béee ja sé q fa dies que no escric... nem una mica de bòlit... bé, akets últims tres dies sí, el cap de setmana va ser fiestorra de la bona, però entre pitus i flautes al final no trobo el temps per escriure... no us pensessiu pas q és tan fàcil de mantenir un blog! em pregunto si tanta feina serveix per alguna cosa... els únics q feu comentaris sou els q acabeu d'enterar-vos que tinc blog, la resta no sé si ho mireu de tant en tant o si ja us en vau oblidar fa una setmana i mitja...
en fi, doncs això, q tinc feina. abans de marxar a parís, quan estava buscant pis, vaig contactar amb una família de bascos que viuen akí a parís... bé, de fet a neuilly, léase el sant cugat de parís, zona pija de la capital. doncs això, que m'oferien allotjament a canvi de fer d'au-pair... però al final es veu que van decidir que preferien no tenir ningú aket estiu pq la situació era una mica complicada... bé, en resum, que resulta q sí que necessiten algú, i han pensat en mi, em van enviar un mail divendres passat i al final avui he anat a conèixe'ls i a que veiessin q sóc una persona responsable i de fiar (juaaaas).
i bé, avui ja m'he adonat q serà difícil la cosa... com a mínim al principi. tenen una nena de 2 anys, la nerea, que diguéssim que no confia gaire en els desconeguts... avui ha passat una stona fugint de mi i la resta dient-me "no!". amos, q la nena ja s'olorava que noia jove que ve vol dir que els pares marxen. i el nen de 6 anys, julen, q al principi bé però al cap d'una estona ja he anat veient que el pobre stà mort de gelosia de la germana petita... i ha muntat una rabieta de les bones pq l'havien renyat... bue, suposo que la cosa canviarà una mica quan no hi siguin els pares, cap a millor vull dir, però ja vurem, mica en mica... evolució de la meva vida de cangur, aviat en akest blog :P
i bé, això, quan tingui una estona ja explicaré namica cosetes del finde passat... q no són poques.
ah! i aquest cap de setmana, la boda! excursió a lyon pel casament de la twei i en rudolph... ja miraré de fer fotos i muntar un publirreportatge de la muerte jeje
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
que sí, que som molts els que llegim aquest blog i que ja estàvem una mica preocupats de no veure res de nou
i tant, jo es la primera cosa que faig cada dia... i l'última. Vaja que es la meva afició preferida.
Chabona, no llorés al pedo. Tenés mas visitas que el yotube ese de donde bajás los videos... y a propósito, subirse a la Torre de Pisa (que son como 50 mts y NADA MAS) está en 15 EUR, asi que no te quejés del precio de la Eiffeld que está baratísimo.
Negro.
Veig que sí, que tens uns quants fans que et segueixen la pista.
Quina marxa neeeen (a). Avui no fa gaire calor i està núvol,així que aprofitaré per sortir a treure el mono i anar de compres.
Pregunta Jo puc penjar fotos o les he d'enviar a l'e-mail?.
Tinc un cap de setmana una mica a tope de dinars, sopars i família.Un petonet
Fins aviat
la peresss.
oh oh oh quant d'amor... ja em puja l'autoestima un ratu :P jejejeje
bue, gràcies usuari anònim, el lute (bue ja m'imagino qui deu ser :P), el argentino i antonyita.
antònia: si tu vols penjar fotos pots obrir un blog com aquest... però si només és per les d'aquest cap de setmana igual no surt gaire a compte. pregunta al xavi o l'edu (quan torni de perllà on sigui q s'ha ficat... romania, no?) q segur q t'ho xplicaran molt millor q jo... per cert, què vol dir això de sortir a treure el mono? nova expressió de moda a bcn q jo no estic seguint? m'estic kdant desfassada ja? uoooo
bue, ptunikus per tots!
hola lletja!!
què passa que ara que tens feina ja no te'n recoredes de la teva família.
Cada dia perdo el temps a la feina mirant el teu blog i resulta que per res ja que fa quasi una setmana que no hi poses res.
Una mica de responsabilitat familiar, no? almenys el teu germà envia un SMS cada poquets dies!!
Apa, aquí tens la bronca del segle!!!
Publica un comentari a l'entrada