30 d’agost, 2006

em quedo sense ordinador...

com que la júlia ha tornat a barcelona abans del que havia calculat, i va ser ella qui em va deixar l'ordinador, aprofitem que la rut va a barcelona aquest cap de setmana i s'emporta l'ordinador...

per tant, no dic que aquest sigui el meu últim post des de parís, però tampoc conteu gaire que m'ho pugui muntar per fer-ne. en tot cas, no seran com fins ara: oblideu-vos de fotos, vídeos i paridetes vàries: serà escriptura i punt.

amb això encara veig més pròxim el moment de marxar... per sort encara em queda un últim cap de setmana per acabar de veure tothom i les poquetes coses que em falten...

vaja, que no us queixeu si en els pròxims dies hi ha poca comunicació de part meva. i menys a partir del dia 5, que seré a amsterdam.

fins ben aviat!

28 d’agost, 2006

el pis

bé, fins ara no m'havia decidit a fer un post sobre el pis on visc, no sé gaire bé per què... però després d'aquest temps aquí, i d'haver-ne parlat molt amb la carole i el yannick, els meus colocataires, crec que val la pena riure una estona pensant en les cosetes...

bé, com la majoria ja sabeu, el pis el vaig trobar per internet, en una web d'anuncis de pisos per compartir. i al final vaig acabar optant per anar al lloc on havia de pagar menys lloguer... al final, ens hem trobat 3 persones vivint en un espai massa petit, perquè de fet, és un pis que està bé per a 2 persones, però nosaltres hi estem una mica estrets...

el primer problema és dormir. la carole i jo dormim a la mateixa habitació, jo pensava que seria en dos llits separats però finalment és en un de sol, gros, però un sol llit. no ens molestem gaire mútuament, però el cap de setmana que vaig estar malalta va ser bastant incòmode, més que res que la carole no podia dormir per culpa de la meva tos...

en yannick dorm al menjador. és una cosa bastant habitual aquí a parís, això q el menjador sigui l'habitació d'algú, però és bastant carregós perquè els horaris de la resta depenen completament dels del yannick: no pots posar-te a sopar a les 11 si resulta que és una dels dies que ell té ganes d'anar a dormir d'hora, més que res perquè no tens on posar-te a menjar...

i després venen els petits detallets, que hem comprovat que tenen bastant a veure amb les persones que ens sublloguen el pis. per exemple, la moqueta és una porqueria, un niu d'àcars, que facis el que facis sempre està bruta. passem l'aspirador bastant sovint, però malgrat tot mai s'acaba de veure bé...

per l'altra, la cuina: per cuinar, tenim uns fogons elèctrics amb lloc per dues olles. però quan jo vaig arribar n'hi havia un que ja no funcionava, i al cap de pocs dies el segon també va petar... així que finalment cuinem amb un sol fogó elèctric, a part, que s'endolla directament al corrent. tampoc funciona gaire bé... a ratos para de funcionar. un dia vaig provar de fer una llonza de porc que havia comprat... no sé mb què va passar, però vaig trigar gairebé 3/4 d'hora a aconseguir que estés cuita per tot arreu. així que al final la meva dieta és una mica límitada en funció del que puc cuinar al forn o als fogons si és prou ràpid. i si no, tot sovint hi ha dies que directament em compro mitja baguette i l'acompanyo de formatge o de paté...

i els petits accidents que hem tingut: un dia, la carole va obrir l'aixeta de la cuina i va sortir disparada xD tooota la cuina xopa. un altre dia, la carole va triar un programa de la rentadora que era namica raru... va resultar que el programa en qüestió no incloïa centrifugat ni sortida d'aigua, així que quan vam obrir se'ns va inundar la cuina i mig menjador... ja us ho podeu imaginar :P això per no parlar de les piques que s'embossen tot sovint... ja som els reis del desembossador :P

i llavors, cosetes curioses: què carai fan filtres de cafetera al lavabo?? teories de la carole: quan van entrar al pis, no hi havia paper de water, així que potser és que els feien servir per a... pfff

bé, de tota manera, com que els tres som molt conscients que això és només per aquest estiu, tampoc ens hi trenquem les banyes... però definitivament, no és un lloc per quedar-s'hi a viure gaire temps jeje

en fi, això ja s'acaba també... esperem que no surti cap altre problema en els dies que queden jeje

ja s'acaba...

em queda exactament una setmana a parís... després, amsterdam...

ja començo a tenir aquella sensació que el temps ha passat massa depressa, que em quedaria aquí molt més temps. però evidentment, abans cal acabar tot el que hi ha pendent a barcelona... sobre tot la carrera!

de moment, em queden bons records de parís... sobre tot la gent que hi he conegut. el grupet del laurent (cosí d'en rudolph, el nuvi del casament que vaig anar), el samuel, l'arabelle, l'altre laurent i qui s'hi ha anat afegint segons l'ocasió... m'han aportat, sobre tot, francès! he après moltíssim amb ells, i a més m'han portat a veure pel·lícules, a conèixer els millors pubs anglesos de la ciutat, i fins i tot a un concert.

per altra banda, tot el grup de llatins... bé, sobre tot colombians, però també d'altres llocs... especialistes en fer festes casolanes, en ballar salsa, merengue i reaggaeton, en aguantar fins les 8 del matí xerrant i explicant-nos la vida mútuament... els he conegut tots a través del gastón, un company de classe de venezuela que va ser qui ens va convidar a una festa llatina per primer cop... colombians, uruguaians, cubans, veneçuelians, fins i tot un equatorià que coneix la carla jeje

doncs això... espero poder seguir amb el contacte amb tots ells, perquè realment ens ho hem passat molt bé durant aquest estiu...

le metro

al final, després d'aquest temps a parís, el metro s'ha convertit en un aliat de sortides i anades per tota la ciutat... sonarà una mica estrany, però tinc sensació que trobaré a faltar aquest metro on la distància entre estacions de vegades resulta ridícula, la ciutat on no importa on siguis perquè si camines 5 minuts en qualsevol direcció segur que trobes una estació que et permetrà orientar-te...

hi ha estacions que ja s'han convertit en mítiques en aquesta estada a la ciutat... evidentment, la del costat de casa, porte de clichy, línia 13. ja me la conec de memòria... les tres sortides, l'enllaç amb el rer (=rodalies), la paradeta de fuita que hi posen al vespre per vendre fruita a punt de passar-se.

les estacions de crimée i riquet, línia 7, les dues més properes al cfilc, l'escola de francès. al principi sempre baixava a crimée, que tènicament està més a prop, però trigues pràcticament el mateix des de riquet, així que ara per ara és més habitual baixar allà...

oberkampf, línia 9, prop de casa la rut, zona mítica per la gran quantitat de bars i l'ambientillu que hi ha a la zona... i posteriorment, també parmentier, a la línia 3, i ménilmontant, a la línia 2. totes ben a prop...

pont de levallois, final de la línia 3, on baixava cada dia per anar a fer de cangur... després tocava travessar un petit parc, on anàvem a jugar a bàsquet, i caminar 10 minuts més... i més d'un cop m'hi va atrapar la pluja i vaig arribar xopa

mítica també la línia 2, amb les diverses parades que recorren el boulevard de la chapelle i el boulevard de clichy, que passa just per sota de montmartre, que va per sobre del carrer, que té més escales que cap altra línia, i que agafava sobre tot al principi per anar a qualsevol punt del nord de la ciutat

la línia 14, la ràpida, que serveix per travessar tota la ciutat en el mínim de temps possible. i que és tan moderna que ni tan sols té conductors... i châtelet, on es troben 5 línies de metro i 3 de rer, i on hi ha els canvis de línia més llargs de parís...

el metro és parís, parís és el seu metro...

