ja tocava ja tocava... com podeu veure he actualitzat una mica el blog, que ja anava sent hora... podeu veure seccions de música, alguns links... poca actualització més he fet, però déu n'hi do si m'hi he estat estona.
que ho disfruteu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Un besito! :)
Ei guapa!! Per fi entro al teu blog!! (una mica tard si... demano perdooo) Veig que les coses et van prou bé, i jo que me n'alegro!(tret pel encostipat jejej)Doncs res, jo aqui segueixo, perduda per Amman...i que duri! A veure si ara estem una mica més en contacte que no pot pas ser.
Un petó guapa i cuida't molt!
Hola Blanca
He començat a llegir les teves històries i anava contestant, però m'he donat que millor al final, oi? (ja saps alguna cosa de la meva lentitud de reflexes,oi?)
Ja veig que us ho passeu d'allò més bé, encara que faci fred, i molt. Aquí tot just a començat avui i no gaire. ja saps que per aquí les coses estan més calentones.
Fíxa't , ara he d'anar a sopar a la sala blava,(quina mandra!)estan celebrant el 20 aniversari del teu Insti, així que em toca anar-hi. Sort que l'Ignasi també hi va i em resoldrà el problema de´l discurs i a mí no em tocarà.
Ell com alclde i ex-alumne.
A veure si ara no trigo tant a participar més vegades.
Et deixo una estoneta que m'he de mentalitzar.Un petonàs i ...
au revoire. la peresss
hola Blanca:
la veritat es que tinc la tentació de parlar-te del apassionant mon de l'ajuntament. Segur que troves a faltar les converses monotematiques a l'hora de sopar.
Deus trovar molt a faltar a
Castellar i el seu cosmopolitisme, tentes vagades imitat en les pelis americanes del medi oest (chico o chica vuelven a su pueblo des de la gran ciudad i se encuentran con los amigos de l'institut).
Pero no, no ho faré, no vui alimentar la teva nostalgia ni provocar el discurrir de les teves llagrimes per la galtona, incapaz de contenir les emocions que provoca el record del poble abandonat i del pare despedin-se, desde lluny, agitant el mocador blanc (probablement de paper).
En fin, asi son las emociones, aunque, bien es cierto que la tecnologia amortigua los efectos ya que si esta carta te llegara en papel estaria escrita en letra temblorosa y arrugada, fruto de las lasgrimas y los mocos que provocan el desconsuelo.
Petonets.
Pepe
que poètic el meu pare... però el que no li permeto es que em tregui el meu moment!! que la que va anar a despedirs-se a l'estació de França va ser una servidora amb la seva pròpia mare amb el mocador blanc (sí de paper... i què?).
Ara bé, Blanca no et preocupis per què el teu pare segueix obligant-nos a la resta a escoltar les pallisses "ajuntamentístiques". Pregunta! pregunta! que m'ho sé tot!!!
bai bai julai
Clara
merci clara, m'has tret de sobre el pes d'haver de ser la primera a contestar el super post del pepe. feia 2 dies que hi feia voltes ja xD
pepe, gràcies pel moment, no sé fins a quin punt irònic i fins a quin punt real... em temo que irònic del tot :P
dos comentaris:
1. NO, no cal que m'expliqueu com va l'ajuntament, encara estic superant les seqüeles d'aquest estiu, quan me n'hagi refet segur que ja em sortirà a mi sola això de preguntar per la política local.
2. pepe, sin meterme en temas estílisticos, he de dir que es nota la falta de Blanca en el ambiente, hi ha unes faltorres q fan mal d'ulls xD (no podia ser un comment meu si no hi posava això, no?). això sí, un molt bon domini del catanyol i dels canvis de llengua... 10 en diglòssia (digui el que digui l'edu, la diglòssia és això :P)
Publica un comentari a l'entrada