Fire i The Hidden Cameras. el nom: Final Fantasy. ho sé, fricada això de posar-se el nom d'un videjoc, però la música compensa...



finalment, per acabar de tancar el cercle... dues versions d'una mateixa cançó: l'original d'Arcade Fire, en directe, i la versió de Final Fantasy. fantàstiques les dues...





tot aquest post per compensar que amb la distància les meves recomanacions musicals són més escasses...