22 d’agost, 2006

gola... mola!

stic namica trista. per una parida, prò wenu...

qualsevol que s'hagi fixat en els meus peus haurà vist que les sabates que més em poso són les meves bambes gola, les que són (eren) de color beige amb trossos vermells amb brodats com xinus... bue, vaja, les q porto sempre. doncs després de gairebé dos anys i mig, les pobres han petat. s'han trencat. ja no aguantaven més... i staven guarres, guarres. vaja, que a part que la sola stava ja més llisa que jo que sé què (cosa que em feia patinar als passos de zebra de barcelona i rodalies), ara s'han trencat just per un lloc que fa que sigui impensable posar-se-les a parís... més que res que amb això q plogui quasi cada dia prefereixo no mullar-me els mitjons i, de pas, els peus.

bé, foto del desastre:


com podeu veure és a la part del taló...

per sort, vaig ser prou previsora com per pensar que això podia arribar a passar i em vaig endur les altres que tinc, el mateix model però en negre, que vaig comprar mig any més tard veient el bon resultat que m'estaven donant. però aquestes m'agradaven més... snif snif

en fi, que descansin... q les pobres porten un trajín que déu n'hi do

21 d’agost, 2006

la sainte chapelle

ja ha passat gairebé una setmana... però s'ha d'explicar jeje

el dia 15 vam anar a la sainte chapelle, curiosament un dels pocs records que tinc de la meva primera visita a parís, quan tenia 10 anys. mira que és petitona, però té la seva gràcia...

bé, què dir de la sainte chapelle... namica d'història pels que no ho conegueu: construïda el 1248, va ser la capella reial de frança fins que carles V (de frança, s'entén) va accedir al tron... va ser ell qui va traslladar el palau reial a saint-pol i posteriorment al Louvre.

de fet, la capella la van construir per ficar-hi una sèrie de relíquies religioses, en particular la (suposada) corona d'espines. però durant la revolució tot va desaparèixer, amb això de que la capella fos símbol de l'església i de la reialesa... la pobra capella es veu q tb va quedar bastant destrossada, així que a mitjans del segle XIX van restaurar-la.

wenu, us poso una foto de les vidrieres de la capella superior... la de sota és menys espectacular, però em va fer gràcia que a les columnes hi hagués o bé la flor de lis francesa o bé la torre de castella, dedicada a blanca de castilla, c'est moi ça jeje i a més tot en tons blaus i vermells... molt del barça :P


3 jours, 3 euros

començo a pensar que no hi ha cap lloc com parís per disfrutar del cinema... ahir va començar una "promoció" de la mairie de paris que es diu 3 jours, 3 euros que consisteix, precisament, en el que diu el nom: durant 3 dies (ahir, avui i demà), qualsevol sessió a qualsevol cinema de la ciutat costa només aquest preu.

el millor de tot és que això no és només ara al mes d'agost... hi ha promocions semblants durant tot l'any. per exemple, a mitjans setembre hi ha un dia, un diumenge, que fan la promoció de la rentrée: aquell dia, per la compra d'una entrada, la segona surt a 1€.

entre això i que la majoria dels cinemes són en v.o. ... és com per quedar-se a parís jeje

bé, per aprofitar, ahir uns amics francesos em van portar a veure mon nom est tsotsi, peli sudafricana que va guanyar l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. bastant previsible però la veritat és que em va agradar.

i demà, ueueueueee, anirem a veure la science des rêves, la nova peli de michel gondry, molt conegut pels seus videoclips (pex. per la björk), i per la fantàstica eternal sunshine of the spotless mind (que a espanya es va traduir com olvídate de mí... visca les traduccions de títols espanyoles). sembla que gondry segueix amb temes semblants... els somnis i els records... amb gael garcía bernal i charlotte gainsbourg. us poso el poster que fa un mes que està penjat per tot el metro de parís...

i ♥ carte fip

avui, quan he acabat la classe de francès, he anat a la gare de l'est per comprar els meus bitllets per amsterdam i barcelona... però quan he arribat allà m'he adonat que m'havia deixat la meva carte fip a casa. això de la carte fip és una coseta d'akelles q tinc la sort de tenir pel fet de ser filla d'algú que treballi a la renfe... descomptes per a tots els trens europeus.

doncs bé, he pensat que ja que era allà, preguntaria quins són els preus exactament per veure si val la pena tornar directament des d'amsterdam en avió. i bé... no, no val la pena anar en avió. de fet, anar i tornar d'amsterdam només em costarà 22€! i tornar fins a bcn, 43... és curiós, perquè quan vaig anar a lyon pel casament em va semblar que tampoc n'hi havia per tant amb el descompte, al cap i a la fi em va costar 65€ anar i tornar, que tampoc és tan barat tenint en compte que és un viatge de 2 hores. i avui he descobert que realment, el millor d'aquesta targeta, són els descomptes pels viatges entre països diferents.

la dona de la guixeta reia de veure'm tan emocionada amb aquests preus... xD

20 d’agost, 2006

rumba

divendres a la nit vam anar a una festa que feia un meu company de classe, de venezuela, a casa seva. em va dir que hi hauria gent de tot arreu... i bé, n'hi havia, però els europeus van ser els primers a marxar... així que al cap de poc, allà només hi quedaven llatins! de colombia, venezuela, equador, perú, cuba... i evidentment, una festa amb aquest tipus de gent, només pot tirar endavant amb salsa, reaggaeton, merengue i coses així.

total, ens vam posar a ballar, una d'esport que vaig fer... però, com era d'esperar, en algun moment havia de parar la festa... a nosaltres ja ens va estranyar que els veïns no diguessin res, perquè estàvem amb les finestres obertes, la música a tot gas, i jo crec que en algun moment vam arribar a ser 35 o 40 persones en akell apartament. i sí que van dir els veïns... a les 4 del matí, van arribar els flics, és a dir, la policia. però de molt bon rollo... xD ens deien que teníem tot el dret a fer festa, però que fèiem massa soroll i hi havia hagut queixes, que si us plau, acabéssim la festa i així no haurien de posar multes a ningú.

així que ens en vam anar tots cap a la parada de noctilien (=nit bus), i vam anar fins a montparnasse tots junts (la festa era a châtillon, a la banlieue sud de paris), cantant i fent el burro i amb el conductor del bus petant-se de riure...

bé, una nit completa, va estar bé conèixer tanta gent amb qui ja hem tornat a quedar i que ens expliquen cosetes interessants per fer a la ciutat... :)

l'orangerie

bueee ja fa bastants dies d'això, però és que aquell dia em vaig deixar la càmera i fins fa res no tenia les fotos... jeje

bue, musée de l'orangerie. situem-nos: està al parc des tuileries, a tocar de la concorde. com indica el seu nom, l'edifici era una antiga orangerie, és a dir, un hivernacle de tarongers... de fet, de l'edifici original en queda pràcticament només l'estructura exterior, i amb les reformes que s'han fet a dins amb prou feines es pot apreciar l'edifici original... però des de fora és ben macu xD

durant uns anys va tenir utilitats d'allò més diverses, fins el 1927, que es va reformar per acollir les Nymphéas de Monet. i després es va convertir en museu d'art modern, i ho van tornar a reformar tot... i fa 6 anys van tancar per fer la reforma definitiva, deixar les nymphéas com al principi i arreglar-ho b. vaja, que després de 6 anys tancat, han obert pq hem vingut nosaltres jejeje

bé, les nymphéas de fet no hi són totes, hi ha exactament 8 quadres, però posats en dues sales ovalades tal com monet va decidir que es fes quan es van exposar per primer cop. un parell de fotos pq us ho pugueu imaginar namica:




la resta del museu és la col·lecció de paul guillaume, un dels marxants d'art més importants de principis del segle XX, i tota una figura cultural al parís de l'època. a més de la seva relació amb apollinaire, guillaume va acabar sent el mecenes de bona part dels artistes més importants de principis de segle, i així al museu hi ha una mica de tot: renoir, modigliani, picasso, matisse, rousseau...

