ja ho sé, ja ho sé, si a mi em costa fer entrades al blog, a vosaltres us costa 5 vegades més escriure un comentari... però aquest cop no teniu excusa. aquest cop, l'entrada és una crida oberta a quantes més respostes millor. si en poden ser unes quantes per cap, mejor que mejor.
us explico: entre la falta de temps des que he començat la feina nova (que suposo que no n'hi ha per tant però no sé, de moment tinc sensació d'anar molt de cul) i la poca inspiració, les meves habilitats culinàries s'estan quedant en res. dit d'una altra manera, al principi de ser aquí, almenys hi posava una mica de creativitat en això de la cuina diària: m'inventava salses per la pasta i feia històries amb la verdura per menjar-ne més i coses així. però la creativitat s'ha acabat, i n'estic farta de menjar sempre igual.
per tant, SOL·LICITO que em doneu un cop de mà amb aquestes coses: que aporteu receptes ja sigui fàcils i ràpides per fer al vespre (l'opció verdura bullida i tros de carn a la planxa ja està molt vista, alguna cosa una mica més creativa sisplau) o bé àpats aptes per ficar en un tupper que em pugui endur a la feina pel dia següent (mama, estaria bé que m'expliquessis, de forma detallada, com fer un bon estofat amb patatetes i tal...). si no, una altra opció seria enviar-me un exemplar de cuina per solters o algun llibre similar jeje
coses que no cal que suggeriu (perquè ja me'n surto sola): truites en general, arròs negre (merci antònia! encara no ho he provat però no trigaré), coses amb peix (perquè el pressupost és limitat, i aquí el peix és molt car).
allez, a pensar! (i a col·laborar)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
una mica de llenties estofades: fas un sofregidet (ceba, all, pebrot, pastanaga, carbassó, albergínia, tomata... el que tinguis). Quan comença a estar fregidet hi poses el xoriço tallat petitó i quan ja està tot bastant fet hi tires les llenties (ja cuites)
Blanqueta, pero quines coses més difícils que ens preguntes! Tu ets la mestra i la que menja més sofisticadament a casa seva...
Pero ja saps, t'entenc perfectament la sensació..ara que tb visc independent estic farta de les espinacs bullides i els palitos de cangrejo, què hi farem!!
La meva recomenació (jalar, que he après gràcies a la meva compi de pis) és aubergínia arrebossada amb mel, ho coneixes? si la resposta es afirmativa--> a què queden bones? i deixa de llegir. En cas contrari, segueix llegint--> talla el vegetal en qüestió com si fossin patates fregides, passe'l per ou, farina de reposteria amb una mica de sal i fregeix-ho. Quan estigui daurat, emplatar i mel per sobre...tia te cagas!!
I els espaguetis amb bròquil??
Poses a bullir tot junt (si el bròquil és precuinat congelat, més tard que els espaguetis, si la pasta és fresca de 2 minuts, més tard que el bròquil). En una piella un bon raig d'oli, uns allets talladets, una, dues o tres guindilles i un cop al punt hi saltes els espaguetis i bròquil. Fàcil, fet 15 minuts i ampliable a quanta gent calgui.
Lo de fer-ne tuppers per la feina, depèn de si la pudor d’alls molesta gaire als teus companys...
Suggeriment final, si li vols donar un toc mariner deixa desfer un parell d’anxoves amb l’oli i els alls. Un toc més de terra, posa-hi unes tires de baicon.
Et poso aquest plat perquè no forma part de la tradició familiar. Encara.
La CLara t'explicarà com fer en un moment una pota de senglar.
mama, merci per ser la primera, encara que et tingués al telèfon mentre feies l'entrada jeje
miri: té bona pinta però hi ha un problema, que a mi no m'entusiasma la mel, i comprar-ne només per a això... uff
edu: fa 5 anys que estàs amb la mateixa recepta. evolució! pota de senglar... molt a lu astèrix i obèlix, no?
la resta: segur que teniu mooooltes idees!!! apunteu-les!
doncs si, lo de la pota de senglar era d'Obèlix total.
imagina't a la teva pròpia germana i al Xavi amb un pernil sencer (i congelat!) ficat en una bossa de plàstic transparent passejant-se per Passeig de Gràcia... (queda molt glamurós passar per davant de Carolina Herrera o Louis Vuiton amb aquest nou bolso!!)
