com que la júlia ha tornat a barcelona abans del que havia calculat, i va ser ella qui em va deixar l'ordinador, aprofitem que la rut va a barcelona aquest cap de setmana i s'emporta l'ordinador...
per tant, no dic que aquest sigui el meu últim post des de parís, però tampoc conteu gaire que m'ho pugui muntar per fer-ne. en tot cas, no seran com fins ara: oblideu-vos de fotos, vídeos i paridetes vàries: serà escriptura i punt.
amb això encara veig més pròxim el moment de marxar... per sort encara em queda un últim cap de setmana per acabar de veure tothom i les poquetes coses que em falten...
vaja, que no us queixeu si en els pròxims dies hi ha poca comunicació de part meva. i menys a partir del dia 5, que seré a amsterdam.
fins ben aviat!
30 d’agost, 2006
28 d’agost, 2006
el pis
bé, fins ara no m'havia decidit a fer un post sobre el pis on visc, no sé gaire bé per què... però després d'aquest temps aquí, i d'haver-ne parlat molt amb la carole i el yannick, els meus colocataires, crec que val la pena riure una estona pensant en les cosetes...
bé, com la majoria ja sabeu, el pis el vaig trobar per internet, en una web d'anuncis de pisos per compartir. i al final vaig acabar optant per anar al lloc on havia de pagar menys lloguer... al final, ens hem trobat 3 persones vivint en un espai massa petit, perquè de fet, és un pis que està bé per a 2 persones, però nosaltres hi estem una mica estrets...
el primer problema és dormir. la carole i jo dormim a la mateixa habitació, jo pensava que seria en dos llits separats però finalment és en un de sol, gros, però un sol llit. no ens molestem gaire mútuament, però el cap de setmana que vaig estar malalta va ser bastant incòmode, més que res que la carole no podia dormir per culpa de la meva tos...
en yannick dorm al menjador. és una cosa bastant habitual aquí a parís, això q el menjador sigui l'habitació d'algú, però és bastant carregós perquè els horaris de la resta depenen completament dels del yannick: no pots posar-te a sopar a les 11 si resulta que és una dels dies que ell té ganes d'anar a dormir d'hora, més que res perquè no tens on posar-te a menjar...
i després venen els petits detallets, que hem comprovat que tenen bastant a veure amb les persones que ens sublloguen el pis. per exemple, la moqueta és una porqueria, un niu d'àcars, que facis el que facis sempre està bruta. passem l'aspirador bastant sovint, però malgrat tot mai s'acaba de veure bé...
per l'altra, la cuina: per cuinar, tenim uns fogons elèctrics amb lloc per dues olles. però quan jo vaig arribar n'hi havia un que ja no funcionava, i al cap de pocs dies el segon també va petar... així que finalment cuinem amb un sol fogó elèctric, a part, que s'endolla directament al corrent. tampoc funciona gaire bé... a ratos para de funcionar. un dia vaig provar de fer una llonza de porc que havia comprat... no sé mb què va passar, però vaig trigar gairebé 3/4 d'hora a aconseguir que estés cuita per tot arreu. així que al final la meva dieta és una mica límitada en funció del que puc cuinar al forn o als fogons si és prou ràpid. i si no, tot sovint hi ha dies que directament em compro mitja baguette i l'acompanyo de formatge o de paté...
i els petits accidents que hem tingut: un dia, la carole va obrir l'aixeta de la cuina i va sortir disparada xD tooota la cuina xopa. un altre dia, la carole va triar un programa de la rentadora que era namica raru... va resultar que el programa en qüestió no incloïa centrifugat ni sortida d'aigua, així que quan vam obrir se'ns va inundar la cuina i mig menjador... ja us ho podeu imaginar :P això per no parlar de les piques que s'embossen tot sovint... ja som els reis del desembossador :P
i llavors, cosetes curioses: què carai fan filtres de cafetera al lavabo?? teories de la carole: quan van entrar al pis, no hi havia paper de water, així que potser és que els feien servir per a... pfff
bé, de tota manera, com que els tres som molt conscients que això és només per aquest estiu, tampoc ens hi trenquem les banyes... però definitivament, no és un lloc per quedar-s'hi a viure gaire temps jeje
en fi, això ja s'acaba també... esperem que no surti cap altre problema en els dies que queden jeje
bé, com la majoria ja sabeu, el pis el vaig trobar per internet, en una web d'anuncis de pisos per compartir. i al final vaig acabar optant per anar al lloc on havia de pagar menys lloguer... al final, ens hem trobat 3 persones vivint en un espai massa petit, perquè de fet, és un pis que està bé per a 2 persones, però nosaltres hi estem una mica estrets...
