perquè us en feu una mica la idea, la història: som a dublín. un noi que toca la guitarra i canta pel carrer i una noia txeca. ella li diu que li agraden les seves cançons. ell li diu que també treballa reparant aspiradors. ella diu que el seu aspirador està trencat. al dia següent, ella porta el seu aspirador i ell li ensenya les seves cançons. així comença Once, una petita gran història.
per internet he llegit comentaris de l'estil de "Una pel·lícula que m'ha inspirat per la resta de l'any" (Steven Spielberg) o "El nou estil de musical". jo no diria que és un musical: és una pel·lícula de cançons, però per mi un musical sempre seguirà sent una pel·lícula on la música apareix sense cap raó i on es balla mentre es canta. i aquí no és així: aquí cada cançó té una raó de ser. i a més d'ajustar-se a cada moment, són cançons molt boniques.
si a tot això hi afegim actors no professionals - de fet, músics - que inicialment només havien de fer la música de la pel·lícula i que finalment han acabat sent els protagonistes, una mica a l'estil de la björk a Dancer in the dark (salvant les distàncies), i que no tens sensació que estiguin actuant sinó que realment és la seva història, la pel·lícula acaba de ser rodona.
impressionants les seqüències a l'estudi de gravació. molt divertida la seqüència del bus (així dit amb U, a la irlandesa). en definitiva, una pel·lícula que us recomano. i una banda sonora que també us recomano molt, però millor sentir-la després d'haver vist la pel·lícula, recordant seqüències i tenint frissons cada vegada que sents Falling slowly. si us interessa, tinc un link per baixar-la.
he vist que a espanya la van estrenar el 31 d'octubre: aprofiteu que per un cop aneu més avançats que a França a nivell cinematogràfic, aneu a veure-la abans que caigui de les cartelleres! i veieu-la en VO, si no crec que es trencaria una mica el fil que fa que la pel·lícula estigui tan ben lligada... i no em vull ni imaginar l'escena del bus traduïda, són capaços d'haver-se carregat l'escena.
pd: ahir vam anar a veure-la amb la margaux i la irene, i les tres vam sortir del cine dient: ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada