30 de juliol, 2006
les deux moulins
el primer cop q prenem algu en un cafè... bua, un lujazo. comproveu com en aquesta ciutat inciten a beure alcohol: una cervesa és més barata q una limonade (és a dir, un sprite o similar). ala, això em passa per no agradar-me la cervesa. em sento marginada. snif snif snif
comproveu tb el toke cutre del final del tiquet... Amélie vous remercie. akesta gent esperen viure d'akesta història for ever...
feia namica de cosa entrar-hi pq pensàvem q estaria ple de turistes, però no, de fet no n'hi havia ni un. bé, mentida, mentre érem allà van entrar 3 espanyolitos, van fer un parell de fotos i se'n van tornar a anar. però en el fons ja no és el q era... ja fa bastants anys de la peli, així q ja no és la bogeria.
de fotos no en tenim, vam decidir que al deux moulins passàvem de fer de guiris cutres i posar-nos a fer fotos, però el lloc stà namica demacrat ja... la part d'estanc ha desaparegut, està tot més fosc, més vell, i tenen un poster immens d'amélie signat pel director i tal... en fi, per una banda com molt típic, però per l'altra, és el típic cafè de montmartre normal i corrent, on com a tot arreu et posen un platet de palomitas per acompanyar les begudes... jiji
sacabó la canicule?
i de sobte, mirem al cel, i veiem el súuuuper núvol negre. just a sobre. raonament rut - blanca: uiui, plourà aviat, akí hi ha molta gent, per nar apretades al metro, més val q marxem 5 minuts abans. així q vam recollir-ho tot en un moment, ens vam aixecar i vam començar a caminar cap a la parada de metro d'école militaire... nkra no havíem ni sortit del parc q sentim la gent xisclant... de sobte un cop de vent i una spècie de tempesta de sorra que va espatllar definitivament tots els pícnics xD
i com q la tempesta ens perseguia... vam decidir córrer namica per arribar al metro abans q la multitud (important, això :P). bé, un cop al metro va ser un "salvades!", però llavors va resultar q no sé q passava a la meva línia prò no nava b... al final vaig trigar hora i quart (quan normalment amb mitja horeta n'hi ha prou), i a sobre quan vaig arribar a la meva estació, plovia tant q els 50 metres entre l'estació i casa meva, corrent, van suposar arribar completament xopa :P
i des de llavors, va plovent dia sí dia no... bé, avui ha plogut bastant tot el dia... però per sort a partir de les 7 de la tarda ha parat... q si no ens quedàvem sense concert de marcelo d2! prò això ja queda per a un altre post...
27 de juliol, 2006
encore, la tour eiffel
la torre des de trocadéro
vistes de parís, els arbrets aquests que es veuen són del champ de mars. des de la torre eiffel cap a l'est
més vistes, akí es veu el sena i cap al nord de la ciutat.. perllà al mig hi ha la place de la concorde
trocadéro a la posta de sol (oooooh :P)
vistes cap a l'est des de la torre
més vistes cap al nord... aket cop ja comença a haver-hi llumetes, fins i tot un barco al riu
el champ de mars a la nit... a la part de baix, més a prop de la torre, podeu veure la contaminació lumínica de la torre :P
encara la mateixa vista cap al nord, però amb tota la ciutat il·luminada
la seine... de nit
petita comparativa... la torre, cap amunt, des del segon pis, de dia i de nit
ale, q us agradin... potser són massa fotos prò... ha stat difícil triar-ne només 11!!