Jo si vols t'explico la recepta (que és de la Roscalleda), però m'hi vaig tirar 3 dies amb el ditxós senglar!!
així en plan ràpid et recomano que et facis els teus propis pintxitos. Hi pots ficar el que vulguis (frankfurt, salsitxa, pollastre, pebrot...) i es poden congelar. És còmode arribar descongelar, passar-los per la planxa i sopar i no és tan avorrit com el pollastre sol!!
Clara
Vaig a punxar salsitxes, pollastre i ceba i el que trobi per fer els pintxos...
i els meus espaguetis amb bròquil segur q encara no els has tastat !
Arroz gratinado
El nombre se lo inventamos en casa. Es una receta que, más que fácil, es super pelotuda. No necesita casi nada, es rápida y no es arroz blanco! (eso es buenísimo!).
Miss empleance: Arroz (un par de puñados, pero solo saber donde está... y que hay, claro), aceite (un cacho), perejil (otro cacho, y puede ser deshidratado), sal (a gusto), olla con tapa!, cuchara (de madera si tenés algún cheff cerca, sino la primera que encuentres), agua (y, opcional, algo para calentarla), pan (a gusto para acompañar), un huevo.
Ponés el agua a calentar (si es que decidís hacerlo con agua caliente) y TAMBIÉN ponés la olla a fuego FUERTE con un colchón de aceite (muy poco, algo asi como un par de cucharadas soperas MAXIMO). Mientras se calienta el aceite (14 seg. approx., el tiempo en que buscás y encontrás el arroz) hechás a la olla dos puñados de arroz (por persona). Inmediatamente empezás a revolver energicamente todo (sino quemarás un par de granos al pedo). El arroz, a medida que se calienta, irá cambiando de color: primero pasa del blanco a una especie de opaco por mojarse en el aceite, luego a un transparente y finalmente empieza a tostarse (empieza a ponerse marroncito y, si seguís, el olor te dirá que lo estás quemando).
Cuando el arroz empieza a tostarse le agregás a la olla un poco de agua (de la que, si querías, estabas calentando). El agua empezará a hervir automáticamente (salpicando toda la cocina, ojo no te quemes! cubrite con la tapa). Dejás, entonces, hervir toda la preparación (el arroz, bah...). Le agregás sal y perejil a gusto y cuidás que no le falte agua nunca!
Cuando el arroz está casi al dente (que lo mordés y tiene un poquito del centro duro) agregás el huevo al arroz, lo tapás con el mismo arroz, apagás el fuego, tapás la olla y lo dejás reposar 5 minutos.
A los 5 minutos el huevo estará hecho y el arroz listo.
N. del R.: No se medir las proporciones mas que a ojo, podés medir el arroz con un vaso (como todo el mundo) y en función de eso calcular la cantidad de agua a hecharle. Suerte, la receta funciona, la he probado durante años xp
Negro
Hola Blanca, ¿Como está la futura sustituta de Karlos Arguiñano?
Blanca,no sé si lo sabras pero no tengo ni puta idea de cocinar, eso si para dar consejos el primero aunque carezcan absolutamente de rigor gastronómico.
Pides un plato para llevar en el taper al curro. Yo te explico uno, desde la teoria, que a bien seguro una vez cocinado hará que tus compañeros/as de trabajo conozcan en primera persona el pecado de la gula.
Hoy cocinamos : CHIRETAS
Receta para seis personas, ó una persona durante seis días.
