centre pompidou

diumenge vam anar al centre pompidou... i, com de costum, en un sol dia no n'hi ha prou per veure-ho tot, així q tb hi tornarem. vam descobrir q un abonament anual costava poc més que dues entrades normals, així que vam preferir comprar un abonament... a més, al centre pompidou es pot aprofitar per nar a veure pelis i exposicions temporals q canvien sovint... en fi, que espero que surti a compte l'abonnement.

què vam veure-hi... bé, el primer de tot, una exposició temporal de video-art, tres sales plenes de teles (de vegades més grans, d'altres més petites; de vegades amb so, d'altres sense; amb pel·lícules de pocs segons, de minuts, i fins i tot més llargues...). la petita perla d'aquesta exposició va ser un fragment del quixot d'orson welles, en castellà però es veia q stava doblat, amb el quixot dient que aquest era un món de bojos i que seria millor que ell i en sancho panza se n'anessin a la lluna, que era on realment hi havia lloc pels cavallers... boníssim xD

vam veure també una petita exposició d'un home que es veu q ha guanyat premis i tal... prò q ens va semblar una tonteria d'expo. una sala rectangular, amb teles a les 4 parets, i a cada moment hi havia només una tele engegada ensenyant petits fragments d'animacions amb uns píxels com punys i bastant cutrilles... i amb música techno cutre diferent per a cada pantalla. quan una animació acabava, la tele de la dreta de la primera s'engegava i en començava una altra allà. hi havia entre 25 i 30 pantalles, vam aguantar unes 3 voltes a la sala... la gent entrava, hi estava dos minuts i en marxava. i nosaltres, al final, tb. vaia pal d'exposició.

també una exposició d'escultures d'un tal david smith, es veu que el primer monogràfic que es fa a europa sobre ell, que estava bastant b... a més de les escultures en sí, la organització de l'expo tb stava molt b, de forma cronològica i relacionant cadascuna de les èpoques amb fets que havien marcat l'autor... i podies star-te estones veient el llibre i trobant una mica de sentit a l'evolució de tot el que havia fet...

de la col·lecció del museu vam veure poketa cosa, recordo l'home amb guitarra de picasso i... bue, ja han passat dos dies i porto una època molt dolenta amb els noms :P algu de dalí, algu de miró, i més coses, però jo i els noms... de tota manera, això era ja lu últim q vam veure i es començava a notar el cansament.

aviat, segona visita. de moment avui anirem al palais de tokyo, a veure una mica més d'art modern.