abans de morir, guillaume va dir que la seva col·lecció havia de ser cedida al louvre. i com que al louvre ja no tenien més lloc, per això es va instal·lar la col·lecció a l'orangerie. de tota manera, no hi és tot: la seva vídua va vendre bona part dels quadres per poder seguir portant el mateix nivell de vida després de guillaume morís, i de fet es dubtava que realment vulgués cedir els quadres que havia deixat el seu marit. les males llengües diuen que només va cedir el que quedava de la col·lecció perquè el seu nou marit es va ficar en no sé quin embolic i van acordar que no el ficarien a la presó si finalment es donaven els quadres al louvre...

en qualsevol cas, molt bona mostra d'art del segle XX. molt recomanable pels que visiteu parís...

16 d’agost, 2006

cosetes pendents

ara que per fi ja sembla que començo a tenir superat l'encostipat... resulta que la rut s'ha contagiat, i la pobra estava fataaal avui. bé, ara que ja no té obligacions immediates, podrà dedicar-se a estar a casa i curar-se... jo he fet bé d'estar més o menys bé ara per ara, demà tornem-hi amb la feina, amb les classes, amb tot...

fa dies que tinc pendent poder tornar al pompidou, hi ha una exposició que tinc ganes de veure que es diu le mouvement des images, segons els del museu, "une relecture de l'art du XXème siècle à partir du cinéma". promet, promet... bue, mentre no sigui tan chorras com akella rara que vam veure l'altre cop em dono per satisfeta. (que consti, però, que també vam veure coses que staven b... és a dir, encara no renego de l'art modern jeje)

ens falta també encara el museu d'orsay... ja és gros, just fa un mes que vam arribar, i encara no hi hem anat! però és que cal trobar el moment ideal... fins ara els horaris diferents ens impedien anar a fer coses a les tardes, amb això que aquí tot tanca a les 6 o les 7, no val la pena ficar-se a segons quin museu si no has de tenir temps per veure-ho tot. i ara que treballo, queda pels caps de setmana tot això... però vaja, aquest cap de setmana ha estat bastant frustrat, així q... mica en mica. hi ha temps encara. i d'akí una setmana ja hauré acabat la feina.

també vull anunciar que estic planificant un petit viatge a amsterdam just al final del meu stage (si se'n pot dir així) a parís. més que res, que està molt a prop... i tinc un amic que hi viu, però que aviat se n'anirà a viure a Lille qui sap fins quan, així que s'ha d'aprofitar jeje

14 d’agost, 2006

marie antoinette

després d'un cap de setmana totalment tancada a casa (jooooo n'estic farta del meu super-encostipat!!) he decidit que avui al vespre calia sortir, com a mínim que em toqués una mica l'aire... però com que no és qüestió de quedar-se al carrer, que plou, i fa fred, i ja només em falta això per acabar d'estar malalta del tot, hem decidit d'anar al cine.

i avui que podia triar, evidentment calia anar a veure marie antoinette, la nova peli de la sofia coppola que es va estrenar al festival de cannes (i que de moment no té data d'estrenaa les pantalles espanyoles... és a dir, fins d'aquí mig anyet res, com a mínim).

bé, per sobre de tot, jo tenia ganes de veure aquesta peli per dues raons:
- per veure com la coppola se'n surt amb una peli d'època, perquè després de the virgin suicides i, sobre tot, lost in translation, pelis amb un tractament relativament modern dels plans
- perquè després de veure el trailer... bé, t'ha d'entrar curiositat per collons. un trailer de peli d'època a lu amadeus però amb música de new order! evidentment, acabes tenint curiositat per saber si només és al trailer que hi ha aquest tipus de música o si serà a tota la peli... i si només hi haurà música "moderna" o si n'hi haurà també de típicament clàssica...

bé, no respondré la segona part, millor que ho descobriu vosaltres mateixos jeje

pel que fa a la peli en sí, té detallets molt sofia coppola. hi ha moments en què és inevitable adonar-se de qui és la directora, encara que en d'altres caigui en recursos típics de les pel·lícules d'època. a més, hi ha moments en què dóna la sensació que s'ha preocupat més per ensenyar el palau de versalles per dins que no pas en explicar una història (he llegit por ahí que el lloguer per fer la peli va costar 300.000€... suposo que la coppola volia amortitzar els diners :P). i sembla una mica que les escenes no tinguin cap mena de cohesió, vas passant d'una cosa a l'altra sense res que ho uneixi...

però... malgrat tot... segueix sent una peli de la sofia coppola. moments d'estètica videoclip total, detalls que et fan pensar que ha valgut la pena entrar al cine, i detalls molt, molt cuidats. no sé, en general puc dir que m'ha agradat, però no tinc gaire clar per què m'ha agradat...


bé, en qualsevol cas, us penjo el trailer perquè pogueu anar fent boca... ja la comentarem d'aquí a uns mesos jeje

12 d’agost, 2006

enrhumée

avui havíem d'anar a versailles... prò... ara va i resulta que stic malalta. porto tal encostipat a sobre q em penso que avui no sortiré de ksa en tot el dia :P ahir a la nit ja començava a star xungueta, prò pensava que potser dp de dormir la cosa aniria a menys. que va... avui stic nkra pitjor :P

així q porto tot el dia tancada a casa... veient la tele, pq poca cosa més tinc a fer. a estones miro TVC internacional, però per alguna raó es passen la major part del dia posant trossos del programa aquell que hi surt gent que canta, així que no ho aguanto gaire estona. i la resta del temps, miro france 2, que fan els europeus d'atletisme i com a mínim és una mica més entretingut...

aaagh just el cap de setmana, malalta... en fi, a aguantar com pugui :P

11 d’agost, 2006

twei et rudolph II

algunes fotos del casament...

la twei entrant pel passadís de la mairie... ooooh

la twei, la kira i en rudolph després del casament (bue, i més gent)

això és quan nàvem a despertar la parelleta...

la sopa rara akella... eeeeecs

testimoni de què en rudolph sí que la va tastar... ecs ecs ecs

vam acabar ficats en una furgoneta (un camion, q diuen els francesos... xD) fent sessió de kumbaià... pq vegeu namica com stàvem :P

l'annike i jo havíem d dormir en una tenda de campanya... prò vam decidir q feia massa fred... així q vam acabar en un mini-sofà que hi havia a l'entrada de ca la twei :P

cinéma

bé, l'afició nocturna més pràcticada aquesta última setmana han estat les séances de cinema al parc de la villette. bàsicament, tenen una suuuuper pantalla instal·lada davant d'un prat al mig del parc, i a les nits hi fan pel·lícules... sempre que no plogui, és clar. la setmana passada no vam poder anar-hi fins al tercer dia que volíem (per la pluja, s'entén). per sort, el divendres, que feien kitchen stories, una peli que vaig veure mentre estava a anglaterra, hi vam poder anar! és una peli sueca, però que passa a noruega, que explica una situació una mica surrealista... un estudi "sociològic" de com es mouen els solters noruecs a la cuina situat als anys 50. la veritat és que l'audiència sencera no va parar de riure en tota la nit jeje

