qualsevol que s'hagi fixat en els meus peus haurà vist que les sabates que més em poso són les meves bambes gola, les que són (eren) de color beige amb trossos vermells amb brodats com xinus... bue, vaja, les q porto sempre. doncs després de gairebé dos anys i mig, les pobres han petat. s'han trencat. ja no aguantaven més... i staven guarres, guarres. vaja, que a part que la sola stava ja més llisa que jo que sé què (cosa que em feia patinar als passos de zebra de barcelona i rodalies), ara s'han trencat just per un lloc que fa que sigui impensable posar-se-les a parís... més que res que amb això q plogui quasi cada dia prefereixo no mullar-me els mitjons i, de pas, els peus.
bé, foto del desastre:
com podeu veure és a la part del taló...
per sort, vaig ser prou previsora com per pensar que això podia arribar a passar i em vaig endur les altres que tinc, el mateix model però en negre, que vaig comprar mig any més tard veient el bon resultat que m'estaven donant. però aquestes m'agradaven més... snif snif
en fi, que descansin... q les pobres porten un trajín que déu n'hi do
5 comentaris:
Hola tonta!!
Tu potser estaràs molt trista però aquí n'hi ha alguns als que no ens importarà veure't amb unes sabates en millors condicions que aquestes (ja en la qüestió de gustos ni m'hi fico...).
aquest cap de setmana passat vam anar a Palau i la teva pròpia mare i la teva tia ens van obligar a fer una ruta turística per totes les obres que s'estan fent a la casa a 2/4 de 2 de la matinada... Ja saps que és la millor hora per veure millor els detalls i decidir si el color de la façana està ben escollit o no (evidentment està ben escollit perque de noche todos los gatos son pardos...)
Després a Palau bé (playuqui, musclos al vapor i els macarrons de l'àvia - fets per la mama...-)
Ja veus que la vida del treballador no és tan interessant com la del que viu del "cuentu" com tu...
Una abraçada!!
quina pena! tant que m'agradaven.
creo, de todas formas, que no debes tirarlas, un poco restauradas pueden aguantar un par de temporadas secas, o recortadas se pueden convertir en una sandalias.
En el peor de los casos pueden iniciar el museo de las prendas ilustres de la Blanca.
Petons
catxondeito, eh? no he decidit encara si les faré tornar a casa o si quedaran en alguna poubelle de parís...
encara que ja no estessin en molt bones condicions, eren les bambes perfectes: xules (sí clara, no et fiquis en el tema dels gustos que mai no ens posarem d'acord), originals, i increïblement còmodes des del primer moment.
en fi, llarga vida a les gola... ja en vindran d'altres jeje
De totes, totes no ens hem de quedar encallats i buscar solucions, així que si en trobes algunes tan xules i amb la pinta de còmedes com aquesgtes ja ho saps, sempre podràs dir que les has comprat a Paris (pronunciat pagi?), I si es per peles ja ho sps les tietes dos estan per això.
Jo acabo d'arribar de la platja, d'un dia de platja total, aigua boníssima, tranquil·la i quadi ningú al voltant, i jo canviant de color a poc a poc com els camalions.
Fins la propera.
una abraçada de la peressss.
jo també m'alegro de no haver de tornar a veure les sabates de la punyeta!! amb aquest color rosa ja em tenien una mica cansada. Me'n torno a Palau a passar el cap de setmana i el dilluns anirem al metge amb l'àvia
Publica un comentari a l'entrada