26 de juliol, 2006
problema amb els vídeos
gent de pertot...
bé, nou post per un dels millors moments al centre pompidou... és a dir, fora del centre pompidou :P just a la porta hi havia un grup de músics de Mongòlia que feien una actuació impressionant... només veure'ls tots vestits amb la roba tradicional (els pobres devien estar passant una calor...), amb els seus instruments amb forma de caps d'animals... bue, ja només per l'esforç es mereixien que t'aturessis a escoltar-los. Però és que, a més, ho feien extraordinàriament bé!
pels que no hagueu escoltat mai música de Mongòlia, cal explicar que allà tenen una manera de cantar que només es dona a molt pocs llocs del món, el que s'anomena "cant harmònic", que bàsicament consisteix en la capacitat de poder reproduir més d'un so (i per tant, més d'una nota) amb la veu. en el cas de mongòlia crec q en general són dos notes alhora, però he llegit per internet q se'n poden arribar a fer 4!! bé, en aquest cas, imagineu-vos tot el grup de mongols cantant i tocant alhora, alguns d'ells fent veus dobles. la veritat és q era impressionant, i tenien un bon grup d'espectadors al seu voltant amb els ulls com taronges.
família gonzález massot, recordeu aquella campanya electoral amb una falca per ràdio on hi havia un tros de cançó de mongòlia? doncs això mateix, però en animat jeje
bé, us poso un trosset de vídeo, la veritat és q no es sent gaire bé, però és el q es pot fer amb el meu mòbil... el pròxim cop hauré de tenir una càmera de vídeo per poder gravar aquestes coses en condicions. però ja només em falta això, anar a veure museus amb encara més pes a l'esquena... :P
25 de juliol, 2006
centre pompidou
diumenge vam anar al centre pompidou... i, com de costum, en un sol dia no n'hi ha prou per veure-ho tot, així q tb hi tornarem. vam descobrir q un abonament anual costava poc més que dues entrades normals, així que vam preferir comprar un abonament... a més, al centre pompidou es pot aprofitar per nar a veure pelis i exposicions temporals q canvien sovint... en fi, que espero que surti a compte l'abonnement.
què vam veure-hi... bé, el primer de tot, una exposició temporal de video-art, tres sales plenes de teles (de vegades més grans, d'altres més petites; de vegades amb so, d'altres sense; amb pel·lícules de pocs segons, de minuts, i fins i tot més llargues...). la petita perla d'aquesta exposició va ser un fragment del quixot d'orson welles, en castellà però es veia q stava doblat, amb el quixot dient que aquest era un món de bojos i que seria millor que ell i en sancho panza se n'anessin a la lluna, que era on realment hi havia lloc pels cavallers... boníssim xD
vam veure també una petita exposició d'un home que es veu q ha guanyat premis i tal... prò q ens va semblar una tonteria d'expo. una sala rectangular, amb teles a les 4 parets, i a cada moment hi havia només una tele engegada ensenyant petits fragments d'animacions amb uns píxels com punys i bastant cutrilles... i amb música techno cutre diferent per a cada pantalla. quan una animació acabava, la tele de la dreta de la primera s'engegava i en començava una altra allà. hi havia entre 25 i 30 pantalles, vam aguantar unes 3 voltes a la sala... la gent entrava, hi estava dos minuts i en marxava. i nosaltres, al final, tb. vaia pal d'exposició.
també una exposició d'escultures d'un tal david smith, es veu que el primer monogràfic que es fa a europa sobre ell, que estava bastant b... a més de les escultures en sí, la organització de l'expo tb stava molt b, de forma cronològica i relacionant cadascuna de les èpoques amb fets que havien marcat l'autor... i podies star-te estones veient el llibre i trobant una mica de sentit a l'evolució de tot el que havia fet...
de la col·lecció del museu vam veure poketa cosa, recordo l'home amb guitarra de picasso i... bue, ja han passat dos dies i porto una època molt dolenta amb els noms :P algu de dalí, algu de miró, i més coses, però jo i els noms... de tota manera, això era ja lu últim q vam veure i es començava a notar el cansament.
aviat, segona visita. de moment avui anirem al palais de tokyo, a veure una mica més d'art modern.