dimarts hi vam tornar a anar, feien una peli que es diu au hasard Balthazar de Robert Bresson, de l'any 66. bàsicament explica la vida d'un ase, com el maltracta tothom pobret, i de la gent del seu entorn... bue, el bresson, molta nouvelle vague, molt aclamat per la crítica i tot el que volgueu, però la peli era un tostón. de fet, es va fer tan pesada que vaig arribar a adormir-me... cosa difícil tenint en compte que no podia parar de tremolar a causa del fred que feia... brrrr

i ahir, dijous, encara hi vam tornar a anar. aquest cop a veure una peli tailandesa del 2004 que es deia tropical malady, que per la descripció que en feien a la web de la villette semblava interessant... bé, això ho he llegit després, resulta que la peli estava dividida en dues parts. la primera, és la història d'amor entre dos nois a tailandia. aquesta part va estar prou bé. però de sobte, sense cap explicació ni res, comença la segona part, i la primera es queda com penjada. sortia una petita explicació d'una espècie de llegenda: el caçador que busca el tigre per la selva per matar-lo, però no el troba, i el persegueix més, i no el troba, i quan al final el troba, resulta que no és un tigre, sinó un home, però que de fet resulta que és un esperit, i el caçador és la seva presa, però alhora el seu company en el viatge, i es necessiten mútuament, i cal que l'un mati l'altre... què sé jo, algu així. anaven sortint trossets escrits rollu llegenda, diàleg nul. però excessivament lent... no passava res... no passava res... i quan per fi passava, quasi ens entraven ganes de posar-nos a aplaudir... però en el fons no era res el q passava...

bue, que feia fred, molt fred, i a 3/4 de 12 ja no aguantàvem més, així que vam marxar. si la peli
hagués continuat com la primera part no hagués stat malament la cosa... :P

en fi, en general les nits a la villette han estat una mica frustrades... llàstima que ja s'acaba: aquest cap de setmana hi ha les últimes pelis. això sí, hi ha un altre mini-festival d'aquest tipus que es diu cinéma au clair de lune, però aquest no és sempre al mateix lloc, sinó cada cop a un punt diferent de la ciutat... però tenint en compte el fred... i que a segons quines hores pot ser un cacau anar des de bercy, per posar un exemple, fins a casa meva, no crec que estem gaire animades a anar-hi...

per compensar, dimecres vaig anar per primer cop a un cinema francès. pel que m'han dit, la majoria dels cinemes de parís són en versió original (ue!), així que si la peli és en anglès no hi ha problemes de comprensió... dimecres vaig anar amb l'anneke i el laurent a veure pirates des caraïbes (és a dir, piratas del caribe). no sé si l'heu vist... a mi se'm va fer una mica llarga... prò almenys no feia fred :P

i un dia d'aquests espero poder anar a veure marie-antoinette, la nova peli de la sofia coppola, que no arribarà a les pantalles espanyoles fins principis de l'any que ve, però jo tinc moltes ganes de veure-la... i així aprofito el vale descuento que em van donar dimecres i "només" cal que pagui 6€ per entrar al cine...

marcelo d2

béee dia d'actualitzar el blog... aprofitaré que avui tinc temps per posar cosetes que fa dies que vull posar i que fins ara no he tingut temps... comencem aaaamb...

MARCELO D2 [marxelu de dois]

segon concert a l'aire lliure que hem tingut la sort de poder disfrutar a parís... era al parc de la villette (mític parc ja, hi anem més que a casa nostra :P), a l'aire lliure. la rut i jo havíem kdat allà amb un company meu de classe, el rodrigo, brasileny, que s'ha passat les 3 setmanes que hem anat junts a classe meravellat perquè no només conec vinicius de moraes, sinó que a sobre me'n sé cançons xD doncs això, em va dir "vine, vine al concert, que aquest tiu és molt bo".

vam arribar a la villette que plovia a bots i barrals... evidentment pensant que ens quedàvem sense concert. però per alguna raó, els déus van ser benèvols i 5 minuts abans de l'hora de començar el concert va parar! més o menys per aquella hora el rodrigo va trobar tota una tropa de brasilenys... potser eren uns 15... i vam acabar disfrutant el concert amb ells jeje

la música en sí, una barreja de hip-hop, samba, reaggae i qui sap quantes coses més, fins i tot amb un tiu que feia sorollets amb la boca, molt impressionant, capaç de fer ritmes i cantar alhora... (perdooona albert, ja no me'n recordo com es diu això!). petit vídeo del concert (no cal que torni a dir lu de la qualitat, oi? :P)



a les cançons que eren més rollu samba, els nostres acompanyants no paraven de moure els peus... ballant ballant... vam demanar que ens ensenyessin a ballar la samba, però va ser impossible! més que res que no eren capaços de fer-ho a poc a poc, i veus el que has d fer però no ets capaç de digerir-ho mentalment... bue, que lu de la samba ho haurem de deixar per una altra ocasió... potser caldrà un viatget a brasil per aprendre'n jeje de moment, si torno a veure els brasilenys ja miraré de fer un vídeo per poder mirar-ho a càmara lenta a l'ordinador i poder entendre què carai és el que s'ha de fer!

09 d’agost, 2006

día patoso

ahir vaig tenir el que anomeno un dia "patoso". és una cosa que em passa de tant en tant... bé, un d'aquells dies que sembla que facis el que facis acabaràs a terra.

només sortir de casa al matí, quan feia el canvi de línia entre la línia 13 i la 2, em vaig entrebancar en unes escales i vaig caure... jo crec que no m'hagués fet gens de mal si no hagués estat per la dona del meu costat que em va agafar pel braç. per culpa seva namica més i pico als graons amb la barbeta, i a sobre m'ha sortit un blau enoooorme al braç on em va agafar.

només sortir del metro, de camí a l'escola d'idiomes, em vaig tornar a entrebancar amb una "irregularitat" a la vorera... amos, q el típic lloc on ja veus com està la cosa i no caus mai, però ahir em va anar de poc.

al migdia, vaig anar a comprar al super, i quan tornava cap a casa tota carregada de bosses, encara em vaig tornar a entrebancar amb una tapa de claveguera... no, aquest cop no vaig caure tampoc, però hagués estat divertit veure totes les llaunes rodant pel carrer... :P

i encara, a la tarda, vaig anar a jugar al parc amb els nens a qui faig de cangur. estàvem jugant a bàsquet... bé, de fet ho intentàvem, pq el tema qualitat basquetística como que no... i evidentment vaig acabar per terra.

i encara vaig entrebancar-me un parell de cops més ahir... ufff

balanç de danys: un blau al braç dret, blaus als dos genolls, blau a la cama esquerra... uf uf vaia dia :P

08 d’agost, 2006

agoniosos!

bue, però què és això, ara a sobre exigint que posi coses al blog... que no visc només per a això!! i si m'he passat tot el cap de setmana fora no hi ha temps per posar-me al dia...

bé, un dia d'aquests faré el post sobre el concert de marcelo d2... i em falta tb un post sobre les nits de cinema al parc de la villette jeje div hi vam nar i vam riure molt, avui repetim. ja us xplicaré... però no tingueu pressa!

