20 de novembre, 2007

més once

una mica més de la febre once que ens ha envaït aquests dies...



ah! des d'aquí felicitats a la irene que ha aconseguit un stage al palais de tokyo!!!! UEEEEEEE!!!! et dedico el vídeoooooo!

19 de novembre, 2007

fell in love with a film


perquè us en feu una mica la idea, la història: som a dublín. un noi que toca la guitarra i canta pel carrer i una noia txeca. ella li diu que li agraden les seves cançons. ell li diu que també treballa reparant aspiradors. ella diu que el seu aspirador està trencat. al dia següent, ella porta el seu aspirador i ell li ensenya les seves cançons. així comença Once, una petita gran història.

per internet he llegit comentaris de l'estil de "Una pel·lícula que m'ha inspirat per la resta de l'any" (Steven Spielberg) o "El nou estil de musical". jo no diria que és un musical: és una pel·lícula de cançons, però per mi un musical sempre seguirà sent una pel·lícula on la música apareix sense cap raó i on es balla mentre es canta. i aquí no és així: aquí cada cançó té una raó de ser. i a més d'ajustar-se a cada moment, són cançons molt boniques.

si a tot això hi afegim actors no professionals - de fet, músics - que inicialment només havien de fer la música de la pel·lícula i que finalment han acabat sent els protagonistes, una mica a l'estil de la björk a Dancer in the dark (salvant les distàncies), i que no tens sensació que estiguin actuant sinó que realment és la seva història, la pel·lícula acaba de ser rodona.

impressionants les seqüències a l'estudi de gravació. molt divertida la seqüència del bus (així dit amb U, a la irlandesa). en definitiva, una pel·lícula que us recomano. i una banda sonora que també us recomano molt, però millor sentir-la després d'haver vist la pel·lícula, recordant seqüències i tenint frissons cada vegada que sents Falling slowly. si us interessa, tinc un link per baixar-la.

he vist que a espanya la van estrenar el 31 d'octubre: aprofiteu que per un cop aneu més avançats que a França a nivell cinematogràfic, aneu a veure-la abans que caigui de les cartelleres! i veieu-la en VO, si no crec que es trencaria una mica el fil que fa que la pel·lícula estigui tan ben lligada... i no em vull ni imaginar l'escena del bus traduïda, són capaços d'haver-se carregat l'escena.

pd: ahir vam anar a veure-la amb la margaux i la irene, i les tres vam sortir del cine dient: ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh.

vélib'

portem ja 5 dies de vaga i la situació comença a ser desesperant. divendres al vespre, quan ja portàvem 3 dies de liu, finalment vaig cedir i vaig decidir comprar un abonament de 24 hores pel vélib' - bicing de paris. ja ho havia provat un altre dia, per allò de "a veure si encara en sé d'anar en bici i si me'n surto en una gran ciutat". però la primera experiència no va ser gaire satisfactòria: al matí, en hora punta, i en una ciutat on encara no estan gaire acostumats a no deixar aparcada la furgoneta al carril bici, va ser bastant complicat... a sobre era un dia que feia sol (raru) i per tant calor, i vaig acabar completament suada fent una pujadeta de res...

però aquest divendres passat la cosa ja estava en plan ultimàtum: o vélo o caminar una hora per anar fins a casa l'anne-claire, una amiga de la margaux. agafar el metro impossible: segons la web a la nostra línia n'hi havia un cada 45 minuts. així que amb tot el meu coratge, vaig decidir que calia repetir el tema bici. i prou bé... al final vam anar fins a casa l'anne claire, i després fins al centre, i després fins a casa. l'únic problema és que, per molt que diguin alguns, parís no és tan plana com sembla. i evidentment casa meva està cap amunt. així que anant cap al centre fantàstic, però tornar va ser més dur. això sí, millor això que caminar: almenys quan pedales passes menys fred :P