el primer problema és dormir. la carole i jo dormim a la mateixa habitació, jo pensava que seria en dos llits separats però finalment és en un de sol, gros, però un sol llit. no ens molestem gaire mútuament, però el cap de setmana que vaig estar malalta va ser bastant incòmode, més que res que la carole no podia dormir per culpa de la meva tos...
en yannick dorm al menjador. és una cosa bastant habitual aquí a parís, això q el menjador sigui l'habitació d'algú, però és bastant carregós perquè els horaris de la resta depenen completament dels del yannick: no pots posar-te a sopar a les 11 si resulta que és una dels dies que ell té ganes d'anar a dormir d'hora, més que res perquè no tens on posar-te a menjar...
i després venen els petits detallets, que hem comprovat que tenen bastant a veure amb les persones que ens sublloguen el pis. per exemple, la moqueta és una porqueria, un niu d'àcars, que facis el que facis sempre està bruta. passem l'aspirador bastant sovint, però malgrat tot mai s'acaba de veure bé...
per l'altra, la cuina: per cuinar, tenim uns fogons elèctrics amb lloc per dues olles. però quan jo vaig arribar n'hi havia un que ja no funcionava, i al cap de pocs dies el segon també va petar... així que finalment cuinem amb un sol fogó elèctric, a part, que s'endolla directament al corrent. tampoc funciona gaire bé... a ratos para de funcionar. un dia vaig provar de fer una llonza de porc que havia comprat... no sé mb què va passar, però vaig trigar gairebé 3/4 d'hora a aconseguir que estés cuita per tot arreu. així que al final la meva dieta és una mica límitada en funció del que puc cuinar al forn o als fogons si és prou ràpid. i si no, tot sovint hi ha dies que directament em compro mitja baguette i l'acompanyo de formatge o de paté...
i els petits accidents que hem tingut: un dia, la carole va obrir l'aixeta de la cuina i va sortir disparada xD tooota la cuina xopa. un altre dia, la carole va triar un programa de la rentadora que era namica raru... va resultar que el programa en qüestió no incloïa centrifugat ni sortida d'aigua, així que quan vam obrir se'ns va inundar la cuina i mig menjador... ja us ho podeu imaginar :P això per no parlar de les piques que s'embossen tot sovint... ja som els reis del desembossador :P
i llavors, cosetes curioses: què carai fan filtres de cafetera al lavabo?? teories de la carole: quan van entrar al pis, no hi havia paper de water, així que potser és que els feien servir per a... pfff
bé, de tota manera, com que els tres som molt conscients que això és només per aquest estiu, tampoc ens hi trenquem les banyes... però definitivament, no és un lloc per quedar-s'hi a viure gaire temps jeje
en fi, això ja s'acaba també... esperem que no surti cap altre problema en els dies que queden jeje
ja s'acaba...
em queda exactament una setmana a parís... després, amsterdam...
ja començo a tenir aquella sensació que el temps ha passat massa depressa, que em quedaria aquí molt més temps. però evidentment, abans cal acabar tot el que hi ha pendent a barcelona... sobre tot la carrera!
de moment, em queden bons records de parís... sobre tot la gent que hi he conegut. el grupet del laurent (cosí d'en rudolph, el nuvi del casament que vaig anar), el samuel, l'arabelle, l'altre laurent i qui s'hi ha anat afegint segons l'ocasió... m'han aportat, sobre tot, francès! he après moltíssim amb ells, i a més m'han portat a veure pel·lícules, a conèixer els millors pubs anglesos de la ciutat, i fins i tot a un concert.
