07 de novembre, 2007

la sagesse tiene los días contados

decididament preferixo perdre el seny. el meu queixal, el que em "molestava una mica des de fa un parell de dies" ha passat d'això a ser un cabrón. així, amb totes les lletres. genives inflades, mal, llengua atontada, mal, no poder obrir la boca, mal, no puedo tragar, mal, això no és normal, mal... us he comentat que fa mal?

així que després de la meva ruta burocràtica seguretatsocialística (veure post anterior), dilluns a la tarda, després de dos dies de aaaaaagh me muero, vaig poder anar al dentista (yessss!). i el senyor dentista em va fer glopejar una cosa rosa, em va mirar la boca uns 4 segons, aprofitant per ficar el dit a la llaga, literalment, i va dir "l'hem de treure aquest queixal. són 21 euros per al visita". eheeeem... puc pagar amb un xec?

evidentment, també va aprofitar per donar-me hora per divendres que ve (a partir de les 10:30 del matí envieu-me vibracions positives, jo seré allà amb la boca oberta patint), i per receptar-me medicaments per un tubu. dit d'una altra manera: des d'ahir que vaig completament dopada. dos antibiòtics al matí, dos a la nit, 3 antiinflamatoris al dia (esmorzar, dinar i sopar, i sobre tot prente'ls al mig de l'àpat, ni abans ni després), un colutori especial a base de químics i alcohol 3 cops al dia (també coloca, ja us ho dic jo), i sobre tot pren-te un efferalgan 2 o 3 cops al dia pel dolor.

a mi ja m'havien dit que els francesos eren una mica exagerats amb el tema medicaments... vaja, que en prenien molts. de fet ho penso i potser a espanya m'haguessin receptat el mateix. però jo tinc sensació d'estar prenent tal quantitat de medicaments que no em sembla normal...

en fi, esperem que després de divendres... wenu va, donem-li uns dies més de marge al tema... que d'aquí una setmana ja no calgui tanta història medicamentística. si no encara acabaria amb un forat a l'estómac...