l'únic veritable problema és que amb el tema de la vaga tot sovint és difícil trobar bicis, i vas fent la ruta de totes les estacions que hi ha pel teu camí per aconseguir-ne. i evidentment, abans d'agafar-la, cal comprovar que la bicicleta està sencera, que les rodes giren, que frena ni que sigui mínimament i, curiosament, que tingui cadena. perquè n'hi ha moltíssimes que peten just per la cadena, i et trobes que pedales i no serveix per res :P

després de 5 dies de vaga i sense final a la vista (diuen que serà fins dimarts, però ja ho veurem...), de moment m'he fet un abonament d'una setmana mentre em miro per fer-me l'anual. això sí, ara que ja contava anar a tot arreu en bici aquests pròxims dies, ha començat a ploure. llei de murphy total.

14 de novembre, 2007

més grève

com tots els lectors de diaris deveu saber (pq per alguna raó aquestes notícies trascendeixen a l'altra banda de la frontera... moltes altres no, però aquestes sempre) tornem a tenir vaga de transports. hi ha qui diu que aquest cop és menys generalitzada que fa menys d'un mes, que afectarà menys a la RATP (léase el TMB de Paris). hi ha qui diu que serà pitjor. jo només espero que no passi com l'últim cop i al cap de tres dies puguem tornar a moure'ns per la ciutat en condicions.

intentant evitar pensar massa en les meves opinions respecte al tema, perquè no conec prou bé com va tot això dels règims especials per poder veure del tot clar si estic a favor o en contra de la vaga (molèsties personals a part), m'estic dedicant a veure quant es triga per anar a peu als llocs. de moment no és una recerca empírica, sinó basada en les utilíssimes eines disponibles per internet.

per anar a penelope a portar el meu currículum, 25 minuts. bue això no és res, hi hagués anat a peu encara que no hi hagués vaga. per anar al centre, diguéssim zona les halles, una hora. bé, tampoc cal anar-hi cada dia, no? si se m'acudeix anar a veure la irene a casa seva, hora i quart. ehem... fa dies que diem que cal una mica de distància entre nosaltres, que ens veiem massa. potser és el moment ideal per posar-ho en pràctica... i en cas de desesperació, sempre podem quedar a mig camí: 37 minuts tampoc és tant.

evidentment, per fer-ho tot una mica més complicat, demà tinc una entrevista. obviament, si jo estic del tot al nord de la ciutat, l'entrevista és fora de la ciutat i cap a la banda sud. i si el camí ja és llarg en metro (40 minuts sense sortir de la línia 7, és a dir fent la volta del segle), a peu encara ho és més. així que si demà a la tarda el metro no funciona en condicions, hauré d'anar-hi a peu... només són 2 hores i 12 minuts. arribaré en perfectes condicions d'aspecte i d'ànims per fer una entrevista per una feina que m'interessa més aviat poc però que em fa molta falta. l'estat ideal, oi? si no sempre podria optar pel vélib, el bicing vaja, però com a l'última vaga m'imagino que hi haurà pinyes per aconseguir bicis...

visca la mobilitat. és en aquests moments que penses "hagués hagut de buscar un pis al costat de notre-dame encara que em costés 3000€ al mes, així estaria més o menys a la mateixa distància de tot".

10 de novembre, 2007

pues no

noves notícies dentàries: avui el dentista (que no era el mateix que dilluns passat) m'ha dit que no, que no calia pas treure'm el queixal del seny. que era normal que em fes mal (ehem... vale sí, això ho sabia, però cal que s'infli tot?) i que seria així fins que acabés de sortir de la geniva. així que jo que anava tota mentalitzada en plan esto va a doler, al final res... wenu, m'ha obert una mica la geniva perquè surti més fàcilment.

esperem que d'aquí 10 dies no calgui una nova tanda d'antibiòtics i antiinflamatoris...

07 de novembre, 2007

la sagesse tiene los días contados

decididament preferixo perdre el seny. el meu queixal, el que em "molestava una mica des de fa un parell de dies" ha passat d'això a ser un cabrón. així, amb totes les lletres. genives inflades, mal, llengua atontada, mal, no poder obrir la boca, mal, no puedo tragar, mal, això no és normal, mal... us he comentat que fa mal?

així que després de la meva ruta burocràtica seguretatsocialística (veure post anterior), dilluns a la tarda, després de dos dies de aaaaaagh me muero, vaig poder anar al dentista (yessss!). i el senyor dentista em va fer glopejar una cosa rosa, em va mirar la boca uns 4 segons, aprofitant per ficar el dit a la llaga, literalment, i va dir "l'hem de treure aquest queixal. són 21 euros per al visita". eheeeem... puc pagar amb un xec?

evidentment, també va aprofitar per donar-me hora per divendres que ve (a partir de les 10:30 del matí envieu-me vibracions positives, jo seré allà amb la boca oberta patint), i per receptar-me medicaments per un tubu. dit d'una altra manera: des d'ahir que vaig completament dopada. dos antibiòtics al matí, dos a la nit, 3 antiinflamatoris al dia (esmorzar, dinar i sopar, i sobre tot prente'ls al mig de l'àpat, ni abans ni després), un colutori especial a base de químics i alcohol 3 cops al dia (també coloca, ja us ho dic jo), i sobre tot pren-te un efferalgan 2 o 3 cops al dia pel dolor.

a mi ja m'havien dit que els francesos eren una mica exagerats amb el tema medicaments... vaja, que en prenien molts. de fet ho penso i potser a espanya m'haguessin receptat el mateix. però jo tinc sensació d'estar prenent tal quantitat de medicaments que no em sembla normal...

en fi, esperem que després de divendres... wenu va, donem-li uns dies més de marge al tema... que d'aquí una setmana ja no calgui tanta història medicamentística. si no encara acabaria amb un forat a l'estómac...

guia pràctica de burocràcia seguretatsocialística a paris.

pas 0 (zero): abans de marxar
abans d'anar a l'estranger, cal que vagis a la teva oficina de la seguretat social (léase sabadell) a fer la targeta europea. amb una mica de sort, si ets tan pataner com la blanca, tens l'opció de fer-ho en tres vegades per fer-ho més carregós: un cop per preguntar, un cop que hi vas a fer-ho però t'has deixat alguna cosa a casa, i un tercer que ho portes tot i ho fas ben fet... això sí, barrejat amb donar-se de baixa d'una mútua i donar-se d'alta com a beneficiari del teu pare (pq amb el q jo he cotitzat es veu que només en tinc per tres mesos a nivell europeu :P) i tot això per aconseguir la targeteta de marres el dia abans de marxar. visca la meva eficiència...

pas 1 (un): adónde tengo que ir
en aquests temps que corren tots sabem que LA font d'informació és internet. per tant, si jo em pregunto on he d'anar per saber com va el tema de la seguretat social amb la meva targeta europea què faig... doncs buscar la web de la seguretat social francesa, clar. és lògic, oi? i tots pensem que tot funciona amb la mateixa lògica... doncs bé, trobo la web www.securite-sociale.fr i em dic BINGO! no cantis victòria encara... és una web en què pots trobar tota la informació referent a la s.s. menys què és el q han de fer els estrangers comunitaris quan arriben.

mirant mirant... fins que la companya de pis diu "aaah però no és aquí on has d'entrar, la web és www.ameli.fr". ein? ameli? como la peli? doncs no, ameli q és l'acrònim (o com es digui) de assurance maladie en ligne. manda huevos. wenu, per fi en el bon camí, busco les oficines de la s.s. al 19ème arrondissement de paris, léase mi barrio.