07 d’agost, 2006

twei et rudolph

ha acabat el finde dl casament! i vaia cap d setmana q ha estat... ben intens jeje

bé, dissabte al matí vaig arribar a lyon amb 3/4 d'hora d retard... no sé què li va passar al tren, a mi no em va semblar que hagués passat res, a part del fet que de tant en tant deien per megafonia que anàvem amb retard. i el pobre rudolph, el nuvi, esperant-me... uff uf uf però vaja, tan bon punt arribar vam agafar el cotxe per anar fins a sainte catherine, el poble on viuen, que resulta que stà a prop d'unes muntanyetes, així q feia més aviat fred... vaig dinar amb tota la família i amics de la twei, estàvem allotjats entre casa seva i el seu pati, en tendes de campanya

una mica abans de les 4 de la tarda vam anar tots cap a la mairie, és a dir, l'ajuntament, pel casament en sí, civil. bé, de fet no era l'ajuntament mateix, perquè erem massa gent per a cabre-hi, així que es va fer en una espècie de sala de l'ajuntament... 130 persones allà ficats, entre francesos, holandesos (la twei és holandesa però ha viscut bona part de la seva vida a catalunya) i catalans. de catalans, de fet, n'hi havia poquets: 6 amics de la twei de quan ella vivia perllà...

la cerimònia va ser curteta. no puc comparar amb les que hi ha allà perquè mai no he anat a un casament civil, però en comparació amb les desenes de casament que m'he hagut d'empassar amb el tema de les corals va ser d'allò més lleuger jeje

i després ens vam desplaçar tots cap a yzeron, que és on es feia el banquet, a uns 20 minuts de ste. catherine. poc després d'arribar-hi, quan estàvem entrant a les carpes per l'aperitiu, va començar a caure una super tempesta d'estiu que encara va refrescar més l'ambient. terrible, com si no fes prou fred encara...

a les 8 va començar el banquet... on vam trobar (parlo en plural perquè hi incloc la teresa, amiga de la twei de moià amb qui vaig anar bona part del cap de setmana) que hi passaven coses curioses... com ara que els entrants no els portessin a la taula, sinó que els haguessim d'anar a buscar en una mena de buffet lliure. però no era buffet lliure, perquè tu anaves allà i et servien una quantitat preestablerta de menjar, en principi el mateix per tothom... això sí, nosaltres vam ser una de les últimes taules a anar-hi, erem els que estàvem més lluny, així que quan vam arribar-hi la majoria dels plats s'havien acabat... només quedaven gambes, taboulé, i una mena de pastís de verdures que no ens va fer gaire il·lusió.

però el que més em va sorprendre va ser que després dels entrants comencessin a fer discursos i posessin música per ballar. nosaltres dient "i què passa amb la resta del menjar??". doncs bé, després de mitja horeta de música, van dir "servirem el plat principal". i ale, vam tornar tots cap a les nostres taules per menjar vedella amb bolets. bé, tots no, la twei i la seva família són macrobiòtics, així que era un casament amb alternativa macrobiòtica per aquells que en volguessin.

i bé, així anar fent... vedella amb bolets, mitja horeta de ball, buffet de formatges, una horeta de ball... i així vam arribar al pastís, que no tenia nuvis a dalt de tot! pff pf pf com ja us deveu imaginar, amb tantes estones perdudes, just després del pastís la gent va començar a marxar... clar que ja passaven de les 2 del matí... tenint en compte que l'aperitiu havia començat sobre les 6 de la tarda, nostà malament, no? els joves, evidentment, nkra ens vam kdar una estona més...

i així vam arribar fins la tradició realment diferent de tot el que jo conec: a frança (bé, en algunes regions i segons qui, pel que em va semblar entendre no és igual a tot arreu), la nit del casament, els nuvis han d'anar a dormir en un lloc que no sàpiga ningú... i els amics els han de buscar, i quan els troben, els han de fer menjar una sopa fastigosa, rollu viam què trobem a la cuina per ficar-ho tot dins... es deia pot au nosequè, no recordo el nom perquè no vaig arribar a entendre la segona part xD bé, això, el més habitual és que els nuvis dormin a casa d'algun familiar, així vas passant per casa de tots i despertant-los, però com que la twei i en rudolph no tenen familiars al seu poble van optar per deixar-nos una pista... les tórtores. wenu, que els seus veïns es veu que tenen un criaderu d'ocells i staven allà davant ficats al cotxe... pobrets, nit de bodes i dormint al cotxe...

i això, nosaltres hi vam arribar amb una guitarra i un violí, fent soroll per despertar-los, i amb la sopa akella.. q tenia ketxup, algues, espaguetis crus, pinya en almíbar i no sé pas què més. la twei es va negar a tastar-la directament xD i després encara vam seguir llevats fins a no sé pas quina hora del matí... amb les guitarres i cantant... una boda kumbaià xD

bé, sobre les fotos, la veritat és que al final en vaig fer ben poques, peròooo l'anika, una noia belga que hi havia, en va fer moltíssimes i vam quedar que me les passaria... així que més endavant ja en posaré alguna

i bé, al dia següent nkra dinar tots junts... celebració de cap setmana complet. i ja paro d'escriure pq he trigat 2 dies a fer aket post i em sembla excessivament llarg... nfi, ale, prou!

03 d’agost, 2006

feina!

béee ja sé q fa dies que no escric... nem una mica de bòlit... bé, akets últims tres dies sí, el cap de setmana va ser fiestorra de la bona, però entre pitus i flautes al final no trobo el temps per escriure... no us pensessiu pas q és tan fàcil de mantenir un blog! em pregunto si tanta feina serveix per alguna cosa... els únics q feu comentaris sou els q acabeu d'enterar-vos que tinc blog, la resta no sé si ho mireu de tant en tant o si ja us en vau oblidar fa una setmana i mitja...

en fi, doncs això, q tinc feina. abans de marxar a parís, quan estava buscant pis, vaig contactar amb una família de bascos que viuen akí a parís... bé, de fet a neuilly, léase el sant cugat de parís, zona pija de la capital. doncs això, que m'oferien allotjament a canvi de fer d'au-pair... però al final es veu que van decidir que preferien no tenir ningú aket estiu pq la situació era una mica complicada... bé, en resum, que resulta q sí que necessiten algú, i han pensat en mi, em van enviar un mail divendres passat i al final avui he anat a conèixe'ls i a que veiessin q sóc una persona responsable i de fiar (juaaaas).

i bé, avui ja m'he adonat q serà difícil la cosa... com a mínim al principi. tenen una nena de 2 anys, la nerea, que diguéssim que no confia gaire en els desconeguts... avui ha passat una stona fugint de mi i la resta dient-me "no!". amos, q la nena ja s'olorava que noia jove que ve vol dir que els pares marxen. i el nen de 6 anys, julen, q al principi bé però al cap d'una estona ja he anat veient que el pobre stà mort de gelosia de la germana petita... i ha muntat una rabieta de les bones pq l'havien renyat... bue, suposo que la cosa canviarà una mica quan no hi siguin els pares, cap a millor vull dir, però ja vurem, mica en mica... evolució de la meva vida de cangur, aviat en akest blog :P

i bé, això, quan tingui una estona ja explicaré namica cosetes del finde passat... q no són poques.

ah! i aquest cap de setmana, la boda! excursió a lyon pel casament de la twei i en rudolph... ja miraré de fer fotos i muntar un publirreportatge de la muerte jeje

30 de juliol, 2006

les deux moulins

dijous vam anar al cafè d'amélie! uee!! i tenim proves de que hi vam prendre alguna cosa... akí el tiquet:


el primer cop q prenem algu en un cafè... bua, un lujazo. comproveu com en aquesta ciutat inciten a beure alcohol: una cervesa és més barata q una limonade (és a dir, un sprite o similar). ala, això em passa per no agradar-me la cervesa. em sento marginada. snif snif snif

comproveu tb el toke cutre del final del tiquet... Amélie vous remercie. akesta gent esperen viure d'akesta història for ever...

