le retour... ?

després de més d'un mes i mig de no escriure, i de rebre diverses queixes al respecte, he pensat que potser calia recomençar. no sé com enfocaré tot el tema del blog a partir d'ara, perquè cada vegada es fa més dur trobar temes que no siguin "avui he anat a treballar" i "acabo de sopar".

primer de res, canvi de feina. he deixat la feina a la gare de l'est per començar a treballar a la défense, cosa que m'ha resultat relativament dura perquè a la feina de gare de l'est hi havia molt bon ambient i molt bona. per sort, tinc una colla de companys que han insistit a seguir veient-nos malgrat no treballar junts... wai, no? jeje i també el jefe m'ha dit que si la nova feina no anava bé podia tornar a gare de l'est quan vulgués. és a dir, tot ha acabat prou bé.

i la feina nova, doncs això, a la défense, el districte de negocis de paris (tot i que tècnicament és fora de paris), amb els seus gratacels i tal... treballo com a hotesse d'accueil, és a dir, recepcionista, del pis de direcció d'una empresa que es diu SCOR. tot just fa una setmana q sóc allà però, per sort, ja tinc certa autonomia de moviment i he deixat de tenir la meva supervisora mirant-me el clatell tot el dia. i dic per sort perquè és una tia una mica rara... amb certes manies que m'atreviria a dir que són més obsessivo-compulsives que no pas simplement ganes de treballar bé.

a part dels temes laborals, durant aquest mes de gener hi ha hagut una gran notícia chez nous: per fi tenim internet. per fi podem deixar de robar la connexió del veí i haver de dependre del fet que el seu router funcionés. i per fi, també, tenim telèfon. amb trucades a fixos internacionals gratis. dit d'una altra manera: si teniu ganes q us truqui, doneu-me un número de telèfon fix on poder localitzar-vos.

d'altres novetats... no gaires. parís continua tan burocràtic com sempre... aquest mes he anat a la seguretat social unes vint vegades, i finalment he aconseguit fer la solicitud per tenir un número. m'han dit que trigarà un mes més o menys. coneixent-los, serà un mes i mig mínim.

uhm... també a principis de gener em vaig fer una targeta UGC, és a dir, una targeta que em costa menys de 20€ al mes i que em permet anar al cinema tantes vegades com vulgui. i l'estava amortitzant molt bé, anant una o dues vegades per setmana al cine, fins que dissabte passat em van robar el bolso en un bar. olé. evidentment el més greu no era la targeta UGC, el més greu va ser la targeta de crèdit i el mòbil, el DNI i el carnet de conduir, la targeta de seguretat social europea... al lladre no crec q li sortís gaire a compte, la targeta de crèdit la vaig bloquejar de seguida, i a dins el bolso hi havia uns 7 o 8 euros... així q al final a part del mòbil poca cosa més de valor.

i així, de mica en mica, segueix la meva vida a parís. més rutinària que abans, però també més estable.

ah, de tant en tant, quan penso en el blog, penso en coses q estaria bé posar-hi... però són coses tontes que mai recordo quan poso davant l'ordinador. per exemple, de tant en tant penso en paraules o expressions que m'agraden i que m'agradaria posar aquí, almenys com a petites curiositats o com a diferències culturals... tonteries, vaja, és pura deformació professional.

per exemple, una de les meves paraules preferides en francès, grignoter, que vol dir picar alguna cosa, en el sentit de no menjar un àpat sinó remirar als armaris i menjar quatre coses que hi trobis.

un altre exemple: en francès, per "tirar la toalla", es va servir "jeter l'éponge", literalment "llençar l'esponja". com que aquesta frase té origen en el món de la boxa, ja em teniu menjant-me el tarro pensant si és que els boxadors francesos feien/fan servir una esponja en comptes d'una tovallola per eixugar-se entre assalt i assalt... el fet de sentir aquesta expressió 3 o 4 vegades en dos dies alhora que estàs rellegint city de l'alessandro baricco va fer que m'obsessionés una mica amb aquesta tonteria... per cert, els que no l'hagueu llegit, us recomano que ho feu (edu: estic començant el nou del baricco q em vas deixar, el proper cop que vingui a barcelona te'l torno, promès). bé, tot això per acabar fent una petita recerca i trobar que de fet éponge també vol dir tovallola. així que qui pensi que no estic aprenent prou francès perquè no vaig a classes ja pot veure que la meva naturalesa curiosa em permet aprendre coses malgrat tot...

bé, ja està fet, un post explicant una mica les meves històries des de nadal perquè pugueu seguir una mica la meva vida... a partir d'ara espero escriure una mica més. però ja em comprendreu si us dic que fer un blog quan no hi ha gaire feedback, quan sembla q ningú s'ho estigui llegint, no és l'activitat que més ve de gust fer quan tornes de la feina. dit d'una altra manera, si em feu saber que esteu llegint i comenteu coses potser costarà menys que escrigui més sovint...

allez, fins aviat, espero.