per altra banda, tot el grup de llatins... bé, sobre tot colombians, però també d'altres llocs... especialistes en fer festes casolanes, en ballar salsa, merengue i reaggaeton, en aguantar fins les 8 del matí xerrant i explicant-nos la vida mútuament... els he conegut tots a través del gastón, un company de classe de venezuela que va ser qui ens va convidar a una festa llatina per primer cop... colombians, uruguaians, cubans, veneçuelians, fins i tot un equatorià que coneix la carla jeje
doncs això... espero poder seguir amb el contacte amb tots ells, perquè realment ens ho hem passat molt bé durant aquest estiu...
ja començo a tenir aquella sensació que el temps ha passat massa depressa, que em quedaria aquí molt més temps. però evidentment, abans cal acabar tot el que hi ha pendent a barcelona... sobre tot la carrera!
de moment, em queden bons records de parís... sobre tot la gent que hi he conegut. el grupet del laurent (cosí d'en rudolph, el nuvi del casament que vaig anar), el samuel, l'arabelle, l'altre laurent i qui s'hi ha anat afegint segons l'ocasió... m'han aportat, sobre tot, francès! he après moltíssim amb ells, i a més m'han portat a veure pel·lícules, a conèixer els millors pubs anglesos de la ciutat, i fins i tot a un concert.
per altra banda, tot el grup de llatins... bé, sobre tot colombians, però també d'altres llocs... especialistes en fer festes casolanes, en ballar salsa, merengue i reaggaeton, en aguantar fins les 8 del matí xerrant i explicant-nos la vida mútuament... els he conegut tots a través del gastón, un company de classe de venezuela que va ser qui ens va convidar a una festa llatina per primer cop... colombians, uruguaians, cubans, veneçuelians, fins i tot un equatorià que coneix la carla jeje
doncs això... espero poder seguir amb el contacte amb tots ells, perquè realment ens ho hem passat molt bé durant aquest estiu...
le metro
al final, després d'aquest temps a parís, el metro s'ha convertit en un aliat de sortides i anades per tota la ciutat... sonarà una mica estrany, però tinc sensació que trobaré a faltar aquest metro on la distància entre estacions de vegades resulta ridícula, la ciutat on no importa on siguis perquè si camines 5 minuts en qualsevol direcció segur que trobes una estació que et permetrà orientar-te...hi ha estacions que ja s'han convertit en mítiques en aquesta estada a la ciutat... evidentment, la del costat de casa, porte de clichy, línia 13. ja me la conec de memòria... les tres sortides, l'enllaç amb el rer (=rodalies), la paradeta de fuita que hi posen al vespre per vendre fruita a punt de passar-se.
les estacions de crimée i riquet, línia 7, les dues més properes al cfilc, l'escola de francès. al principi sempre baixava a crimée, que tènicament està més a prop, però trigues pràcticament el mateix des de riquet, així que ara per ara és més habitual baixar allà...
oberkampf, línia 9, prop de casa la rut, zona mítica per la gran quantitat de bars i l'ambientillu que hi ha a la zona... i posteriorment, també parmentier, a la línia 3, i ménilmontant, a la línia 2. totes ben a prop...
pont de levallois, final de la línia 3, on baixava cada dia per anar a fer de cangur... després tocava travessar un petit parc, on anàvem a jugar a bàsquet, i caminar 10 minuts més... i més d'un cop m'hi va atrapar la pluja i vaig arribar xopa
mítica també la línia 2, amb les diverses parades que recorren el boulevard de la chapelle i el boulevard de clichy, que passa just per sota de montmartre, que va per sobre del carrer, que té més escales que cap altra línia, i que agafava sobre tot al principi per anar a qualsevol punt del nord de la ciutat
la línia 14, la ràpida, que serveix per travessar tota la ciutat en el mínim de temps possible. i que és tan moderna que ni tan sols té conductors... i châtelet, on es troben 5 línies de metro i 3 de rer, i on hi ha els canvis de línia més llargs de parís...
el metro és parís, parís és el seu metro...
