30 d’octubre, 2007

petites perles cinematogràfiques

Ara que feia dies que no escrivia, més que res perquè no acabava de trobar el tema, he pensat que puc reprendre un petit costum de l'any passat... explicar-vos algunes pel·lícules que he vist últimament. en general coses que no han arribat a espanya o que dubto que hi arribin.

bé, com que ja fa més d'un mes que sóc per aquí, ja n'he vist unes quantes. llista:

- Un secret, de Claude Miller. Amb Cécile de France, Patrick Bruel, Ludivine Sagnier.


Els noms dels actors potser no us diuen gaire res però són grans estrelles del moment a França. La Cécile de France pex sortia a Una casa de locos, la peli aquella del noi francès que anava d'erasmus a Barcelona... El Patrick Bruel és actor i cantant, i tothom diu que tot ho fa molt bé, i que a sobre es guapu (jo personalment trobo que li sobren 15 anys, però wenu), així que és molt conegut.
Una història de segona guerra mundial i de jueus a França abans, durant i després del règim de Vichy. Tot això barrejat amb un secret de família (com indica el títol).
La sorpresa de la peli: hi surt la Marie!!! Per això teníem tantes ganes de veure-la. Vaja, hi surt uns 3 segons, dient una sola frase... però ja fa gràcia això de veure algu q coneixes en pantalla gran jeje

- Le dernier voyage du juge Feng

Aquesta és una d'aquelles pelis que si arriba a Espanya (o si ja hi ha arribat) és possible que tingui un títol completament diferent :P Perquè us en feu una idea: el títol en anglès internacional és Courthouse on horseback, una cosa així com "jutjat a cavall". A més el títol en francès fa entendre coses que no hauria d fer entendre... si la veieu ja veureu per què.
Pel·lícula xinesa que explica les experiències d'un jutge "rural" a la xina i dels seus dos acompanyants. La veritat és que la vaig anar a veure amb una mica de mandra, però la vaig trobar molt divertida. Té moments estel·lars... i això que no me'n fio gaire dels subtítols, però clar, sent en xinès tampoc puc saber fins a quin punt eren fiables... Si arriba a Espanya, us la recomano.
Guanyadora de no sé quin premi al festival de Venècia.

- L'assassinat de Jesse James par le lâche Robert Ford (The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). Amb Brad Pitt, Casey Affleck, Mary-Louise Parker.

Gran producció americana (o això és el que sembla als pòsters) que acabo de veure que estrenen demà a Espanya i que no crec que hagués anat a veure si no fós perquè un parell de persones me n'havien parlat molt bé. Alhora, algú també m'havia dit "quin tostón de peli". A qui no li entra curiositat? Bé, la peli és llarga, això no es pot negar. I també és una mica lenta, això tampoc no es pot negar. Tostón? No, això no, la veritat és que tampoc se'm va fer especialment llarga. I estèticament està molt, molt treballada la peli: la fotografia és impressionant, i això d'anar a veure una peli que t'esperes de "l'oeste" i trobar-te amb paisatges de boira i de neu va ser bastant interessant. I la música molt bona també... després he vist que és del Nick Cave amb un tal Warren Ellis.
Però... hi havia d'haver un però... no sé molt bé si a causa d'uns subtítols que no acabàvem d'entendre, o d'un anglès "farfullat" i del segle XIX que tampoc acabàvem d'entendre, o d'una falta de cultura general (vosaltres la coneixeu tota aquesta història??), o que és una peli molt pel públic americà perquè parla d'un dels seus mites... bé, el cas és que tant la Irene com jo vam sortir del cine dient que la peli estava bé, però que teníem sensació que ens havíem perdut alguna cosa. Que ens faltaven peces del puzzle. I tenim el dubte de si té a veure amb la peli en sí o amb la nostra comprensió esbiaixada a dues mitges llengües... si l'aneu a veure, ja m'ho explicareu.

- Interdit d'interdire (Proibido proibir).


Pel·lícula brasilenya que ens ha encantat a totes dues. Imagineu-vos una barreja entre Ciudad de Dios i Y tu mamá también... Doncs això. Història de tres joves universitaris de Rio de Janeiro, història d'amor a tres bandes, història de favelas i del paper que hi té la policia, història de violència... ho té una mica tot aquesta peli. Veig que ha guanyat uns quants premis per tot el món. No m'estranya :) Molt maca...

I això és tot de moment. Sé que és una mica tostón posar-ho així tot de cop però això compenso tots aquests dies de no posar res...

6 comentaris:

Se Me Ha Caído El Diccionario ha dit...

Veus veus!!! Era el Nick Cave. El seu nas era inconfusible. I dic el nas perquè només amb la música que tocava no em quedava 100% convençuda (tot i que déu n'hi do) :P I l'hora d'explicar "Proibido proibir", em sembla molt bé la referència a "Y tú mamá también". Es cert que hi té un aire. Sobretot al moment del final quan... ui!, sssshhhh...

Anònim ha dit...

Hola Blanca
Avui últim dimarts de mes. Imagína com em van les cames. (Hi ha ple).
Quina enveja. Potser m'animi a anar al cine. Fa mil anys que no hi vaig.
Serà una bona excusa, seguir els consells d'una crítica de cinema.
Veig que tu vas passant d'allò més bé. Com va el fred?. Nosaltres resant perquè s'acabi el culebrón de l'ave, però va per llarg.
Aquest cap de setmana és llarg. Castanyada i pont. I tú tens pont?(je,je)
Res si vaig al cinema ja tu explicaré.
Un petonàs (smuuuagg)
la peresss

Anònim ha dit...

Ja veig que hi ha un parell de tus que millor no te'ls miris.

Blanca ha dit...

jiji sí sí, no els "tu" faré com si no els hagués vist... per aquí fa fresqueta, però menys q fa un parell de setmanes. és bastant hivern (de barcelona, diguéssim) però com que encara ens queda molt per patir m'ho prenc amb molta filosofia. de fet, fins i tot em fa il·lusió això de poder anar amb bufanda i jersei gruixut cada dia, l'any passat a barna no va fer prou fred...
Aprofita el pont i ves al cine. I sort amb el ple... imagino que ara per ara ho esteu comentant :P i el pepe deu dir "hem guanyat, com sempre". Jo tinc pont... i no tinc pont. Com es pot tenir pont si no es treballa? :P però demà tinc una entrevista, per una cosa que si m'agafen no crec que duri gaire... però vaja, per anar fent mentre busco.
Molts petons!

pd: irene, ets una friki. jo no sé ni quina pinta té el nick cave. jo només sé el que canta.. i el que es pot trobar a l'imdb :P a més la cançó del final segur q és una d'akestes típiques americanes q fa 100 anys q existeix... ja en vaig identificar unes quantes durant la peli :P

Se Me Ha Caído El Diccionario ha dit...

Friki jo?!?!?!? Lo que hay que aguantar. Demà ja parlarem ja...
El nas del Nick Cave es molt característic. I si no mira el video de Henry Lee amb Pj Harvey. Aixxxx quina paciència ;-)

Blanca ha dit...

ho veus? friki, friki, friki.