feia namica de cosa entrar-hi pq pensàvem q estaria ple de turistes, però no, de fet no n'hi havia ni un. bé, mentida, mentre érem allà van entrar 3 espanyolitos, van fer un parell de fotos i se'n van tornar a anar. però en el fons ja no és el q era... ja fa bastants anys de la peli, així q ja no és la bogeria.

de fotos no en tenim, vam decidir que al deux moulins passàvem de fer de guiris cutres i posar-nos a fer fotos, però el lloc stà namica demacrat ja... la part d'estanc ha desaparegut, està tot més fosc, més vell, i tenen un poster immens d'amélie signat pel director i tal... en fi, per una banda com molt típic, però per l'altra, és el típic cafè de montmartre normal i corrent, on com a tot arreu et posen un platet de palomitas per acompanyar les begudes... jiji

sacabó la canicule?

bé, sembla que la calor exagerada aquesta que els francesos diuen que fa s'ha acabat... com a mínim, de moment. dimecres al vespre hi va haver la tempesta del segle. la rut i jo érem a champ de mars (com de costum... és el que fem quan ens fa mandra pensar què fer xD) i stàvem flipant un ratu amb la quantitat de gent que era allà fent "pique-niques", q diuen akí (pícnic, de tota la vida :P). la veritat és que n'hi ha com per flipar... hi havia grups de fins a 15 persones, amb els seus platets, les seves copes de vidre, el vi a la nevereta, els bols de menjar... bue, en plan pícnic de luju. naltres vam acabar optant per nar a comprar algu de menjar i fer pícnic allà tb... a les 8:20 del vespre ja havíem sopar :P bue, pq us feu una idea de la gent q hi havia:


i de sobte, mirem al cel, i veiem el súuuuper núvol negre. just a sobre. raonament rut - blanca: uiui, plourà aviat, akí hi ha molta gent, per nar apretades al metro, més val q marxem 5 minuts abans. així q vam recollir-ho tot en un moment, ens vam aixecar i vam començar a caminar cap a la parada de metro d'école militaire... nkra no havíem ni sortit del parc q sentim la gent xisclant... de sobte un cop de vent i una spècie de tempesta de sorra que va espatllar definitivament tots els pícnics xD

i com q la tempesta ens perseguia... vam decidir córrer namica per arribar al metro abans q la multitud (important, això :P). bé, un cop al metro va ser un "salvades!", però llavors va resultar q no sé q passava a la meva línia prò no nava b... al final vaig trigar hora i quart (quan normalment amb mitja horeta n'hi ha prou), i a sobre quan vaig arribar a la meva estació, plovia tant q els 50 metres entre l'estació i casa meva, corrent, van suposar arribar completament xopa :P

i des de llavors, va plovent dia sí dia no... bé, avui ha plogut bastant tot el dia... però per sort a partir de les 7 de la tarda ha parat... q si no ens quedàvem sense concert de marcelo d2! prò això ja queda per a un altre post...

27 de juliol, 2006

problema solucionat!

ja es veuen els vídeos... o això m'han dit. ue!

encore, la tour eiffel

petita col·lecció de fotos de la tour eiffel i des de la tour eiffel... hi vam anar dilluns al vespre per trobar-nos amb TOTS els turistes de parís, allà tots ficats. això sí, al final vam trobar l'opció més barata: pujar fins al segon pis a peu per 3€, i llavors el tram fins dalt de tot amb ascensor per 3,30€. és a dir, al final vam pujar 668 graons... cosa curiosa, estan numerats els graons xD no d'un en un, però cada 10 posa quants en portes. així t'estalvies haver de contar jeje bé, doncs això, les fotos! (cliqueu a sobre i les podreu veure més grans)


la torre des de trocadéro


vistes de parís, els arbrets aquests que es veuen són del champ de mars. des de la torre eiffel cap a l'est


més vistes, akí es veu el sena i cap al nord de la ciutat.. perllà al mig hi ha la place de la concorde

trocadéro a la posta de sol (oooooh :P)

vistes cap a l'est des de la torre


més vistes cap al nord... aket cop ja comença a haver-hi llumetes, fins i tot un barco al riu


el champ de mars a la nit... a la part de baix, més a prop de la torre, podeu veure la contaminació lumínica de la torre :P


encara la mateixa vista cap al nord, però amb tota la ciutat il·luminada


la seine... de nit



petita comparativa... la torre, cap amunt, des del segon pis, de dia i de nit

ale, q us agradin... potser són massa fotos prò... ha stat difícil triar-ne només 11!!

26 de juliol, 2006

problema amb els vídeos

sembla q sí q hi ha un problema amb els vídeos prò crec q ja sé què passa... stic en procés de solucionar-ho. merci de patienter!

gent de pertot...


bé, nou post per un dels millors moments al centre pompidou... és a dir, fora del centre pompidou :P just a la porta hi havia un grup de músics de Mongòlia que feien una actuació impressionant... només veure'ls tots vestits amb la roba tradicional (els pobres devien estar passant una calor...), amb els seus instruments amb forma de caps d'animals... bue, ja només per l'esforç es mereixien que t'aturessis a escoltar-los. Però és que, a més, ho feien extraordinàriament bé!


pels que no hagueu escoltat mai música de Mongòlia, cal explicar que allà tenen una manera de cantar que només es dona a molt pocs llocs del món, el que s'anomena "cant harmònic", que bàsicament consisteix en la capacitat de poder reproduir més d'un so (i per tant, més d'una nota) amb la veu. en el cas de mongòlia crec q en general són dos notes alhora, però he llegit per internet q se'n poden arribar a fer 4!! bé, en aquest cas, imagineu-vos tot el grup de mongols cantant i tocant alhora, alguns d'ells fent veus dobles. la veritat és q era impressionant, i tenien un bon grup d'espectadors al seu voltant amb els ulls com taronges.

família gonzález massot, recordeu aquella campanya electoral amb una falca per ràdio on hi havia un tros de cançó de mongòlia? doncs això mateix, però en animat jeje

bé, us poso un trosset de vídeo, la veritat és q no es sent gaire bé, però és el q es pot fer amb el meu mòbil... el pròxim cop hauré de tenir una càmera de vídeo per poder gravar aquestes coses en condicions. però ja només em falta això, anar a veure museus amb encara més pes a l'esquena... :P

25 de juliol, 2006

centre pompidou


diumenge vam anar al centre pompidou... i, com de costum, en un sol dia no n'hi ha prou per veure-ho tot, així q tb hi tornarem. vam descobrir q un abonament anual costava poc més que dues entrades normals, així que vam preferir comprar un abonament... a més, al centre pompidou es pot aprofitar per nar a veure pelis i exposicions temporals q canvien sovint... en fi, que espero que surti a compte l'abonnement.

què vam veure-hi... bé, el primer de tot, una exposició temporal de video-art, tres sales plenes de teles (de vegades més grans, d'altres més petites; de vegades amb so, d'altres sense; amb pel·lícules de pocs segons, de minuts, i fins i tot més llargues...). la petita perla d'aquesta exposició va ser un fragment del quixot d'orson welles, en castellà però es veia q stava doblat, amb el quixot dient que aquest era un món de bojos i que seria millor que ell i en sancho panza se n'anessin a la lluna, que era on realment hi havia lloc pels cavallers... boníssim xD

vam veure també una petita exposició d'un home que es veu q ha guanyat premis i tal... prò q ens va semblar una tonteria d'expo. una sala rectangular, amb teles a les 4 parets, i a cada moment hi havia només una tele engegada ensenyant petits fragments d'animacions amb uns píxels com punys i bastant cutrilles... i amb música techno cutre diferent per a cada pantalla. quan una animació acabava, la tele de la dreta de la primera s'engegava i en començava una altra allà. hi havia entre 25 i 30 pantalles, vam aguantar unes 3 voltes a la sala... la gent entrava, hi estava dos minuts i en marxava. i nosaltres, al final, tb. vaia pal d'exposició.

també una exposició d'escultures d'un tal david smith, es veu que el primer monogràfic que es fa a europa sobre ell, que estava bastant b... a més de les escultures en sí, la organització de l'expo tb stava molt b, de forma cronològica i relacionant cadascuna de les èpoques amb fets que havien marcat l'autor... i podies star-te estones veient el llibre i trobant una mica de sentit a l'evolució de tot el que havia fet...

de la col·lecció del museu vam veure poketa cosa, recordo l'home amb guitarra de picasso i... bue, ja han passat dos dies i porto una època molt dolenta amb els noms :P algu de dalí, algu de miró, i més coses, però jo i els noms... de tota manera, això era ja lu últim q vam veure i es començava a notar el cansament.

aviat, segona visita. de moment avui anirem al palais de tokyo, a veure una mica més d'art modern.