22 d’agost, 2006
gola... mola!
stic namica trista. per una parida, prò wenu...
qualsevol que s'hagi fixat en els meus peus haurà vist que les sabates que més em poso són les meves bambes gola, les que són (eren) de color beige amb trossos vermells amb brodats com xinus... bue, vaja, les q porto sempre. doncs després de gairebé dos anys i mig, les pobres han petat. s'han trencat. ja no aguantaven més... i staven guarres, guarres. vaja, que a part que la sola stava ja més llisa que jo que sé què (cosa que em feia patinar als passos de zebra de barcelona i rodalies), ara s'han trencat just per un lloc que fa que sigui impensable posar-se-les a parís... més que res que amb això q plogui quasi cada dia prefereixo no mullar-me els mitjons i, de pas, els peus.
bé, foto del desastre:
com podeu veure és a la part del taló...
per sort, vaig ser prou previsora com per pensar que això podia arribar a passar i em vaig endur les altres que tinc, el mateix model però en negre, que vaig comprar mig any més tard veient el bon resultat que m'estaven donant. però aquestes m'agradaven més... snif snif
en fi, que descansin... q les pobres porten un trajín que déu n'hi do
qualsevol que s'hagi fixat en els meus peus haurà vist que les sabates que més em poso són les meves bambes gola, les que són (eren) de color beige amb trossos vermells amb brodats com xinus... bue, vaja, les q porto sempre. doncs després de gairebé dos anys i mig, les pobres han petat. s'han trencat. ja no aguantaven més... i staven guarres, guarres. vaja, que a part que la sola stava ja més llisa que jo que sé què (cosa que em feia patinar als passos de zebra de barcelona i rodalies), ara s'han trencat just per un lloc que fa que sigui impensable posar-se-les a parís... més que res que amb això q plogui quasi cada dia prefereixo no mullar-me els mitjons i, de pas, els peus.
bé, foto del desastre:
com podeu veure és a la part del taló...
per sort, vaig ser prou previsora com per pensar que això podia arribar a passar i em vaig endur les altres que tinc, el mateix model però en negre, que vaig comprar mig any més tard veient el bon resultat que m'estaven donant. però aquestes m'agradaven més... snif snif
en fi, que descansin... q les pobres porten un trajín que déu n'hi do
21 d’agost, 2006
la sainte chapelle
ja ha passat gairebé una setmana... però s'ha d'explicar jeje
el dia 15 vam anar a la sainte chapelle, curiosament un dels pocs records que tinc de la meva primera visita a parís, quan tenia 10 anys. mira que és petitona, però té la seva gràcia...
bé, què dir de la sainte chapelle... namica d'història pels que no ho conegueu: construïda el 1248, va ser la capella reial de frança fins que carles V (de frança, s'entén) va accedir al tron... va ser ell qui va traslladar el palau reial a saint-pol i posteriorment al Louvre.
de fet, la capella la van construir per ficar-hi una sèrie de relíquies religioses, en particular la (suposada) corona d'espines. però durant la revolució tot va desaparèixer, amb això de que la capella fos símbol de l'església i de la reialesa... la pobra capella es veu q tb va quedar bastant destrossada, així que a mitjans del segle XIX van restaurar-la.
wenu, us poso una foto de les vidrieres de la capella superior... la de sota és menys espectacular, però em va fer gràcia que a les columnes hi hagués o bé la flor de lis francesa o bé la torre de castella, dedicada a blanca de castilla, c'est moi ça jeje i a més tot en tons blaus i vermells... molt del barça :P
el dia 15 vam anar a la sainte chapelle, curiosament un dels pocs records que tinc de la meva primera visita a parís, quan tenia 10 anys. mira que és petitona, però té la seva gràcia...
bé, què dir de la sainte chapelle... namica d'història pels que no ho conegueu: construïda el 1248, va ser la capella reial de frança fins que carles V (de frança, s'entén) va accedir al tron... va ser ell qui va traslladar el palau reial a saint-pol i posteriorment al Louvre.
