19 de juliol, 2006
fent les guiris...
bé havia d'arribar el moment típic... ahir vam nar a la tour eiffel. ni ens va passar pel cap pujar-hi, però xD és a dir, en algun moment estaria bé pujar-hi, però hi ha unes cues... i a més és car, car, car: l'opció més barata és pujar a peu (3€), però llavors no et deixen pujar fins a dalt de tot, només fins el segon pis. i per pujar a dalt d tot cal pagar 11€. estem traumatitzades amb el tema dels preus, així q ja vurem què fem al final... i quan ho fem.
per tal que no ens quedi res per fer, avui hem decidit que en algun moment haurem de fer una llista de tot el que cal fer abans de marxar de parís... que si no ja sabem tots com acaben akestes coses :P entre d'altres, hi ha:
- pujar a la torre eiffel per ser a dalt a la posta de sol (i emular així el mític moment de l'empire state building, veient com es fa de nit i es van encenent els llums)... wenu, ja de pas, quan baixem aprofitarem per veure-la iluminada :P
- anar a versalles en cap de setmana i quedar-nos-hi fins la nit... es veu que a l'estiu fan no sé què amb música i focs artificials i qui sap què que té bona pinta. el metro està ple d'anuncis d'això. veurem al final què passa.
- anar al louvre els divendres a la tarda. a partir de les 6 els menors de 26 anys entrem gratis (ueueueueueee). i esbrinar si hi ha algu semblant per a l'orangerie, l'orsay, el pompidou, el palais de tokio... mmmm me'n deixo algun??? segur q si...
- anar a la plage de paris. és a dir, als quatre dits de sorra que posen a la riba del sena pq la gent de la ciutat es pensi que no és a la ciutat... a més, akest dissabte, allà, hi ha un concert de dominique a!!!
bon, hi ha nkra moltes més coses... i tb hi ha coses que ja hem fet jiji. mica en mica...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
per fer un llom a la sal no fa falta un fogonet. Amb un microones o un forn és suficient. Es tracta que emboliquis el llom amb sal, a poder ser d'aquella gruixudeta. Crec que al microones amb mitja horeta n'hi haurà prou i si ho fas al forn una horeta i mitja
vale, qui és el membre de la meva família que ha escrit això? edu? clara? perquè us amagueu en l'anonimat? per cert, no és un llom sencer, són trossos ja tallats... no sé si li cal tanta estona :P però vaja, que el tema del fogonet ja està mig solucionat: en tenim un altre, elèctric tb, que s'endolla al corrent i ale
hola Blanca, me acabo de enterar que tens un blog.
Veo que los temes pecuanarios siguen siendo la gran preocupación.
Como no quiero que se resienta tu actividad turistica-cultural yo te cubro esos gastos previa presentación, claro está, de los correspondientes tickes.
A propòsit de Versailles, avui llegia açò al tren:
"No debemos permitir que nos embauquen con la suntuosidad de Versailles; su importancia radica en su distancia de Paris; porque esto da la medida del miedo que sentía el rey en la propia capital de su reino -un temor que fue justificado posteriormente por lo que aquélla le hizo a Louis XVI"
A.J. Toynbee
(Encara que soni algo radical el paio que ho va esriure era un historiador força reaccionari).
un saludo,
p.
Publica un comentari a l'entrada