24 de juliol, 2006
paris la nuit
avui hi tornarem. hem decidit que ja toca pujar-hi, serà avui al vespre. hem kdat allà a les 8 pq entre les cues i tal ja contem que trigarem mínim una hora a pujar... ah, per si us sembla tard, s'ha de tenir en compte que som més al nord que espanya... en aquests moments, a parís es pon el sol sobre les 10 del vespre, i no és fosc fins passades les 10:30 :P
samedi à la plage
bé, en resum, la platja de parís no era el q jo deia, és a dir, 4 dits de sorra a la riba del sena... de fet, de sorra només n'hi ha en un trosset d'uns 50 metres de llargada. és a dir, la mítica platja no és res més que un passeig a la riba del sena. banyar-se al riu... nonono, brut, i 2 metres per sota que el passeig (així q si hi entres, ja no en surts... almenys no a la platja mateix :P). a la platja també hi podem trobar xiringuitos amb preus de ganga: 5€ per mig litre de cervesa... qui pot deixar escapar aquesta oportunitat? no cal dir que ens vam passar les hores bebent una cervesa darrere l'altra... bé, tornem a la realitat :P
el millor de paris plage és la zona de concerts!! quan hi vam arribar, a allò de les 7 de la tarda, hi havia un grup de hip-hop en francès q, la veritat, ni recordo com es deien... no ens van apassionar, precisament. després un grup q cantaven en anglès q es deien fauve, aquests van estar millor, molt tranquilets. i després... dominique a!
molt bon concert en solitari, amb samples fets al moment de guitarra i superposats... la majoria de les cançons del disc nou, q no he sentit encara, així q tpc coneixia gaire cosa... però va començar amb les chanteurs sont mes amis, aquesta sí de les antigues, un plaer per les orelles jiji
d'altres coses a destacar. primer, una d'aquelles coses que per molt q ja sàpigues segueix sorprenent: dominique A s'acomiada del públic en plan "aquesta ha estat l'última cançó". doncs aquí es va acabar el concert. ni picar de mans, ni cridar "otra! otra!" (wenu, akí imagino q hagués estat "encore! encore!"), res de res de res... nosaltres ens vam kdar namica com què? jastà? així sense avisar amb temps ni res?
l'altra, que en els moments en què hi havia més "soroll", és a dir, els moments de guitarres fortes i d sons superposats i veus amb eco, moltíssima gent del públic es tapava les orelles en plan "això stà massa fort". panda d'exagerats...
pq us en feu una idea, ici le petit vidéo du concert:
22 de juliol, 2006
Louvre I
què comentar-ne... que la gent és molt sorollosa :P vam trobar un grup de teenagers americans quan estàvem veient les obres de Goya que, en veure un quadre que era més gros que els altres, van comentar "Is this famous? I'm gonna take a picture" (aquest és famós? li faré una foto). justament era un dels pocs quadres de Goya que hi havia allà que no ens sonava de res xD
vam veure la venus de milo, q hi havia bastanta gent. quan ens vam acostar a veure la Verge de les Roques, de sobte van aparèixer (encara no sé com ni quan) tot de persones que es van posar al nostre darrere, en plan "ah, sí, aquest sí que s'ha de mirar". i tot això per no parlar de la Gioconda, que a més ara està de manera provisional en una sala que no és l'habitual, i que tenia tal quantitat de gent al davant que era pràcticament impossible veure-la. tots fent fotos... des de tal distància que no es veia res :P és el q tenen les càmeres digitals dels altres, pots mirar la pantalla i jutjar la qualitat de la foto q stan fent jiji però vaja, si només busques un testimoni del fet que has estat allà, potser ja n'hi ha prou.
coses a destacar:
· La Liberté guidant le peuple, Eugène Delacroix. Va ser el moment de "davant d'aquest quadre em puc sentir francesa del tot...". Bé, de fet va ser un "m'ho apunto q em molarà posar-ho al blog :P
· D'entre la secció de ceràmica grega, una sèrie de màscares que em van fer riure sola una estona. He de dir que quan vam arribar a aquella secció ja portàvem dues hores al Louvre i sempre cal alguna cosa que et distregui una mica de tant d'art seriós... com aquesta: una màscara de guerrer de l'època romana imperial (literalment).
· La secció egípcia, no sé mb pq, però a tots els museus té cosetes que tenen la seva gràcia... els gats... és a dir, la deessa Bastet
i d'altres coses :P el déu Bès "panthée". segons deia al museu, un panthée cumule les attributs de puissance de plusieurs dieux. pues eso :P impagable la cara de viciosillo...
· i encara, quan sortíem vam veure per segon cop aquest quadre de Perugino, Sant Sebastià, amb les fletxes i tal, i amb una cara de "joer que s'acabi ja d'una vegada la jornada laboral... me'n vull nar a casa" xD de fet, això era just quan ja estaven tancant el museu, i els treballadors feien més o menys la mateixa cara jeje
bé, aviat hi tornarem, realment calen moooltes hores per veure tot el Louvre, així q mica en mica... per fascicles.
20 de juliol, 2006
aquí no hay playa.
vale, no, mentida, sí que hi ha platja... ja ho he comentat, 4 dits de sorra a la riba del sena per fer com si fos una platja. però no crec que tots els parisins + tots els turistes hi càpiguen. així que si passeges per la ciutat acabes trobant situacions curioses: es veu que qualsevol font de la ciutat és un bon lloc per posar-hi els peus.
pex, vas a montmartre, et poses al balconet akell davant del sacré-coeur, on van fer tota la història akella d'amélie, un mini parc q hi ha allà... i just davant del balcó, a sota, hi ha una font. doncs ja tens a 25 persones amb els peus dins l'aigua. vas als jardins de luxembourg, que són tan pijus que ni tan sols et pots asseure a l'herba, però tothom està a la font amb els peus a l'aigua.
o encara més increïble, te'n vas a trocadero, allà amb totes les vistes de la torre eiffel, i hi ha una super font amb cascadetes i tal... bue, els nens amb banyador ficats a dins d'akella aigua que conté la porqueria dels peus bruts de mig parís! (la dels peus de la Rut i meus inclosa). que a més, veus l'aigua tota verda i penses "nono, jo akí no m'hi fico ni que sigui per celebrar un títol de lliga". en fi, és el q té la canicule, que van tots els francesos morts de calor i d'alguna manera s'han de refrescar... i nosaltres, dp d passar-nos el dia caminant, també.
19 de juliol, 2006
fent les guiris...
bé havia d'arribar el moment típic... ahir vam nar a la tour eiffel. ni ens va passar pel cap pujar-hi, però xD és a dir, en algun moment estaria bé pujar-hi, però hi ha unes cues... i a més és car, car, car: l'opció més barata és pujar a peu (3€), però llavors no et deixen pujar fins a dalt de tot, només fins el segon pis. i per pujar a dalt d tot cal pagar 11€. estem traumatitzades amb el tema dels preus, així q ja vurem què fem al final... i quan ho fem.
per tal que no ens quedi res per fer, avui hem decidit que en algun moment haurem de fer una llista de tot el que cal fer abans de marxar de parís... que si no ja sabem tots com acaben akestes coses :P entre d'altres, hi ha:
- pujar a la torre eiffel per ser a dalt a la posta de sol (i emular així el mític moment de l'empire state building, veient com es fa de nit i es van encenent els llums)... wenu, ja de pas, quan baixem aprofitarem per veure-la iluminada :P
- anar a versalles en cap de setmana i quedar-nos-hi fins la nit... es veu que a l'estiu fan no sé què amb música i focs artificials i qui sap què que té bona pinta. el metro està ple d'anuncis d'això. veurem al final què passa.
- anar al louvre els divendres a la tarda. a partir de les 6 els menors de 26 anys entrem gratis (ueueueueueee). i esbrinar si hi ha algu semblant per a l'orangerie, l'orsay, el pompidou, el palais de tokio... mmmm me'n deixo algun??? segur q si...
- anar a la plage de paris. és a dir, als quatre dits de sorra que posen a la riba del sena pq la gent de la ciutat es pensi que no és a la ciutat... a més, akest dissabte, allà, hi ha un concert de dominique a!!!
bon, hi ha nkra moltes més coses... i tb hi ha coses que ja hem fet jiji. mica en mica...