de fet, la capella la van construir per ficar-hi una sèrie de relíquies religioses, en particular la (suposada) corona d'espines. però durant la revolució tot va desaparèixer, amb això de que la capella fos símbol de l'església i de la reialesa... la pobra capella es veu q tb va quedar bastant destrossada, així que a mitjans del segle XIX van restaurar-la.
wenu, us poso una foto de les vidrieres de la capella superior... la de sota és menys espectacular, però em va fer gràcia que a les columnes hi hagués o bé la flor de lis francesa o bé la torre de castella, dedicada a blanca de castilla, c'est moi ça jeje i a més tot en tons blaus i vermells... molt del barça :P
3 jours, 3 euros
començo a pensar que no hi ha cap lloc com parís per disfrutar del cinema... ahir va començar una "promoció" de la mairie de paris que es diu 3 jours, 3 euros que consisteix, precisament, en el que diu el nom: durant 3 dies (ahir, avui i demà), qualsevol sessió a qualsevol cinema de la ciutat costa només aquest preu.
el millor de tot és que això no és només ara al mes d'agost... hi ha promocions semblants durant tot l'any. per exemple, a mitjans setembre hi ha un dia, un diumenge, que fan la promoció de la rentrée: aquell dia, per la compra d'una entrada, la segona surt a 1€.
entre això i que la majoria dels cinemes són en v.o. ... és com per quedar-se a parís jeje
bé, per aprofitar, ahir uns amics francesos em van portar a veure mon nom est tsotsi, peli sudafricana que va guanyar l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. bastant previsible però la veritat és que em va agradar.
i demà, ueueueueee, anirem a veure la science des rêves, la nova peli de michel gondry, molt conegut pels seus videoclips (pex. per la björk), i per la fantàstica eternal sunshine of the spotless mind (que a espanya es va traduir com olvídate de mí... visca les traduccions de títols espanyoles). sembla que gondry segueix amb temes semblants... els somnis i els records... amb gael garcía bernal i charlotte gainsbourg. us poso el poster que fa un mes que està penjat per tot el metro de parís...
el millor de tot és que això no és només ara al mes d'agost... hi ha promocions semblants durant tot l'any. per exemple, a mitjans setembre hi ha un dia, un diumenge, que fan la promoció de la rentrée: aquell dia, per la compra d'una entrada, la segona surt a 1€.
entre això i que la majoria dels cinemes són en v.o. ... és com per quedar-se a parís jeje
bé, per aprofitar, ahir uns amics francesos em van portar a veure mon nom est tsotsi, peli sudafricana que va guanyar l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. bastant previsible però la veritat és que em va agradar.
i demà, ueueueueee, anirem a veure la science des rêves, la nova peli de michel gondry, molt conegut pels seus videoclips (pex. per la björk), i per la fantàstica eternal sunshine of the spotless mind (que a espanya es va traduir com olvídate de mí... visca les traduccions de títols espanyoles). sembla que gondry segueix amb temes semblants... els somnis i els records... amb gael garcía bernal i charlotte gainsbourg. us poso el poster que fa un mes que està penjat per tot el metro de parís...
i ♥ carte fip
avui, quan he acabat la classe de francès, he anat a la gare de l'est per comprar els meus bitllets per amsterdam i barcelona... però quan he arribat allà m'he adonat que m'havia deixat la meva carte fip a casa. això de la carte fip és una coseta d'akelles q tinc la sort de tenir pel fet de ser filla d'algú que treballi a la renfe... descomptes per a tots els trens europeus.
doncs bé, he pensat que ja que era allà, preguntaria quins són els preus exactament per veure si val la pena tornar directament des d'amsterdam en avió. i bé... no, no val la pena anar en avió. de fet, anar i tornar d'amsterdam només em costarà 22€! i tornar fins a bcn, 43... és curiós, perquè quan vaig anar a lyon pel casament em va semblar que tampoc n'hi havia per tant amb el descompte, al cap i a la fi em va costar 65€ anar i tornar, que tampoc és tan barat tenint en compte que és un viatge de 2 hores. i avui he descobert que realment, el millor d'aquesta targeta, són els descomptes pels viatges entre països diferents.