pas 2 (deux): no sé si és aquí que he de venir...
l'adreça que em dóna la web no està excessivament lluny... uns 15-20 minuts caminant, sense combinació possible de metro. (sé que no és gaire però penseu que tot això la blanca ho feia amb el seu queixal matador... a cada pas clanc, clanc, clanc). quan per fi hi arribo, catxo edifici d'oficines en plan sofisti. i jo pensant "jolines, sí que està bé la seguretat social aquí, les oficines de sabadell són més aviat cutres"...
- hola bon dia, sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer amb la seguretat social d'aquí...
la recepcionista amb cara de "què m'estàs explicant", em diu que ui és que no sóc jo la que és aquí normalment, espera que miro on has de trucar... després de 10 minuts de buscar en carpetes al final em diu q de tota manera a l'edifici hipermodern és on reben les cartes de la gent q demana que la s.s. els hi torni els diners que han pagat pel metge, però que els tràmits en persona els he de fer en una altra oficina, q allà no es fa això. i on he d'anar llavors? ah que n'hi ha tres al 19ème. i una mica més i m'envia a l'oficina de buttes chaumont, és a dir 15-20 min més enllà de casa meva, encara vaig estar prou desperta i vaig veure que una altra de la llista estava a 3 minuts de casa meva, literalment. així que apa, torna-te'n cap a casa. és a dir, cap al costat de casa.

pas 3 (trois): m'han dit que he de venir aquí
15-20 minuts més per anar fins allà... el queixal queixant-se tot el camí, of course. arribar, veure que tothom agafa número, i pensar "però i la recepció per preguntar si és aquí o no??". la recepció és allà però també cal número. i un dilluns després d'un pont no és un bon dia per anar a la s.s., està clar. 20 minuts d'espera... llavors la recepcionista:
- hola sóc espanyola i tinc aquesta targeta i no sé com ho he de fer per anar al metge aquí i que dp em tornin els diners...
- ah no però això no és aquí, això has d'anar a l'oficina de la rue de bercy, al costat de gare de lyon.
la blanca estirant-se els cabells mentalment. encara gràcies que la dona va tenir l'amabilitat d'apuntar-me l'adreça, el nom de l'oficina, la parada de metro i fins i tot la combinació de metro fins allà.

pas 4 (quatre): per l'amor de déu digue'm que és aquí
combinació de metro bastant desafortunada, per cert. malgrat que casa meva i la gare de lyon estan al costat est de la ciutat, la combinació passa per l'oest del centre i triga 35 minuts. i això q és amb línia 14, alias "la rápida", inclosa.
quan per fi hi arribo, ja passen de les dues de la tarda i jo morta de gana (havia menjat un iogurt per esmorzar... lo que los dientes permiten :P). em paro en una fleca, busco la cosa més plana possible per menjar, i la destrosso en trossos minúsculs perquè m'entri a la boca. uns altres 15 minuts perduts.
tiquet, 10 minuts d'espera, per parlar amb la recepcionista:
- hola sóc espanyola i no sé com funciona el tema de la s.s. amb la targeta europea
- ah, molt bé, i què vols?
ehem... et pego o et mossego? ah no que mossegar no puc... vull que m'expliqueu que he de fer. de fet, vull que em solucioneu el tema d'una vegada perquè porto tot el matí passejant-me i l'únic que vull és anar al dentista... evidentment tot això mentalment. en realitat és "tinc una urgència mèdica i necessito saber què he de fer pq m'atenguin amb la meva targeta europea".
després de la gran conversa em confirma que sí, que és aquí on he d'anar, i que guardi el número que ja m'avisaran per la porta F. evidentment és el dia nacional de "soy extranjero y quiero saber como funciona mi tarjeta", així que mitja hora més de cua. tot això per al final fer una fotocòpia de la targeta i que em donin un paper on posa que "als fitxers de la s.s. francesa consteu inscrita amb aquest número". menus mal que em van demanar el número de compte per ingressar-me els diners, si no em penso que no m'ho hagués cregut...

total, que ara ja puc anar al metge. tanta història pa eso. tsssssss...