marie antoinette

després d'un cap de setmana totalment tancada a casa (jooooo n'estic farta del meu super-encostipat!!) he decidit que avui al vespre calia sortir, com a mínim que em toqués una mica l'aire... però com que no és qüestió de quedar-se al carrer, que plou, i fa fred, i ja només em falta això per acabar d'estar malalta del tot, hem decidit d'anar al cine.

i avui que podia triar, evidentment calia anar a veure marie antoinette, la nova peli de la sofia coppola que es va estrenar al festival de cannes (i que de moment no té data d'estrenaa les pantalles espanyoles... és a dir, fins d'aquí mig anyet res, com a mínim).

bé, per sobre de tot, jo tenia ganes de veure aquesta peli per dues raons:
- per veure com la coppola se'n surt amb una peli d'època, perquè després de the virgin suicides i, sobre tot, lost in translation, pelis amb un tractament relativament modern dels plans
- perquè després de veure el trailer... bé, t'ha d'entrar curiositat per collons. un trailer de peli d'època a lu amadeus però amb música de new order! evidentment, acabes tenint curiositat per saber si només és al trailer que hi ha aquest tipus de música o si serà a tota la peli... i si només hi haurà música "moderna" o si n'hi haurà també de típicament clàssica...

bé, no respondré la segona part, millor que ho descobriu vosaltres mateixos jeje

pel que fa a la peli en sí, té detallets molt sofia coppola. hi ha moments en què és inevitable adonar-se de qui és la directora, encara que en d'altres caigui en recursos típics de les pel·lícules d'època. a més, hi ha moments en què dóna la sensació que s'ha preocupat més per ensenyar el palau de versalles per dins que no pas en explicar una història (he llegit por ahí que el lloguer per fer la peli va costar 300.000€... suposo que la coppola volia amortitzar els diners :P). i sembla una mica que les escenes no tinguin cap mena de cohesió, vas passant d'una cosa a l'altra sense res que ho uneixi...

però... malgrat tot... segueix sent una peli de la sofia coppola. moments d'estètica videoclip total, detalls que et fan pensar que ha valgut la pena entrar al cine, i detalls molt, molt cuidats. no sé, en general puc dir que m'ha agradat, però no tinc gaire clar per què m'ha agradat...


bé, en qualsevol cas, us penjo el trailer perquè pogueu anar fent boca... ja la comentarem d'aquí a uns mesos jeje