la dona de la guixeta reia de veure'm tan emocionada amb aquests preus... xD
doncs bé, he pensat que ja que era allà, preguntaria quins són els preus exactament per veure si val la pena tornar directament des d'amsterdam en avió. i bé... no, no val la pena anar en avió. de fet, anar i tornar d'amsterdam només em costarà 22€! i tornar fins a bcn, 43... és curiós, perquè quan vaig anar a lyon pel casament em va semblar que tampoc n'hi havia per tant amb el descompte, al cap i a la fi em va costar 65€ anar i tornar, que tampoc és tan barat tenint en compte que és un viatge de 2 hores. i avui he descobert que realment, el millor d'aquesta targeta, són els descomptes pels viatges entre països diferents.
la dona de la guixeta reia de veure'm tan emocionada amb aquests preus... xD
20 d’agost, 2006
rumba
divendres a la nit vam anar a una festa que feia un meu company de classe, de venezuela, a casa seva. em va dir que hi hauria gent de tot arreu... i bé, n'hi havia, però els europeus van ser els primers a marxar... així que al cap de poc, allà només hi quedaven llatins! de colombia, venezuela, equador, perú, cuba... i evidentment, una festa amb aquest tipus de gent, només pot tirar endavant amb salsa, reaggaeton, merengue i coses així.
total, ens vam posar a ballar, una d'esport que vaig fer... però, com era d'esperar, en algun moment havia de parar la festa... a nosaltres ja ens va estranyar que els veïns no diguessin res, perquè estàvem amb les finestres obertes, la música a tot gas, i jo crec que en algun moment vam arribar a ser 35 o 40 persones en akell apartament. i sí que van dir els veïns... a les 4 del matí, van arribar els flics, és a dir, la policia. però de molt bon rollo... xD ens deien que teníem tot el dret a fer festa, però que fèiem massa soroll i hi havia hagut queixes, que si us plau, acabéssim la festa i així no haurien de posar multes a ningú.
així que ens en vam anar tots cap a la parada de noctilien (=nit bus), i vam anar fins a montparnasse tots junts (la festa era a châtillon, a la banlieue sud de paris), cantant i fent el burro i amb el conductor del bus petant-se de riure...
bé, una nit completa, va estar bé conèixer tanta gent amb qui ja hem tornat a quedar i que ens expliquen cosetes interessants per fer a la ciutat... :)
total, ens vam posar a ballar, una d'esport que vaig fer... però, com era d'esperar, en algun moment havia de parar la festa... a nosaltres ja ens va estranyar que els veïns no diguessin res, perquè estàvem amb les finestres obertes, la música a tot gas, i jo crec que en algun moment vam arribar a ser 35 o 40 persones en akell apartament. i sí que van dir els veïns... a les 4 del matí, van arribar els flics, és a dir, la policia. però de molt bon rollo... xD ens deien que teníem tot el dret a fer festa, però que fèiem massa soroll i hi havia hagut queixes, que si us plau, acabéssim la festa i així no haurien de posar multes a ningú.
així que ens en vam anar tots cap a la parada de noctilien (=nit bus), i vam anar fins a montparnasse tots junts (la festa era a châtillon, a la banlieue sud de paris), cantant i fent el burro i amb el conductor del bus petant-se de riure...