En la carnicería compras un menudo (tripas) de cordero (a poder ser ya limpio. De no ser te aconsejo que lo limpies con cal)
Después compras ocho patas de cordero a las que deberás quitarles los pelos (aconsejable con una cuchilla de afeitar de las de toda la vida)
Una vez limpio el menudo, cortarlo con unas tijeras en cuadrados. Después colocar en cada uno de los trozos un puñado de arroz, trocitos de jamón, y como estás en Paris lo que más te apetezca.
Una vez conseguidas las proporciones al gusto coses los trocitos antes cortados, quedando estos como una bolsa.
En una cazuela pones agua, cebolla las patas del cordero y las chiretas y le das marcha al fuego.
después de un rato las vas pinchando y si ves que ya tienen su punto y no están duras las sacas, te preparas una buena botella de vino (somontano en este caso) y a comer. No se te acercará el hambre en un par de días.
Pues ya está.
Muitas grazias por o tuyo comentario en o mio blog.
As de sentir unos mosicos que son da Francia que de dizen JUSTICE. De no encontralos tengo una canzión das que tocan. Son algo friquis pero a mi m'agradan y se sienten bien.
Un beso un abrazo salud y suerte Blanca.
Souvenirs con beso y también abrazo de Gloria e Iñaki.
Richi.
Este es bueno...
Aquesta recepta es diu "Ous freggits". Freggite un par de ous y te los comés mojando el pancito en el coso amarillo que les queda... hé bueníisimo.
Negro.
Mmmm...si hi penso, desde que he marxat de casa, el que em surt millor anant ràpid i que ho menjo a gust és tant l'arròs com el cus-cus!! fàcil, ràpid i assequible!! La gracia és llençar-hi de tot!!;P jo normalment el faig amb tall de pollastre petits i tot de verdures, ceba petita, pebrot, carbassó,... i si tens un wok millor, perque queda tot ben remenadet i agafa el mateix gust!! hi ha qui afegeix salsa, jo amb sal gorda, pebre i alguna especies tipus orenga, ja tinc el tast que busco...
Espero haver-te ajudat i ara, com que no em pots reconéixer,em presentaré...
T'enrecordes d'un grup anomenat ABBA que vam reinventar a la vil·la?? doncs jo sóc l'altre B!!;) sóc molt desastre per no haver xerrat amb tú abans però també acavo de descubrir ara el teu blog!!;P molt pajara,oi?? només que espero et vagi tot molt bé, per aqui ens enrecordem de tú, de tant en tant en parlem perque no pensis que has desaparegut del tot!!;)
Un petonàs enorme reina!! Muaaa!!
Hola!
Em trobo amb el mateix problema que tú. També vaig molt de cul amb tres feines que tinc (no em preguntis com m'ho faig perquè no ho se!!). Tinc un parell de cosetes per a quan estic molt pillada. Deixo clar que no són receptes meves (no sóc gens original):
Ous de plàstic: En una bosseta petita d'aquestes transparents, fiques un ou (pots posar la bosa a dintre un got per ajudar-te). Li ficas una miqueeeta d'oli i després el que vulguis: pebre, sal, pimentó picant, alfàbrega... intenta fer alguns de picants i altres més suaus, així veus quin tipus t'agrada més. Fes-li un nus a la bossa i la fiques en aigua bullint. Si vols remena la bossa abans per tal que tot es barregi be. Un acompanyament ben bó (si t'agraden els ous)
Per la pasta es fa superràpid un sofregit que mínim a mí m'agrada. Fiques un all i una "guindilla" que no sigui molt forta. Quan l'all està dorat el treus i afegeixes paté, anxoves talladetes i tomàquet del Ferrer. Si vols afegir-hi tomàquets assecats i rehidratats queda millor. Afegeix també una mica d'alfàbrega. Quan quasi estigui enllestit fica unes olives negres talladetes primes i voilà!
També faig molt sovint mongetes com t'han dit que facis les llenties je je je
Un altre dia el pollastre amb prunes a "lo" Gema ja ja ja
Bon profit i espero que de tot plegat en treguis alguna cosa!
Publica un comentari a l'entrada