17 de juliol, 2006
paulito!
això d'anar-se'n a viure por ahi per europa dóna l'oportunitat de poder tornar a veure els antics amics erasmus... i, casualitats de la vida, en paul era a parís just aquests dies. per als no iniciats en els meus amics erasmus, en paul és un holandès que vaig conèixer a canterbury i que estudiava cine, a més de ser músic. doncs bé, avui la trobada ha estat breu però intensa: poc més de dues hores, posada al dia de com estan les nostres vides, posada al dia dels nostres grups musicals del moment (i think you'll like this, you should listen to that) i, com que l'any passat va passar l'estiu aquí, també m'ha dit on són les botigues Gibert Joseph: com 5 botigues de segona mà, totes seguidetes, de les quals cal destacar la de llibres i la de discos, on es veu que es poden trobar veritables joies per menys de 5€... veurem si en algun moment de l'estiu considero que tinc prou diners com per atrevir-me a comprar-hi alguna cosa. això sí, almenys a veure-ho, segur que hi aniré... referències futures en aket blog :P
16 de juliol, 2006
nous sommes arrivées à paris
Ja som a París! Després de ni més ni menys que 12 hores de tren (per cert, un tren amb l'aire condicionat a tot gas i on no es podia fumar enlloc) hem arribat a la suposo que anteriorment magnifíca i espectacular estació d'Austerlitz (dic tot això d'anteriorment pq la veritat que l'he vist molt demacrada... stava tot fet pols, cutre cutre).
Doncs això, només baixar del tren, la Rut i jo hem decidit anar a fer un cafè (és a dir, ella un cafè, jo un croissant) i, típic moment d'acabar d'arribar a París, ens hem kdat escandalitzades amb els preus... un cafè amb llet 3,80€ . Com per no flipar... bé, malgrat les poques hores que hem dormit i després del shock de veure aquests preus, com podeu apreciar a la foto, nkra fèiem prou bona cara...
Jo encara feia prou bona cara perquè no era conscient del q m'esperava... amb la meva super maleta de ves a saber quants kilos... més la motxilla, i la bossa amb el portàtil... pujant i baixant escales pel metro de París... fent transbordaments una vegada i una altra... i dient que no passava res al pobre home de 98 anys (dècada més, dècada menys) que m'ha dit que li agradaria ajudar-me amb la maleta però que estava molt cansat.
I pensava que amb això acabaria l'aventura amb maletes, però ha resultat que a l'edifici on visc no hi ha ascensor... cosa no gaire greu en condicions normals, de fet estic al segon i les escales es pugen en un moment... però amb la suuuper maleta, després d'haver-me patejat París, vaia sustu ha suposat adonar-me d'això :P
En fi, parlaria dels meus companys de pis però crec que ho deixaré per al pròxim cop... a més stic saturada de tant francès, començo a tenir mal de cap :P
12 de juliol, 2006
LA foto
el (díficil, complicat, comprometedor) primer post
El nom del blog... bé, no se m'acudia res, la veritat. He remirat pel meu voltant a veure si veia algun llibre o disc o el que fos que em pugués donar una idea, però res. Total, q avui després d'anar a la filmoteca a veure una peli del Scorsese hem parlat de l'ús dels punts suspensius, o tres punts, q és més gràfic... que si s'haurien d'eliminar, que si són necessaris, que si l'ús que en fan el Qué, el 20 minutos i el Metro és abusiu i completament innecessari... Wenu, jo tinc tendència a abusar-ne quan escric mails, així que m'ha semblat un bon començament pel blog. Per molt q ho intenti mai podré prescindir-ne. Ho sé. Donen massa expressivitat. Encara que potser per qui ho llegeixi pot acabar confonent... whatever.
Veurem si tot aquest tema funciona... Tot sovint em pregunto què porta la gent a fer blogs. Realment no crec que ningú es prengui la molèstia de mirar els blogs dels amics gaire sovint... a menys que hi aparegui alguna cosa especialment interessant. Que no sé si serà el cas. De tota manera, ho provarem... la continuitat no està assegurada :P