bé, una nit completa, va estar bé conèixer tanta gent amb qui ja hem tornat a quedar i que ens expliquen cosetes interessants per fer a la ciutat... :)
l'orangerie
bueee ja fa bastants dies d'això, però és que aquell dia em vaig deixar la càmera i fins fa res no tenia les fotos... jeje
bue, musée de l'orangerie. situem-nos: està al parc des tuileries, a tocar de la concorde. com indica el seu nom, l'edifici era una antiga orangerie, és a dir, un hivernacle de tarongers... de fet, de l'edifici original en queda pràcticament només l'estructura exterior, i amb les reformes que s'han fet a dins amb prou feines es pot apreciar l'edifici original... però des de fora és ben macu xD
durant uns anys va tenir utilitats d'allò més diverses, fins el 1927, que es va reformar per acollir les Nymphéas de Monet. i després es va convertir en museu d'art modern, i ho van tornar a reformar tot... i fa 6 anys van tancar per fer la reforma definitiva, deixar les nymphéas com al principi i arreglar-ho b. vaja, que després de 6 anys tancat, han obert pq hem vingut nosaltres jejeje
bé, les nymphéas de fet no hi són totes, hi ha exactament 8 quadres, però posats en dues sales ovalades tal com monet va decidir que es fes quan es van exposar per primer cop. un parell de fotos pq us ho pugueu imaginar namica:
la resta del museu és la col·lecció de paul guillaume, un dels marxants d'art més importants de principis del segle XX, i tota una figura cultural al parís de l'època. a més de la seva relació amb apollinaire, guillaume va acabar sent el mecenes de bona part dels artistes més importants de principis de segle, i així al museu hi ha una mica de tot: renoir, modigliani, picasso, matisse, rousseau...
abans de morir, guillaume va dir que la seva col·lecció havia de ser cedida al louvre. i com que al louvre ja no tenien més lloc, per això es va instal·lar la col·lecció a l'orangerie. de tota manera, no hi és tot: la seva vídua va vendre bona part dels quadres per poder seguir portant el mateix nivell de vida després de guillaume morís, i de fet es dubtava que realment vulgués cedir els quadres que havia deixat el seu marit. les males llengües diuen que només va cedir el que quedava de la col·lecció perquè el seu nou marit es va ficar en no sé quin embolic i van acordar que no el ficarien a la presó si finalment es donaven els quadres al louvre...
en qualsevol cas, molt bona mostra d'art del segle XX. molt recomanable pels que visiteu parís...
bue, musée de l'orangerie. situem-nos: està al parc des tuileries, a tocar de la concorde. com indica el seu nom, l'edifici era una antiga orangerie, és a dir, un hivernacle de tarongers... de fet, de l'edifici original en queda pràcticament només l'estructura exterior, i amb les reformes que s'han fet a dins amb prou feines es pot apreciar l'edifici original... però des de fora és ben macu xD
durant uns anys va tenir utilitats d'allò més diverses, fins el 1927, que es va reformar per acollir les Nymphéas de Monet. i després es va convertir en museu d'art modern, i ho van tornar a reformar tot... i fa 6 anys van tancar per fer la reforma definitiva, deixar les nymphéas com al principi i arreglar-ho b. vaja, que després de 6 anys tancat, han obert pq hem vingut nosaltres jejeje
bé, les nymphéas de fet no hi són totes, hi ha exactament 8 quadres, però posats en dues sales ovalades tal com monet va decidir que es fes quan es van exposar per primer cop. un parell de fotos pq us ho pugueu imaginar namica:
la resta del museu és la col·lecció de paul guillaume, un dels marxants d'art més importants de principis del segle XX, i tota una figura cultural al parís de l'època. a més de la seva relació amb apollinaire, guillaume va acabar sent el mecenes de bona part dels artistes més importants de principis de segle, i així al museu hi ha una mica de tot: renoir, modigliani, picasso, matisse, rousseau...
abans de morir, guillaume va dir que la seva col·lecció havia de ser cedida al louvre. i com que al louvre ja no tenien més lloc, per això es va instal·lar la col·lecció a l'orangerie. de tota manera, no hi és tot: la seva vídua va vendre bona part dels quadres per poder seguir portant el mateix nivell de vida després de guillaume morís, i de fet es dubtava que realment vulgués cedir els quadres que havia deixat el seu marit. les males llengües diuen que només va cedir el que quedava de la col·lecció perquè el seu nou marit es va ficar en no sé quin embolic i van acordar que no el ficarien a la presó si finalment es donaven els quadres al louvre...
en qualsevol cas, molt bona mostra d'art del segle XX. molt recomanable pels que visiteu parís...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