24 de juliol, 2006

paris la nuit

petit vidéo de samedi soir... fet amb el mòbil, així q no us espereu una gran qualitat :P vam anar a la tour eiffel per veure-la iluminada i allà vam trobar un grup de brasilenys amb els timbals i ballant... doncs això, la torre amb la seva il·luminació de les hores en punt i amb timbals de fons



avui hi tornarem. hem decidit que ja toca pujar-hi, serà avui al vespre. hem kdat allà a les 8 pq entre les cues i tal ja contem que trigarem mínim una hora a pujar... ah, per si us sembla tard, s'ha de tenir en compte que som més al nord que espanya... en aquests moments, a parís es pon el sol sobre les 10 del vespre, i no és fosc fins passades les 10:30 :P

samedi à la plage

bé, havia escrit un suuuper post sobre el dissabte à paris plage... prò hi ha hagut un fallu al servidor i s'ha esborrat tot snif snif

bé, en resum, la platja de parís no era el q jo deia, és a dir, 4 dits de sorra a la riba del sena... de fet, de sorra només n'hi ha en un trosset d'uns 50 metres de llargada. és a dir, la mítica platja no és res més que un passeig a la riba del sena. banyar-se al riu... nonono, brut, i 2 metres per sota que el passeig (així q si hi entres, ja no en surts... almenys no a la platja mateix :P). a la platja també hi podem trobar xiringuitos amb preus de ganga: 5€ per mig litre de cervesa... qui pot deixar escapar aquesta oportunitat? no cal dir que ens vam passar les hores bebent una cervesa darrere l'altra... bé, tornem a la realitat :P

el millor de paris plage és la zona de concerts!! quan hi vam arribar, a allò de les 7 de la tarda, hi havia un grup de hip-hop en francès q, la veritat, ni recordo com es deien... no ens van apassionar, precisament. després un grup q cantaven en anglès q es deien fauve, aquests van estar millor, molt tranquilets. i després... dominique a!


molt bon concert en solitari, amb samples fets al moment de guitarra i superposats... la majoria de les cançons del disc nou, q no he sentit encara, així q tpc coneixia gaire cosa... però va començar amb les chanteurs sont mes amis, aquesta sí de les antigues, un plaer per les orelles jiji

d'altres coses a destacar. primer, una d'aquelles coses que per molt q ja sàpigues segueix sorprenent: dominique A s'acomiada del públic en plan "aquesta ha estat l'última cançó". doncs aquí es va acabar el concert. ni picar de mans, ni cridar "otra! otra!" (wenu, akí imagino q hagués estat "encore! encore!"), res de res de res... nosaltres ens vam kdar namica com què? jastà? així sense avisar amb temps ni res?

l'altra, que en els moments en què hi havia més "soroll", és a dir, els moments de guitarres fortes i d sons superposats i veus amb eco, moltíssima gent del públic es tapava les orelles en plan "això stà massa fort". panda d'exagerats...

pq us en feu una idea, ici le petit vidéo du concert:


22 de juliol, 2006

Louvre I

finallement, on est allées au Louvre. els divendres a la tarda és el q toca... i com que som conscients que hi tornarem, vam decidir prendre'ns-ho amb calma. en les tres hores que hi vam passar "només" vam veure una part, una mica més de la meitat, del primer pis, és a dir, pintura italiana del XIII al XVIII, pintura espanyola (no tot, evidentment ens havíem de trobar amb sales tancades... Velázquez queda per a alguna visita que fem un dia que no sigui a la tarda :P), pintura francesa de gran format, i tota una secció de ceràmica grega i de l'Egipte faraònic (les mòmies no, encara).

què comentar-ne... que la gent és molt sorollosa :P vam trobar un grup de teenagers americans quan estàvem veient les obres de Goya que, en veure un quadre que era més gros que els altres, van comentar "Is this famous? I'm gonna take a picture" (aquest és famós? li faré una foto). justament era un dels pocs quadres de Goya que hi havia allà que no ens sonava de res xD

vam veure la venus de milo, q hi havia bastanta gent. quan ens vam acostar a veure la Verge de les Roques, de sobte van aparèixer (encara no sé com ni quan) tot de persones que es van posar al nostre darrere, en plan "ah, sí, aquest sí que s'ha de mirar". i tot això per no parlar de la Gioconda, que a més ara està de manera provisional en una sala que no és l'habitual, i que tenia tal quantitat de gent al davant que era pràcticament impossible veure-la. tots fent fotos... des de tal distància que no es veia res :P és el q tenen les càmeres digitals dels altres, pots mirar la pantalla i jutjar la qualitat de la foto q stan fent jiji però vaja, si només busques un testimoni del fet que has estat allà, potser ja n'hi ha prou.

coses a destacar:

· La Liberté guidant le peuple, Eugène Delacroix. Va ser el moment de "davant d'aquest quadre em puc sentir francesa del tot...". Bé, de fet va ser un "m'ho apunto q em molarà posar-ho al blog :P



· D'entre la secció de ceràmica grega, una sèrie de màscares que em van fer riure sola una estona. He de dir que quan vam arribar a aquella secció ja portàvem dues hores al Louvre i sempre cal alguna cosa que et distregui una mica de tant d'art seriós... com aquesta: una màscara de guerrer de l'època romana imperial (literalment).



· La secció egípcia, no sé mb pq, però a tots els museus té cosetes que tenen la seva gràcia... els gats... és a dir, la deessa Bastet



i d'altres coses :P el déu Bès "panthée". segons deia al museu, un panthée cumule les attributs de puissance de plusieurs dieux. pues eso :P impagable la cara de viciosillo...



· i encara, quan sortíem vam veure per segon cop aquest quadre de Perugino, Sant Sebastià, amb les fletxes i tal, i amb una cara de "joer que s'acabi ja d'una vegada la jornada laboral... me'n vull nar a casa" xD de fet, això era just quan ja estaven tancant el museu, i els treballadors feien més o menys la mateixa cara jeje



bé, aviat hi tornarem, realment calen moooltes hores per veure tot el Louvre, així q mica en mica... per fascicles.

