soleil!

l'estiuet de sant martí ha arribat a parís. no, mentida, no és l'estiuet de sant martí perquè no és l'època, però ve a ser el mateix: fa 3 dies que fa sol! un sol de veritat! és gairebé com l'hivern de barcelona, només fa una mica més de fred...

i de sobte, tothom és al carrer. sembla que tothom vol absorbir els poquets rajos de sol que ens arriben. a la défense, a l'hora de dinar, tothom es situa estratègicament a les zones de sol que es creen entre les ombres dels gratacels. un dissabte, al migdia, passes per davant del parc des buttes-chaumont (a 10 minuts de casa meva) i veus que tothom ha tret a passejar els nens, els gossos, o la seva pròpia persona. dissabte també, t'acostes a la zona de la cité (la twei i en rudolph, amb les dues nenes petites, han passat per parís aquest cap de setmana) i t'adones que tots els turistes somriuen sense saber gaire bé per què...

i quan ets una persona del sud d'europa vivint a parís, aquests moments són els que més s'agraeixen! de sobte, parís és molt més bonica... i a més del sol, al vespre encara hi ha restes de llum que creen moments màgics. per exemple, divendres al vespre, surts de treballar a les 6. travesses el centre comercial com de costum, per anar més ràpid cap al metro, perquè estàs cansada i amb ganes d'arribar a casa. i quan surts del centre comercial, en els trenta segons que normalment trigues a travessar el parvis de la défense, et gires cap a la grande arche... i oh. el sol ponent-se darrere l'arche, tots els tons entre el blau marí nit i el vermell posta de sol. i quatre turistes espanyols comentant que a parís també fa sol. en aquest moment se't passa el cansament i penses que potser en comptes d'anar a casa directament i tirar-te al sofà trucaràs uns quants amics per anar a fer un volt.

el mateix vespre, quan ja se t'ha passat el cansament però encara vas cap a casa per treure't el traje d'una vegada i posar-te unes sabates còmodes abans de trobar-te amb tothom, decideixes aturar-te al cinema que està a dues parades de metro de casa, a veure què passa amb la targeta UGC que et van robar i de la qual te n'han d'enviar una còpia (t'havien dit una setmana, ja en fa dues, en això paris no canvia). decideixes que aprofitant aquesta atmosfera tan clara que s'ha creat a causa del sol de tot el dia, tornaràs fins a casa caminant. i travesses el canal per un dels mil ponts, justament pel més alt de tot aquest trosset. i bum! imatge mental gravada per sempre: el canal reflectint les llums dels cinemes a banda i banda, els edificis, la gent que es passeja i la barqueta que travessa. al mig del cel clar, una lluna prima a punt d'acabar el seu cicle i convertir-se en lluna nova. i més enllà, per primer cop des que vius en aquesta zona, t'adones que es veu la torre eiffel! un trosset de torre fent pampallugues perquè passen pocs minuts de les 7, i a les hores en punt toquen pampallugues.

i així tots els habitants de parís s'enamoren una mica més de la ciutat, perquè, siguem realistes, tanta pluja no agrada a ningú, i quan tots n'estàvem una mica farts, arriba això... ja tinc ganes que arribi la primavera, l'època dels pique-niques a tots els parcs, per acabar d'omplir-me d'energia com he fet aquests tres dies.