twei et rudolph

ha acabat el finde dl casament! i vaia cap d setmana q ha estat... ben intens jeje

bé, dissabte al matí vaig arribar a lyon amb 3/4 d'hora d retard... no sé què li va passar al tren, a mi no em va semblar que hagués passat res, a part del fet que de tant en tant deien per megafonia que anàvem amb retard. i el pobre rudolph, el nuvi, esperant-me... uff uf uf però vaja, tan bon punt arribar vam agafar el cotxe per anar fins a sainte catherine, el poble on viuen, que resulta que stà a prop d'unes muntanyetes, així q feia més aviat fred... vaig dinar amb tota la família i amics de la twei, estàvem allotjats entre casa seva i el seu pati, en tendes de campanya

una mica abans de les 4 de la tarda vam anar tots cap a la mairie, és a dir, l'ajuntament, pel casament en sí, civil. bé, de fet no era l'ajuntament mateix, perquè erem massa gent per a cabre-hi, així que es va fer en una espècie de sala de l'ajuntament... 130 persones allà ficats, entre francesos, holandesos (la twei és holandesa però ha viscut bona part de la seva vida a catalunya) i catalans. de catalans, de fet, n'hi havia poquets: 6 amics de la twei de quan ella vivia perllà...

la cerimònia va ser curteta. no puc comparar amb les que hi ha allà perquè mai no he anat a un casament civil, però en comparació amb les desenes de casament que m'he hagut d'empassar amb el tema de les corals va ser d'allò més lleuger jeje

i després ens vam desplaçar tots cap a yzeron, que és on es feia el banquet, a uns 20 minuts de ste. catherine. poc després d'arribar-hi, quan estàvem entrant a les carpes per l'aperitiu, va començar a caure una super tempesta d'estiu que encara va refrescar més l'ambient. terrible, com si no fes prou fred encara...

a les 8 va començar el banquet... on vam trobar (parlo en plural perquè hi incloc la teresa, amiga de la twei de moià amb qui vaig anar bona part del cap de setmana) que hi passaven coses curioses... com ara que els entrants no els portessin a la taula, sinó que els haguessim d'anar a buscar en una mena de buffet lliure. però no era buffet lliure, perquè tu anaves allà i et servien una quantitat preestablerta de menjar, en principi el mateix per tothom... això sí, nosaltres vam ser una de les últimes taules a anar-hi, erem els que estàvem més lluny, així que quan vam arribar-hi la majoria dels plats s'havien acabat... només quedaven gambes, taboulé, i una mena de pastís de verdures que no ens va fer gaire il·lusió.

però el que més em va sorprendre va ser que després dels entrants comencessin a fer discursos i posessin música per ballar. nosaltres dient "i què passa amb la resta del menjar??". doncs bé, després de mitja horeta de música, van dir "servirem el plat principal". i ale, vam tornar tots cap a les nostres taules per menjar vedella amb bolets. bé, tots no, la twei i la seva família són macrobiòtics, així que era un casament amb alternativa macrobiòtica per aquells que en volguessin.

i bé, així anar fent... vedella amb bolets, mitja horeta de ball, buffet de formatges, una horeta de ball... i així vam arribar al pastís, que no tenia nuvis a dalt de tot! pff pf pf com ja us deveu imaginar, amb tantes estones perdudes, just després del pastís la gent va començar a marxar... clar que ja passaven de les 2 del matí... tenint en compte que l'aperitiu havia començat sobre les 6 de la tarda, nostà malament, no? els joves, evidentment, nkra ens vam kdar una estona més...

i així vam arribar fins la tradició realment diferent de tot el que jo conec: a frança (bé, en algunes regions i segons qui, pel que em va semblar entendre no és igual a tot arreu), la nit del casament, els nuvis han d'anar a dormir en un lloc que no sàpiga ningú... i els amics els han de buscar, i quan els troben, els han de fer menjar una sopa fastigosa, rollu viam què trobem a la cuina per ficar-ho tot dins... es deia pot au nosequè, no recordo el nom perquè no vaig arribar a entendre la segona part xD bé, això, el més habitual és que els nuvis dormin a casa d'algun familiar, així vas passant per casa de tots i despertant-los, però com que la twei i en rudolph no tenen familiars al seu poble van optar per deixar-nos una pista... les tórtores. wenu, que els seus veïns es veu que tenen un criaderu d'ocells i staven allà davant ficats al cotxe... pobrets, nit de bodes i dormint al cotxe...

i això, nosaltres hi vam arribar amb una guitarra i un violí, fent soroll per despertar-los, i amb la sopa akella.. q tenia ketxup, algues, espaguetis crus, pinya en almíbar i no sé pas què més. la twei es va negar a tastar-la directament xD i després encara vam seguir llevats fins a no sé pas quina hora del matí... amb les guitarres i cantant... una boda kumbaià xD

bé, sobre les fotos, la veritat és que al final en vaig fer ben poques, peròooo l'anika, una noia belga que hi havia, en va fer moltíssimes i vam quedar que me les passaria... així que més endavant ja en posaré alguna

i bé, al dia següent nkra dinar tots junts... celebració de cap setmana complet. i ja paro d'escriure pq he trigat 2 dies a fer aket post i em sembla excessivament llarg... nfi, ale, prou!