20 de juliol, 2006

aquí no hay playa.


vale, no, mentida, sí que hi ha platja... ja ho he comentat, 4 dits de sorra a la riba del sena per fer com si fos una platja. però no crec que tots els parisins + tots els turistes hi càpiguen. així que si passeges per la ciutat acabes trobant situacions curioses: es veu que qualsevol font de la ciutat és un bon lloc per posar-hi els peus.

pex, vas a montmartre, et poses al balconet akell davant del sacré-coeur, on van fer tota la història akella d'amélie, un mini parc q hi ha allà... i just davant del balcó, a sota, hi ha una font. doncs ja tens a 25 persones amb els peus dins l'aigua. vas als jardins de luxembourg, que són tan pijus que ni tan sols et pots asseure a l'herba, però tothom està a la font amb els peus a l'aigua.

o encara més increïble, te'n vas a trocadero, allà amb totes les vistes de la torre eiffel, i hi ha una super font amb cascadetes i tal... bue, els nens amb banyador ficats a dins d'akella aigua que conté la porqueria dels peus bruts de mig parís! (la dels peus de la Rut i meus inclosa). que a més, veus l'aigua tota verda i penses "nono, jo akí no m'hi fico ni que sigui per celebrar un títol de lliga". en fi, és el q té la canicule, que van tots els francesos morts de calor i d'alguna manera s'han de refrescar... i nosaltres, dp d passar-nos el dia caminant, també.

19 de juliol, 2006

fent les guiris...


bé havia d'arribar el moment típic... ahir vam nar a la tour eiffel. ni ens va passar pel cap pujar-hi, però xD és a dir, en algun moment estaria bé pujar-hi, però hi ha unes cues... i a més és car, car, car: l'opció més barata és pujar a peu (3€), però llavors no et deixen pujar fins a dalt de tot, només fins el segon pis. i per pujar a dalt d tot cal pagar 11€. estem traumatitzades amb el tema dels preus, així q ja vurem què fem al final... i quan ho fem.

per tal que no ens quedi res per fer, avui hem decidit que en algun moment haurem de fer una llista de tot el que cal fer abans de marxar de parís... que si no ja sabem tots com acaben akestes coses :P entre d'altres, hi ha:

- pujar a la torre eiffel per ser a dalt a la posta de sol (i emular així el mític moment de l'empire state building, veient com es fa de nit i es van encenent els llums)... wenu, ja de pas, quan baixem aprofitarem per veure-la iluminada :P

- anar a versalles en cap de setmana i quedar-nos-hi fins la nit... es veu que a l'estiu fan no sé què amb música i focs artificials i qui sap què que té bona pinta. el metro està ple d'anuncis d'això. veurem al final què passa.

- anar al louvre els divendres a la tarda. a partir de les 6 els menors de 26 anys entrem gratis (ueueueueueee). i esbrinar si hi ha algu semblant per a l'orangerie, l'orsay, el pompidou, el palais de tokio... mmmm me'n deixo algun??? segur q si...

- anar a la plage de paris. és a dir, als quatre dits de sorra que posen a la riba del sena pq la gent de la ciutat es pensi que no és a la ciutat... a més, akest dissabte, allà, hi ha un concert de dominique a!!!

bon, hi ha nkra moltes més coses... i tb hi ha coses que ja hem fet jiji. mica en mica...

17 de juliol, 2006

paulito!


això d'anar-se'n a viure por ahi per europa dóna l'oportunitat de poder tornar a veure els antics amics erasmus... i, casualitats de la vida, en paul era a parís just aquests dies. per als no iniciats en els meus amics erasmus, en paul és un holandès que vaig conèixer a canterbury i que estudiava cine, a més de ser músic. doncs bé, avui la trobada ha estat breu però intensa: poc més de dues hores, posada al dia de com estan les nostres vides, posada al dia dels nostres grups musicals del moment (i think you'll like this, you should listen to that) i, com que l'any passat va passar l'estiu aquí, també m'ha dit on són les botigues Gibert Joseph: com 5 botigues de segona mà, totes seguidetes, de les quals cal destacar la de llibres i la de discos, on es veu que es poden trobar veritables joies per menys de 5€... veurem si en algun moment de l'estiu considero que tinc prou diners com per atrevir-me a comprar-hi alguna cosa. això sí, almenys a veure-ho, segur que hi aniré... referències futures en aket blog :P

16 de juliol, 2006

nous sommes arrivées à paris


Ja som a París! Després de ni més ni menys que 12 hores de tren (per cert, un tren amb l'aire condicionat a tot gas i on no es podia fumar enlloc) hem arribat a la suposo que anteriorment magnifíca i espectacular estació d'Austerlitz (dic tot això d'anteriorment pq la veritat que l'he vist molt demacrada... stava tot fet pols, cutre cutre).

Doncs això, només baixar del tren, la Rut i jo hem decidit anar a fer un cafè (és a dir, ella un cafè, jo un croissant) i, típic moment d'acabar d'arribar a París, ens hem kdat escandalitzades amb els preus... un cafè amb llet 3,80€ . Com per no flipar... bé, malgrat les poques hores que hem dormit i després del shock de veure aquests preus, com podeu apreciar a la foto, nkra fèiem prou bona cara...

Jo encara feia prou bona cara perquè no era conscient del q m'esperava... amb la meva super maleta de ves a saber quants kilos... més la motxilla, i la bossa amb el portàtil... pujant i baixant escales pel metro de París... fent transbordaments una vegada i una altra... i dient que no passava res al pobre home de 98 anys (dècada més, dècada menys) que m'ha dit que li agradaria ajudar-me amb la maleta però que estava molt cansat.

I pensava que amb això acabaria l'aventura amb maletes, però ha resultat que a l'edifici on visc no hi ha ascensor... cosa no gaire greu en condicions normals, de fet estic al segon i les escales es pugen en un moment... però amb la suuuper maleta, després d'haver-me patejat París, vaia sustu ha suposat adonar-me d'això :P

En fi, parlaria dels meus companys de pis però crec que ho deixaré per al pròxim cop... a més stic saturada de tant francès, començo a tenir mal de cap :P

12 de juliol, 2006

LA foto



aquesta és la mítica foto que tothom em pregunta com he fet... la resposta: secreta. Només el clan González-Massot (Pérez-Ballonga inclosa en el pack) sap com carai es fa... jiji

en el fons això no és res més que una prova per veure com va el tema de les fotos. pues eso.

el (díficil, complicat, comprometedor) primer post

Doncs això, que per algun lloc cal començar... he obert el blog. Avui algú m'ha dit que hauria de fer un blog, amb tot això de marxar a París i poder evitar haver d'escriure 25 mails diferents per les persones amb qui vull seguir en contacte. Ni m'havia passat pel cap... però llavors algú m'ha enviat un mail on em deia que volia ser amic meu amb tot el tema de myspace, i la veritat q el tema myspace em sembla namica cutre... així que si hem d fer un blog, almenys que sigui una mica presentable.

El nom del blog... bé, no se m'acudia res, la veritat. He remirat pel meu voltant a veure si veia algun llibre o disc o el que fos que em pugués donar una idea, però res. Total, q avui després d'anar a la filmoteca a veure una peli del Scorsese hem parlat de l'ús dels punts suspensius, o tres punts, q és més gràfic... que si s'haurien d'eliminar, que si són necessaris, que si l'ús que en fan el Qué, el 20 minutos i el Metro és abusiu i completament innecessari... Wenu, jo tinc tendència a abusar-ne quan escric mails, així que m'ha semblat un bon començament pel blog. Per molt q ho intenti mai podré prescindir-ne. Ho sé. Donen massa expressivitat. Encara que potser per qui ho llegeixi pot acabar confonent... whatever.

Veurem si tot aquest tema funciona... Tot sovint em pregunto què porta la gent a fer blogs. Realment no crec que ningú es prengui la molèstia de mirar els blogs dels amics gaire sovint... a menys que hi aparegui alguna cosa especialment interessant. Que no sé si serà el cas. De tota manera, ho provarem... la continuitat no està assegurada :P