Louvre I

finallement, on est allées au Louvre. els divendres a la tarda és el q toca... i com que som conscients que hi tornarem, vam decidir prendre'ns-ho amb calma. en les tres hores que hi vam passar "només" vam veure una part, una mica més de la meitat, del primer pis, és a dir, pintura italiana del XIII al XVIII, pintura espanyola (no tot, evidentment ens havíem de trobar amb sales tancades... Velázquez queda per a alguna visita que fem un dia que no sigui a la tarda :P), pintura francesa de gran format, i tota una secció de ceràmica grega i de l'Egipte faraònic (les mòmies no, encara).

què comentar-ne... que la gent és molt sorollosa :P vam trobar un grup de teenagers americans quan estàvem veient les obres de Goya que, en veure un quadre que era més gros que els altres, van comentar "Is this famous? I'm gonna take a picture" (aquest és famós? li faré una foto). justament era un dels pocs quadres de Goya que hi havia allà que no ens sonava de res xD

vam veure la venus de milo, q hi havia bastanta gent. quan ens vam acostar a veure la Verge de les Roques, de sobte van aparèixer (encara no sé com ni quan) tot de persones que es van posar al nostre darrere, en plan "ah, sí, aquest sí que s'ha de mirar". i tot això per no parlar de la Gioconda, que a més ara està de manera provisional en una sala que no és l'habitual, i que tenia tal quantitat de gent al davant que era pràcticament impossible veure-la. tots fent fotos... des de tal distància que no es veia res :P és el q tenen les càmeres digitals dels altres, pots mirar la pantalla i jutjar la qualitat de la foto q stan fent jiji però vaja, si només busques un testimoni del fet que has estat allà, potser ja n'hi ha prou.

coses a destacar:

· La Liberté guidant le peuple, Eugène Delacroix. Va ser el moment de "davant d'aquest quadre em puc sentir francesa del tot...". Bé, de fet va ser un "m'ho apunto q em molarà posar-ho al blog :P



· D'entre la secció de ceràmica grega, una sèrie de màscares que em van fer riure sola una estona. He de dir que quan vam arribar a aquella secció ja portàvem dues hores al Louvre i sempre cal alguna cosa que et distregui una mica de tant d'art seriós... com aquesta: una màscara de guerrer de l'època romana imperial (literalment).



· La secció egípcia, no sé mb pq, però a tots els museus té cosetes que tenen la seva gràcia... els gats... és a dir, la deessa Bastet



i d'altres coses :P el déu Bès "panthée". segons deia al museu, un panthée cumule les attributs de puissance de plusieurs dieux. pues eso :P impagable la cara de viciosillo...



· i encara, quan sortíem vam veure per segon cop aquest quadre de Perugino, Sant Sebastià, amb les fletxes i tal, i amb una cara de "joer que s'acabi ja d'una vegada la jornada laboral... me'n vull nar a casa" xD de fet, això era just quan ja estaven tancant el museu, i els treballadors feien més o menys la mateixa cara jeje



bé, aviat hi tornarem, realment calen moooltes hores per veure tot el Louvre, així q mica en mica... per fascicles.